Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
Article de Mateu Moro al Diari Balears
29 gen 2006
"Un dels darrers avenços (?) de la biogenètica són les tecnologies que permeten generar llavors estèrils mitjançant la programació selectiva de l'ADN de les plantes. Aquestes tecnologies es coneixen com terminator. Amb elles es poden crear plantes que no generaran llavors fèrtils. Terminator és un mecanisme suïcida genèticament dissenyat que fa que les llavors de la següent generació es destrueixin per autoenverinament. D'aquesta manera, els agricultors es veuran obligats a comprar les llavors cada any. La multinacional Monsanto, i altres empreses agroquímiques, en disposen de patents registrades i efectuen una fortíssima pressió per a la seva implantació arreu del món.

Es calcula que entre un 15 i un 20% de la producció mundial d'aliments és efectuada per pagesos que guarden les llavors d'un any per l'altre. Per a Monsanto els conradors d'arròs i de blat de països com l'�ndia, Xina i Pakistan són un mercat prioritari. Però l'any 2000, en el Conveni de Diversitat Biològica de les Nacions Unides, es va establir una moratòria per aquestes llavors. Per això la pressió de les transnacionals per legalitzar les llavors terminator és incessant. No pensen el mateix les associacions de defensa dels drets humans i les entitats dedicades al foment de la sostenibilitat social i ambiental, que demanen la prohibició d'aquestes llavors i l'abandó del model econòmic i social que hi ha darrere la implantació dels conreus transgènics.

Ãs evident també que el genoma dels conreus modificats amb tecnologies terminator pot passar als cultius que els envolten i, fins i tot, a la vegetació natural, mitjançant la pol·linització. I, a través dels aliments derivats de les llavors terminator, noves toxines o al·lèrgens poden aparèixer en el nostre menjar.

La història de Monsanto és aterridora. Va ser el principal subministrador dels 76 milions de litres d'herbicida altament tòxic que els EUA varen abocar damunt Vietnam entre 1961 i 1972. Els nins nascuts amb deformitats a aquest país, a partir del 1961, es calculen per dotzenes de milers. A l'actualitat l'herbicida roundup representa la meitat dels ingressos per operacions de Monsanto. La difusió de varietats OMG resistent a aquest herbicida -com la soja rondoup ready- els permet multiplicar les seves vendes en proporció geomètrica.

La imposició de les llavors transgèniques en els grans monocultius agraris mundials (soja, blat de les índies, cotó, colza, arròs, etc.) consolidarà el control de la producció mundial d'aliments de banda d'aquestes empreses. De fet, les 10 majors indústries de llavors del món, amb Monsanto al davant, han passat de controlar un terç del comerç mundial a fer-se'n seu la meitat el 2005.

Els transgènics ja ocupen 17,1 milions d'hectàrees a l'Argentina, 15,3 milions de les quals estan ocupades per soja resistent als herbicides. El 2004 hi havia uns 81 milions d'hectàrees de conreus de varietats modificades genèticament en el món, i ja representaven un 20% de la superfície agrària mundial. El 2005 s'han superat els 90 milions d'hectàrees.

Els transgènics estan arribant massivament a Europa. A l'Estat espanyol arriben cada any uns 6 milions de tones de soja -de les quals un 66% són transgèniques- i un milió i mig de tones de blat de les índies conrat a països que han optat per l'ús massiu de transgènics (Canadà, Argentina i EUA). Com que es calcula que 2/3 parts dels aliments que ingerim contenen derivats de soja i blat de les índies, els transgènics ja s'han introduït àmpliament dins tota la cadena alimentària.

Els riscos sanitaris a llarg termini dels organismes modificats genèticament presents a la nostra alimentació o en la dels animals no estan prou avaluats: no sabem bé les seves conseqüències. El que sabem cert és que un grup de multinacionals és a punt de controlar i deixar en desús el codi genètic de llavors que durant mil·lennis havien estat usades lliurement, intercanviades i millorades generació rere generació."

This work is in the public domain
Sindicat