Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: especulació i okupació
Els nostres barris i ciutats en perill
04 feb 2006
CATALINA CIRER PERJUDICA GREUMENT ELS BARRIS I ESPAIS DE LA NOSTRA CIUTAT
Adhesiu C.C (petit).JPG
politicsimmobiliariatabac.gif
Pretén destruir la Real i el seu entorn

La ciutat de Palma ha crescut en els darrers anys d’una manera brutal i accelerada mentre que actualment, tal i com estima l’ajuntament, hi ha prop de 40.000 vivendes buides. Aquest creixement sols ha beneficiat a les constructores i immobiliàries, que han fet i segueixen fent el seu particular agost.

Una de les zones rurals properes a Palma amenaçades per aquest brutal creixement és el Secar de la Real.Aquesta zona que compta amb la presència d’un important llegat cultural, arquitectònic i històric format pel monestir de la Real i les sèquies de’n Baster i de la Vila.Allà, concretament a la finca de Son Espases, s’hi pretén construir l’hospital de referència de les Illes Balears canviant així l’actual emplaçament. Això, a part d’un despesa innecessària de prop de 140 milions d’euros, suposarà la reconversió de l’actual sol classificat com a sòl rústic al PGOU de Palma, amb el pas d’agrícola – ramader,en sol urbanitzable.

Com era d’esperar, l’ajuntament s’ha posat al costat de les immobiliàries i dels interessos privats. En tot moment s’han obviat de les demandes veïnals, a més a més també s’ha crispat l’ambient. L’exemple més clar és la Romeria de les festes de Sant Bernat, en el transcurs de la qual la seva cort de seguidors –protegits per la policia- provocaren enfrontaments i agrediren les persones que protestaven contra el projecte de Son Espases.

Vol convertir el c/ Jacint Verdaguer en una autopista interurbana de 4 carrils

La voluntat de tirar endavant aquest projecte d’autopista interurbana suposa un dels casos més paradigmàtics de fins a on poden arribar les mentides de la classe política.

Una de les promeses de Catalina Cirer quan era candidata pel Partit Popular fou la de construir un parc central que uniria Ses Estacions amb Son Costa i Son Fuster. Quan començaren les obres de soterrament de les vies del tren d’Inca al seu pas per Palma, cosa que deixarà una via lliure, la batlessa decidí deixar de banda la seva promesa i presentà un projecte de construcció d’una autopista intermodal de 4 carrils d’una amplada de 16 metres. L’anomenada Via de Cintura aniria fins al centre de Palma –i per la qual hi passarien 25.000 vehicles diàriament- i tendria unes quantes voravies amb jardins.

Només la presentació del projecte, malgrat no estar aprovat, creim que ja suposa faltar a la seva paraula i al seu propi programa de govern. Creiem intolerable mentir i enganyar d’aquesta manera a la ciutadania i als veïns i veïnes de la zona. A aquesta mentida cal afegir-hi la irresponsabilitat de posar en fort perill la qualitat de vida de la ciutadania.

Cal destacar que des de les associacions veïnals de la zona s’han denunciat nombrosíssimes irregularitats en les obres de soterrament de les vies. Aquestes irregularitats han afectat degradant de mala manera la qualitat de vida dels barris propers. Com a conseqüència les obres s’han arribat a produir fins i tot tremolors sísmics als voltants de la zona.


Ha esbucat el centenari Pont del Tren de matinada i d’amagat

Amb la demolició del Pont des Tren de Gaspar Bennàssar, el patrimoni monumental de Palma va viure un altre dels nombrosos episodis vergonyosos que l’han sacsejat recentment.

Emulant les autoritats de principis del segle XX, que esbucaren de matinada la porta de Santa Margalida l’any 1909, l’Ajuntament de Palma destruí el Pont del Tren el passat 5 de Novembre del 2005 a les 6.30 de la matinada.

Un fet que agreuja encara més aquest atemptat contra el patrimoni de Ciutat és que l’Ajuntament tornà a mentir. L’Ajuntament prometé desmuntar peça per peça el pont –cosa totalment impossible perquè l’estructura era de formigó-, però s’esbucà el pont sense cap contemplació. Per a més inri, també es cometé una total il•legalitat car el nivell de protecció del Pont no permetia ni la seva reconstrucció, ni molts menys la seva demolició.

A les mentides ja dites, cal afegir-hi també, per a més indignació de les persones de la ciutat, les declaracions del tinent de batle d’urbanisme Rodrigo de Santos, qui afirmà que l’enderrocament del Pont del Tren es produí abans del previst per les peticions de protecció del pont per part de la ciutadania.

Destruí part del llegat àrab per fer-hi aparcaments

Les obres per a la construcció d’un pàrquing que es realitzen a l’avinguda d’Antoni Maura, es situen sobre una part de l’antic llit del torrent de Sa Riera. Aquesta és una zona rica en patrimoni artístic on les persones de Madina Mayurqa hi deixaren la seva empremta. Aquest llegat descobert per la maquinària municipal ha estat destruït.

