Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : guerra
Carta a Muhammad de un descreído
08 feb 2006
Si la montaña no va a Mahoma, mejor le llevamos una foto de la misma
12706_Islam.jpg
Permíteme, Muhammad (la paz sea contigo), que te escriba estas líneas que son producto de mi tristeza. Es posible pues que contengan alguna afirmación injusta.



Sabes bien que yo me eduqué bajo unas estrictas normas religiosas, las cristianas católicas, sabes que al igual que los creyentes musulmanes aprenden a leer de forma mayoritaria con el Corán, aquí aprendíamos con libros de Historia Sagrada y con el Catecismo de la Curia Romana.



También sabes que al igual que ocurre de forma general en el Islam, aquí las mujeres eran entonces, y no hace tanto, el âreposo del guerreroâ?.



Todo esto, que ya sabes y que recuerdo, no lo digo con ánimo de justificarlas, relativizando dichas situaciones, antes al contrario, sino como mejor forma de acercarme a una realidad que a la gran mayoría de la gente aquí y ahora, en nuestro entorno cultural, les resulta ya ajeno cuando no, y es mi caso, penoso.

Esta última apreciación no la hago con la boca llena ni en voz elevada pero no dejo de hacerla de forma rotunda.

Y es que si bien crecí en ese ambiente no es menos cierto que aprendí, comprendí, que la libertad de pensamiento, incluída la de credo, debía llevar aparejada la legítima posibilidad del error.


Somos hombres y mujeres, la santidad y con ella la claridad absoluta del espíritu solo estaría a nuestro alcance mediante la ayuda Divina.



Quiero decir que si bien puedo creerme en posesión de la Verdad, y la pongo con mayúscula para individualizarla, he de entender que sólo lo es para quienes conmigo asignamos libremente esa categoría a nuestro pensamiento. Pero debo también aceptar la posibilidad de estar en error y, en consecuencia, debo estar presto a abrirme a la posibilidad de que sea yo, y los que opinan de mi misma forma, quienes estemos equivocados. Por todo ello no puedo, no podemos, hacer unas señas de identidad excluyentes, sería pecado de soberbia.



Todo esto viene a cuento por el asunto del malhadado dibujo en que te convierten en terrorista.



Sabes que es un asunto menor, que está sacado de quicio. No quiero decir que no sea grave, pero no lo es hasta las dimensiones alcanzadas, lo es solamente para la conciencia de quien lo dibujó. Suya es la responsabilidad y sería su autor/a quien rendiría cuentas al Altísimo âya sabes que soy escéptico en este sentido de ahí el condicional-. Vaya, que es inconcebible que un acto privado, y objetivamente inocuo, aunque de difusión pública sirva de coartada para reacciones públicas, violentas, pero con motivos privados.



Conoces que es mi escepticismo el que me lleva a hablar con Dios y que cuanto más lo hago más escéptico me vuelvo a la par que más dudas se me plantean. Habrá quien diga que esa es la prueba de su Existencia, permíteme que dude si no es la prueba de lo contrario. En todo caso sí confirma que hablamos de cosas personales e íntimas.



Como personal e íntimo que es el diálogo con Allàh entiendo que las ofensas quedan también dentro de ese ámbito.



Me parece irresponsable que gobiernos o/y autoridades religiosas de cualquier credo o parte del mundo aprovechen las circunstancias para otra cosa que no sea intentar acercar posiciones, buscar puntos de entendimiento.



Es triste que por lo general nos acordemos del âotroâ? solo para lo malo, bien mediante el insulto bien mediante la amenaza.



Quería decirte también, aún a riesgo de ser malinterpretado, que el Libro que Gabriel te dictó necesita, como la Biblia, una adaptación a los tiempos.



