Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Elogi del bilingüisme
29 gen 2006
l'"esquizoglòssia" (Bibiloni)

Ventre_i_llenga4.JPG

Les dues llengües

Benvolgut senyor President:/ Querido señor Presidente:/ La genètica ens provoca més d'una sorpresa,/ la genética nos da más de una sorpresa,/ com és ara la del drac dels set caps,/ como la del dragón de las siete cabezas,/ qualque xot amb cinc cames,/ algún cordero con cinco piernas,/ i més d'un gall amb dues crestes./ y más de un gallo con dos crestas./ Tanmateix, la genètica,/ Sin embargo, la genética,/ no ha donat mai una persona amb dues llengües./ jamás ha dado una persona con dos lenguas./ Insistesc: hi ha persones amb dues cares o amb dues camises,/ Insisto: hay personas con dos caras o con dos camisas,/ però aquestes ja tenen un nom assignat en el diccionari./ pero estas ya tienen su nombre asignado en el diccionario./ Les primeres s'anomenen barrudes i les segones giracasaques./ A las primeras se las adjetiva como caraduras y a las segundas como chaqueteras./ En canvi, les que neixen amb dues llengües no figuren en el diccionari./ En cambio, las que nacen con dos lenguas no figuran en el diccionario./ I sap per què?/ ¿Y sabe la razón?/

Perquè no n'hi ha ni n'hi ha hagut de persones amb dues llengües./ Porque no las hay ni las ha habido con dos lenguas./ N'hi ha de persones, això sí, a l'Espanya més intolerant, que s'han entestat que nosaltres, els ciutadans de les Balears, en tenguem dues./ Los hay, eso sí, en la España más intolerante, que se han propuesto que nosotros, los ciudadanos de las Baleares, tengamos dos./ I a aquests, d'una manera genèrica, el diccionari els identifica amb la paraula babau./ Y a estos, de forma genérica, el diccionario los identifica con la palabra bobo./ Li don aquestes explicacions, senyor President,/ Le doy estas explicaciones, senyor Presidente,/ perquè he rebut una carta signada per vostè/ porque he recibido una carta firmada por usted/ informant-me sobre diversos aspectes de la renda 2002,/ informándome sobre diversos aspectos de la renta 2002,/ i me l'envia amb edició bilingüe./ y me la manda en edición bilingüe.

És a dir,/ Es decir,/ benvolgut ciutadà,/ estimado ciudadano,/ a doble columna./ a doble columna./ Francament, s'hauria pogut estalviar la meitat del paper i, alhora, hauria evitat que els ulls em partissin un per cada costat de la carta./ Francamente, se hubiera podido ahorrar la mitad del papel y, al mismo tiempo, habría evitado que mis ojos miraran uno para cada lado de la carta./ Imagín que aquesta exquisida mostra de convivència que pretén ésser la carta esmentada,/ Imagino que esta exquisita muestra de convivencia de la que pretende ser exponente la mencionada carta,/ li hauran dictat els seus assessors d'imatge./ se la habrán dictado sus asesores de imagen./ Desconfiï d'ells./ Desconfie de ellos./

Rere cada assessor d'imatge hi ha un petit dictador./ Tras de cada asesor de imagen se esconde un pequeño dictador./ I, a més a més, no n'encerten ni una,/ Y, además, no dan una en el clavo,/ encara que capitalitzen tots els èxits electorals./ pese a que capitalizan todos los éxitos electorales./ Quan González va arribar a la Moncloa,/ Cuando González llegó a la Moncloa,/ els assessors d'imatge asseguraren que tot el mèrit era del nigulet que apareixia a la dreta del seu cap a les tanques publicitàries./ los asesores de imagen aseguraron que el mérito era de la nubecilla que aparecía a la derecha de su imagen en las vallas publicitarias./ Em va impressionar aquesta conclusió, perquè els nigulets són cosa d'Abraham./ Me impresioné con esta conclusión, porque las nubecillas son cosa de Abraham./ Això no obstant, en demanar als votants socialistes si havien votat González pel nigulet,/ No obstante, al preguntar a los votantes socialistas si habían votado a González por la nubecilla,/ em miraren amb cara de no entendre res./ me miraron desconcertados./ Els nigulets, més aviat nigulots, arribaren després amb el GAL, el BOE i altres històries vergonyants./ Las nubecillas, más bien los nubarrones, llegarían más tarde de la mano de los GAL, el BOE y otras historias vergonzantes./ A vostè li hauran dit que els mallorquins som bilingües./ A usted le habrán hablado de que los mallorquines somos bilingües

