|
|
|
Notícies :: laboral |
|
STOP! a la Reforma Laboral del Govern “Zapatero�
|
|
|
per independentiska |
05 feb 2006
|
De reforma laboral en reforma laboral....
La degradació de les relacions laborals i les condicions de vida dels treballadors i de les treballadores ha estat causada per les successives reformes laborals portades a terme pels governs del PSOE i del PP, en el millor exemple possible per mostrar que comparteixen els mateixos objectius i la política neoliberal |
L'Estatut dels Treballadors va ser aprovat el 1980. Aviat, el 1984, el primer govern socialista (format l’any 1982) va escometre una reforma que va introduir una gran flexibilitat al mercat de treball a través de la creació d’un ampli ventall, fins a 16 modalitats, de contractes espuris. La precarietat va créixer intensament en poc temps, arribant a afectar un terç dels assalariats.
En 1994, aclaparada la societat per una desocupació massiva que va arribar gairebé al 25% de la població activa, de nou el govern del PSOE va augmentar la precarietat com a conseqüència de deixar intactes, en les qüestions fonamentals, els contractes vigents i afegir-hi altres de nous, encara més degradats, com els d'aprenentatge, un contracte “escombraria� que va suposar introduir per la porta del darrera els plans d'ocupació juvenil que van desencadenar la històrica vaga general del 14 de desembre del 1988.
També va facilitar l'acomiadament tot ampliant les causes per realitzar acomiadaments individuals objectius per motius tan imprecisos com “les necessitats organitzatives i de produccióâ€?. D'altra banda, van passar a considerar-se com a acomiadaments individuals els acomiadaments col·lectius que no suposessin més del 10% de la plantilla, fins a un mà xim de 30 treballadors, això sÃ, cada trimestre. Es va rematar la reforma suprimint el carà cter d'indisponible d'alguns drets reconeguts a l'Estatut (jornada mà xima, descansos diaris), amb la qual cosa van passar a convertir-se en moneda de canvi en els convenis, derogant-se les ordenances laborals, que protegien els treballadors més dèbils sindicalment, i a la fi, legalitzant les empreses de treball temporal, les sinistres ETT, que van tenir un desenvolupament espectacular.
Però el nou govern del PP va decretar en 1997 una nova reforma que va comptar, com a novetat, amb el suport dels sindicats majoritaris. L'abaratiment de l'acomiadament, objectiu bà sic, va experimentar un sensible avanç, mentre que la coartada de dotar l'ocupació de major estabilitat es va aconseguir en un grau insignificant. D'altra banda, per “estimularâ€? la contractació indefinida es va aprovar un nou contracte d'aplicació a joves i aturats de llarga durada amb una indemnització per acomiadament improcedent de 33 dies per any i un lÃmit mà xim de 24 mensualitats, comparat amb els 45 dies per any treballat i 42 mesos dels contractes indefinits normals.
En poques paraules, aquesta és l'evolució de la legislació laboral bà sica de l'últim quart de segle. Les seves conseqüències són conegudes, o millor, molt patides per les treballadores i els treballadors: nivell dels salaris, precarietat de l'ocupació, horaris abusius, facilitats de l'acomiadament, treball clandestà d'immigrants.
Davant la impossibilitat de posar d'acord empresaris i sindicats en l'anomenada taula de “dià leg social�, el govern de Zapatero ha avançat un projecte veritablement provocador i escandalós, perquè en allò essencial arreplega amb precisió les grans reivindicacions de la CEOE i aplica la literatura per a referir-se als interessos dels treballadors.
La reforma proposada no redueix la precarietat ni la subcontractació. En canvi, facilita i “descausalitzaâ€? l'acomiadament col·lectiu, suprimint l'exigència de l'obertura d'un perÃode de consultes i negociació amb els sindicats, i, per tant, assimilant l'acomiadament individual al col·lectiu. Amplia els col·lectius als quals es pot aplicar el contracte indefinit de l'acomiadament barat (el dels 33 dies i 24 mensualitats). Augmenten les subvencions als empresaris, disminueixen les seves cotitzacions a la seguretat social per desocupació i al FOGASA. S'eliminen els sobrecostos que suporten les ETT per indemnitzacions per fi de contracte i cotitzacions a la desocupació. Amb les noves reformes es corre el perill, com ha denunciat el Sector CrÃtic de CCOO, que el Dret del Treball quedi enterrat en el nostre paÃs.
Davant l'amenaça del govern del PSOE de legislar unilateralment la reforma laboral, ha de procedir-se a preparar les condicions de mobilització social per fer-la fracassar. La debilitat del govern Zapatero fa difÃcil l'èxit d'un “decretazoâ€? si troba l'oposició ferma dels sindicats. De fet estaria obligat a canviar d'aliats en el Parlament espanyol, substituint ERC i IU-ICV pels partits de la dreta nacionalista neoliberal. Però el perill d'un “Zapaterazoâ€? laboral, o la foto d'un acord entre govern, patronal i sindicats, certament més moderat, però que contindria “clausâ€? importants contra la classe treballadora, no està conjurat. La pressió de la dreta econòmica i polÃtica va obtenint del govern del PSOE concessió rere concessió, l'última amb la reducció de l'Impost de Societats i la reducció del lÃmit impositiu en l'IRPF.
En última instà ncia, només la mobilització de la classe treballadora, de les seves organitzacions, dels seus sectors més crÃtics i anticapitalistes podrà impedir un acord antisocial o fer fracassar l'amenaça de Decret llei de la nova reforma laboral.
Publicat al núm 21 de "RG" (febrer 2006) |
This work is in the public domain |
|
Re: STOP! a la Reforma Laboral del Govern “Zapatero�
|
|
per anselmo_lorenzo |
05 feb 2006
|
|
Estoy de acuerdo con muchas de las cosas que dice el comentarista, pero se equivoca cuando analiza la reforma laboral de 1.997. Los sindicatos mayoritarios, CC.OO. y UGT., acertaron cuando pactaron que los contratos temporales -sin indemnización- o algunas de las personas desempleadas, se contrataran como indefinidas, tendrían un nuevo contrato con 33 días de indemnización. No hay peligro de acuerdo "antisocial" como dice el comentarista. Si hay peligro de que el gobierno y la patronal, impongan una reforma contra los derechos laborales. Por eso, lo que es necesario es respaldar a CC.OO. y UGT en estas negociaciones. Un libertario al servicio de la verdad. |
|
querrás decir...
|
|
per un amigo |
06 feb 2006
|
un payaso de mierda al servicio de la carroña capitalista...
Firma:
un amigo que sabe a que bar te vas de tapas con las horas sindicales. |
|
Re: STOP! a la Reforma Laboral del Govern “Zapatero�
|
|
per anselmo_lorenzo |
08 feb 2006
|
|
Cuanta ira destila nuestro "amigo", entre revolucionarios, somos capaces de reconocer dos cosas con claridad: los que sustituyen el razonamiento por el insulto -lo que siempre es señal de falta de argumentos- y lo que es peor, aquellos que al final son unos provocadores. El sindicalismo de los años 20 y 30, y la dictadura, para la que la hemos vivido, nos enseñó mucho de los muchachos de pistola fácil del sindicato libre y de los provocadores infiltrados en las filas confederales. Modérate, muchachote y piensa, pensar en gratis y revolucionario. |
