|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per PSAN
Correu-e: vallesor ARROBA psan.net (no verificat!) |
01 feb 2006
|
DIA DEL SOLDAT CATALÀ 2006
> Aniversari de l'expulsió de l'exèrcit espanyol a la batalla de Montjuïc (26-01-1641) i de la mort en combat del militant de Terra Lliure Martí Marcó (26-01-1979)
La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Homenatges com els d’avui fan bona aquesta màxima
Diumenge 29 de gener el PSAN va dur a terme la commemoració del Dia del Soldat
Català (26 de gener), en homenatge a tots aquells que han donat la vida per la
llibertat dels treballadors i la independència de Catalunya.
Tot i la impossibilitat de fer el cim del Matagalls a causa del gruix de neu i la
pluja constant, l'acte polític es va desenvolupar al Coll de Sant Marçal, on una
vintena de patriotes varen desafiar les condicions adverses per oferir un emotiu
homenatge al Soldat Català.
En acabat es va celebrar un dinar de germanor al poble del Montseny |
PARLAMENT
Els criminals de plom i de tenebra,
t’obrien pas, i segur caminaves
vers una mort, vers el mur popular
que se’t donà un matà qualsevol.
Tu, l’home bo, tu, l’home intel•ligent,
Tu, la raó de tot un poble, caus.
(Vicent Andrés Estellés)
En moments com aquest és emocionant pensar el que t’ensenya la història.
És curiós veure com tot va prenent una coherència i un perquè; com seguim els mateixos valors, el mateix fil invisible que ens lliga prou fort com per saber que hem de fer nostres els valors de l’home bo, la tendresa de l’home intel•ligent, i sobretot, per saber que som al lloc adequat per reprendre dia a dia la lluita amb la raó i la força que tant necessita tot el nostre poble.
Que ningú no s’equivoqui. No volem ni mites ni mà rtirs. Avui no és el moment de magnificar esdeveniments històrics, sinó que el valor d’aquest senzill homenatge rau en reivindicar la memòria de la gent compromesa amb la seva terra, la nostra terra. Un homenatge a tots aquells patriotes exemplars, els qui des de la dignitat del més humil, saberen mantenir encesa la flama de la lluita, de la resistència i de la victòria al llarg de la nostra història. Una força insistent que ni uns enemics que segueixen disposats a combatre amb totes les seves armes, encara no han pogut apagar.
Hi ha paraules que desperten consciències, paraules que fan vibrar sentiments, paraules que donen força, paraules d’esperança i paraules de lluita... Paraules que per sobre de tot trenquen el silenci i donen veu als qui són silenciats.
Perquè la història del nostre poble ha estat i és una història de silencis i de silenciats, una història de dolor, de repressió i de mort. Aquest és el trista realitat dels pobles ocupats. Aquest és el trist llegat que ens han deixat els ocupants espanyols i francesos. Uns estats que continuen aplicant l’opressió, la negació i la violència sistemà tica contra tota senyal d’identitat del poble català .
Aquest poble ocupat, tantes vegades aixafat, acomplexat i silenciat per les cròniques oficials dels poders espanyol i francès, ha sabut estar molt per sobre del regionalisme covard, sempre disposat a acceptar fidel els dictà mens de l’imperi, que per justificar les seves incapacitats i les seves renúncies, vol presentar el poble català com un poble covard i resignat.
Per fortuna, Catalunya ha disposat d’homes i dones que des del compromÃs militant en organitzacions polÃtiques i militars, saberen mantenir-se ferms, sense renúncies, perquè sabien que la llibertat és un dret innegable. La lluita per la llibertat dels pobles és un camà difÃcil. Molt difÃcil. Una lluita que sovint es paga molt cara. Cap d’ells no desitjava ni la repressió ni la mort, però aquestes han estat unes constants en un paÃs ocupat, governat per lladres i feixistes.
Que ningú no se n’oblidi: Catalunya encara continua essent un paÃs ocupat.
Per aquest motiu continuem patint les conseqüències de la voluntat uniformadora, continuem patint les conseqüències de la manipulació i del silenci informatiu, continuem patint les conseqüències de la repressió fÃsica, continuem patint les conseqüències de la constant guerra psicològica i de la mentida, continuem patint les conseqüències d’un model depredador amb la terra, continuem patint les conseqüències de l’explotació laboral, però el pitjor de tot, és que continuem patint les conseqüències de la desesperació i el pessimisme de gran part de la nostra gent.
