|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : criminalització i repressió |
|
Crònica de les Jornades per la Prevenció de la Tortura celebrades a Barcelona el 3 i 4 de febrer.
|
|
per s
Adreça: l'Audiència Nacional |
06 feb 2006
|
|
(OSAN) |
“Cal suprimir l'Audiència Nacional�. Aixà de contundent es va mostrar Santiago Vidal, magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona, durant la seva intervenció a les Jornades per la Prevenció de la Tortura que es van fer el divendres 3 i dissabte 4 de febrer al Col·legi d'Advocats de Barcelona. Organitzades per la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, van reunir durant dos dies lletrats, representants de col·lectius de lluita contra la tortura i persones que han estat torturades en la comissà ries de l'Estat espanyol. L'objectiu ha estat denunciar que la tortura no és un fet aïllat i exigir al govern estatal que adopti mesures per evitar que els cossos policials torturin els detinguts durant el seu pas per dependències policials.
Per Santiago Vidal, l'actual estructura judicial espanyola impedeix prendre mesures per prevenir que els detinguts pateixin vexacions, maltractaments o tortures. “No parlo en representació de la judicatura, ja que la majoria dels 4.500 jutges no estarien d'acord amb mi, i aquest és el problema. Cal reformar tota l'estructura i el sistema d'elecció dels jutgesâ€?. A més, aquest magistrat català considera que l'actual marc jurÃdic és molt limitat per poder garantir la integritat dels detinguts. Aixà doncs, Vidal defensa la introducció d'algunes modificacions com la visita d'un metge de confiança al detingut, la instal·lació de cà meres per registrar tot el que succeïx durant la detenció o que la persones que realitzen els interrogatoris s'identifiquin.
Vidal també va subratllar que és especialment greu que les denúncies per tortures s'arxivin sistemà ticament i que, d'altra banda, es continuin concedint indults a funcionaris que han estat condemnats per haver maltractat detinguts. Això respon, segons aquest jutge, al “poc interès de l'Estat a investigar la veritat�.
Tot i reconèixer que hi ha molts més casos de tortura que les sentències condemnatòries dictades pels jutges, Santiago Vidal va assegurar que no es pot parlar d'un fet sistemà tic. Davant aquesta afirmació, un representant basc del públic li va recordar els centenars de denúncies per tortures presentades per ciutadanes i ciutadans d'Euskal Herria.
A les jornades també hi va participar Theo Van Boven, exrelator per les Nacions Unides sobre la tortura. Boven va denunciar que el govern espanyol, com molts altres governs europeus, no vol reconèixer que la tortura es practica a les seves comissaries i presons. L'antic relator va assenyalar que en l'informe que va elaborar l'any 2003 sobre l'Estat espanyol indica que la tortura no és sistemà tica però sà que és més que esporà dica.
El professor Iñaki Rivera va participar a les jornades per parlar sobre els indults, que comporten una situació d'impunitat per als torturadors. També va intervenir en una de les taules organitzades Jaume Asens, advocat que va explicar la indefensió que pateixen els detinguts durant el moment de la detenció. I el periodista David Bassa va denunciar el paper còmplice dels mitjans de comunicació que amaguen l'existència de les denúncies de tortures.
D'Euskal Herria també hi havia una delegació força numerosa, que va denunciar especialment la tortura que han patit moltes ciutadanes i ciutadans bascos per motius polÃtics, entre els quals destacava Martxelo Otamendi -director de clausurat Egunkaria que va patir tortures durant la seva detenció- i Estani Etxaburu -que, en nom d'Etxerat, va dur fins a Barcelona la veu dels familiars dels presos polÃtics bascos. Va ser especialment colpidor el testimoni de Susana Atxaerandio, que fa quatre anys va ser brutalment torturada als calabossos de la Policia Nacional espanyola. Per Susana contÃnua sent molt difÃcil parlar de les pallisses, els crits, les vexacions sexuals o els elèctrodes a què la van sotmetre durant els cinc dies que estar incomunicada, però per ella és un deure explicar-ho. Després de la detenció, Susana va passar tres setmanes a la presó i després ser posada en llibertat.