Sí, ya sé que la palabra de Dios es atemporal, pero como aquí decimos: âDios escribe derecho con renglones torcidosâ? y con lo dados que somos a leer torcido aún con líneas rectas entenderás que aquellas palabras del arcángel estaban pensadas para un tiempo que es otro. ¿No podríais tú y Jesús, por decir a quienes más conozco, encargar al Jefe, de buen rollito, que hiciera llegar una alegría en forma de texto más moderno?.



No le digas que es un antiguo porque no es esa la cuestión, ¡cómo va a tener la noción de tiempo quien es Principio y Fin!, díle solamente que hace falta algún texto nuevo que sirva para aligerar de vividores la relación de los hombres con Ãl.



Sé que esto no os supondrá ningún problema, el ego no es algo que ataña a los Santos.



Confío no haberte/os molestado con mi empeño en hablar con Vos.

Es una gracia que desea alcanzar un asombrado descreído.

This work is in the public domain

Comentaris

Cedir o no cedir?
08 feb 2006
El periodista que va decidir publicar les caricatures de Mahoma es diu Flemming Rose, té 47 anys i ara porta escorta policíaca. Rose ha explicat que ho va fer per lluitar contra el clima d'autocensura que, al seu parer, es viu a Dinamarca. I cita, entre d'altres exemples, les dificultats de l'autor de llibres infantils Kaare Bluitgen a l'hora de trobar il·lustradors per a una obra sobre Mahoma o el fet que alguns traductors del llibre Jo acuso de la diputada holandesa d'origen somali Ayaan Hirsi Ali (guionista del film arran del qual un fanàtic va assassinar Theo van Gogh, el director) demanessin l'anonimat. Rose, durant vuit anys corresponsal a Moscou, ha recordat que en les societats totalitàries s'empresona la gent per fer bromes sobre els dictadors tot al·legant que s'ofenen els sentiments del poble. Divendres passat l'imam Abu Laban, principal líder espiritual dels musulmans de Dinamarca, va afirmar que si per als danesos la llibertat d'expressió és sagrada, per a ell el que és sagrat és Mahoma. El que aquest senyor està reclamant no és, al meu entendre, la -d'altra banda inacceptable- instauració d'un règim especial per a creients. No. El que es desprèn de les seves paraules és que la llei ha d'estar subordinada a la seva fe particular. Suposo que per això el problema dels dibuixos no l'ha volgut resoldre davant dels tribunals. I arribem a la pregunta fonamental, que cal encarar serenament: s'ha de cedir davant dels intolerants?, sí o no?, poc o molt?, en què, com i fins a on? Pensem-hi, perquè em sembla, amics lectors, que això no va únicament de caricatures.
Aixo no es
08 feb 2006
Aqui portem anys fent caricatures dels cristians, els jueus, els budistes i de qui ens vingui de gust. Ara els hi ha tocat als musulmans, si molesta que es fotin, a mi tambe hem molesta que empresonin o executin els homosexuals al seus paisos i no vaig pel carrer cremant ambaixades.
Re: Carta a Muhammad de un descreído
08 feb 2006
El problema no es el cremar embaixades.El problema es el motiu per el qual es creman.
Re: Carta a Muhammad de un descreído
08 feb 2006
1er) Lloable la prepotencia occidental amb la que parlem, aquest discurs noecolonialista incult que beu d'aquest liberlaisme viciat i hipòcrita: aquest fanàtics retressats que no respecten el nostre gran sistema de llibertats i drets.
2on) Si, clar que portem anys fent caricatures dels cristians, els jueus, els budistes i els MUSULMANS. Si, musulmans també. El problema (si has vist les vinyetes ho sabràs) es QUI s'ha caricaturitzat i COM s'ha caricaturitzat: MAhoma (Muhamad, Mohamed), el profeta, vestit de terrorista. El problema no es la representació en si (recordat-te que el xiites, corrent de l'islam que segueix l'Alcorà però no el Hadis, porta segles representant a MAhoma i als àngels), sino com s'ha representat, relacionant deliberadament l'islam amb el terrorisme. Si això no es un provocació...
3er) ANeu una mica més enllà de les vostres vides de burgès liberal i doneu un cop d'ull al context internacional: invasió i ocupació a l' Iraq, l'Afganistan i Palestina; tortures, vexacions i humiliacions a Abu-Ghraib i Guantanamo (recordar que soldats americans llencaven al vàter exemplars de l'Alcorà); utilització del "doble rasero" en la cuestió de l'armament nuclear, presionant a l'Iran i amenaçant-lo amb sancions mentre altres països ja disposen d'un bon arsenal nuclear (Israel, XIna, Corea del Nord, India,...). No hi han motius perque els musulmans es sentin agreujats??
La reacció davant les provocatives vinyetes no són més que l'espurna que ha fet esclatar a una petita part dels musulmans els més fanàtics, perque per sort la major part dels 1.100 milions de musulmans són gent molt pacífica i amb molta paciencia.
Re: Carta a Muhammad de un descreído
08 feb 2006
Si, si, ja ha quedat ben clar amb les "protestes" dels islamofeixistes (que han causat 6 morts) que equivocats que estan els que relacionen islam i terrorisme.
Re: Carta a Muhammad de un descreído
08 feb 2006
Actualitzacio: nou morts.
Re: Carta a Muhammad de un descreído
08 feb 2006
en els ultims dos dies els judeofeixistes han matat 10 palestins i ves a saber quans executats democraticament hi haura hagut als estats cristianofeixistes d'america del nord
Re: Carta a Muhammad de un descreído
08 feb 2006
que sen vaiguen a la puta merda en la seva puta relegio musulmana, religio feixista,racista,sexista i antimoral!si es tenen que enfadar per uns dibuixos ja estem apanyats si no entenen la broma, ni la critica ni res daixo que sen vagin a laputa merda cony integristes radicals religiosos donen pena igual ells que els catoliics i tots els sectistes!