No s'ho cregui./ No se lo crea./ Faci un tomb pels carrers d'Algaida i digui que n'hi ha un a plaça que fa es puput./ Dése una vuelta por las calles de Algaida y comente que hay uno en la plaza que hace la abubilla./ Si ho diu en català l'entendrà tothom./ Si lo dice en catalán le entenderá todo el mundo./ Si ho diu en castellà, les rialles se sentiran des de sa Comuna./ Si lo dice en castellano, las carcajadas se oiran en sa Comuna./ Quants de ciutadans de les Balears hi ha amb dues llengües?/ ¿Cuántos ciudadanos de las Baleares hay con dos lenguas?/ Cap./ Ninguno.

Que des de Madrid diuen que sí, que en tenim dues?/ ¿Que desde Madrid aseguran que sí, que tenemos dos?/ Mirau, senyor President, de bajoques n'hi ha per tot arreu./ Cuidado, señor Presidente, papanatas los hay en todas partes./ A més a més, vostè, senyor President,/ Además, usted, señor Presidente,/ sap que, ara per ara, la política progressista pasa per la potenciació de l'ús del català./ sabe que, hoy por hoy, la política progresista pasa por potenciar el uso del catalán./ Jo, per tant, li agrairia que es deixàs d'orgues i m'escrivís exclusivament en català./ Yo, por tanto, le agradecería que se dejase de coplas y me escribiera exclusivamente en catalán./ Entre altres raons, per no donar mals costums./ Entre otras razones, para no dar malos ejemplos./ Imagini si ens topam pel carrer vostè i jo./ Imagínese si nos encontramos en plena calle usted y yo./ Entre el benvolgut amic/ Entre el querido amigo/ i quatre frases de compromís/ y cuatro frases de compromiso/ en les dues llengües,/ en las dos lenguas,/ haurem acabat la xerrera abans de demanar-vos com estan els vostres./ habremos agotado las ganas de hablar sin que me haya interesado por la salud de su familia./

No compliquem la vida més del que ho és, de complicada./ No compliquemos la vida más de lo que lo está./ La persona té una llengua, un cap i una consciència./ La persona dispone de una lengua, un cerebro y una conciencia./ No desbaratem la genètica, que dels experiments en surten monstres./ No modifiquemos la genética, porque de los experimentos surgen monstruos./ És un consell d'amic./ Es un consejo de amigo./ I miri que m'apedrec les teulades./ Y fíjese que tiro piedras a mi propio tejado./ Al capdavall, a mi em convé d'allò més això de dues llengües,/ Al fin y al cabo, a mi me conviene que haya dos lenguas,/ ja que amb la meitat de feina enllestesc l'article./ ya que con la mitad de trabajo acabo el artículo. Salut i força en el canut./ Salud y... ¿qué se yo? Ahí me pierdo. Traduzcalo usted, amigo mío, como mejor le parezca.

Llorenç Capellà

Diari de Balears 1 maig 2003


Manifest d'Els Marges 1979

Google: Llengua catalana World Català > Llengua catalana

Google: Lingüística World > Català > Llengua catalana > Lingüística

Sobirania nacional i defensa de la llengua (III Congrés de cultura catalana)

Sociolingüística (Menorca Web)

Bibiloni (sociolingüista)

Llengua Minoritzada i Llengua Minoritària a Internet

La llengua i el socialisme (James Connolly)

Les llengües del món (Joaquim Sarda)

Les llengües del món (Bibiloni)

Les llengües del món (XTEC)

Declaració Universal dels Drets Lingüístics

Plataforma per la Llengua

Coordinadora d'Associacions per la Llengua

"Considerant que "en els 100 pròxims anys el 90 per cent dels idiomes del món s'haurà extingit o virtualment extingit", segons advertiren centenars de lingüistes durant la 21a sessió del Consell de Govern de UNEP (programa del medi ambient de les Nacions Unides)" (3r Congrés de la Federació Europea dels Partits Verds a Associació Catalana d'Esperanto)

"[les] llengües en procés de desaparició, un procés que, com ell mateix recorda, els últims a adonar-se que es produeix són, precisament, els propis parlants de l'idioma recessiu" (Enric Larreula, escriptor i ecologista lingüista)

Mira també:
http://www.geocities.com/peresau/bilinguisme.html

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Elogi del bilingüisme
29 gen 2006
el bilingüísme es la realitat, per a comeciar i per a entendrens amb els veïns, però amb el bilingüísme sempre sortirà perjudicada la llengua minoritària i indígena d'un territori.

"El saber no ocupa lugar"
Re: Elogi del bilingüisme
29 gen 2006
El bilingüísme és el procés de desaparició d'una llengua.
Re: Elogi del bilingüisme
29 gen 2006
pero sou tontos? i a Suissa? on hi ha 3 idiomes? o a Canada? etc etc
Re: Elogi del bilingüisme
29 gen 2006
dades per l'optimisme:

els castellanoparlants el hi costa apendre'l (20-25 anys) però l'acaben parlant

a catalunya mai hi ha hagut tanta gent que sabes parlar en català...

una societat amb dues llengúes és més tolerant, enten millor la diversitat...
Re: Elogi del bilingüisme
29 gen 2006
És cert que hi han dades per a l´optimisme. La llengua catalana, però, es parla en altres territoris fora de Catalunya. I si mirem la situació en el seu conjunt, estem enfront d´una situació de substitució lingüística.
Re: Elogi del bilingüisme
29 gen 2006
els meus fills apendran català i com jo tota la gent que conec...tenim una bona base que és l'escola, voleu dir que la situació és tant alarmant?
Re: Elogi del bilingüisme
29 gen 2006
Ki es vulgui enganyar ke s´enganyi i ke li vagi bé, però la realitat de l´ús social del català arreu dels Països Catalans no fa més ke baixar any rere any, fet constatat per nombrosos estudis i ke no costa gaire de veure si passeiges una mica pels carrers d´akest país, a no sé ke vagis en papamobil o algo per l´estil.

Malgrat tot, no ens ha de desaparèixer el somriure de les nostres cares!!

Els Països Catalans...Lliures i Endavant!!!
Llavors, si no fem
Re: Elogi del bilingüisme
29 gen 2006
El bilingüisme

En principi cal dir que el bilingüisme és un concepte ambigu que s’ha utilitzat sovint pels governants per amagar un procés de substitució lingüística. Les societats no són bilingües, ho són els individus. Un individu pot ser bilingüe, trilingüe... segons el nombre de llengües que domini. De totes formes podem parlar de diferents tipus de bilingüisme: individual, social i territorial.

A- Bilingüisme individual: relacionat amb el poliglotisme. Una persona parla dues llengües (encara que en pot parlar moltes més). N’hi ha de diferents tipus:

Bilingüisme passiu i bilingüisme actiu: el parlant coneix dues llengües però una no l’empra (passiu); o coneix i empra les dues llengües (actiu).

Bilingüisme simètric i asimètric: és simètric si el parlant domina per igual les dues llengües en tots els àmbits d’ús. Si no, és asimètric.

Bilingüisme instrumental: un individu aprèn una llengua per raons laborals o econòmiques.

