Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats : sense clasificar
Som una nació i tenim dret de decidir: Autodeterminació!
02 feb 2006
declaració de Revolta Global
Lâacord PSOE-CiU traeix els anhels democràtics i socials de la ciutadania. Rebutgem el pacte de la indignitat! Ara, toca sortir al carrer !

1- Des de fa mesos, Catalunya és el centre de la vida política espanyola. El Nou Estatut ha desfermat les ires de la dreta de sempre... i dâuna bona part de lâesquerra instal·lada en els vells prejudicis i ens els avantatges de lâactual organització de lâEstat monàrquic. Amenaçadors, els militars han brandit el que alguns anomenen âcolpisme de baixa intensitatâ?. LâEsglésia ha començat a pregar per la unitat dâEspanya. En una commovedora coincidència, el director del Banc dâEspanya i el líder estatal de CCOO sâhan declarat preocupats per la âunitat del mercatâ?. I, al bell mig de tot plegat, el PP ha desplegat una intensa campanya contra les aspiracions democràtiques i la mateixa dignitat del poble de Catalunya.

Davant dâaquesta campanya de desgast, el govern del PSOE, fent marxa enrera dâanteriors declaracions, ha volgut donar imatge de fermesa enfront de les moderades reivindicacions catalanes i guanyar autoritat entre els seus barons, presentant una bateria dâesmenes gairebé idèntiques a les del PP. Al mateix temps, posava terminis a la negociació obligant els partits catalans a negociar a la baixa o bé a retirar el projecte dâEstatut.

2- Els partits dâesquerra catalans, lluny de reaccionar apel·lant a la mobilització de la ciutadania i de presentar un front compacte en defensa del projecte aprovat pel Parlament, han entrat en la dinàmica propiciada des de La Moncloa i CIU: la dels contactes bilaterals âdiscretsâ?, cada vegada més accelerats i sense la més mínima transparència, on el govern del PSOE imposava més fàcilment les seves posicions. Tot per âno fer sorollâ? i no crear problemes a Zapatero. Aquesta ha estat la nova modalitat de la âvia catalanaâ?, que ha presidit un procés on més dâun centenar dâarticles i disposicions del projecte dâEstatut han passat en poques setmanes per les tisores (i la trituradora) de La Moncloa, amb lâacceptació dòcil de la representació catalana. Sâestava renunciant a bona part dels aspectes més ambiciosos de la proposta dâEstatut: la reforma de lleis orgàniques, la participació de la Generalitat en organismes de lâEstat, la possibilitat de convocar consultes populars i lâexclusivitat de moltes competències

Dâaquesta política ara en tastem els fruits més amargs. Arribat el 21 de gener, data límit marcada pel PSOE, Zapatero tancava un pacte amb Artur Mas, deixant en no res el que en paraules de Maragall havia de ser el nucli dur, irrenunciable, de la proposta dâEstatut (la definició de Catalunya com a nació i el nou model de finançament). Una posta en escena teatral que representava lâenfonsament de la última línia de defensa de la posició catalana. En aquest cas, la víctima de lâengany, el vertader objecte de la mofa, són - molt més enllà dâun tripartit impotent - els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. I, singularment, la classe treballadora, que representa la majoria dâaquest país.

3- Lâacord PSOE-CiU constitueix un afront a la sobirania del Parlament de Catalunya, gira lâesquena als anhels democràtics i socials de la seva ciutadania i projecta lâombra dâun retorn de la dreta pujolista, derrotada a les últimes eleccions autonòmiques, al govern de la Generalitat. De fet, veient les imatges dâactualitat dâaquests dies, ben bé semblaria que és CiU qui governa Catalunya; que són Mas i Duran i Lleida els qui tenen autoritat per parlar i decidir en nom del país... i no pas un gabinet âcatalanista i dâesquerresâ? tardanament convidat a venir a taula per tastar el plat dissenyat a La Moncloa. Dâaixò seân diu âser cornut i haver de pagar el beureâ?. Així, mentre un President Maragall, menyspreat pels seus i fent un posat de circumstància, cridava âJa tenim Estatut!â?; Esquerra Republicana - i no nâhi havia per menys! - se sentia traïda... i els dirigents ICV-EUiA feien el lamentable paper de donar per bo el resultat de la conxorxa entre el govern de Madrid i la dreta nacionalista.

