|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
AlquÃmies estatutà ries, rodes de molà i mals menors
|
|
|
per anonim |
30 gen 2006
|
|
|
gener de 2006, per Miquel Garcia
La redacció d’aquesta web vol deixar clar que el present article representa només l’opinió del seu autor i no la d’Espai Alternatiu. Per tant no s’ha d’entendre com cap tipus de pronunciament ni de comunicació pública d’Espai Alternatiu.
Després del corresponent enrenou de sabres, que a l’Espanya dels borbons no pot faltar davant qualsevol intent de canvi polÃtic que es valore com rellevant, la negociació de l’Estatut català camina cap al seu final al Parlament espanyol. Està a punt de baixar-se aixà el teló en aquesta magna escenificació teatral que podrÃem qualificar de tragicomèdia.
Al mateix temps que la tragicomèdia hispano-catalana s’apropa a la seua cloenda, altra representació teatral esgota igualment el propi temps. Tanmateix aquesta no és sinó una obra de les que comunament es coneixen en l’art de l’escenificació com “obres menors�... Es tracta d’una mena d’opereta costumbrista representada sobre quelcom paregut a un teatre de titelles: ja haureu endevinat, òbviament, que m’estic referint a l’estatut valencià .
Es pot observar com, des de que el PSOE va accedir al govern, ha començat a funcionar un mecanisme polÃtic que s’aplica sistemà ticament a les diferentes lleis propiciades pels socialistes. Consisteix aquest en que, una vegada s’ha enunciat la llei a aprovar que siga, aquesta és bombardejada per la dreta amb foc tancat de mÃssil d’última generació. Després, per un meravellós procés d’alquÃmia polÃtica, la que inicialment podia ser valorada com una llei imperfecta, amb moltes mancances i del tot insuficient segons els interessos de l’esquerra, s’acaba transformant en “la millor llei possibleâ€? i que cal defensar a capa i espasa “davant el setge de la dretaâ€?. Fins i tot amb tots els retalls afegits, que són abundosos... Si a continuació algú, siga de manera individual o col·lectiva, s’atreveix des de l’esquerra a qüestionar les bondats de la llei “assetjada per la dretaâ€?, és rà pidament qualificat d’inconscient que “està fent-les el jocâ€? als ultraconservadors. L’esmentat mecanisme ha funcionat profitosament en el cas de la LOE i també en el de l’estatut català ...
Aquest esquema no podia ser aplicat a l’estatut valencià , que fonamenta la seua originalitat en el fet d’haver estat formulada la llei pel mateix PP (juntament amb el PSOE). En aquesta situació resultava impossible que la dreta assetjà s el nou estatut valencià i també que volgués retallar-lo, perquè tot ja s’havia fet prèviament. Per tant, voilà , acà és el PSOE l’encarregat, al parlament espanyol, d’introduir les esmenes “progressistesâ€?: la baixada del llistó lectoral al 3% i la supressió del terme “idiomaâ€? referit al valencià . I de la mateixa manera que el setge de la dreta "transforma alquÃmicament" les lleis en "bones lleis", l’addició de les esmenes ha de transformar l’estatut valencià en un "bon estatut"...
Caram!! Fixeu-vos a quin punt hem arribat que partint d’un text estatutari de continguts insuficients, amb canvis d’ordre secundari sobre l’anterior i que en molt poc o en res anaven a fer variar el dia a dia de la major part de la població del nostre paÃs, ara resulta que perquè s’introdueix una esmena referida al 3% i altra que suprimeix la “blaveradaâ€? de l’ “idioma valencià â€? (però mantenint l’ambigüetat respecte de la unitat de la llengua), just per això hem de donar-li el vist-i-plau, combregar amb rodes de molà i pegar cabotades d’assentiment.... Però realment hem de fer-ho?
Cabotades i empassamentes de rodes de molÃ, ni una. Si el text de l’estatut era criticable abans, continua sent-ho ara de la mateixa manera. Els canvis enunciats, si finalment es produeixen, no són substancials. Vist-i-plau?. Moltes persones nacionalistes i d’esquerres poden pensar que ja que l’aprovació del nou estatut és inevitable, llavors el “mal menorâ€? és que siga amb el 3% i sense el terme “idiomaâ€?... Cosa certa, encara que aquest fet no ens hauria fer perdre de vista que considerat globalment, sense o amb esmenes, aquest estatut és una enganyifa. |
This work is in the public domain |