Bilingüisme integratiu: s’aprèn una llengua per integrar-se dins d’un nou grup (els immigrants).



B- Bilingüisme social: es tracta de situacions on el bilingüisme individual afecta col·lectius sencers d’una societat. Si bé és normal que en un mateix estat hi hagi més d’una llengua, no ho és tant que dins d’una mateixa comunitat lingüística hi hagi bilingüisme. Aquest ha estat ocasionat com a conseqüència de guerres, ocupacions colonials, situacions polítiques, econòmiques o socials en què un poble en domina un altre. En aquest cas, els parlants d’una llengua es veuen obligats a conèixer tots una segona mateixa llengua. Aquest cas es coneix com bilingüisme unidireccional, perquè els parlants de l’altra llengua no aprenen la dels primers. Les normes d’ús estableixen quina llengua s’ha d’emprar en cada situació, i la nova llengua apresa ocupa els àmbits d’ús més formals.

El bilingüisme dels pobles no és un fet natural, ja que per a cada societat basta una llengua. Una societat bilingüe manifesta una situació de conflicte, ja que la presència de dues llengües és innecessària: una llengua està ocupant l'espai de l'altra. Una d’elles desapareixerà.

Diferents sociolingüistes, com Aracil i Ninyoles, han denunciat el mite del bilingüisme. Es refereixen al fet que alguns sectors socials promouen la ideologia que hi ha societats intrínsecament bilingües. És curiós d’assenyalar com molts defensors d’aquest bilingüisme són monolingües. Defensen que la situació de bilingüisme és perfecta, que no hi ha problemes, que en tot cas seria un problema "obligar" a tothom a conèixer la llengua en situació de minorització. Neguen l’existència del conflicte afirmant que "tot va bé" quan en realitat la llengua pròpia de la societat està en recessió, en procés de substitució. Els defensors del bilingüisme s’anomenen bilingüistes, i en realitat el que pretenen és manipular la societat per mantenir el conflicte lingüístic (que condueix a la desaparició de la llengua pròpia).Vegem en aquest esquema com de fals és el bilingüisme social en el nostre cas:

C- Bilingüisme territorial: es dóna quan en un país trobem geogràficament ben delimitades les diferents comunitats lingüístiques. Cadascuna d’elles disposa d’una sola llengua pròpia. És del cas de Bèlgica: el nord parla holandès i el sud francès, la capital és bilingüe, i a més hi ha unes petites regions de parla alemanya. (És curiós comprovar com fins i tot dins l’exèrcit hi ha una secció de parla francesa i una de parla holandesa). Al País Valencià ha existit un bilingüisme territorial històric: la zona de l’interior (més pobra i amb poca població) fou repoblada principalment per aragonesos i sempre ha estat de llengua castellana. També a Suïssa n'hi ha: cada cantó té una llengua pròpia (alemany, francès, italià i romanx o retoromànic, aquest en una situació d’inferioritat oficial).

En conclusió, el concepte de bilingüisme només es pot aplicar amb correcció si ens referim a persones concretes. Si ens referim al conjunt d’una societat, és més adequat parlar de conflicte lingüístic o diglòssia que no de bilingüisme social.

(Menorca Web, Sociolingüística:
http://www.menorcaweb.net/calaixera/sociolin/)

