Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Notícies :: xarxa i llibertat
XVI Congrés de la LCR: Perspectives polítiques
31 gen 2006
Significat profund i conseqüències de la victòria del 29 de maig, continuació brutal de lâofensiva patronal, dificultats per a organitzar la mobilització social, revolta de les barriades pobres, lleis sobre seguretat ciutadana que anul·len les llibertats, debats dâorientació que travessen lâesquerra i el moviment social... Vet aquí tot un seguit dâelements contradictoris, reveladors dâuna situació complexa i que han estat el rerafons de les discussions del XVI Congrés de la LCR, reunit del 19 al 22 de gener a La- Plaine-Saint-Denis, a les rodalies de París. Els projectes de tesis polítiques presentats per les diferents plataformes â corrents dâopinió de lâorganització â tenien com a objectiu establir lâorientació global de la LCR fins al proper Congrés. La Plataforma 1 (Pf.1) ha obtingut la majoria relativa dels vots, tant en el decurs dels diferents congressos locals com, finalment, en el congrés nacional (49â3 % a favor, 38â8 % en contra i 11â9 % dâabstencions). Gran part dels debats sâha centrat en lâanàlisi dâallò que ens ajuda i dels obstacles â així com de les iniciatives que cal adoptar â per arribar a traduir a nivell polític i electoral lâempenta social del 29 de maig. La moció titulada âResponguem a les esperances del 29 de maigâ? fou adoptada pel Congrés (48â9 % a favor, 44â2 % en contra i 6â8 % dâabstencions). Aquest document indica quina serà lâactitud de la LCR pel que fa als diferents components de la campanya unitària pel âNoâ? antiliberal a la Constitució europea. Atesa la dificultat dâaquesta tasca, el Congrés ha decidit igualment començar, a partir dâara mateix, la recollida de signatures de càrrecs electes, per tal de garantir la presència de la LCR a les eleccions presidencials dâabril del 2007. Per tal dâadoptar la línia de conducta de lâorganització de cara a les properes conteses electorals â presidencials i legislatives â de lâany vinent, sâha programat una nova cita en què la militància serà consultada: el proper mes de juny, se celebrarà una Conferència Nacional de la LCR per adoptar les decisions necessàries. Hi ha hagut altres preses de posició importants del Congrés: lâactitud enfront de la âreunió de lâesquerraâ? del 8 de febrer (adoptada pel 84 % dels delegats i delegades), així com una moció sobre lâorganització de la resistència social (86 %). Finalment, el Congrés sâha acabat amb lâelecció de la direcció nacional, segons la proporció dels vots obtinguts per les diferents plataformes (PF 1: 48â57 %, PF 2: 12â14 %, PF 3: 26â07 %, PF 4: 8â93 %, PF 5: 4â29 %). De la mateixa manera que lâequip sortint, escollit al Congrés dâoctubre 2003, la nova Direcció Nacional respecta la paritat entre homes i dones. Vet aquí les principals mocions adoptades pel Congrés.



Moció 1: âResistència!â?