Testimonis catalans
Diverses persones que han patit la tortura als Països Catalans també van participar a les jornades per explicar la seva experiència i denunciar el silenci medià tic que existeix sobre les denúncies de tortura. En aquest sentit, Ramon Piqué, detingut i torturat en l'Operació Garzón el 1992, va parlar en representació de l'Associació Memòria contra la Tortura.
Des del públic van explicar la seva experiència un dels nois detinguts a Torà que està a l'espera de ser jutjat a l'Audència Nacional. El pare d'aquest noi i també el d'un anarquista català que està empresonat també van intervenir per denunciar la situació que pateixen tant els seus fills com les seves famÃlies, que en molts casos han de patir el menyspreu dels cossos policials o han de fer centenars de quilòmetres per visitar els seus fills tancats a la presó. En nom dels familiars també va parlar la dona d'un dels detinguts en la darrera operació contra el suposat “terrorisme islamistaâ€? a Vilanova i la Geltrú, que va destacar que no hi ha cap prova contra els detinguts i que no els han respectat la presumpció d'innocència.
Coordinadora contra la tortura
Els organitzadors de les jornades són la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, formada per unes quaranta col·lectius de tot l'Estat espanyol. Dels Països Catalans hi participen l'Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura, Alerta Solidà ria, l'Associació Memòria contra la Tortura, la Coordinadora Antirepressiva de Grà cia i l'Observatori dels Sistema Penal i els Drets Humans.
L'any 2004 la coordinadora va presentar un primer informe on recollia el testimoni de prop de 800 persones que durant aquell any havien estat torturades. Per Lluïsa Domingo, advocada i presidenta de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona -un dels col·lectius que integra la coordinadora-, aquestes xifres mostren que la tortura no és un fet aïllat a l'Estat espanyol.
La Coordinadora ha organitzat aquestes jornades a Barcelona amb l'objectiu de revisar les recomanacions fetes per Theo Van Boven com a relator de l'ONU el 2003. Les recomanacions instaven l'Estat a signar el protocol facultatiu per a la prevenció de la tortura. El govern el va signar, però encara no l'ha ratificat, per la qual cosa no és vigent.
Aquesta plataforma de col·lectius ja està elaborant l'informe sobre la tortura de l'any 2005, que presentaran d'aquà a pocs mesos i que ja han avançat que constata que els maltractaments i les vexacions continuen sent una prà ctica dià ria en les comissà ries. |
This work is in the public domain |
|
Re: Crònica de les Jornades per la Prevenció de la Tortura celebrades a Barcelona el 3 i 4 de febrer.
|
|
per noubarris |
07 feb 2006
|
Molt bones les jornades!
Em vaig sorprendre molt gratament quan vaig veure el programa.
El que volia saber és quan estaran disponibles les ponències de les persones que van intervenir a les jornades i com les podrem aconseguir.
Gràcies. |
|
Re: Crònica de les Jornades per la Prevenció de la Tortura celebrades a Barcelona el 3 i 4 de febrer.
|
|
per Libero |
07 feb 2006
|
|
Moltes gràcies per la crònica, per la gent que no hi vàrem poder assistir. |
|
Re: Crònica de les Jornades per la Prevenció de la Tortura celebrades a Barcelona el 3 i 4 de febrer.
|
|
per arik |
07 feb 2006
|
|
Sinceramente han sido muy interesantes, y las ponencias en general han sido de calidad. enhorabuena. |
|
Re: Crònica de les Jornades per la Prevenció de la Tortura celebrades a Barcelona el 3 i 4 de febrer.
|
|
per VICTIMES DEL TERRORISME D'ESTAT |
08 feb 2006
|
MOLTES FELICITATS PER LES JORNADES. NO NOMÉS HAN ESTAT MOLT BEN MONTADES SINÒ QUE ENS HA AJUDAT MOLTISSIM AQUELLES PERSONES QUE HEM ESTAT TORTURADES, AQUELLES QUE SÓM FILLS O GERMANS DE TORTURATS I AMICS I GRUPS DE SUPORT QUE TREBALLEM AQUEST TEMA.
SINCERAMENT GRÀCIES |