(el que és Barcelona, fa pena per no dir una altra cosa; com diu en Larreula, els que en son ni us n'adoneu; de tota manera arreu del pais el proces de dialectalitzacio avança; una critica per alguns d'origen castellanoparlants, haurieu de ser mes modestos amb les valoracions personals de l'estat de la llengua, perque per vosaltres es un nova realitat -per tant menys coneguda-; pel que fa als altres us podeu fer un recorregut pels enllaços per saber quin és l'estat real del català i no dir incongruències, hi ha força gent que hi treballa de valent en aquest pais)
Re: Elogi del bilingüisme
30 gen 2006
Nota bene pel fitipaldi que diu que a Suïssa són bilingües: ta mare és bilingüe, capsigrany! A suïssa són absolutament monolingües: els francòfons no entenen un borrall d'alemany i els alemanys el que menys els treu el son és aprendre l'italià.
Així que un altre dia et neteges la boca abans d'anormanr-nos 'tontos'.
İ sí, a banda del meu retret, el català està en retrocès, però tinc fe en la meva gent i crec que reviurà.
Re: Elogi del bilingüisme
30 gen 2006
... Y el planeta, afortunadamente para todos, es muuuuy pero que muy multilingüe. Apostar por el bilingüismo no sé si será la muerte de una de las dos lenguas, pero tener el monolingüismo como proyecto político, lo siento mucho, me parece de lo más reaccionario que se puede sostener hoy en día.

Lo siento mucho: plurilingüismo a saco. Viendo mundo y hablando idiomas se refrescan mucho las ideas y se sacuden de la cabeza muchas tonterías.

Y añado: nota bene, eres un poco suelto insultando tú, eh? A ti quién te ha dicho que a los alemanes se la sopla hablar italiano? a qué alemanes? qué suizos son monolingües? en suiza muchísima gente habla al menos dos o tres idiomas, tú has ido a Suiza? Yo sí y he hablado con ellos en alemán y en inglés. Y en Alemania he hablado en español (mucha gente lo habla) y en italiano (alguna gente lo conoce) y en inglés, además de por supuesto en alemán.

Y en Italia he hablado mezclando el italiano y el español y en Eslovaquia puedes hablar tranquilamente italiano que casi todo el mundo lo conoce, y en Holanda casi todo el mundo entiende también el inglés y el alemán, solo que como suelen odiar a los alemanes, hacen con que no conocen el idioma.

No me salgas tú ni nadie, por cierto, con que eso son cosas de pijos que aprenden idiomas. En casi cualquier país del mundo, con quienes más facilidad tienes para entenderte, porque dominan dos o tres idiomas, es muchas veces con los inmigrantes.
Re: Elogi del bilingüisme
30 gen 2006
postdata: por eso los inmigrantes en Cataluña son muchas veces más militantemente bilingües o multilingües que los que se hacen los "indígenas", porque han atravesado mundo, y hablar o chapurrear varias lenguas es una estrategia de supervivencia. Cuando digo inmigrantes me refiero tanto a extremeños como andaluces, magrebíes o subsaharianos. Lo que no quiere decir que los considere a todos el mismo tipo de "inmigrantes" en Cataluña: evidentemente es más ajeno y lejano culturalmente un argelino recién llegado que un extremeño o un andaluz recién llegado, por mucho que se os ponga en las narices lo contrario a unos cuantos.
Re: Elogi del bilingüisme
01 feb 2006
en TU lengua:

tu eres corto o te entrenas? como defiendes el multilinguismo si solo sabes hablar la lengua del Imperio y la Guardia Civil, so burro
Re: Elogi del bilingüisme
01 feb 2006
quan mes viatgo mes independentista en torno
mes limitats us veig als espanyols -en general- (de recursos idiomatics sobretot i de interes en percebre realitats culturals diferents)
mes mancat i mes miserable trobo haver d'estar explicant d'on ets etc cosa que no han de fer els spanish, els francesos o els italians -aquests pseudoapatrides ho tenem molt clar: diuen que son espanyols, o no?-

apren una altra llengua que no sigui la teva
learn another language, not only your language
tu peux aprendre une autre langue, si's vous plait

no siguis tant "autorreferencial" :-))
Re: Elogi del bilingüisme
09 feb 2006
muxiplurisociocultiguai és defensar el bilingüisme als països catalans. claaaro me quieren obligar a hablar su lengua estos catalanes maliciosísimos hmmm qué he hecho yo para merecer estoo. y mis pobres hijitos no van a poder aprender en españool, y estamos en Españña.. pero no hay bilingüismo ??

