|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Pensament únic, fumadors i paternalisme
|
|
|
per Re-Colgado |
29 gen 2006
|
|
Alguien lo colgó en IMC hace un año. Interesante reflexión ya antes de la ley anti-tabaco. |
|
<i>per Purito antiDux 06 mar 2005 12:30:55</i>
Tot va començar amb una raonable campanya de sensibilització vers els efectes nocius del tabac que durant molt temps havien estat camuflats o menystinguts en profit de la indústria tabaquera. Després continuà amb una campanya de denúncia dels casos on individus no-fumadors es veien exposats al fum del tabac sense desitjar-ho i per tant ser voluntàriament responsables d'inhalar substancies contingudes en el fum del tabac. Fins aquí tot normal, qui volia fumar podia sent-ne conscient de les conseqüències i qui no gradualment ha aconseguit espais nets de fum o ha tingut l'opció de decidir si anar o no en aquells on hi pot estar exposat ( un procés aquest darrer, el dels espais nets, potser encara obert que sens dubte cal fer avançar).
Ara bé, en els últims anys s'està desenvolupant una campanya de criminalització contra els fumadors bestial que atempta contra la llibertat de l'individu i que està elaborant un discurs de pensament únic que per mitjà d'una hàbil campanya medico-mediàtica (més mediàtica, que medica realment) ha estat assumit per gairebé tota la societat. FUMAR MATA, aquest es el missatge principal d'aquest discurs únic i molt pocs, no-fumadors i fumadors també, no han acceptat aquest discurs com a únic i vertader. Es tracta d'un discurs en el fons arbitrari; primerament no analitza el fons de la qüestió que no es el tabac en sí ( nociu i més encara pel tractament que li apliquen els principals productors) sinó els fumadors: Algú coneix alguna persona que fumi 2 paquets diaris que no visqui en un estat de nerviosisme, inseguretat i stress? Algú coneix algun fumador compulsiu que no treballi en un medi laboral alienant o sota cap mena de pressió social? La resposta seria que pocs o segurament cap. A tot això s'hi afegeix el nombre de productes alimentaris que actualment existeixen al mercat i que per la seva composició , en menor o major grau, comporten riscos per la salut i pels que no hi ha cap mena de legislació restrictiva i una campanya que alerti al consumidor sobre els riscos ( i menys en el propi etiquetatge, com en el cas del tabac)
Aquests dies a EEUU diversos empleats d'una empresa han estat despatxats per fumar en un país on en diversos barris d'algunes localitats s'ha imposat el Free smoke zone que no és més que la impossibilitat de la gent de fumar a les seves pròpies cases; al Nord, a Canadà, una empresa ha prohibit als seus empleats fumar a 1 Km a la rodona. A Hollywood l'industria cinematogràfica ha produït als 90 varies pel·lícules contra el tabac amb subvencions de fons públics i a més s'han fet "recomanacions" per evitar treure escenes de fum a la gran pantalla. Fa poc una dona va perdre la custodia dels seus fills per ser fumadora ( no per ser mala mare).
A Europa poc a poc s'estan prenent mesures que si bé encara estan lluny d'atacar tant directament a les llibertats individuals poc a poc van camí de fer-ho; per què els governs i sectors de la població es llencen a aquesta política paternalista en el cas del tabac? Els preocupa tant la salut de la seva població? Si és així, per què desmantellen la sanitat pública i l'estat del benestar garants de la salut de tots els ciutadans? Per que no només autoritzen els organismes genèticament modificats sinó que impedeixen que en l'etiquetatge quedi clarament marcada l'existència d'aquests en begudes i aliments - i ja no parlo de posar un asburd, o no, “Els TRANSGENICS MATEN‿ sinó un clar “això conté organismes genèticament modificats‿- com molts ciutadans demanen? Per què entorn del tabac només hi ha un discurs únic que a més es repetit a tort i a dret per tots els mitjans possibles i en canvi d'altres condicionants -negatius- per a la salut individual o col·lectiva com són la pol·lució, la pobresa, l'stress en general, la mala alimentació i fins i tot l'auto(i a vegades no tant auto)medicació no gaudeixen ni d'un 10% d'aquest ressò i en la gran majoria dels casos no són com el tabac una opció personal? Per què no s'exigeix d'entrada un control de qualitat pel tabac per fer-lo menys nociu quan està demostrat que té una composició adulterada per fer-lo més adictiu?
