|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Estat federal, Estatut i altres il·luminacions
|
|
|
per Kj |
04 feb 2006
|
|
S’ha vist des del primer moment que tot aquest espectacle arran de l’Estatut no és més que una presa de pèl. Un carreró sense sortida, on hi ha un personatge que fa de víctima, un altre de poli bo i un tercer suposadament més descontrolat que fa de poli dolent. Però a l’hora de la veritat, les experiències que hem viscut en el passat i el pas del temps, ens confirmen que ni la víctima és tan víctima com ens la presenten, ni el poli bo és tan bo, i el poli dolent no està tan descontrolat perquè sap realment el que vol. |
|
En aquesta funció tan llarga i avorrida, un dels temes que han sortit a la llum és la reforma del model d’estat, que se suposa que uns volen reformar i altres en canvi, volen més del mateix... i més aviat reforçar-lo que reformar-lo. Alguns parlen de la possibilitat d’avançar cap a un estat federal. I d’altres encara més optimistes, parlen fins i tot de la República, deduïnt, no sé com, que en Felip i la Leti renunciaran.
Fins i tot, en un cas suposat que hi hagués un escenari favorable a canviar cap a un estat federal i cap a una república, cal que siguem conscients de què ni una cosa ni l’altra garanteixen els objectius elementals de les classes populars, i per si soles no plantegen la crisi del capitalisme i la necessitat de crear noves estructures que tinguin com a subjecte la classe treballadora. Una cosa és plantejar-ho com una eina per a assolir l’emancipació de la classe treballadora, i una de ben diferent és creure en contes de fades i esperar que tot arribi per si sol. Abans d’escollir una eina, abans has de tenir clar l’objectiu
Surts al carrer, i al marge del que surt als mitjans de comunicació, només veus que la gent té altres prioritats i que aquest serial mediàtic no té l’audiència que s’esperaven. Han provat de tot, des de les orgies diàries a la COPE, qüestionant continuadament la simpatia que els nostres productes desperten a la messeta,... a més posen un poli sorollós que faci de dolent. Frustats per la ignorància que reben de la nostra part, han arribat fins i tot a amenaçar-nos amb l’exèrcit. I la gent segueix sense immutar-se. Una frustració més per a la classe política. Perquè no entenen que els problemes que tenim al carrer són uns altres, i això és el que no toquen. Perquè aquest Estatut no és més que una llei orgànica, que s’aprovarà a Madrid amb el vist-i-plau de les classes dominants espanyoles. Aquest procés està fet d’esquenes al poble. A nosaltres ens apugen cada any la llum, el gas, el transport públic, el preu de la vivenda, les fàbriques tanquen, la marginació i la inseguretat al carrer creix. Els salaris baixos, els contractes brossa, la precarietat continuen sent el pa de cada dia, però els nostres polítics són massa poca cosa com per a ocupar-se de conflictes d’aquesta envergadura. El país se’ls fa gran i la seva responsabilitat es limita en conservar una bona butxaca i en tenir la gent contenta i enganyada amb aquest anomenat estat del benestar.
No ens enganyem. Els poders fàctics espanyols no qüestionen el model d’estat, com alguns diuen interessadament. El que fan és reforçar-lo, i ja s’ha vist de què serveix que tinguem un Parlament i unes institucions si després Madrid és qui talla el bacallà, i nosaltres no comptem per res. La nostra classe política ja ens ha demostrat la fiabilitat que té. I quan ens cridin per a anar a votar, recolliran el que han sembrat. I si no volem 25 anys més d’agonia, ja només depèn de nosaltres, de la nostra autoestima... i d’una dosi de patriotisme perquè els que avui tenen un escó al Parlament, no tornin mai més.
Visca Catalunya lliure!!
http://digitdissident.cjb.net/ |
Mira també:
http://digitdissident.cjb.net/
|
This work is in the public domain |