4- Car, quin és el contingut real dâaquest acord? En primer lloc, Catalunya esdevé âuna nació... en la intimitatâ? - en la intimitat dâun preàmbul sense cap força jurídica i que ni tan sols seria el que va aprovar el Parlament. Catalunya romandria doncs considerada com a ânacionalitatâ?. Qüestió de paraules? Debat âidentitariâ?? Ni de bon tros! Les paraules no són exactament allò que diu el diccionari, sinó el que nâha fet la història. âNacionalitatâ? és el terme que, lâany 1978, els militars franquistes van exigir que adoptessin Catalunya, Galícia i Euskadi sota lâamenaça dâun cop dâEstat. Ara i aquí, ânacionalitatâ? vol dir nació sotmesa, poble sota tutel·la. I fins a tal punt, que no se li permet ni tan sols dir que es considera a sí mateix com una nació, de por que això pogués fonamentar en algun moment lâaspiració democràtica dels seus ciutadans i ciutadanes a decidir lliurement.

Pel que fa al finançament... Ningú pot negar que sâestà lluny, molt lluny de la proposta del Parlament. De ânou modelâ?, res de res; dâAgència pròpia i de sobirania tributària, ni parlar-ne. Només es proposa augmentar el percentatge que percebria la Generalitat dâalguns impostos... sense que, a hores dâara, ningú sàpiga dir (començant pel conseller Castells) si, al capdavall, atès que Catalunya hauria de gestionar algunes noves competències cedides per lâEstat i que cal definir els nous mecanismes dâanivellament entre comunitats autònomes, tot plegat representarà una millora substancial dâingressos, o bé si encara hi sortirem perdent. Lâexperiència dels últims 10 anys és prou clara: lâincrement de la participació en impostos com lâIRPF o lâIVA, pactats pels últims governs de Pujol, no ha frenat lâaugment del dèficit fiscal, erosionant els serveis públics catalans i propiciant lâincrement de la imposició indirecta.

5- On és lâavenç? On és el âsalt en lâautogovernâ? de què parla Saura? En unes competències de gestió de dubtós finançament? En uns drets socials mancats dâestris per a fer-los efectius i que, a més a més, per raons de consens amb els nacionalistes clericals, podrien fondre com la neu en el decurs del tràmit parlamentari? Potser en la promesa de Zapatero - que ja ens havia dit, recordeu?, que faria seu el Projecte aprovat pel Parlament - de no legislar després de lâeventual aprovació de lâEstatut per retallar les noves atribucions de la Generalitat? Lamentablement, tenen més aviat raó veus com la de Rodríguez Ibarra, que sâha apressat a declarar: âHan guanyat els no nacionalistesâ?. (Val a dir, els nacionalistes espanyols). O com Josep Piqué, que - abans de fer-se estirar les orelles per Rajoy, Acebes, Zaplana i Cia. - no sâha pogut estar de dir que troba lâacord força assenyat i pròxim de les propostes fetes en el seu dia pel mateix PP.

I, efectivament, lâacord és prou profitós... per a la burgesia catalana, com es perfila inquietant per als interessos de la gent treballadora. Les constructores poden fregar-se les mans esperant fer lâagost amb les inversions en infrastructures de lâEstat, endarrerides des de fa anys. Dâaltres empreses ja cobegen el traspàs de la gestió dels aeroports sota la forma de consorcis oberts a les inversions privades. I, en general, la ânostraâ? patronal espera que, dâuna entesa dels seus representants amb el govern de Madrid, pugui resultar un millor encaix en el mercat espanyol i europeu per la via dâuna certa descentralització com la que representa aquest pacte.

