|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
participacio ciutadana i ordenança
|
|
|
per roser |
01 feb 2006
|
|
|
La normativa sobre el civisme de l'Ajuntament de Barcelona. Una audiència pública singular
Pep Martí
Recentment ha entrat en vigor l'Ordenança de mesures per a fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona (en PDF) coneguda com "Ordenança pel civisme", que l'Ajuntament de Barcelona va aprovar en Ple municipal el passat mes de desembre. Aquesta aprovació va tenir un suport desigual entre els partits que conformen l'equip de govern i també entre els que estan a l'oposició.
També va ser desigual l'opinió expressada per la població que va assistir a l'Audiència pública que es va celebrar per a debatre el contingut de la normativa.
En aquest article, no s'analitza el contingut de la normativa, ni les motivacions que varen portar els diferents partits polítics a prendre posició d'una o altra manera. Ambdós elements han estat reflectits de sobres en els mitjans de comunicació.
Aquest article pretén posar sobre la taula algunes reflexions pel que fa al procediment participatiu emprat en una qüestió que afecta directament la població estable i fluctuant de la ciutat
Alguns antecedents incívics
Alguns opinadors han manifestat que les noticies aparegudes a la premsa escrita criticant actes d'incivisme en la ciutat, han propiciat un estat d'opinió favorable a posar fre a determinades activitats. No entraré en consideracions pel que fa als articles apareguts, però sí que voldria esmentar que la celebració d'entrada al nou mil·leni, concretament la Nit de Cap d'Any del 2000, es va celebrar a la plaça de Catalunya un acte festiu en què es va posar de moda la trencadissa d'ampolles com a model de celebració. Atès que aquests actes es varen repetir més endavant, potser cal plantejar-se les mesures preventives que s'haurien d'haver portat a terme. És de difícil comprensió, només per posar un exemple, fer campanyes afavorint el reciclatge del vidre i permetre aquests actes.
Una cosa, però, és l'establiment de mesures preventives davant la possibilitat d'actes vandàlics i una altra ben diferent és culpar determinats col·lectius que, per diferents raons, són visibles al carrer.
L'Audiència pública
Una Audiència pública és una forma de participació, recollida en el Reglament de Participació ciutadana, que consisteix en un ple municipal per debatre aspectes concrets de la política municipal.
L'Audiència pública pot ser convocada per iniciativa de l'Ajuntament o bé a petició de la ciutadania. En aquest segon cas, s'han de dur a terme determinats procediments administratius.
Algunes entitats que conformen el Consell de Ciutat (a més d'entitats hi ha institucions i persones a títol individual) encapçalades per la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), varen sol·licitar la celebració d'una Audiència Pública per tractar exclusivament el tema de les Ordenances esmentades, entenent que a aquestes ordenances els calia un debat més obert del que es pot propiciar en el si del Consell de Ciutat.
Durant la celebració del Consell de Ciutat en què es van presentar les Ordenances, es va demanar la celebració de l'Audiència pública i, a més, que es posposés l'aprovació definitiva per garantir un mínim de debat reflexiu davant la gran transcendència de la nova normativa. Es va acceptar la primera proposta, però no la segona.
Cal esmentar que l'Audiència pública, a l'igual que la resta de formes de participació ciutadana, són consultives i no decisòries. El seu desenvolupament, però, no deixa de ser significatiu pel que fa a l'interès que el tema tractat suscita entre la població.
En aquest sentit, s'ha d'indicar que es varen presentar 40 al·legacions al projecte i que varen ser moltes les persones que varen prendre la paraula. La gran majoria de les quals per manifestar-se en contra dels continguts de la proposta.
Accions complementàries
Per disposar d'altres opinions amb què reforçar les discrepàncies sobre alguns del continguts de la normativala FAVB va encarregar diferents informes independents:
Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona
Institut de Drets Humans de Catalunya
Observatori dels Drets Humans
Associació catalana per a la Defensa dels Drets Humans
De manera paral·lela i independent d'aquest procés es va crear la Plataforma de Víctimes del Civisme.
