Les dues llengües

Benvolgut senyor President:/ Querido señor Presidente:/ La genètica ens provoca més d'una sorpresa,/ la genética nos da más de una sorpresa,/ com és ara la del drac dels set caps,/ como la del dragón de las siete cabezas,/ qualque xot amb cinc cames,/ algún cordero con cinco piernas,/ i més d'un gall amb dues crestes./ y más de un gallo con dos crestas./ Tanmateix, la genètica,/ Sin embargo, la genética,/ no ha donat mai una persona amb dues llengües./ jamás ha dado una persona con dos lenguas./ Insistesc: hi ha persones amb dues cares o amb dues camises,/ Insisto: hay personas con dos caras o con dos camisas,/ però aquestes ja tenen un nom assignat en el diccionari./ pero estas ya tienen su nombre asignado en el diccionario./ Les primeres s'anomenen barrudes i les segones giracasaques./ A las primeras se las adjetiva como caraduras y a las segundas como chaqueteras./ En canvi, les que neixen amb dues llengües no figuren en el diccionari./ En cambio, las que nacen con dos lenguas no figuran en el diccionario./ I sap per què?/ ¿Y sabe la razón?/

Perquè no n'hi ha ni n'hi ha hagut de persones amb dues llengües./ Porque no las hay ni las ha habido con dos lenguas./ N'hi ha de persones, això sí, a l'Espanya més intolerant, que s'han entestat que nosaltres, els ciutadans de les Balears, en tenguem dues./ Los hay, eso sí, en la España más intolerante, que se han propuesto que nosotros, los ciudadanos de las Baleares, tengamos dos./ I a aquests, d'una manera genèrica, el diccionari els identifica amb la paraula babau./ Y a estos, de forma genérica, el diccionario los identifica con la palabra bobo./ Li don aquestes explicacions, senyor President,/ Le doy estas explicaciones, senyor Presidente,/ perquè he rebut una carta signada per vostè/ porque he recibido una carta firmada por usted/ informant-me sobre diversos aspectes de la renda 2002,/ informándome sobre diversos aspectos de la renta 2002,/ i me l'envia amb edició bilingüe./ y me la manda en edición bilingüe.

És a dir,/ Es decir,/ benvolgut ciutadà,/ estimado ciudadano,/ a doble columna./ a doble columna./ Francament, s'hauria pogut estalviar la meitat del paper i, alhora, hauria evitat que els ulls em partissin un per cada costat de la carta./ Francamente, se hubiera podido ahorrar la mitad del papel y, al mismo tiempo, habría evitado que mis ojos miraran uno para cada lado de la carta./ Imagín que aquesta exquisida mostra de convivència que pretén ésser la carta esmentada,/ Imagino que esta exquisita muestra de convivencia de la que pretende ser exponente la mencionada carta,/ li hauran dictat els seus assessors d'imatge./ se la habrán dictado sus asesores de imagen./ Desconfiï d'ells./ Desconfie de ellos./

Rere cada assessor d'imatge hi ha un petit dictador./ Tras de cada asesor de imagen se esconde un pequeño dictador./ I, a més a més, no n'encerten ni una,/ Y, además, no dan una en el clavo,/ encara que capitalitzen tots els èxits electorals./ pese a que capitalizan todos los éxitos electorales./ Quan González va arribar a la Moncloa,/ Cuando González llegó a la Moncloa,/ els assessors d'imatge asseguraren que tot el mèrit era del nigulet que apareixia a la dreta del seu cap a les tanques publicitàries./ los asesores de imagen aseguraron que el mérito era de la nubecilla que aparecía a la derecha de su imagen en las vallas publicitarias./ Em va impressionar aquesta conclusió, perquè els nigulets són cosa d'Abraham./ Me impresioné con esta conclusión, porque las nubecillas son cosa de Abraham./ Això no obstant, en demanar als votants socialistes si havien votat González pel nigulet,/ No obstante, al preguntar a los votantes socialistas si habían votado a González por la nubecilla,/ em miraren amb cara de no entendre res./ me miraron desconcertados./ Els nigulets, més aviat nigulots, arribaren després amb el GAL, el BOE i altres històries vergonyants./ Las nubecillas, más bien los nubarrones, llegarían más tarde de la mano de los GAL, el BOE y otras historias vergonzantes./ A vostè li hauran dit que els mallorquins som bilingües./ A usted le habrán hablado de que los mallorquines somos bilingües