Si us diguessin de que hi ha màquina que ha produït més morts que la Iª i IIª guerres mundials juntes, creuríeu que s'ha de prohibir? Aquesta màquina existeix i se'n diu automòbil... que esperen els nostres estimats governs a prohibir-lo o les empreses a expulsar a conductors... o els jutges a fer perdre la custodia dels seus fills a les mares imprudents que tenen a casa la maquina més mortífera del planeta i a la que obliguen a pujar als seus fills? Això és pura demagògia i una barbaritat que mol poques persones podrien acceptar, sí, però s'assenta en una premissa certa i demostra que les dades poden ser interpretades de diverses formes.
La criminalització sobre el tabac és un tema que esta derivant en la criminalització de les opcions personals i la creació d'un discurs únic que ha assolit una hegemonia social gairebé total, no hi ha discurs crític, res és discutit en aquest tema, tot nou estudi, noticia, llei... tot és acceptat sense passar per un procés crític. Avui aquest discurs va contra els fumadors -més que contra el tabac o les pròpies tabaqueres- demà contra qui anirà?
FUMAR MATA... VIURE TAMBÉ. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Pensament únic, fumadors i paternalisme
|
|
per X |
29 gen 2006
|
>FUMAR MATA... VIURE TAMBÉ.
Dir totenteries també. |
|
Re: Pensament únic, fumadors i paternalisme
|
|
per Y |
29 gen 2006
|
>Dir totenteries també.
Això sí que mata...de RIURE. |
|
Sobre el fet de fumar
|
|
per Filòsof |
29 gen 2006
|
Algú de vosaltres s'informa una mica? Algú de vosaltres llegeix diaris? Algú de vosaltres consulta els mitjans de contra-informació ? Algú es creu la vigència d'aquesta nova llei pretesament anti-tabac?
Realment la llei anti-tabac és anti-tabac? Realment aquesta llei persegueix la producció i venta de tabac? Jo no soc fumador, però intento pensar una mica i em sembla que l'Estat Español continua produïnt i venent tabac. Em sembla que aquesta llei és un parche més, una gran mentida mediàtica més, un joc visual sense fons ni forma concreta que enganya a uns ciutadans cada cop més amants de la seva falta de llibertat. L'Estat "paternalista" que pretén que ens protegeix i que vetlla pel nostre benestar (però que apuja preus i abaixa sous) ens diu que posa a la nostra disposició un producte anomenat tabac que ja no és sols tabac perquè aquest tabac està contaminat amb altres substàncies quimiques tant o més nocives que el pròpi tabac afegides expressament amb la finalitat d'augmentar la sensació d'addicció en el cos garantint així la continuitat del negoci. Però aquest tabac "enriquit" cada cop és més car i cada cop enriqueix a poques mans que cada cop tenen més diners a costa de la salut de tots els fumadors i de bona part dels que no ho som, però aquest suposat "Estat benefactor" continua produïnt aquest tabac i venent aquest tabac tot dient-nos "no deixeu de comprar-lo, un cop comprat, però, no us el fumeu, però no deixeu de comprar-lo". I per si no fos poc, resulta que del que aquest "Estat Benefactor" treu de posar a la nostra disposició un verí a terminis, dedica bona part a finançar La Sanitat Pública que molts de nosaltres utilitzem. Cal afegir que a banda dels impostos del verí tabacaler també financien la sanitat els impostos de l'alcohol. És a dir que quan vosaltres aneu al metge de la seguretat social no oblideu de demanar la copa i el puru, tot dient a la recepcionista que us els cobri amb la visita. Jo no soc fumador, però tampoc soc tonto, les falses persecucions no solucionen res. A més prohibició més clandestinitat.
I seguim amb la represió, perquè del tabac anem al civisme i a aquesta normativa que il.legalitza la pobresa i l'us lliure de l'únic espai públic que tots compartim, el carrer. Ser jove i sortir de festa estarà prohibit. No es pot veure al carrer, no es pot fumar als bars, no es pot anar sense samarreta pel carrer, no es pot dormir al carrer, no es pot exercir la "mendicitat agresiva", com si el capitalisme que genera aquesta pobresa fos menys agresiu en les seves formes i el seu fons, no es pot fer espectacle als trens, però curiosament, es pot anar despullat pel carrer. No ho oblideu, sortiu despulladets i despulladetes al carrer però poseu-vos una samarreta i no us podran dir res. I si decidiu de vomitar al carrer, no oblideu de dur la recepta del metge que digui que teniu algun tipus d'enfermetat que els propiciin, tinc entès que només en aquest cas, el vomit no constitueix delicte. Vivim en una ciutat "racional" cada cop més irracional, on cada cop tenim menys llibertats però cada cop vivim més feliços abraçats a la nostra esclavitut. Ja ho dèia Goya, "Los sueños de la razón producen monstruos".
