Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
L´ Espanya federal és una enganyifa
29 gen 2006
Els límits de l'engany: la via estàtutària és morta. Moviment de Defensa de la Terra MDT
Ja tenim dos Estatuts miserables. Després de lâaixecada de camisa de lâEstatut del País Valencià per mitjà dâun pacte vergonyós PP-PSOE, els principals actors en la representació del debat entorn de lâEstatut dâAutonomia de Catalunya lâestan encarant cap a una destrucció que, encara que previsible, ha estat sorprenent i descarada pel que fa a la forma.

El pacte CIU-PSOE no ha estat cap sorpresa perquè tothom coneixia el tarannà fraudulent dâaquestes dues maquinàries polítiques, però ha sobtat la descaradura de la forma com sâha fet: en ple âclimaxâ? de promeses i grans declaracions autoestimulants (que el PSOE â segons Montilla â prepara les propostes millors de la història, que CIU âdeia Mas- no cedirà en les seves íntegres posicions), apareix âel gran fiascoâ? en tota la seva esplendor.

No hem dâoblidar que CIU representa els interessos dâuna part de la burgesia i les multinacionals que operen a Catalunya, mentre que el PSOE és el representant preferit en aquest moment pel capitalisme més internacionalitzat de lâEstat espanyol. Per això, aquest pacte representa un nou repartiment dels guanys entre els gestors de la burgesia, però els pagans, som tots i totes, el conjunt del poble català i especialment la classe treballadora.

Després de marejar-nos amb lâescenificació dâun âdebat sobre grans temesâ?, qüestions realment importants però que han valgut ben poc en aquest mercat de rebaixes, com són el reconeixement com a nació i el finançament, ens trobem que, al marge de la població, han lligat una misèria de proposta que ens deixa igual que abans, cosa que vol dir pitjor si tenim en compte les necessitats del present i del futur. A més a més, pretenen que els catalans i catalanes interioritzem un altre missatge: la impossibilitat de canvis qualitatius.

Però cal analitzar què ens ensenya aquest acord fraudulent entre els professionals vitalicis de la política, més enllà del rostre dels seus protagonistes.

LâEspanya federal és una enganyifa

La Nova Espanya promesa pel PSOE és lâEspanya de sempre, amb els seus militars, els jutges, el rei i els seus bisbes, escridassant el poble, i els seus polítics agenollats davant el poder econòmic i les oligarquies. Nâhi ha hagut prou amb un parell de preses de posició públiques dâaquests fantasmes vinguts del passat perquè els qui viuen de la política sâapressessin a rebaixar les seves ja minses pretensions.

No és possible la regeneració dâEspanya perquè no és pas qüestió de voluntats sinó dâinteressos i Espanya és en si mateixa el resultat dâun projecte dâexplotació i espoliació. Per tant, els federals que determinat dirigent de lâesquerra nacional invocava aquests darrers dies només existeixen en la imaginació dels i les qui, en lloc de fer política independentista, han volgut fer dâaprenents de bruixot intentant (inútilment) federalitzar un Estat irreformable.
El marc parlamentari és una ratera

El marc parlamentari espanyol ha mostrat clarament els seus límits, i els de les nostres possibilitats dins aquest sistema. Si és cert que tot parlamentarisme té unes limitacions ben conegudes que es podrien expressar pel que es podria anomenar âlâinstint de conservació institucionalâ?, que porta a mantenir les formes de poder, el marc parlamentari espanyol, on tot sâha de sotmetre al cínic joc aritmètic on sempre serem perdedors, és un veritable carreró sense sortida, és lâexpressió política de la presó de pobles que és lâEstat espanyol. Creure-hi és no sols una ingenuïtat sinó una veritable deshonestedat política.

I els partits de lâesquerra nacional?

Els partits que sâhan proclamat algun cop nacionals i dâesquerra no sâescapen dâaquest panorama general: IC ha demostrat per enèsima vegada que és un apèndix del PSOE (perquè el PSC ha desaparegut en tot aquest afer). Sense haver participat en la seva gestació, lâendemà mateix del pacte CIU-PSOE, el vice-president dâIC ja sâafanyava a donar-hi el vist-i-plau. Es fa difícil de trobar un exemple tan ignominiós de subordinació dâuna força política a una altra.