Mentre això passa, aquest poble segueix parint exemples de compromÃs i de lluita, exemples, que en el cas de l’oprimit, prenen un valor incalculable. Per això, la repressió, ha de tenir davant tota la nostra fermesa i el nostre coratge, i fer del nostre compromÃs, una exigència. Aquest compromÃs és la lluita independentista organitzada.
Abans hem dit que a vegades les paraules poden fer mantenir l’esperança i donen força. Ara vull adreçar un missatge ben clar a aquells qui ocupen la nostra terra. I els vull dir, que la Catalunya rebel segueix dempeus. Que els independentistes catalans no renunciem a res, i que tots aquests segles d’ocupació i repressió sobre el poble treballador català han servit per forjar una consciència de profund compromÃs per aquesta terra i per la llibertat.
Ja per acabar, voldria dedicar també unes paraules als regionalistes, a aquells qui fan esforços per no perdre la poltrona del �club dels bons espanyols�, que no fan més que procurar-nos entreteniments i miratges, per seguir jugant al més del mateix, és a dir, al confusionisme de sempre: catalanismes de progrés, projectes d’estatutets, reformes constitucionals espanyoles... que no fan més que consumar l’avenç feixistoide contra el poble català . Que diguin clarament a què juguen: si juguen al joc poruc de l’autonomisme i l’electoralisme sota la tutela de les elits especuladores i corruptes; o bé estan disposats a engegar un projecte al marge d’Espanya i França. Bé, no cal que ens ho diguin, ja sabem perfectament a què juguen.
No podem caure en miratges. No podem caure en posicionaments enverinats d’ingènua il•lusió. Cap independentista n’espera res d’aquests estatuts que segueixen oprimint la nació catalana i aplicant polÃtiques neoliberals. Els independentistes som plenament conscients què representen aquests estatuts i què volen aquells qui els defensen. L’únic que persegueixen és guanyar temps i desmobilitzar, confondre i dividir, per anestesiar el moviment independentista, i amb tota la tranquil•litat i garanties puguin seguir aplicant les polÃtiques capitalistes que reclamen els governs espanyol i francès.
Per molta ornamentació, per moltes mobilitzacions subvencionades en defensa dels estatuts, els independentistes no ens podem deixar enganyar per alternatives que segueixen la polÃtica de l’esquarterament i la submissió de Catalunya. Ja sabem com funcionen aquestes estratègies, no són noves. Ja n’hi ha prou de covardies i d’enganys.
Des del PSAN volem llançar missatge de confiança, un missatge que trenqui amb les resignacions, un missatge que posi en estat d’alerta a tota la milità ncia independentista, un missatge que serveixi de resposta a l’autonomisme i al reformisme. Un missatge de lluita en contra de la injustÃcia, l’engany i l’explotació.
El PSAN sap perfectament quin és el camà a seguir. Per això els diem ben fort als dels estatutets regionals:
NO ALS ESTATUTS CONTRA CATALUNYA!
Això vol dir abandonar la reforma de l’estat espanyol i apostar de manera decidida per establir les bases per caminar cap al socialisme i la independència de Catalunya.
En homenatges com els d’avui, hom s’adona que el que menys importa és el nom de les sigles, sinó que el que importa són les circumstà ncies de la vida que ens han portat als militants del present, a ser hereus de tota una lluita per la dignitat i la llibertat de Catalunya i de l’ésser humà .
La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Homenatges com els d’avui fan bona aquesta mà xima.
Companys, camarades, pels revolucionaris, la millor manera de dir és fer; per això avui renovem el nostre compromÃs amb l’acció dià ria per la llibertat de Catalunya i pel socialisme.
Companys, camarades,
Jo no em rendeixo!
FORA LES FORCES D’OCUPACIÓ!
EL MILLOR HOMENATGE, LA VICTÃ’RIA!
VISCA CATALUNYA LLIURE!
Catalunya, 26 de gener de 2006
www.psan.net |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per ... |
01 feb 2006
|
|
està bé, però un pèl friki |
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per insubmis |
01 feb 2006
|
|
exèrcit, ni català ni espanyol ni òsties!!! |
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per SantAndreuRoig |
01 feb 2006
|
|
Exèrcit, revolucionari i Català!!! |
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per X |
01 feb 2006
|
Tan se val dir-li soldats o combatents,l'important és retre homenatge a tots i totes les lluitadores que han caigut en defensa de la llibertat del nostre poble.