No hi ha setmana en què el govern o la patronal no anunciïn nous atacs contra els assalariats i assalariades. Lâany 2003, Raffarin deia: âNo és pas el carrer qui governaâ?. El 2004, la majoria, desautoritzada a les eleccions regionals i europees, no se nâha estat, però, de perseverar en la seva política liberal, fins a patir un nou càstig en el referèndum sobre el tractat constitucional europeu. Malgrat la mobilització del 4 dâoctubre i les dels assalariats i assalariades dels transports (SNCM, SNCF, RTM i transport urbà de diferents ciutats), el moviment obrer roman encara paralitzat, sense arribar a donar una resposta real. La política del govern es tradueix en el manteniment dâuna gran taxa dâatur, el desenvolupament del treball precari i lâabaratiment del seu cost amb les noves modalitats de contractació (com ara els âcontractes per a nous empleatsâ? o el âcontracte per a la primera feinaâ?), i comporta també nous atacs contra la gent aturada o contra la mà dâobra temporal. Al mateix temps, el govern permet que tirin lliurement endavant els plans patronals dâacomiadaments i de tancaments dâempreses, destinats a incrementar els guanys capitalistes. Lâaccés a lâatenció sanitària esdevé cada cop més difícil amb lâaplicació del Pla Douste-Blazy; les privatitzacions i el desballestament del serveis públics es multipliquen (EDF, Aeroport de París, Banc Postal, SNCM, RTM, etc.). El dret a lâhabitatge es veu burlat i el poder adquisitiu de milions dâassalariats i assalariades recula. Les revoltes dels joves de les barriades populars, el passat mes de novembre, han palesat un cop més les discriminacions i la situació precària en què viu aquest jovent, i molt especialment els fills i filles de la immigració. Les respostes penals i antisocials del govern, amb lâagreujament de la seva política de âseguretatâ? i de control policial de la immigració o amb la voluntat manifesta de soscavar el sistema escolar (amb la introducció de lâaprenentatge als 14 anys), només fan créixer les desigualtats i preparen noves explosions socials. Malgrat dècades de combat feminista, el dret de les dones a disposar lliurement del seu cos, a rebutjar les violències de què són objecte i a obtenir la fi de les discriminacions professionals i salarials, es veu constantment qüestionat. El govern segueix entestat a imposar la seva política dâaugment del recurs a lâenergia nuclear, alhora que provoca la degradació de les condicions de treball en el propi sector. Fa escarni de la seguretat alimentària i ecològica afavorint la proliferació dels cultius transgènics. I continua amb la seva política imperialista a lâÃfrica i, molt especialment, a Costa dâIvori. Enfront de tot això, la LCR fa campanya al voltant dâun pla dâurgència social i democràtic, un pla antiliberal i anticapitalista que obri una via de ruptura amb el liberalisme i de transformació radical, anticapitalista, de la societat. Sotmetem aquest pla al debat entre les forces socials i polítiques del moviment obrer. Al mateix temps, la LCR emprèn una ofensiva unitària, sense exclusives, enfront de la dreta i la patronal. Ãs necessari, sense haver dâesperar a les properes cites electorals, construir un front de lluita, una mobilització de conjunt per aturar aquesta piconadora al servei de les exigències patronals que està fent miques els drets adquirits pels assalariats i assalariades després de dècades de combat del moviment obrer. El Congrés de la LCR renova la seva crida a totes les forces del moviment obrer, sindicats, partits i associacions: és ara que cal vèncer la dreta, el liberalisme i la patronal; és ara que cal aturar aquesta onada dâacomiadaments, precarietat i repressió mitjançant una mobilització conjunta dels assalariats i assalariades i del jovent, que acabi amb aquest govern il·legítim i la seva política reaccionària.

Moció 2

Les polítiques del govern i la patronal exigeixen avui una mobilització unitària de tota lâesquerra social i política. Tots els partits, associacions, sindicats, totes i tots els qui rebutgen aquests nous atacs han de reaccionar plegats. Sense condicions, sense previs, cal unir-se contra la política del govern i de la patronal, per defensar les reivindicacions dels assalariats i les assalariades i tots els drets democràtics. Ãs indispensable realitzar una reunió unitària que discuteixi dels mitjans per a realitzar aquests objectius, en particular, enfront dels contractes de nous llocs de treball i els de primera contractació, contra els atacs a lâEducació Nacional, contra les privatitzacions, contra la llei que glorifica la colonització francesa. Però, en lloc dâorganitzar una resposta a lâalçada dâaquests atacs governamentals i patronals, la direcció del Partit Socialista només pensa a les eleccions del 2007, en els seus múltiples candidats, i a reconstruir una nova âesquerra pluralâ? amb els Verds, els radicals i el Partit Comunista. Lluny dâhaver extret els ensenyaments de lâexperiència amb Jospin i les lliçons del referèndum sobre la Constitució europea, el Partit Socialista ha confirmat, amb ocasió del seu darrer Congrés, la seva adaptació al social-liberalisme, i pretén arrossegar un cop més tota lâesquerra cap aquesta política. La reunió del 8 de febrer, sense ordre del dia, on alguns volen discutir de lâalternativa política i altres volen parlar dâun contracte de govern, no pot evidentment obtenir el nostre assentiment. No participarem en aquesta reunió, ni en trobades o coalicions sobre un projecte polític global governamental dâuna esquerra plural número dos. No tenim pas vocació de construir una alternativa o un programa de govern amb els social-liberals. El que cal és convergir cap a una acció i una resposta unitàries contra la dreta i la patronal. La LCR confirma la seva disponibilitat al debat públic amb tots els partits dâesquerres en el marc de confrontacions contradictòries.