6- Aquestes esperances tenen fonament. La política econòmica i social del PSOE - política de tall clarament neoliberal - troba en CiU un aliat més fiable, més solvent, i sobretot més respectable als ulls de les classes posseïdores espanyoles que no pas aquesta gent rondinaire i imprevisible dâERC o aquests âcomunistes mal reverditsâ? dâIU i dâICV-EUiA. Vénen temps de âreformes laboralsâ?, de dures directives europees contra lâEstat del benestar, dâaspres lluites pels mercats... En un mot: sâatansen temps de lluita de classes, i no és qüestió de deixar esquerdes obertes en lâedifici del règim polític que ha de contenir aquestes creixents contradiccions socials. Vet aquí el rerafons global del debat estatutari.

Dissortadament, pel seu esperit conciliador o per covardia, per fals realisme o per inconseqüència, lâesquerra ha preparat aquest desenllaç. I com més urgent es torna reaccionar, més sembla voler entestar-se en lâerror. La idea de replantejar lâorganització de lâEstat no és el resultat dâuna elucubració teòrica o partidista; reflecteix la pressió dels canvis polítics, econòmics i socials que sâhan esdevingut a casa nostra i arreu del món en les últimes dècades. Catalunya, frustrada durant la transició en el seu dret a lâautodeterminació, sâofega encotillada en lâactual ordenament jurídic. Sota els efectes de la globalització, la vella aspiració democràtica batega entrellaçant-se amb imperioses necessitats socials: la defensa, ampliació i millora dels serveis socials, lâaplicació de polítiques per eradicar la pobresa i la marginació, un govern de proximitat i transparent - si més no per defensar-se dels abusos de les poderoses multinacionals; mitjans per acollir com a nova ciutadania una onada migratòria que ja està transformant la fesomia del país la defensa dâuna cultura malmesa i amenaçada... Cada cop més, el progrés dels pobles ibèrics serà indestriable de la conquesta de les llibertats nacionals i contradictori amb el manteniment dâun règim centralista, vector dels privilegis de les classes poderoses com dels nous dictats del capital transnacional.

7- Però fins i tot lâesquerra que havia fet bandera del dret dâautodeterminació i de la República, va decidir posar-hi sordina i emprendre el camí dâuna reforma estatutària encabida en la Constitució. Aquesta esquerra va veure una âoportunitat històricaâ? per a lâavenç de lâautogovern de Catalunya més aviat en el mateix gabinet del PSOE que no pas en la mobilització democràtica que nâhavia fet lâestri per desfer-se dâAznar. Substituint la mobilització ciutadana pel consens parlamentari, hem anat de concessió en concessió fins a la situació actual, en què àdhuc la moderada proposta del 30 de Setembre es veu burlada i esquarterada. La mateixa esquerra que no ha gosat fer front a les deslocalitzacions que han assolat Catalunya, que ha empès els sindicats a acceptar centenars dâacomiadaments a SEAT per por dâincomodar un tripartit on ressona amb més autoritat la veu de Volkswagen que la de la classe treballadora, no gosa plantar cara a un Zapatero que fa el paper de âpolicia boâ? en el pols entre lâEstat centralista i Catalunya.

8- La classe treballadora i les capes populars més desafavorides, convidades dâuna manera o dâuna altra a mirar de lluny totes aquestes coses, pot adonar-se ara de fins a quin punt la renúncia dels seus partits i sindicats a lluitar de debò per la llibertat de Catalunya està preparant el retorn de la dreta al poder i afavorint les polítiques neoliberals. Ara poden començar a adonar-se de fins a quin punt els drets democràtics nacionals són cosa seva. El govern de la Generalitat, el PSC, ICV-EuiA i CIU (la principal enterradora del projecte del 30 de setembre) amb el suport gairebé incondicional dels mitjans de comunicació de Catalunya, parlen dâun âbon acordâ?. La veritat, però, ja va obrint-se pas en la consciència de la ciutadania, del jovent, de les dones, de la pròpia militància dels partits... Ara, toca recuperar el temps perdut, construir la mobilització a la qual sâha volgut girar lâesquena. El primer objectiu només pot ser tirar enrera lâacord vergonyós assolit per Mas i Zapatero. Cal, si més no, que la voluntat del Parlament de Catalunya sigui respectada. Ni un pas enrera! Ni pactes traïdors, ni retallades!

