|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió : guerra |
|
Tortures . . .
|
|
|
per d,Ignacio Ramonet |
05 feb 2006
|
|
“Nosaltres no torturem�, afirma George W. Bush. Era el 7 de novembre pasat, a Panamà , al final d´ura tourné de 5 dies a America Llatina, regió per molt temps martiritzada pels règims dictatorials – sostinguts per Washington- que freqüentment practicaven els “desaparicions� de persones i la tortura. El president dels Estats Units responia als incriminacions del diari Washington Post contra els serveis d´inteligència americans, acusats de detencions clandestines i de tenir fora dels Estats Units presons secretes anomenades “ llocs negres “. |
Podem creuren´s Bush? La resposta és no. No havia afirmat per enviar L'Iraq, que el regim de Saddam Hussein tenia lligams amb AL-Quaida? I que Bagdad poseïa “ armes de destrucció massiva de les que Washington va desencadenar una « guerra preventica » que costaria la vida a desenes de milers de persones ( a part de més de deu mil militars americans) .
Bush no és gens de fiar. En particular sobre la qüesito de la tortura. Elaborats per institucions com de la de la Creu Roja internacional, Amnistia Internacinal o Human Rights Watch, els informes confirmen que després dels atemptats de l´11 de Septembre les autoritats americanes no respectaren mes, en la seva lluita contre el “ terrorisme internacional� les convencións de Ginebra sobre el tractament dels detinguts, ni la convenció deles Nacions Unides contra la tortura.
Es va decidir, des de l´endemà de l´11 de setembre, d´instaurar els tribunals d´exepció i de crear, fora del terrorisme del Estats Units – doncs fora de tota jurisdicció americana, le presó de Guantánamo per empreseonar-hi presoners del “camp de batalla� (qualificació diferent de “presoners de gerra�, el que evita el recórrer a la convenció de Ginebra), l´administració Bush ha canviat les regles del joc.
La tesi neoconservadora del jurista Alberto González, ex conseller del president i actualment attorney general (ministre de justicia), és d´alguna manera aixÃ: América no s´ha de deixar “enfeblirâ€? pel seu respecte als drets humans. En dos informes, remesos el febrer i l´agost de 2002, Gonzà lez ha remodelat el dret relatiu a la torura. Aquest terme designa ara mateix, als Estats Units, els actes que només “afectin iremediablement l´integritat fÃsica dels presonersâ€?. A partir d´això, tot suplici és legal.
Com sorprendre´s que desde desembre de 2002 a la presó de Bagram, a l´Afaghanistan, l´utilització de la tortura per l´armada americana hagi esdevingut sitemà tica? Els sospitosos hi són “ encadenatats a les seves cel.les i colpejats freqüentement�, “llançats contra parets o la taules�, reven “cosses a la ingle i a les cames� i els vessen “aigua a la boca fins que s´ofeguen�. Molts moren.
Revelat pel New York Times, una enquesta ha confirmat la “rutina� de les tortures inflingides pels militars americans qui, molt sovint, martirizen als detinguts sens ni interrogar-los… l´enquesta reconeix que les tècniques utilitzades pels homes del batalló militar 519 a Bagram li han estat ensenyades a Guantánamo… I que aquest mateix batalló 519 ha estat de sobte encarregat de conduir els brutals interrogatoris a la presó a la presó irakinana d´Abou Ghraib.
Altres enquestes han idicat que la Central Itelligence Agenci (CIA) segresta sospitososo arreu del mon – a Alemanya, Italia, Suecia i d´altres llocs – per lliurar-los a “països amicsâ€? com Arabia Saudita, Jordania, Egipte, on poden ser torturats sense lÃmits. Més recentment, informes han mostrat que la CIA disposava d´una veritable xarxa de presons secretes arreu del mon – qualificat per Amnistia Internacional de “ gulag de la nostra èpocaâ€? ja que algunes estarien situades a països de la Unió Europea (Polonia?) i d´Europa Oriental (Rumania?)
A més de repungnant en els plans jurÃdic i ètic tots això es revela com a desastre per al prestigi moral dels nord-americans al mon. Com altres democrà cies enfrontades a l´amenaça terrorista, els Estats Units veu com la qüestió de la tortura es converteix en un dilema polÃtic central.
En el seu debat amb el sotspresident Richard Chene, defensor d´una lÃnea dura, el senador republicar John McCain va recordar que donat que existieixen snacions que un govern democrà tic mai ha d´infringir a un esser humà . La grandesa de la democrà cia està en la seva capacitat de prohibir-se recorrer a certs mitjans de la força. La primera d´elles és la tortura. |
Mira també:
http://www.monde-diplomatique.ad/pn/html/index.php?edicio=31
|
This work is in the public domain |
|
Re: Tortures . . .
|
|
per erre q erre |
05 feb 2006
|
I a qui li importa Bush??
EStà clar que els ianquis són moooolt dolent..
I si mirem endins? Perquè no ens centrem en allò de què sí som responsables??
apa |