El millor homenatge, la VICTÒRIA! |
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per es |
01 feb 2006
|
|
això mateix, pero millor combatents, perquè de soldats no en tenien res... |
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per capità collons |
01 feb 2006
|
A l´homentage entrava el Miquel Badia, torturador i assassí de cenetistes?
A l´homentage entrava el Dencàs, independentista que estava financiat pel Mussolini?
Soldats?: mai, mai mai.
Independència?: pero es que encara es pot creure algú que el nacionalisme es una ideología vigent avui en dia? |
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per Escombriaire catala a l-exili |
01 feb 2006
|
Ji, ji, dia del soldat catala... El que s-ha de veure. Els mossos d-esquadra entren en aquesta categoria? I el general Prim, que tenia un cognom ben catala?
I com es que el nostre poble no te altres grans celebracions com aquesta? Jo proposo que busqueu un dia per l-empresari catala, un altre podria ser el dia del funcionari de presons catala, i el seguent el dia de l-alliberat sindical catala, i aixi fins que totes les professions que tants de nosaltres voldriem abolir tinguin el seu dia... |
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per Abaix la quinta i Visca Catalunya! |
01 feb 2006
|
"Francesc Curet ens ha parlat de "l'esperit anti-casernari, fonamentalment enemic de tot el que significa militarisme, dels catalans." (CURET, F., Rebomboris i Bullangues de Barcelona, Barcelona, 1971, p.19)"
"Si en Prim encara te ganas
de ser un xich mes alt
digueu que busqui un globo
y no busquí soldats"
"Cuan tinguem la républica
tothom serà paysa,
y no tindrem exercít
que aixi'ns xucli la sanch.
Oy da, oy da.
y en lloch de tants cuartels
oy da, oy da,
sols estudís y haurà."
"Catalans: aquesta va per segon avis. Son venuts. Los Galons son nostros enemichs. La quinta vol portarvos a la mort. Lo Govern està reduít per los francesos, mireu a Girona sense consol. Alsemnos antes de veurenos esclaus. Serà vostre cap Lo Tígre de los Catalans."
"l’augment de la militarització del país: allotjaments de tropes, lleves forçoses i noves contribucions de guerra (aquest dos últims fets, contraris a les Constitucions de Catalunya, seran rebutjades per les Corts; a València i l’Aragó, seran acceptades, però de mal grat). Això, juntament al naixent espanyolisme, clarament expressat per Comte-Duc d’Olivares, valido de Felip IV(3), el despreci d’aquests per les Corts i Constitucions catalanes... acabaran provocant una Revolta nacional i social que després de 12 anys de guerra, fracassarà. És interessant veure com el poble defensarà la seva terra a toc de sometent (p.ex., Vic i Girona), enfrontant-se a la nova militarització impulsada per la Generalitat i l’exèrcit francés (allotjaments, creació de cossos regulars... ) i no participant en lluites fora del Principat(4), on és produirà la Revolta."
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/227458/index.php
MILITARS? NI ELS QUE HI HAN NI DE CAP MENA |
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per pa pa pa parapa pepesseit |
01 feb 2006
|
___________________
-------------------
Escopiu a la closca
pelada
dels cretins
_____________________
--------------------- |
|
Dia del combatent Català - 2006
|
|
per Guspira roja |
01 feb 2006
|
Durant els últims anys de celebració d'aquesta diada convocada per Catalunya Lliure (Organització que és va dissoldre en un primer moment dins la PUA) se la va anomenar concretament "DIA DEL COMBATENT CATALÀ".
Tot i que es cert que durant els anys del MDT, el sector FP, proper al PSAN; La va convocar sota la denominació “DIA DEL SOLDAT CATALÀ� a imatge i “semejanza� del moviment república irlandès.
Com deien els nostres avis –No som soldats, som milicians!!!!- |
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per FP |
01 feb 2006
|
Em sembla que no hem de confondre els lluitadors per la llibertat del nostre Poble, amb aquells qui sota bandera forània, van a servir causa aliena. En aquest país a aquesta mena de gent se'ls coneix com a "botiflers".
Per ser soldat de Catalunya no cal portar uniforme, i menys encara el dels nostres enemics.
