|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Histories de Barcelona.
|
|
|
per Jordi |
06 feb 2006
|
|
|
Hi ha dies que sí i dies que no. El de diumenge passat és un d'aquells dies que sí que vénen de gust de recordar. Va ser un d'aquells dies que veus que val la pena haver-se llevat d'hora i sortir al carrer a despertar als graciencs i gracienques amb el toc de matinades per avisar-los de la gran gesta que s'estava coent a la plaça Rius i Taulet.
Els assajos i la recta final de la temporada ja ho indicàven, i l'ambient a la colla també era un bon indici del que podia passar diumenge, així i tot, en el món dels castells no hi ha mai res assegurat, i la sort, ja sigui bona o no, sempre hi és present.
Així doncs, a les 8h del matí de diumenge començàvem les matinades, sota un cel ennuvolat que amenaçava d'aigualir una diada que havia de ser especial per a tots. El so de les gralles i ls tabals omplia els estrets carrers del barri i feia sortir als balcons als veïns que amb una cara, barreja de son, lleganyes, i mal humor matiner guaitaven atònits el nostre pas pel carrer. Poc a poc la currua de graciencs i gracienques que fèiem de comparsa a les gralles i als tabals anava creixent, fins que en arribar al local on fèiem l'esmorzar, la xerrameca i els nervis ja començaven a fer acte de presència.
Amb la panxa plena i les energies carregades per afrontar la darrera actuació de la temporada ens plantem a la plaça del sol que, paradoxalment, es presetava ben encapotada d'una espessa massa de núvols, uns núvols que recordaven aquell primer 4d8 descarregat de l'any 2003.
Després d'enfaixar-nos i fer el tradicional pilar de 4 a xiquets de valls, entrem a plaça amb el ja mític pilar caminat i ens disposem a plantar el 2d7, el primer castell de la diada.
Mentre es tanca la pinya, es nota que aquest és per a la colla un moment especial, serà el 10è 2d7 de la temporada, els hem descarregat tots i aquest no serà pas una excepció! enguany, a més, els castells tenen una nova ubicació a plaça per la diada. Ara actuem just davant de l'ajuntament, igual que ho hem fet cada any per festa major, de manera que el públic queda més recollit i compacte a plaça i ens encoratja encara més amb els nostres reptes.
El 2d7 no porta complicacions i ens arriba a sorprendre la facilitat amb que el descarreguem, doncs darrerament a l'assaig, havia estat un castell més aviat dinàmic.
Avui però és un dia important i ho hem de donar tot!
Després del nostres 10è 2d7 de la temporada, torna a nevar a la plaça rius i taulet, emulant aquell any 2000 en que no vam poder dur el 5d7 a plaça per la nostra diada degut a la inusual presència de la neu a la nostra vila. No patiu, no és altra cosa que el confeti que durant l'esmorzar al local hem estat fent per cel·lebrar com cal aquest 10è 2d7 de la temporada, i que segons, terços i quarts, deixen anar des de les seves posicions, banyant tota la pinya de paperets.
La primera ronda encara ens reserva una sorpresa, els castellers de sants que ens acompanyen a la nostra diada, ens planten a casa un 2d8f impressionant. El dos puja parat en tot moment i mai s'arriba a girar. Es veu clarament que tots ells són molt conscients del que han vingut a fer, i descarreguen amb una veterania innata que deixa en evidència la gran diferència del 2d8f d'enguany amb el que van carregar "in extremis" l'any passat, també per la nostra diada.
Després de viure aquest important moment, sembla que encara tinguem més ganes d'arronir-lo amb el nostre segon carro gros descarregat de la temporada. El castell el tenim bé i als assajos sempre l'hem anat fent, però a cornellà no vam tenir massa sort i el vam haver de desmuntar per evitar maldecaps majors. Avui tots som conscients que el castell hi és i que avui ha de ser el dia.
Després d'un primer peu, amb terços col·locats, decidim de desmuntar-lo i tornar-hi. Semblava no tenir bona mida, i davant del dubte i del neguit afegit que aquest pot tenir a l'hora de descarregar el castell, més val asserenar els ànims tornant-lo a quadrar.
Tornem a muntar el peu, i ara sí! la mida és bona i el castell pot tirar amunt amb total confiança. La pinya és molt gran quasi 7 cordons, d'aquelles que fan bo de veure, els segons ni es mouen, i el quadrat que es dibuixa entre les agulles és preciós! Els quarts pujen amb finura, ni els notem, a partir d'aquí el castell va amunt i ràpid, sense sorpreses, quasi sense lluitar-lo, amb un tranquil·litat i una serenor claus per aconseguir-lo descarregar. Quan en Gerard fa l'aleta el quatre manté la mida, ningú perd posició, ningú perd els nervis, entre els pisos es parla amb tranquil·litat, a terços es feliciten entre ells quan quints encara són dalt i la veu del Cape no denota nervisisme, com en aquella ocasió a Sants.
Quan baixen quints ja tothom ho celebra, i a partir de la sortida de quarts l'emoció es desborda i comencem a viure totes aquelles sensacions que només se saben quan fas castells. |
This work is in the public domain |
