Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Paradores Nacionales, colpisme i dictadura
per iak-42	30 gen 2006
Paradores Nacionales, colpisme i dictadura Aquests darrers dies, els i les catalanes hem constatat, via amenaces colpistes del general Mena Aguado i els seus acòlids, que el feixisme colpista i la seva obra no han acabat mai de desaparèixer de la nostra societat. Alguns incrèduls creien que amb aquella transició covarda que varen fer pactant amb el règim i traïnt els sacrificis i anhels d’aquells que ho donaren tot per la ruptura democràtica, n’hi hauria prou. Creien que el simple transcórrer del temps i la imparable llei de vida, farien la resta i, el pòsit franquista acabaria desapareixent per si sol. És ara, 30 anys després de la mort del dictador que s’extranyen de que encara existeixin personatges del “tipus Mena� dins l’exèrcit espanyol, un fet d’allò més normal si tenim en compte que el cap suprem d’aquest exèrcit, no és altre que Juan Carlos I, el successor nomenat a dit del i pel general Franco, i a qui el seu silenci en l’afer, el delata. Ara bé, el franquisme sociològic no el formen únicament camises blaves i militars casposos. És un entramat social i institucional que hem heretat en formes i mutacions diverses: tribunals d’excepció com la mateixa Audiència Nacional, un exèrcit anacrònic, pràctiques policials en les comisàries, etc... i també un entramat simbòlic que encara ens toca patir. Aquest simbolisme no és una qüestió menor, ans al contari, és significatiu a l’hora de valorar el grau de superació mental i col•lectiva de l’etapa preconstitucional en la nostra societat. Traslladat a l’àmbit local, aquest simbolisme es pot veure reflectit a dia d’avui en la nostra ciutat a travès de la parafernàlia del règim de caràcter monumental que encara presideix algunes de les nostre avingudes i carrers, tot i les promeses de sempre, de que aviat serà retirada. Un altre exemple clar d’aquest pòsit a la nostra ciutat tot i que aquest no és heretat sinó recent importat, qui ho havia de dir en aquestes altures, és el de “Paradores Nacionales del Reino de España�. Si existeix una veritat inqüestionable en la llarga història de Paradores Nacionales, és el fet de ser un producte turístic estretament lligat a les dictadures que han assotat l’estat espanyol el darrer segle. El concepte “parador� fou ideat pel Rei Alfons XII a principis del segle XX, en temps de dictadura del general Primo de Rivera, amb una idea simple, aprofitar els nombrosos edificis històrics o artístics espanyols defícils de rentabilitzar en l’era moderna per a transformar-los en hotels de luxe. El primer parador inagurat fou el de Gredos el 1928, en plena dictadura de Primo de Rivera i amb ell comença una tímida expansió en altres indrets de l’estat. Posteriorment i ja en ple franquisme, s’impulsen definitivament aquests establiments com a marca turística espanyola. En la pàgina web de la Fundacion Nacional Francisco Franco s’hi pot llegir el següent: “Franco promovió el desarrollo turístico español, actualmente la primera industria nacional. En 1939 no había turismo apreciable en España, pero conforme avanzaron los años el Régimen de Franco acometió esta gran tarea mediante la creación de un Ministerio de Turismo y numerosas medidas políticas de fomento del turismo, destacando la creación de los admirables Paradores Nacionales. La paz y tranquilidad ciudadanas que el Régimen trajo a nuestro país, inexistentes anteriormente, junto con el carácter abierto de los españoles, contribuyeron decisivamente a aumentar los visitantes, sin necesidad de grandes promociones: así, el número de turistas alcanzó los 2 millones en 1962 y 40 en 1975 (un incremento del 2.000% en solo 13 años)�. L’explicació, més aviat poc creïble pel que fa a les dades, s’acompanya d’uns documents gràfics on apareix el dictador inagurant una bona colla de paradors. El ara democràta de tota la vida, don Manuel Fraga, fou el principal impulsor dels Paradores Nacionales degut al seu càrrec de Ministro de Turismo. Aquest, sota la marca “spain its diferent� i a travès del “turismo de sol y playa� va posar en marxa nombroses campanyes per tal de situar Espanya com a destí turístic. En la seva web d’ex President de Galicia s’hi destaca: “hace cuarenta años siendo Ministro de Turismo de Franco, le dio un impulso a una red de Albergues que ha progresado hasta convertirse en una red hotelera singular con prestigio en todo el mundo� i continua més avall, referint-se a Fraga, i diu:“Convirtió a España en la primera potencia mundial en materia turística. Tras siete años de legislación y administración ejemplares, durante los que impulsó la creación de paradores nacionales y puso en práctica una política de expansión y ayudas oficiales al sector privado, hizo del turismo la primera industria del país.� És coneguda també la tradició de la cadena hotelera de convertir en les suites dels paradors les habitacions on dormia el generalissimo quan anava de cacera per diferents indrets de l’estat. Les cambres més afortunades passaven a anomenar-se “suite general Franco�. L’empresa però, recentment va fer la reconversió del noms per a esdevenir politicament correcta i les cambres més afortunades han estat rebatejades amb noms tant moderns i apropiats com per exemple suites Alfonso el batallador, Alfonso el casto o Don Manuel ( Fraga, s’entén), altres amb el de suite el Cardenal, el Prior o el Emperador, i les més monàrquiques amb els de suite el Peinador de la Reina o simplement Reina Isabel. Serveixi també com a exemple, que en el parador situat a Alcalà de Henares, en el patí d’entrada a l’hotel, en la inscripció d’una placa s’hi pot llegir avui encara: “La dirección de paradores nacionales financió la reconstrucción de este patio entre 1940 y 1942 de los destrozos sufridos en el mismo durante la guerra de liberación 1936-1939.� Tot i les reiterades peticions des de la societat civil d’aquella ciutat perquè la placa sigui retirada, l’empresa sempre s’ ha negat a fer-ho argumentant que es tracta d’un fet històric. Així doncs, ens podem fer una idea del que simbolitza Paradores Nacionales, l’Espanya imperialista, rància i casposa de sempre, la que no ens aconseguim mai d’acabar de treure de damunt, i la que alguns ens volen imposar en un indret com el Roser, que historicament si per alguna cosa ha destacat, és pel fet de simbolitzar valors antàgonics als anteriors: els valors de la llibertat, la cultura i el record a aquells que han donat la seva vida en defensa de Catalunya. Inclosos els catalans caiguts en la lluita contra el feixisme espanyol, “guerra de liberacion� segons “Paradores Nacionales de España� i no sabem el que, però de ben segur alguna cosa similar, segons el general Mena i la seva troup. Casal Independentista l’Ocell Negre www.ocellnegre.tk
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more