Margina la llengua catalana i la cultura popular

Tothom sap que un poble necessita dels seus símbols per sentir-se cohesionat i fort, d’uns referents. Aquests es manifesten amb més claredat a l’esdeveniment més important per a la vida social dels ciutadans, les Festes Majors. Aquestes són carregades d’una litúrgia i d’uns protocols, el sentit dels quals sol ser molt remot, però que compleixen la funció de recordar-te i integrar-te dins la comunitat. Al nostre país, el poder els ha fet objectiu, amb voluntat d’eliminar-los de l’imaginari col•lectiu i crear una societat orfe de referents que es mostri desorientada, fàcilment manipulable i controlable per l’invasor.

La "feina" ha començat per allà on hom sap que tindrà més efecte, per allà on es concentra el major nombre de població, per la capital. I pels seus referents més grans de cohesió, les seves Festes. Els successius governs municipals conservadors de la Ciutat de Mallorca han intentat apropiar-se i manipular, per després acabar eliminant, tots els seus símbols i tradicions. L’actual Batllessa Cirer just remata una feina ja començada temps ençà pels altres governs municipals, amb una astuta intervenció de l’antic regidor José María Rodríguez –actual conseller d’interior- i la seva hereva dins la Sala, Maria José Frau.


Entre d’altres agressions, podem comptar amb:

• L’incorporació in crescendo de mostres de ball folklòriques, al pur estil de la Sección Femenina de la Falange, precisament a un moment on el ball d’arrel tradicional tornava a despuntar com a ball popular, a més, crític amb el poder.

• La total interferència política i ideològica a l’Escola Municipal de Xeremies, Flabiol i Tamborí, amb irregularitats en la concessió dels concursos incloses.


• La caça de bruixes contra els impulsors de manifestacions de cultura tradicional no simpatitzants del Consistori, entenguis geganters, xeremiers, grups de ball, dimonis, etc.

• L’eliminació de les subvencions a la Federació d’Associacions de Veïns –entitat que ha destacat sempre per la gran defensa dels interessos veinals- per muntar vertaderes festes populars com el Correfoc de Sant Joan al Parc de la Mar o el Diumenge de l’Àngel al Castell de Bellver.


• La progressiva reducció de qualitat i posterior eliminació de la majoria de ballades a dins Ciutat.

• I actualment, podem citar tant la substitució del Cercaviles del Pregó per una passejada dels Simpsons, la figura del Pregoner ha estat la mascota de l’IME o la restauració dels dos gegants emblemàtics de Ciutat, En Tòfol i Na Francina Aina, en que a En Tòfol se li han posat unes ridícules flors dins la pipa, destruïnt-ne el mecanisme que feia que tragués fum, i a ella se li han canviat els vestits, fent-la més "senyora".

Pel que fa a la política lingüística del Partit Popular a l’ajuntament de Ciutat, és un calc del que aplica a nivell autonòmic i es materialitza en una completa marginació de la nostra llengua adduint un suposat bilingüisme. Aquest és asimètric, evidentment. Exemples d’aquest procés de marginació a Palma les podem trobar en el nostre dia a dia, com quan agafam un bus de l’Empresa Municipal de Transports, o en actes institucionals com són l’entrega dels premis Ciutat de Palma, als quals l’ajuntament decidí introduir-hi l’espanyol l’any 2003.


Pel que fa a nosaltres, l’assemblea local de Maulets, tenim ben clar que no cedirem ni un centímetre en la nostra lluita contra les polítiques de l’Ajuntament. No acceptem les mentides de la batlessa i molt menys acceptam els tripijocs de les immobiliàries i constructores que connivents amb l’Ajuntament, pretenen especular amb el que aquest haurà requalificat abans.

És l’hora d’exigir mesures urgents per frenar l’especulació urbanística a Palma. És indignant l’existència de 40.000 pisos buits a Palma i que el preu mig del metre quadrat sigui de 2.127 euros. Tot això fa que els joves de les illes haguem de dedicar el 66 % dels nostres salaris anuals o bé el 87,6 % ,si som joves d’entre 18 i 24 anys, a pagar una hipoteca. Això, o quedar-nos a casa dels pares...

Cal prendre mesures reals i efectives que no suposin una simple rentada de cara davant l’opinió pública. És urgent posar en marxa impostos especials que gravin i regulin els pisos buits existents, alhora que també implantar mesures com l’existència de la renda bàsica, la implantació de pràctiques com la masoveria urbana , que permet accedir al jovent a una vivenda digna a canvi de la seva rehabilitació, i la potenciació de la cultura del lloguer existent ja a molt països europeus.

És hora de dir ben clar i ben alt que no volem viure en una ciutat feta i pensada per a les elits i les butxaques més adinerades. Volem viure en una ciutat gestionada i pensada per a les persones i no per a interessos econòmics i privats de les amigues de les administracions. Ho volem ara, no pensam cedir.

Palma. Gener 2006.
Mira també:
http://www.maulets.com
http://www.politics-immobiliaria.com

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa