Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Alquímies estatutàries, rodes de molí i mals menors
30 gen 2006
gener de 2006, per Miquel Garcia

La redacció dâaquesta web vol deixar clar que el present article representa només lâopinió del seu autor i no la dâEspai Alternatiu. Per tant no sâha dâentendre com cap tipus de pronunciament ni de comunicació pública dâEspai Alternatiu.

Després del corresponent enrenou de sabres, que a lâEspanya dels borbons no pot faltar davant qualsevol intent de canvi polític que es valore com rellevant, la negociació de lâEstatut català camina cap al seu final al Parlament espanyol. Està a punt de baixar-se així el teló en aquesta magna escenificació teatral que podríem qualificar de tragicomèdia.

Al mateix temps que la tragicomèdia hispano-catalana sâapropa a la seua cloenda, altra representació teatral esgota igualment el propi temps. Tanmateix aquesta no és sinó una obra de les que comunament es coneixen en lâart de lâescenificació com âobres menorsâ?... Es tracta dâuna mena dâopereta costumbrista representada sobre quelcom paregut a un teatre de titelles: ja haureu endevinat, òbviament, que mâestic referint a lâestatut valencià.

Es pot observar com, des de que el PSOE va accedir al govern, ha començat a funcionar un mecanisme polític que sâaplica sistemàticament a les diferentes lleis propiciades pels socialistes. Consisteix aquest en que, una vegada sâha enunciat la llei a aprovar que siga, aquesta és bombardejada per la dreta amb foc tancat de míssil dâúltima generació. Després, per un meravellós procés dâalquímia política, la que inicialment podia ser valorada com una llei imperfecta, amb moltes mancances i del tot insuficient segons els interessos de lâesquerra, sâacaba transformant en âla millor llei possibleâ? i que cal defensar a capa i espasa âdavant el setge de la dretaâ?. Fins i tot amb tots els retalls afegits, que són abundosos... Si a continuació algú, siga de manera individual o col·lectiva, sâatreveix des de lâesquerra a qüestionar les bondats de la llei âassetjada per la dretaâ?, és ràpidament qualificat dâinconscient que âestà fent-les el jocâ? als ultraconservadors. Lâesmentat mecanisme ha funcionat profitosament en el cas de la LOE i també en el de lâestatut català...

Aquest esquema no podia ser aplicat a lâestatut valencià, que fonamenta la seua originalitat en el fet dâhaver estat formulada la llei pel mateix PP (juntament amb el PSOE). En aquesta situació resultava impossible que la dreta assetjàs el nou estatut valencià i també que volgués retallar-lo, perquè tot ja sâhavia fet prèviament. Per tant, voilà, ací és el PSOE lâencarregat, al parlament espanyol, dâintroduir les esmenes âprogressistesâ?: la baixada del llistó lectoral al 3% i la supressió del terme âidiomaâ? referit al valencià. I de la mateixa manera que el setge de la dreta "transforma alquímicament" les lleis en "bones lleis", lâaddició de les esmenes ha de transformar lâestatut valencià en un "bon estatut"...

Caram!! Fixeu-vos a quin punt hem arribat que partint dâun text estatutari de continguts insuficients, amb canvis dâordre secundari sobre lâanterior i que en molt poc o en res anaven a fer variar el dia a dia de la major part de la població del nostre país, ara resulta que perquè sâintrodueix una esmena referida al 3% i altra que suprimeix la âblaveradaâ? de lâ âidioma valenciàâ? (però mantenint lâambigüetat respecte de la unitat de la llengua), just per això hem de donar-li el vist-i-plau, combregar amb rodes de molí i pegar cabotades dâassentiment.... Però realment hem de fer-ho?

Cabotades i empassamentes de rodes de molí, ni una. Si el text de lâestatut era criticable abans, continua sent-ho ara de la mateixa manera. Els canvis enunciats, si finalment es produeixen, no són substancials. Vist-i-plau?. Moltes persones nacionalistes i dâesquerres poden pensar que ja que lâaprovació del nou estatut és inevitable, llavors el âmal menorâ? és que siga amb el 3% i sense el terme âidiomaâ?... Cosa certa, encara que aquest fet no ens hauria fer perdre de vista que considerat globalment, sense o amb esmenes, aquest estatut és una enganyifa.

This work is in the public domain
Sindicat