La qual cosa, indica la importància que des de la ciutadania, o d'alguns sectors importants de la ciutadania, es dóna a aquestes Ordenances.
Quelcom més pel que fa als participants
Les audiències públiques que s'han celebrat, d'ençà de l'aprovació del primer Reglament de Participació Ciutadana (1986), han disposat de poca presència de públic quan han estat convocades per iniciativa municipal i han tingut molt més ressò entre la ciutadania quan ho han estat a petició de la mateixa societat civil. La qual cosa pot tenir la seva lògica, atès que la iniciativa ja comporta expectació i compromís i, a més, l'acompliment de tràmits genera expectatives.
Davant d'això cal plantejar-se si les intervencions que prenien posicions contràries a la normativa, o a aspectes concrets d'aquesta, són més representants de la ciutat que els qui prenien posicions a favor, que, recordem-ho, varen ser minoria. Possiblement, la resposta a aquesta consideració respondrà més a la subjectivitat de qui se la faci que a criteris objectius de difícil constatació.
Ara bé, tot i la subjectivitat possible, sí que cal tenir present dos indicadors, a més de la presència nombrosa de població, en comparació amb d'altres audiències celebrades. Un dels indicadors és l'heterogeneïtat dels col·lectius i persones que varen prendre la paraula, la qual cosa és sinònim de l'interès i de les suspicàcies que ha aixecat en sectors ben diferenciats. Així, s'hi van posar en contra des de treballadores sexuals a col·lectius en defensa del 'Maradona de les Rambles', passant per treballadors i voluntaris socials vinculats a organitzacions religioses. L'altra indicador és que, possiblement per primera vegada, col·lectius que es belluguen normalment a la perifèria de la legalitat, han utilitzat una forma de participació reglamentada. La qual cosa no deixa de ser significativa i podríem parlar d'integració de propostes en canals formalitzats o el que podria ser el mateix: si s'hagués portat a terme un procediment participatiu més obert i amb un calendari adequat, aquests col·lectius també hi haguessin participat.
Per acabar, assenyalar, en la línia del que s'acaba de dir, que no deixa de ser sorprenent que s'aprovin unes normes que afecten el futur de les relacions socials i de les persones, sense utilitzar els mitjans participatius que la mateix ciutat s'ha dotat.
Pots subscriure´t a aquesta publicació a l´àrea d´usuaris |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: participacio ciutadana i ordenança
|
per ADDPH
addphass@yahoo.es |
02 feb 2006
|
Realment tot ho veieu negatiu , atot arreu hi veieu repressió i feixisme , esteu malalts. No sou demòcrates i esteu molt lluny de ser-ho , molt més lluny que la dreta , sou totalitaris d'esquerres , com molts delcantó roig (assassí) de la guerra civil , que es feien dir demòcrates que lluitaven contra el feixisme , i de demòcrates en tenien ben poc , més aviat dictadors de via estreta i del cantó esquerre , la qual cosa fa més por. Què hagués estat de nosaltres si haguéssin vençut la guerra aquests personatges , perquè de demòcrates ni havien 2 ó 3 , i la majoria eren més totalitaris i assassins que qualsevol feixista que volgueu esmentar. No eren demòcrates , no volien la llibertat , sinó imposar la seva pròpia dictadura , la seva pròpia llei del terror.
Trobem molt encertada aquesta mesura de l'Aj. de Bcna , i pensem que tb. caldria aplicar-lo a altres capitals . Pensem que hauria de ser molt més dura , ja que avui en dia només es defencen els drets de l'infractor i no de la víctima.
Prous graffittis i pintades , prou soroll a la nit , prous cotxes amb la música a tope conduïts per descerebrats que posen la música com si estiguessin ssords , prou motos amb escapament obert , prou botellon , prous aldarulls , pru prstitució pels carrers , prous mariques fent el porc pel carrer , prou incivisme , més seguretat ciutadana,prou llibertinatge. |
|
|