avera si ara no podrem fer conyes de les coses que pasen al mon .
mes llibres i menys coran
Re:Carta
08 feb 2006
En el reino de la ignorancia, el desconocimiento y la prepotencia Occidente es el rey.

Esto es tan triste que hasta en comentarios de algun libertario he podido costatar el mismo espiritu en el que se basaban los nazis, los sionistas y las naciones colonizadoras, la repugnante superioridad ideologica. l
Re: Carta a Muhammad de un descreído
08 feb 2006
Estimat "8", no és cap "repugnant superioritat ideològica", és que aquí sabem molt bé el que costa lluitar contra l'integrisme religiós, i no tenim perquè acceptar l'integrisme islàmic per allò de la "multiculturalitat". Poso un exemple diferent: a molts paisos africans es practica l'ablació del clítoris a les nenes. Allà alguns ho justifiquen dient que és un manament "islàmic". Això és fals, l'ablació no es practica a la majoria de paisos musulmans, i en canvi sí que la practiquen africans no musulmans, africans de religions animistes o cristianes, per exemple es practica a diverses zones de Etiòpia (que són cristians), entre els massai de Kènia (que són animistes) i a Egipte la practiquen indistintament els musulmans i els coptes cristians. A l'estat espanyol aquesta pràctica està prohibida, i també està prohibit que famílies africanes que viuen viatgin al seu país per practicar-la aprofitant les vacances escolars de les nenes. Algú podria dir que l'ablació és una pràctica normal dins de certes cultures africanes, i que el fet de prohibir-la aquí és una "repugnant prepotència cultural". Doncs no senyor, no és cap prepotència, és protegir unes nenes innocents d'una pràctica brutal i bàrbara que les privaria de sentir plaer sexual. Igual que no tolerem l'ablació de clítoris, tampoc hem de tolerar que ens vulguin imposar un integrisme religiós. Això no és cap "superioritat ideològica", és defensar les llibertats, algunes llibertats, que hem aconseguit i que no tenim garantides.
Re: Carta a Muhammad de un descreído
09 feb 2006
tolstois, sufis, let's go
Sindicat