Pel que fa a ERC, es mostra com un compendi de contradiccions. Pocs dies abans del pacte, un dels seus dirigents més destacats sâapressava a anunciar un âsí críticâ?, però ara, pressionats per les seves bases, es veuen obligats a escenificar alguna mena de (simulacre) de resistència. Caldrà observar amb atenció aquesta organització sempre tan disposada a facilitar les coses de la manera més acrítica a les forces dominants espanyoles i a les institucions establertes.

Si finalment ERC es manté ferm en la seva resistència, no sâhauran dâoblidar, però, les seves responsabilitats en tot aquest afer: dâuna banda, en els darrers anys ha apostat per lâestratègia (tan poc independentista) de reformar lâEstat espanyol, el resultat de la qual ha pogut comprovar aquesta setmana. Dâaltra banda, alhora que desplegava aquesta estratègia suïcida, ha desmobilitzat el poble català fent creure que els temes importants estaven lligats i donant per fet que amb la presència institucional nâhi havia prou, amb la qual cosa oblidava una lliçó històrica que cap partit que s'anomeni dâesquerres mai no pot ignorar: en política el resultat és sobretot una qüestió de força, i la força del poble depèn de lâautoorganització i la mobilització.

Cal anar a fons: mobilitzem-nos i organitzem-nos per lâautodeterminació

Per això la resposta política al pacte CIU-PSOE no passa pas per la defensa numantina i idealista de la proposta de reforma de lâEstatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre, que tot i que havia permès una certa presència en el debat quotidià de temes importants, com a aspecte positiu de la present conjuntura, no complia els mínims fonamentals que havíem reclamat des de lâEsquerra Independentista (autodeterminació, concert econòmic, instruments de construcció nacional) i, per tant, era tan rebutjable com el text que serà aprovat finalment.

Ans al contrari, per no trobar-se entrampats en aquest joc absurd, el que cal és desenvolupar una dinàmica de mobilització i dâorganització populars. Precisament, aquest mateix mes de febrer pot començar el camí cap a la Ruptura Democràtica per la Independència, la primera etapa del qual és aconseguir lâextensió de la consciència i la voluntat a favor del Dret dâAutodeterminació.

Països Catalans, 27 de gener de 2006

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L´ Espanya federal és una enganyifa
29 gen 2006
No és cap enganyifa. És una realitat per la qual cal treballar també!!! No només l'Espanya federal, sino l'Europa, el Mediterrani dels pobles amics i cooperants!!!

L'independentisme rotllo "nosaltres sols" sí que és patètic!!!
Re: L´ Espanya federal és una enganyifa
29 gen 2006
Què tal si per una vegada, entre tots i totes, NOSALTRES SOLS, poem decidir el NOSTRE FUTUR, en pau i en LLIBERTAT?

Si decidim federar-nos, que sigui perquè nosaltres volem, i amb que volguem, sense intrusismes de ningú.

INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME i canya als reformistes!
Re: L´ Espanya federal és una enganyifa
29 gen 2006
"necessiten, a tindre confiança en la capacitat de la seva pròpia classe per cobrir tots els llocs de l'exèrcit revolucionari; quan, en resum, nosaltres la classe treballadora socialista es faça seu el significat del terme Sinn Féin, Nosaltres Sols, i l'aplique en el treball de la reconstrucció industrial, l'era dels arrogants i dels fatxendes finirà i ens adonarem finalment què volia dir Marx quan parlava de la revolta dels qui res no tenen a perdre llevat de llurs cadenes" Connolly 1908

Independència de classe + Independència de poble = alliberament
Re: L´ Espanya federal és una enganyifa
30 gen 2006
molt criaturada aquest comunicat
Re: L´ Espanya federal és una enganyifa
30 gen 2006
el pròxim estiu quan es real.litzi el referendum sobre el si o el no a l'estatut, cadascú que voti el que cregui (o que no voti), jo en el meu cas votaré per el no, però serà un no, per que no hi hagut transparència en les negociacions i per el que fa al contingut de l'estatut, no han informat a la pobalció sobre l'abast real de totes les lleis que hi entren en el nou estatut, i venin del PSC que a barna ja han procedit a real.litzar lleis diguem-ne amb poc "talante" d'esquerres com les lleis sobre el civisme...arees verdes, etc. només se'ns ha informat sobre temes molt "famosos" com el terme nació o la financiació, segur que n'hi ha moltes més lleis intervencionistes en assumptes que fins ara no ho eren com les recent estrenades lleis de barna.

psc, icv, erc, ciu aneu ha cagar tots plegats i agafadets de la mà

l'estatut no és la solució, independència sense condicions!!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat