|
|
|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
Hamas i nosaltres
|
|
|
per Àlex |
05 feb 2006
|
|
Gila Svirsky |
1) A qui culpar?
Escoltant les reaccions dels vianants a la recent vigÃlia a Jerusalem de Dones de Negre, podria pensar-se que va ser el nostre petit i pacÃfic grup el que ha posat a Hamas al poder. Aquest és el resultat dels polÃtics d’Israel de dreta, que han estat afirmant que Hamas ha guanyat a causa de la retirada de Gaza i altres obertures conciliatòries, és a dir “premiant el terrorismeâ€?. De fet, Bibi Netanyahu & Cia. estan encantats amb la victòria de Hamas, amb la que ells ara poden construir una campanya electoral saturada de por i recuperar votants al ramat que últimament s’havia mogut a quelcom més moderat.
Ara bé, aquà està la meva percepció sobre el que va fer victoriós a Hamas a les eleccions recents: El fracàs d’Israel a l’hora de seure i negociar una fi a l’ocupació. Això s’ha articulat sovint com “el fracàs d’Al-Fatah per fer els progressos sobre la pau�, però equival a la mateixa cosa: al-Fatah va fracassar perquè Israel es va negar a oferir qualsevol recompensa a la moderació i s’ha negat a seure i negociar amb ells.
¿I què sobre l’argumentació de la corrupció; que votar per Hamas també era un vot contra la corrupció dels polÃtics de Fatah?
Això pot haver jugat un paper per alguns votants, però des de quan ha derrocat la corrupció a un polÃtic? Certament no a Israel, on la corrupció de Sharon ha estat un llibre obert, però perdonada per aquells que recolzen la seva polÃtica. La corrupció es tolera quan les valoracions de l’aprovació són altes en altres aspectes. La corrupció de l’anterior govern palestà hauria estat passada per alt; els polÃtics només haurien d’haver aconseguit mostrar algun progrés un cop acabada l’ocupació.
2) Quan els territoris es converteixen en polÃtics
Recordo estant de peu al balcó de casa meva a Jerusalem un meravellós matà del maig del 1977 i haver-me quedat bocabadada en sentir qui havia guanyat les eleccions a Israel: Menahem Begin, anterior cap d’una organització terrorista jueva que havia matat a 91 civils a l’atemptat del 1946 a l’Hotel Rei David. I llavors va ser Begin qui va tornar la PenÃnsula del Sinaà i va negociar la pau amb Egipte. Al 2001, Israel va escollir Ariel Sharon, responsable dels episodis amarats de sang de Qibiya, Beirut, Gaza, Sabra i Shatila, i d’altres. I va resultar ser el mateix Sharon qui va tornar Gaza; imperfecte, però un precedent singularment important.
Jo condemno el terrorisme, tant el “canalla� com el que aprova l’estat, mai hauria votat a hamas (o a Begin, o a Sharon). Ara bé, qui està millor posicionat que Hamas per arribar a un acord de pau? Tenim la imatge reflectida d’Israel a les eleccions palestines: Aixà com la dreta israeliana (Begin i Sharon) podien fer concessions amb més facilitat que Isaac Rabin que havia de lluitar amb la nostra dreta fins no poder més, també Hamas pot mobilitzar més recolzament a les concessions de les que Al-Fatah, més moderat, podria escometre avui en dia.
3) Sobre el trepant fonamentalisme
SÃ, estic preocupada sobre el govern de Hamas, particularment en allò que es refereix al seu programa intern a Palestina: Preocupada per les dones, no-musulmanes, els periodistes, els homosexuals, la gent de les arts, i tots aquells que es beneficien de la societat oberta. Fins a quin punt augmentarà Hamas el paper de la Sharia, llei (musulmana) en la vida civil? O l’educació religiosa a les escoles? D’altra banda, és bastant evident que els palestins han experimentat la democrà cia i no toleraran fà cilment un tancament de la seva societat.
Un estudi d’aquesta setmana de la població de Palestina, publicat a Al-Jadeeda, de l'Autoritat Nacional Palestina, i reproduït al The Jerusalem Post il•lustra el que he dit fins ara*:
El 84% dels palestins recolzen un tractat de pau amb Israel. En el cas que vostè es pregunti si inclou a Hamas. El 75% de votants de Hamas s’oposa a la crida de destrucció d’Israel. Hamas sap que els seglars comprenen una gran porció del seu electorat.
4) I qui es beneficia de que acabi l’ajuda estrangera?
Durant molt de temps els polÃtics d’Estats Units i d’Israel han estat defensant una polÃtica que aïllés i castigués als palestins aturant l’ajuda financera. Tots sabem que això desestabilitzaria l’economia frà gil, perjudicaria a innocents (però no als polÃtics), i fomentaria la creixent amargura contra el seglar occident. Un apropament molt més raonable seria ampliar l’ajuda i veure que Hamas la utilitza de forma responsable. O té interès algú en plantar el caos als Territoris Palestins?
SÃ, m’agradaria també exigir una renúncia al terrorisme i a la violència com una condició prèvia per conversacions... m’agradaria exigir-ho a ambdues parts. Però d’una manera realista, això ha de ser fet com part de les negociacions.
Gila Svirsky
Jerusalem
*http://www.jpost.com/servlet/Satellite?cid=1138622512446&pagename=JPost%.
Traduït de l’espanyol al català per Àlex Tarradellas, membre de Tlaxcala (transtlaxcala ARROBA yahoo.com), la xarxa de traductors per la diversitat lingüÃstica.