Hem de forçar aquesta actitud des del carrer, des de la protesta i lâexigència de coherència als qui pretenen parlar en nom nostre. Perquè SOM UNA NACIà I TENIM DRET DE DECIDIR! I el proper 18 de Febrer, per milers i milers, omplirem els carrers de Barcelona per fer-ho saber a tothom.
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net
http://www.revoltaglobal.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Som una nació i tenim dret de decidir: Autodeterminació!
02 feb 2006
EL que és vergonyos es l'esquerranisme pseudo-troskista aliat amb ERC i Unió de Joves...i encara teniu la cara de parlar de les capes populars

ANEU A CAGAR!
Re: Som una nació i tenim dret de decidir: Autodeterminació!
02 feb 2006
mira també:
http://www.autodeterminacio.net

Manifestació: Som una nació, AUTODETERMINACIÃ!

Dissabte 11 de febrer

19 hores, Plaça Universitat de Barcelona

MANIFESTACIÃ âSOM UNA NACIÃ AUTODETERMINACIÃâ?

En acabar hi haurà Acte Polític i actuació musical

Organitza: Campanya Unitària per l'Autodeterminació | campanya ARROBA autodeterminacio.net
Re: Som una nació i tenim dret de decidir: Autodeterminació!
02 feb 2006
MANIFEST DE LA CAMPANYA UNITÃRIA PER L'AUTODETERMINACIÃ

Des de fa mesos els polítics del Principat de Catalunya i del País Valencià estan immersos en la discussió sobre les reformes dels respectius estatuts d'autonomia. Però, que suposen els estatuts?

L'any 1978 s'aprovava a les corts generals espanyoles la Constitució, que fixava l'ordenament jurídico-polític de l'estat espanyol. Per a sufocar les reivindicacions socials i nacionals àmpliament assumides, s'estableix una petita descentralització administrativa, mitjançant estatuts d'autonomia que donen pas a la creació de les anomenades Comunitats Autònomes. Acceptar l'estatut comportava acceptar les regles del joc constitucional espanyol, és a dir acceptar els límits imposats per aquest i admetre els pilars bàsics del sistema: el capitalisme, la negació dels drets nacionals, la monarquia, etc.

L'actual reforma dels estatuts neix de la mà de les classes dominants, que són les més interessades a defensar-los, amb especial intensitat pel que fa al finançament, que la classe política del Principat ens ven com la solució als problemes de les classes populars. Hem de ser conscients que l'especulació, la precarietat, el tancament d'empreses i les deslocalitzacions, la destrucció del medi ambient i la terciarització, la discriminació per gènere, etc. continuen i continuaran mentre s'apliquin polítiques neoliberals que no garanteixen els drets socials bàsics (educació, salut, habitatge, estabilitat laboral, seguretat alimentària, energia, igualtat entre sexes...) i es mantingui un model econòmic que avantposa la propietat privada a qualsevol valor social. També es condemna un ampli sector de la societat catalana a la il·legalitat i la precarització, mitjançant polítiques repressives i d'exclusió, ja que els poders autonòmics volen assumir les competències d'immigració, però en cap cas proposen solucions diferents de les que ja aplica l'Estat.

Els estatuts suposen un atac directe a les aspiracions de llibertat dels Països Catalans. Es mantenen falsos símbols identitaris, com la imposició de la "blavera" (bandera autonòmica al País Valencià), i la negació de la unitat de la llengua, com també es nega el dret de les autonomies a federar-se entre elles. De la mateixa manera, els estatuts d'autonomia que ens proposen marginen la llengua catalana, fixen la cooficialitat del català, enlloc de l'oficialitat plena, mantenen el seccessionisme lingüístic i asseguren la disminució constant de l'ús i ensenyament del català a les aules per l'aprovació de lleis estatals, la imposició del castellà com a llengua vehicular a la justícia i la supeditació dels usos lingüístics al mercat capitalista (discriminació del català en l'etiquetatge i en el món audiovisual, per exemple).