Per tant el Dia del Soldat Català és un homenatge a tots els patriotes morts PER Catalunya, i als anònims i valerosos militants que han assumit i assumeixen el més alt compromís de lluita amb el poble treballador català.
És per això que al llarg de la història de la nostra pàtria, segint els avatars difícils, han estat un grapat d'homes i dones qui han personificat la voluntat de resistència i de dignitat nacional.
Els catalans, poble ocupat encara, ens sentim orgullosos de ser fusta d'aquests homes i dones, lluitadors de i per la llibertat i per Catalunya.
En fi, el meu profund respecte als i les patriotes. Potser el que crea confusió és el fet que s'anomeni "Dia del Soldat Català", amb les connotacions negatives que comporta; tot i així, penso- i havent llegit el parlament i sabent quina és l'orintació ideològica del PSAN- queda ben clar l'objectiu de la commemoració d'aquest dia.
En fi, Dia del Soldat Català, un dia per recordar el compromís de lluita dels nostres patriotes.
Com diu el fil "La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya".
INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME! |
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per 33 |
01 feb 2006
|
|
Una colla de cagats sou tots plegats, q l'únic q sabeu fer és trencar partits i fer una sopa de sigles q ni vosaltres mateixos enteneu. |
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per anti 33 |
01 feb 2006
|
|
millor numerets? ruquet? |
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per en fi |
01 feb 2006
|
desgraciadament saben l'orientacio ideologica del PsAN en molts temes -malaguanyades sigles-, herencia mes pura del estalinisme més burges i interclassista
es ben clar que els unics que poden seguir aquest tipus de discursos son la gent com el nazi que em precedeix -aixo de gent es per dir alguna cosa-
En canvi els catalans si que ens podem sentir orgullosos de ser un poble amb una llarga tradicio de lluita antimilitar -excepte una vintena, es clar, que s'entesten en inventar-se una historia en clau ultra- |
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per Poblador |
01 feb 2006
|
Aquest comunicat està falsejat: està signat el 26 de gener i parla d'un acte fet el 29 de gener.
O bé potser m'equivoco... el 26 de gener varen fer el manifest, i així ja no haurien de sortir el dia 29 a mullar-se. |
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per B.R.S. |
02 feb 2006
|
|
Potser més que "soldat" s'hauria de de dir "combatent" o "guerrer" o quelcom així, perkè "soldat" vé de "sou" i vol dir "akell ke pertany a un exèrcit a canvi d'un sou". |
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per Viva¡ |
02 feb 2006
|
EL NOVIO DE LA MUERTE
Nadie en el Tercio sabía
quién era aquel legionario,
tan audaz y temerario
que a la Legión se alistó.
Nadie sabía su historia,
mas la Legión suponía
que un gran dolor le mordía,
como un lobo el corazón.
Mas, si alguno quién era le preguntaba,
con dolor y rudeza le contestaba:
Soy un hombre a quien la suerte
hirió con zarpa de fiera,
soy un novio de la muerte
que va a unirse en lazo fuerte
con tan leal compañera.
Cuando más rudo era el fuego
y la pelea más fiera,
defendiendo a su bandera
el legionario avanzó.
Y sin temer al empuje
del enemigo exaltado
supo morir como un bravo
y la enseña rescató.
Y al regar con su sangre la tierra ardiente,
murmuró el legionario con voz doliente:
Soy un hombre a quien la suerte
hirió con zarpa de fiera,
soy un novio de la muerte
que va a unirse en lazo fuerte
con tan leal compañera.
Cuando al fin le recogieron,
entre su pecho encontraron
una carta y un retrato
de una divina mujer.
Aquella carta decía:
"Si algún día Dios me llama,
para mí un puesto reclama
que a buscarte pronto iré."
Y en el último beso que le enviaba
su postrer despedida le consagraba.
Por ir a tu lado a verte
mi más leal compañera,
me hice novio de la muerte,
la estreché con lazo fuerte
y su amor fue mi bandera. |
|
Re: La llibertat només és possible per aquell qui se la guanya. Dia del Soldat Català - 2006
|
|
per 33 és el futur |
02 feb 2006
|
|
Endavant el PSAN!!!per ser l´única organització patriòtica que se´n recorda any rera any dels homes i dones que van morir per la independència dels PPCC!! Front Patriòtic!! 33!! |
|
|