Aquesta traducció és copyleft. |
Mira també:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=26313
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Hamas terrorista
|
|
per joan |
05 feb 2006
|
|
Com a minim ara que han amenacat de segrest a tots els europeus que estiguin a Palestina deixareu d'anar alla a molestarlos |
|
Re: Hamas i nosaltres
|
|
per Yo |
05 feb 2006
|
|
Eso de una, de otra Jamas. |
|
Re: Hamas i nosaltres
|
|
per no a la barbarie |
06 feb 2006
|
pregonen un estat islàmic i independent, buit de jueus
Arran de la seva espectacular victòria a les eleccions palestines, els nostres mitjans de comunicació han parlat molt de Hamàs. I per explicar als seus clients quines són les posicions polítiques de Hamàs s'han fet servir termes molt diversos: s'ha parlat del moviment islamista, de moviment radical, de moviment terrorista, fins i tot de partit independentista! No sé si aquestes definicions aconsegueixen fer entendre gaire als europeus quina és la posició política de Hamàs, quina és la seva naturalesa política. Fins i tot parlar de moviment terrorista, que és una definició objectiva, una estricta descripció dels fets, no ens ajuda a entendre què vol Hamàs, políticament. El terrorisme és un mètode execrable, que cal condemnar com a mètode, però s'ha fet servir per a causes ben diverses i fins i tot contraposades. En algunes ocasions fins i tot un mètode pervers ha contaminat una causa justa.
Curiosament, els mitjans europeus no han fet en aquesta ocasió una cosa que fan ben sovint: intentar establir comparacions i semblances entre forces polítiques que pertanyen a mapes polítics llunyans i exòtics amb el nostre propi mapa polític europeu. D'una força política que defensés allò que defensa Hamàs, ¿com en diríem a Europa? ¿Serien, en termes europeus, socialistes, liberals, centristes, d'extrema esquerra? Cal dir que aquest exercici de traslladar a termes europeus de formacions polítiques que pertanyen a mapes ideològics diferents i exòtics, que no s'ha fet amb Hamàs, es fa cada dia amb altres forces i altres partits. Evo Morales, un líder populista, ha estat presentat com un líder d'esquerres en termes europeus. I els termes europeus es fan servir constantment en la definició de les forces polítiques israelianes.
Per ajudar a definir Hamàs en termes europeus, comencem per una pregunta. Imaginem que un líder polític europeu diu "Catalunya (o França o Espanya) són terra cristiana, la més sagrada del cristianisme. No acceptarem que estigui ocupada per musulmans ni per jueus. Ni tan sols els cristians secularitzats haurien de tenir-hi un Estat, perquè és terra sagrada". Imaginem que aquest mateix líder polític digués que el cristianisme, la Biblia, el que diu el Papa a les seves encícliques, per exemple en matèria de sexe, ha de ser la llei civil, i que per tant s'ha de prohibir el divorci, l'avortament, l'homosexualitat, el preservatiu... Òbviament, a Europa qui digués això seria considerat un líder d'extrema dreta religiosa. Doncs això és exactament el que diu Hamàs. Si canviem cristià per musulmà en la frase anterior, ens sortirà textualment una declaració feta a l'AVUI fa uns mesos pel líder de Hamàs Mahmud al-Zahar.
Ràpid i curt: en termes europeus, Hamàs és un partit totalitari, un partit d'ultradreta religiosa, que considera que la llei religiosa està per damunt dels drets humans, que està contra la democràcia, és xenòfob i promou la discriminació de la dona. Certament, els termes de la política europea no són universalitzables. Però ens ajuden a entendre'ns. Parlant d'Israel, bé que es fa servir l'expressió "líder d'ultradreta" o "la ultradreta religiosa". Doncs Hamàs, per entendre'ns, és això. Ultradreta religiosa. Un partit amb una ideologia totalitària. No ja per com voldria enfocar les seves relacions amb Israel. També per com voldria organitzar l'Estat teocràtic i totalitari que té previst alçar quan Israel desaparegui del mapa.
De totes les denominacions rares que he llegit de Hamàs en mitjans d'aquí, la més surrealista és la que parla d'un moviment independentista. Independència de què? Suposo que aquesta denominació neix d'un vell equívoc: hi ha persones -algunes de bona fe- que es pensen que l'objectiu polític de Hamàs és acabar amb l'ocupació israeliana de Gaza i Cisjordània. En les mateixes declaracions a l'AVUI, Mahmud al-Zahar els desmentia. Hamàs vol un Estat independent i islàmic a tot Palestina, també a Tel Aviv, també a Haifa, també a la Jerusalem oest, se suposa que prèviament buidades de jueus. Parlar, des de Catalunya, de Hamàs com una organització independentista és buscar una confusió que els faci simpàtics: Hamàs voldria, ens vénen a dir, la independència de Palestina, com els independentistes catalans volen de Catalunya. Només un matís: en la comparació, els independentistes catalans que fossin com Hamàs voldrien que la Catalunya independent inclogués també Sevilla, i buidada d'andalusos.
Si Hamàs s'assembla a alguna cosa, a Europa, és a l'integrisme religiós, a l'extrema dreta d'arrels religioses. I alguns dels qui han vist amb simpatia la victòria de Hamàs no tant sols no suportarien viure ni vint-i-quatre hores a la República teocràtica regida per l'Alcorà que Hamàs vol construir a tot Palestina. És que no els hi voldrien. És que hi serien perseguits. |
|
Re: Hamas i nosaltres
|
|
per ... |
06 feb 2006
|
|
ves a cagar futuroleg |
|
|
