Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió : guerra
Tortures . . .
05 feb 2006
âNosaltres no torturemâ?, afirma George W. Bush. Era el 7 de novembre pasat, a Panamà, al final d´ura tourné de 5 dies a America Llatina, regió per molt temps martiritzada pels règims dictatorials â sostinguts per Washington- que freqüentment practicaven els âdesaparicionsâ? de persones i la tortura. El president dels Estats Units responia als incriminacions del diari Washington Post contra els serveis d´inteligència americans, acusats de detencions clandestines i de tenir fora dels Estats Units presons secretes anomenades â llocs negres â.
Podem creuren´s Bush? La resposta és no. No havia afirmat per enviar L'Iraq, que el regim de Saddam Hussein tenia lligams amb AL-Quaida? I que Bagdad poseïa â armes de destrucció massiva de les que Washington va desencadenar una « guerra preventica » que costaria la vida a desenes de milers de persones ( a part de més de deu mil militars americans) .

Bush no és gens de fiar. En particular sobre la qüesito de la tortura. Elaborats per institucions com de la de la Creu Roja internacional, Amnistia Internacinal o Human Rights Watch, els informes confirmen que després dels atemptats de l´11 de Septembre les autoritats americanes no respectaren mes, en la seva lluita contre el â terrorisme internacionalâ? les convencións de Ginebra sobre el tractament dels detinguts, ni la convenció deles Nacions Unides contra la tortura.


Es va decidir, des de l´endemà de l´11 de setembre, d´instaurar els tribunals d´exepció i de crear, fora del terrorisme del Estats Units â doncs fora de tota jurisdicció americana, le presó de Guantánamo per empreseonar-hi presoners del âcamp de batallaâ? (qualificació diferent de âpresoners de gerraâ?, el que evita el recórrer a la convenció de Ginebra), l´administració Bush ha canviat les regles del joc.

La tesi neoconservadora del jurista Alberto González, ex conseller del president i actualment attorney general (ministre de justicia), és d´alguna manera així: América no s´ha de deixar âenfeblirâ? pel seu respecte als drets humans. En dos informes, remesos el febrer i l´agost de 2002, Gonzàlez ha remodelat el dret relatiu a la torura. Aquest terme designa ara mateix, als Estats Units, els actes que només âafectin iremediablement l´integritat física dels presonersâ?. A partir d´això, tot suplici és legal.

Com sorprendre´s que desde desembre de 2002 a la presó de Bagram, a l´Afaghanistan, l´utilització de la tortura per l´armada americana hagi esdevingut sitemàtica? Els sospitosos hi són â encadenatats a les seves cel.les i colpejats freqüentementâ?, âllançats contra parets o la taulesâ?, reven âcosses a la ingle i a les camesâ? i els vessen âaigua a la boca fins que s´ofeguenâ?. Molts moren.

Revelat pel New York Times, una enquesta ha confirmat la ârutinaâ? de les tortures inflingides pels militars americans qui, molt sovint, martirizen als detinguts sens ni interrogar-los⦠l´enquesta reconeix que les tècniques utilitzades pels homes del batalló militar 519 a Bagram li han estat ensenyades a Guantánamo⦠I que aquest mateix batalló 519 ha estat de sobte encarregat de conduir els brutals interrogatoris a la presó a la presó irakinana d´Abou Ghraib.

Altres enquestes han idicat que la Central Itelligence Agenci (CIA) segresta sospitososo arreu del mon â a Alemanya, Italia, Suecia i d´altres llocs â per lliurar-los a âpaïsos amicsâ? com Arabia Saudita, Jordania, Egipte, on poden ser torturats sense límits. Més recentment, informes han mostrat que la CIA disposava d´una veritable xarxa de presons secretes arreu del mon â qualificat per Amnistia Internacional de â gulag de la nostra èpocaâ? ja que algunes estarien situades a països de la Unió Europea (Polonia?) i d´Europa Oriental (Rumania?)



A més de repungnant en els plans jurídic i ètic tots això es revela com a desastre per al prestigi moral dels nord-americans al mon. Com altres democràcies enfrontades a l´amenaça terrorista, els Estats Units veu com la qüestió de la tortura es converteix en un dilema polític central.
En el seu debat amb el sotspresident Richard Chene, defensor d´una línea dura, el senador republicar John McCain va recordar que donat que existieixen snacions que un govern democràtic mai ha d´infringir a un esser humà. La grandesa de la democràcia està en la seva capacitat de prohibir-se recorrer a certs mitjans de la força. La primera d´elles és la tortura.
Mira també:
http://www.monde-diplomatique.ad/pn/html/index.php?edicio=31

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Tortures . . .
05 feb 2006
I a qui li importa Bush??

EStà clar que els ianquis són moooolt dolent..

I si mirem endins? Perquè no ens centrem en allò de què sí som responsables??

apa
Sindicat