clar, fa 3 segles que mos foten galtades, mos enganen, mos diuen què és i què no és el que rallam. mos diuen que amagats i a caseta podem emprar es nostres dialectes, que mos portem bé, que no demanem sa lluna.
I au ! ara són superprogres, mos deixen tenir "lenguas regionales".
mos deixen ser "bilingües" !! oh senyor misericordiós, gràcia divina ha il·luminat als nostres amos xq mos afluixin les corretges xDDD

què és bilingüe ?? és realment just que el coneixement de l'espanyol atorgui drets que no atorga qualsevol altra llengua del món allà on no és llengua pròpia ??
els defensors del bilingüisme diuen que per damunt dls drets colectius d'un "suposat poble" hi ha els drets individuals. per a aquests "oberts de mires" no és correcte imposar la llengua pròpia ( es pot imposar la llengua pròpia allà on és pròpia ?? ) . peeeeero quan es tracta de drets colectius del poble espanyol ( és a dir el seu ), les coses canvien.. canvien molt. els espanyols s'han de poder moure per tot el seu poble espanyol, és clar, rallant només espanyol. per açò tothom ha de saber espanyol. els immigrants ( no castellanoparlants ) tenen el deure d'aprendre espanyol, déu n'hi do si l'han d'aprendre.. llavors segons quin poble sí que té drets colectius, i és clar que en té. el problema és que s'ha acostumat a tenir establerts aquests drets colectius per damunt d'altres pobles, trepitjant els seus drets, la seua cultura, la seua llengua..
i llavors tot acaba amb açò que em conta ara :
- bilingüisme
- drets individuals
- obertura de mires ( de les nostres ja dilatadíssimes, irritades, violades, alienades (...) mires )
- devaluació de la cultura pròpia
- provincianisme
- muxisociomegasuperguai aniquilació cultural
.
.
suicidis
atracs
bogeries..
i més senyora i més !!

Menorca catalana .. encara !
Re: Elogi del bilingüisme
14 feb 2006
Definitivament s’ha reobert el debat sobre la llengua a Catalunya, mentre a Suïssa s’hi parlen 4 llengües sense que això ocasioni cap mena de problema. I és que Suïssa és fruit d’un pacte entre territoris per formar un estat confederat, i les llengües pròpies i oficials de cada cantó són únicament les seves territorials (una per cantó). En canvi la formació de l’Estat Espanyol no fou pactada sinó imposada per la força i el sistema de llengües obliga als ciutadans dels territoris ocupats a aprendre una llengua que no n’és la pròpia, mentre a Castella només aprenen la seva. Per tant, tenim un Estat Espanyol democràtic de base no democràtica. Imposició enlloc de pacte. Perquè hi ha gent que té obligació de conèixer dues llengües i altres sols una? Això és igualtat? Voler prescriure que cada català ha de saber l’espanyol sense dir al mateix temps que cada espanyol ha de saber català, i gallec, i basc és una immoralitat imperialista. Però més greu em sembla la ceguesa de tants catalans que defensen el bilingüisme quan no existeixen societats bilingües estables, sinó que el bilingüisme és l’expressió per a designar un moment determinat d’un procés de substitució lingüística. No ens deixem ensarronar! Una cosa és ser políglota, és a dir, dominar més d’una llengua, i una de ben diferent és deixar morir la llengua pròpia. Com a individus lliures hem de poder decidir quines llengües volem que aprenguin els nostres fills (i probablement ens interessarà que el castellà en sigui una, ja que és la segona més parlada al món). Això, no obstant, no significa que hagi de ser llengua oficial a Catalunya. Ningú parla de prohibir el castellà. Recordeu que pel cap baix a Catalunya es parlen 300 llengües amb total llibertat. La Llengua Catalana ha de ser la única llengua oficial perquè ha de tenir un territori on poder desenvolupar-se amb normalitat i sense interferències, com el tenen totes les altres llengües del món.
Sindicat