No s'ho cregui./ No se lo crea./ Faci un tomb pels carrers d'Algaida i digui que n'hi ha un a plaça que fa es puput./ Dése una vuelta por las calles de Algaida y comente que hay uno en la plaza que hace la abubilla./ Si ho diu en català l'entendrà tothom./ Si lo dice en catalán le entenderá todo el mundo./ Si ho diu en castellà, les rialles se sentiran des de sa Comuna./ Si lo dice en castellano, las carcajadas se oiran en sa Comuna./ Quants de ciutadans de les Balears hi ha amb dues llengües?/ ¿Cuántos ciudadanos de las Baleares hay con dos lenguas?/ Cap./ Ninguno.

Que des de Madrid diuen que sí, que en tenim dues?/ ¿Que desde Madrid aseguran que sí, que tenemos dos?/ Mirau, senyor President, de bajoques n'hi ha per tot arreu./ Cuidado, señor Presidente, papanatas los hay en todas partes./ A més a més, vostè, senyor President,/ Además, usted, señor Presidente,/ sap que, ara per ara, la política progressista pasa per la potenciació de l'ús del català./ sabe que, hoy por hoy, la política progresista pasa por potenciar el uso del catalán./ Jo, per tant, li agrairia que es deixàs d'orgues i m'escrivís exclusivament en català./ Yo, por tanto, le agradecería que se dejase de coplas y me escribiera exclusivamente en catalán./ Entre altres raons, per no donar mals costums./ Entre otras razones, para no dar malos ejemplos./ Imagini si ens topam pel carrer vostè i jo./ Imagínese si nos encontramos en plena calle usted y yo./ Entre el benvolgut amic/ Entre el querido amigo/ i quatre frases de compromís/ y cuatro frases de compromiso/ en les dues llengües,/ en las dos lenguas,/ haurem acabat la xerrera abans de demanar-vos com estan els vostres./ habremos agotado las ganas de hablar sin que me haya interesado por la salud de su familia./

No compliquem la vida més del que ho és, de complicada./ No compliquemos la vida más de lo que lo está./ La persona té una llengua, un cap i una consciència./ La persona dispone de una lengua, un cerebro y una conciencia./ No desbaratem la genètica, que dels experiments en surten monstres./ No modifiquemos la genética, porque de los experimentos surgen monstruos./ És un consell d'amic./ Es un consejo de amigo./ I miri que m'apedrec les teulades./ Y fíjese que tiro piedras a mi propio tejado./ Al capdavall, a mi em convé d'allò més això de dues llengües,/ Al fin y al cabo, a mi me conviene que haya dos lenguas,/ ja que amb la meitat de feina enllestesc l'article./ ya que con la mitad de trabajo acabo el artículo. Salut i força en el canut./ Salud y... ¿qué se yo? Ahí me pierdo. Traduzcalo usted, amigo mío, como mejor le parezca.

Llorenç Capellà

Diari de Balears 1 maig 2003

Manifest d'Els Marges 1979

Google: Llengua catalana World Català > Llengua catalana

Google: Lingüística World > Català > Llengua catalana > Lingüística

Sobirania nacional i defensa de la llengua (III Congrés de cultura catalana)

Sociolingüística (Menorca Web)

Bibiloni (sociolingüista)

Llengua Minoritzada i Llengua Minoritària a Internet

La llengua i el socialisme (James Connolly)

Les llengües del món (Joaquim Sarda)

Les llengües del món (Bibiloni)

Les llengües del món (XTEC)

Declaració Universal dels Drets Lingüístics

Plataforma per la Llengua

Coordinadora d'Associacions per la Llengua

"Considerant que "en els 100 pròxims anys el 90 per cent dels idiomes del món s'haurà extingit o virtualment extingit", segons advertiren centenars de lingüistes durant la 21a sessió del Consell de Govern de UNEP (programa del medi ambient de les Nacions Unides)" (3r Congrés de la Federació Europea dels Partits Verds a Associació Catalana d'Esperanto)

"[les] llengües en procés de desaparició, un procés que, com ell mateix recorda, els últims a adonar-se que es produeix són, precisament, els propis parlants de l'idioma recessiu" (Enric Larreula, escriptor i ecologista lingüista)