Jo no soc fumador i estic completament d'acord amb que el fum del tabac és molt molest i també amb que el seu fum perjudica la nostra salut. Però us demano que deixeu de viure a nivell de superficie i aprofundiu una mica en les coses. Aquesta llei és un cop mediàtic però res més. El tabac se segueix produïnt, se segueix distribuïnt i se segueix consumint. És cert que ara el consum es restringeix a àmbits molt concrets, és cert que ara ja no es pot fumar a tot arreu, però que no ens venguin la moto, aquesta no és una llei contra el tabac, és una llei contra determinada manera d'exercir el tabaquisme, no contra el tabaquisme en si.
l'Estat no vol que la gent deixi de comprar i consumir tabac, l'Estat no vol que les grans corporacions multinacionals del tabac deixin de fabricar, distribuïr i vendre tabac al nostre país, NOMÉS FALTARIA, senyors, que ningú oblidi que aquest producte que a tots ens emprenya tant és ni més ni menys que qui està fent possible que tinguem una sanitat pública. Per tant casi us diria que quan conegueu a algú amb càncer de pulmó li doneu les gràcies per poder anar al metge a mirar-vos aquell mal de coll o aquella grip. El que se us està dient és que cap llei restrictiva soluciona res, que aquesta no és una llei veritablement restrictiva, que només és una cortina mediàtica de fum ( mai més ben dit) que només pretén provocar un efecte diriem que emocional sobre el públic que permeti captar vots per pròximes jornades electorals. Jo repto a l'Estat Central i a la Generalitat de Catalunya a prohibir la producció, distribució, venta i consum de tabac dins de l'Estat Espanyol i dins dels Països Catalans. I estic segur que aquest pas no es donarà mai. I no es donarà mai perquè aquest Estat que diu que ens protegeix del tabac en el fons necessita de l'existència i consum del tabac per poder sobreviure econòmicament.
És inútil, tot el que es debat avui en dia es limita al debat de superficie. Vivim en una societat d'esclaus feliços. Ningú pensa en profunditat. D'acord, ja no tenim fum, tampoc tenom "mendicitat agresiva" ni "espectacles als trens", ni prostitució pels carrers, ni gent que hi dorm pels preus abusius dels hotels, ni gent que beu al carrer perquè el preu de l'alcohol als bars és abusiu...si si...tenim menys fum i menys llibertat i gens de criteri, però som feliços, ens roben llibertats a diari i nosaltres donem les gràcies.
El que aqui s'està demostrant és l'absència d'arguments reals. Passar de la permisivitat total que ens obligava als no fumadors a aguantar el fum dels fumadors sense poder queixar-nos a un fals prohibicionisme total que casi il.legalitza als fumadors pel sol fet de ser-ho és una estupidesa que demostra que ni hi havia arguments per la situació anterior ni n'hi ha ara per a la situació actual. Jo em pregunto, perquè no ens centrem en l'educació? Perquè no es parla de forma realista del consum de diferents substàncies en les escoles. Perquè ningú parla de que en el procés de consum d'una substància el factor menys important és la substància en si? Perquè ningú diu que allò que és veritablement important és adonar-nos que en el consum d'una substància el més important és esbrinar quins motius porten a una persona a decidir establir una relació amb una substància? És a dir, dit d'una altra manera, el fet de que la gent fumi no es pot prohibir per la sola raó de que la veritable motivació d'aquest consum no es pot resoldre legislativament, s'ha de resoldre, psicològica, sociològica i culturalment. El consum de tabac té un paper importantissim socialment en la cultura occidental, el seu consum és una qüestió cultural i només es pot resoldre modificant la cultura i la cultura només es modifica mitjançant llargs i complexos processos d'evolució cultural a través principalment de l'educació però aquests processos són llargs i costosos i les eleccions són cada 4 anys i els poders necessiten cops d'efecte buits de contingut que els permetin perpetuarse en el poder. Però això no ho veu ningú perquè ningú pensa en profunditat. |
|
Re: Pensament únic, fumadors i paternalisme
|
per filosof calla ja!!!