Moció 3: âResponguem a les esperances del 29 de maig!â?

Per a la LCR, les exigències plantejades des de fa anys pels moviments de vagues i per la campanya del 29 de maig tracen una via de clara ruptura amb les polítiques liberals i amb les orientacions social-liberals, reafirmades un cop més en el decurs de lâúltim Congrés del Partit Socialista. Des de fa alguns mesos, hem treballat en favor de la unitat dâacció i hem encetat debats i trobades amb la vista posada en aquesta perspectiva; una perspectiva que esperen, concretament, els i les militants que es varen comprometre amb la campanya i els col·lectius del âNoâ? dâesquerres. La lluita per un agrupament antiliberal conseqüent, val a dir anticapitalista, és incompatible amb la recerca dâacords governamentals o parlamentaris amb el social-liberalisme. Vertaderament, hi ha âdues esquerresâ?, âdues orientacions irreconciliablesâ?; una línia de submissió als interessos capitalistes, i lâaltra, de resistència. Aquesta última implica desenvolupar una política que correspongui a les necessitats socials sense témer enfrontar-se als interessos de la burgesia. Això implicaria, per a un govern basat en aquesta orientació, opcions radicals en matèria econòmica i institucional permetent la mobilització de la classe treballadora per imposar els seus objectius; car, tothom ho sap prou bé, les resistències reaccionàries esdevindrien fortes i decidides. Lâhora és vinguda de triar una orientació de fons. Molta gent gira el seu esguard cap a les forces polítiques, sindicals, altermundialistes, mobilitzades unitàriament (en particular a través dels col·lectius constituïts a iniciativa de la Fundació Copèrnic) pel combat antiliberal i anticapitalista durant la campanya contra el tractat constitucional europeu, i desitjaria que poguéssim romandre units, fins i tot pel que fa a les properes conteses electorals. Aquesta esperança és legítima i la compartim. Per tal de respondre-hi, hem de construir un agrupament unitari sobre la base dâuna alternativa al liberalisme, dâun programa anticapitalista que reprengui mesures dâurgència socials i democràtiques, dâun rebuig de tota aliança governamental o parlamentària amb els social-liberals, dâuna perspectiva de transformació radical de la societat sobre la base de mobilitzacions populars. Per a nosaltres, no es tracta dâuna qüestió de persones, sinó de contingut. Avui, hi ha obstacles que impedeixen reunir les condicions per a la formació dâaquestes candidatures. Són les opcions preses pels socialistes del âNoâ? que, en el Congrés del PS, sâhan afegit a la síntesi (document dâorientació que ha aplegat les tendències, fins fa ben poc encara enfrontades, del Partit). Ãs la política actual de la direcció del PCF, que pretén reunir lâesquerra del âNoâ? i lâesquerra del âSíâ?. Aquestes opcions són contràries a lâesperança dâun gran nombre de militants dâaquests mateixos partits. Nosaltres no ens resignem davant dâaquesta situació. La LCR mirarà de superar aquests obstacles, desenvolupant activament el debat sobre aquesta qüestió amb els militants i corrents presents en els col·lectius del 29 de maig i a través de les discussions amb el PCF. A tot arreu, seguirem treballant perquè sâexpressi la dinàmica profunda del âNoâ? dâesquerres, i no pas la temptativa de reconciliar lâantiliberalisme i el social-liberalisme. Seguirem treballant doncs per crear condicions que permetin presentar candidatures unitàries a les eleccions de 2007, associant a bastament les corrents i forces militants que han fet possible la victòria del 29 de maig, en particular del PCF i la LCR i, més enllà, els milers dâhomes i dones que lluiten, dia a dia, contra les malifetes del capitalisme. Això es faria en benefici dâaquesta alternativa que el jovent i la classe treballadora dâaquest país necessita tant, i que ja està trigant massa. Mentre prossegueix el debat unitari per mirar de donar un contingut i bastir una alternativa anticapitalista, la LCR es dóna ja els mitjans necessaris per garantir la seva presència a les properes cites electorals.

PCF, PS i Congrés de la LCR

El Congrés de la LCR ha suscitat nombroses reaccions entre les formacions dâesquerres, fins i tot durant la seva mateixa celebració. Des del primer dia, la direcció del PCF publicava una resposta a una declaració televisada dâOlivier Besancenot, que estenia âuna mà fraternal al Partit Comunistaâ?: âEl PCF sempre acull de bon grat una calorosa encaixada, però ara es tracta sobretot de formar amb el nostre poble una cadena humana gegantina. Hem de forjar un nou agrupament antiliberal capaç de batre la dreta. I, per aconseguir-ho, cal desenvolupar lâacció i el debat francament, davant de tothom... Hem après les lliçons del passat. Cal innovar a lâesquerra. Cal que tothom sâhi posi...â?. Al final del Congrés, el diumenge al vespre, nova declaració de la direcció del PCF: âLa LCR arriba al moment en què haurà de triar. O bé es queda al voral de la carretera, esperant el mes de juny, considerant que, de fet, lâesquerra està condemnada a sucumbir al social-liberalisme. O bé es compromet plenament en una dinàmica popular i ciutadana per construir un projecte antiliberal que canviï vertaderament la vida de la gent, un agrupament tan ampli com sigui possible de lâesquerra per construir una majoria política. Ãs una llàstima que la LCR sembli optar per la resignacióâ?. Per la seva banda, el PS, per boca del seu primer secretari, François Hollande, declarava a la ràdio: âNomés hi ha una esquerra, lâesquerra que vol governar, i hi ha una extrema esquerra, que sâestima més esperar la revolució. Que esperi doncs la revolució, jo respecto aquesta opcióâ?. Retinguem finalment la reacció de Gérard Filoche, un dels representants del âNoâ? dâesquerres en el si del Buró Nacional del Partit Socialista: âEl Congrés de la LCR sâha debatut entre dues falses alternatives: refusar qualsevol unitat de lâesquerra i presentar Besancenot com a candidat (...) o bé esperar-se, contemplant la possibilitat dâuna unitat parcial, necessàriament condemnada al fracàs, amb un candidat LCR-PCF, excloent el PS i sense ser clar, dâuna altra banda, pel que fa a la renúncia (en favor del candidat dâesquerres millor situat) a la segona volta de les eleccions (...) Només hi ha una opció política, alhora realista i possible: una candidatura única de tota lâesquerra des de la primera voltaâ?. Si volem batre la dreta a la segona volta, âmés val posar-sâhi de bon començament i tenir el coratge dâendegar el debat des dâabans de la primera volta, discutir dâun programa comú i designar tot seguit el candidat comú, fins i tot socialistaâ?. Caldrà seguir atentament tot aquest assumpte...
(Traduït de âRougeâ?, setmanari de la LCR. 27/01/06)

This work is in the public domain

Comentaris


Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Re: XVI Congrés de la LCR: Perspectives polítiques
31 gen 2006
indpendència es llibertat! som-hi que torni Terra LLiure

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Re: XVI Congrés de la LCR: Perspectives polítiques
31 gen 2006
Yo propongo mezclar la velocidad con el tocino, y lo aliñamos con un poco de terra lliure.
Que pinta aqui TLL?

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Re: XVI Congrés de la LCR: Perspectives polítiques
01 feb 2006
Qué és el LCR!? Un nou partit!? No, sino no seria el XVI congrés... Un partit catalá!? Un partit a l' Estat espanyol?! Té molta importància!? Canviará el món!?

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Re: XVI Congrés de la LCR: Perspectives polítiques
01 feb 2006
la LCR es la gent que va protagonitzar, entre d'altres, el Maig frances; despres, tambe entre d'altres, ha estat fonamental als 80 pel sorgiment del moviment antiracista; als 90 pel moviment contra l'atur (AC!) etc
Per si no ho savies tambe té militància a Perpinyà, al Rosselló i altres llocs del nord de Catalunya.
Ah, es dels grups mes nombrosos a la IV Internacional (d`origen trosquista, l'anomenat SU, juntament al PT mexica i els sectors troskos que estan a la COB boliviana).
Te la mateixa importancia saver de què parlen, com saver-ho de partits d'ambit espanyol com Izquierda Unida.
Sindicato Sindicat