No sorprèn, per tot això, que davant l'actual crisi del model d'â?estat de les autonomiesâ?, els dirigents estatals i autonòmics s'afanyin a renovar aquest pacte de submissió.No ens faran creure que l'estatut és de tots i totes. El que nosaltres necessitem és un procés constituent popular i democràtic, per tal de construir un nou model de relacions polítiques, socials, econòmiques i laborals als Països Catalans. Per assolir aquest nou model hem de decidir lliurement el nostre futur, sense amenaces, ni coaccions, és a dir, hem d'exercir el dret a l'Autodeterminació.

NI REFORMES, NI ESTATUTS, AUTODETERMINACIÃ!

Manifestació: Som una nació, AUTODETERMINACIÃ!

Dissabte 11 de febrer

19 hores, Plaça Universitat de Barcelona

MANIFESTACIÃ âSOM UNA NACIÃ AUTODETERMINACIÃâ?

En acabar hi haurà Acte Polític i actuació musical


http://www.autodeterminacio.net/
Re: Som una nació i tenim dret de decidir: Autodeterminació!
02 feb 2006
JA ESTAN AQUI LA MERDA DELS SECTARIS D'ENDAVANT! BOTIFLERS!!!!
Re: Som una nació i tenim dret de decidir: Autodeterminació!
02 feb 2006
jijiji si que teniu interés en la declaració de Revolta Global, gràcies per les aportacions, SEGUR que seran tingudes en compte jijiji
Re: Som una nació i tenim dret de decidir: Autodeterminació!
02 feb 2006
putus troskos...
Re: Som una nació i tenim dret de decidir: Autodeterminació!
02 feb 2006
putus troskos, jajajaja com tu curres! jajajaja uiuiuisuissuis el riure que guai.... 'putus troskos!
Re: Som una nació i tenim dret de decidir: Autodeterminació!
02 feb 2006
doncs jo he entès el que volia dir
ERC i l'Estatut (L'opinió del secretari de la J"S"C)
02 feb 2006
P.-¿No es ERC un aliado incomodo del PâSâ?C?

R.- CiU es un partido que proponía el concierto económico. ERC es un partido independentista que ha acabado pactando, un Estatut de autonomía. La virtud de Esquerra es que diciendo claramente que ellos quieren la independencia âyo no la quiero, y lucharé para que no sea así- ha sabido jugar con las reglas del juego. Nosotros tenemos con Esquerra un proyecto federalista, de hecho un estatuto una norma que te vincula a un estado por un tiempo indefinido. No sirve para irse, sirve para unir.

Entrevista amb Victor Francos/Primer secretario de la JSC
El mundo, domingo 29 de Enero de 2006, pàg 27
Re: Som una nació i tenim dret de decidir: Autodeterminació!
02 feb 2006
Guspira roja..

les JSC no són res.. no ho dic per enfotre-me'n, ho dic pq quedi constància.
Re: Som una nació i tenim dret de decidir: Autodeterminació!
03 feb 2006
putos endavant de merda fills de ciu i la seva mare. Cabrons feixistes que aneu d'esquerres fora endavant!
Re: Som una nació i tenim dret de decidir: Autodeterminació!
03 feb 2006
Els de la CUP no són res! Perquè s'els hi ha de donar importància? Son una petita minoria dins l'independentisme.
Re: Som una nació i tenim dret de decidir: Autodeterminació!
03 feb 2006
els de JERC no tenen prou feina amb salvar alguna mica del pèl que els han pres PsoE i CiU que han de venir a indymedia a criticar els independentistes de la campanya per l'autodeterminació, d'endavant i les Cup?

no us feu pesats nens!

Ãs ben senzill: AUTODETERMINACIà SÃ?! estatuts i submissió a espanya no!
Sindicat Terrassa