iudi ARROBA msn.com |
29 gen 2006
|
|
Ei jefe sempre ralles amb el mateix. No cal que ho escriguis trenta vegades perquè t'entenem!! M'enrecordo que en un altre lloc sobre la llei antitabac vas escriure el mateix. Prou!!! |
|
Re: Pensament únic, fumadors i paternalisme
|
|
per anna |
29 gen 2006
|
pot donar el seu rollo els cops que vulgui, no? si ja te l'has llegit no te'l llegeixis un altre cop i deixa'l tranquil, a mi m'ha agradat que el tornés a posar pk no l'havia llegit...
em sembla molt interessant la visió que dóna... |
|
Pensament únic, fumadors i paternalisme
|
|
per Filòsof |
29 gen 2006
|
|
Ep...és cert...és el mateix post que vaig posar en un altre lloc, però és que em va fer pal escriure de nou el mateix punt de vista podent fer un "copiar y pegar"...ho sento, no pretenia fer-me pesat. Demano disculpes als lectors i lectores |
|
Pensament únic, fumadors i paternalisme
|
|
per Beiras |
30 gen 2006
|
|
Rematamos o mes de Xaneiro, como cada dia entro no bar da universidade a tomar o primeiro café do dÃa. Acostumado como estou á mestura do cheiro do café co fume do tabaco, estes dias sÃntome estrano mentre leo o xornal tomando o meu café. E por qué estaran a preguntarse vostedes? Pois o que cambiou foi que dende o dia 1 de Xaneiro entrou en vigor a chamada “lei anti-tabacoâ€? do goberno “posibilista-reformistaâ€? de RodrÃguez Zapatero. A partir do dia 1 os fumadores estan perseguidos e está prohibido fumar en case todas partes, e digo fumar, porque casualmente, segue sendo legal comprar o tabaco, me siguen? Eu preguntome, realmente é esta unha lei anti-tabaco? Prohibe esta lei a producción, distribución e comercialización do tabaco? Non son fumador nin traballo para o sector do tabaco, pero eu diria que o Estado Español segue a vender tabaco nos estancos. Esta lei é un parche, unha mentira mediática que evidencia o problema do tempo polÃtico. Estamos diante dun xogo visual sen fondo nin forma concretas que engana a uns cidadáns cada vez máis amantes da súa falta de liberdade. O Estado paternalista que afirma protexernos e traballar para nos abaixando soldos e subindo prezos anuncia que pon á nosa disposición un producto, o tabaco, “enriquecidoâ€? con outras sustancias engadidas expresamente coa finalidade de aumentar a sensación de adicción no corpo garantizando deste xeito a continuidade do negocio. Por se iso fose pouco, este mesmo Estado afirma protexernos do tabaco subindo os prezos, pero claro, esquece un dato, para o adicto, o prezo non é un problema, vai seguir mercando a sustancia que necesita, a única diferenza está nas formas de conseguir eses cartos de máis. Este tabaco máis caro enriquece cada vez máis a menos mans máis ricas a costa da saúde dos fumadores e de boa parte dos que non o somos, pero aÃnda asà o “Estado Benefactorâ€?, o “Estado Socialâ€? que como dicia Beiras nun dos seus artigos pasou xa a ser un “Estado penalâ€? continua vendendo o tabaco dicindonos “mercade, mercade o tabaco, e cando o teñades mercado non o fumedes, pero non deixedes de mercaloâ€?. E por se isto fose pouco, resulta que do que o “Estado Benefactorâ€? gaña vendendo este veneno a prazos, adica boa parte a finanzar a Sanidade Pública que moitos de nos empregamos a cotiá. Compre engadir que a parte dos impostos do tabaco, a Sanidade Pública tamén se finanza cos impostos do alcohol. É dicir, que cando vostedes vaian ao médico da Seguridade Social non se esquezan de pedir a copa e máis o puro dicindolle á recepcionista que volo cobre coa visita. E volvemos a o tempo, porque o tabaco ven sendo un elemento da cultura material que durante moitos anos formou parte do proceso de construcción do concepto de masculinidade e máis actualmente do concepto de “muller moderna liberadaâ€? e en tanto que elemento da cultura material, para eliminalo da nosa cultura, é necesario un proceso de evolución cultural, pero iso leva tempo, e a clase polÃtica non ten tempo, as lexislaturas son limitadas e iso obliga a dar golpes de efecto mediáticos que non sirven para nada máis alá de conseguir votos duns cidadans cada vez máis felices da súa escravitude que permitan a esa clase polÃtica a perpetuarse no poder para seguir facendo polÃticas inútiles. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
