|
|
|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats : guerra |
|
Es sanciona el tinent general amenaçador, però l'article 8 continua amenaçant
|
|
|
per Endavant |
28 gen 2006
|
El Govern espanyol sanciona durament el militar que havia fet declaracions colpistes durant la Pasqua militar a Sevilla - La sanció s'explica per haver infringit el deure de neutralitat entre opcions polítiques, no per invocar l'article 8 de la Constitució espanyolaL'article 8 de la Constitució de 1978 fa referència al paper de l'Exèrcit espanyol com a garant de la sobirania i la independència del Regne d'Espanya, així com de la seva integritat territorial. En el seu discurs a la Capitania General de Sevilla, el tinent general de l'Exèrcit de Terra José Mena Aguado va alertar del greu perill que, segons ell, corre l'Exèrcit com a institució així com per "les persones que l'integren si s'aprova l'Estatut en els termes que està plantejat". Si l'Estatut superés els límits marcats per la Constitucióm "seria d'aplicació l'article vuitè de la Constitució".
El cert, però, és que la sanció no s'ha justificat per l'amenaça en tota regla que constitueix, en la línia del discurs de la COPE i del discurs que venia realitzant el PP en els darrers anys. Recordem fins a quin punt van sonar forts els rumors de suspendre l'autonomia basca, i quantes vegades s'ha especulat amb aquesta possibilitat o la mateixa intervenció de les forces armades al País Basc en els darrers anys. La sanció s'explica, segons el Ministeri de Defensa espanyol, per la infracció de l'article 7.31 de la Llei Orgànica de Regim Disciplinari de les Forces armades de 1998, que sanciona "expressar públicament opinions que suposin la infracció del deure de neutralitat en relació amb les diverses forces polítiques".
Es sanciona el tinent general amenaçador, però l'article 8 continua amenaçant
José Mena Aguado ha estat cessat en el seu càrrec, i ha estat condemnat a 8 dies d'arrest domiciliari. Molt bombo propagandístic s'ha donat al correctiu infringit sobre aquest militar, que quedarà greument ferit en el seu orgull, sens dubte, igual que el secretari de comunicació del PP, Gabriel Elgorriaga, qui en un primer moment va afirmar que el que havia fet aquest general era dir un cosa "que pensa molta gent a Espanya" - cosa que va corroborar ahir una pancarta dels feixistes del Frente Atlético al camp de l'Atlético de Madrid -, per haver-se d'empassar les seves pròpies paraules i demanar explicacions al PSOE per haver nomenat aquest militar.
Però més enllà de l'honor d'aquest general, que importa ben poc als treballadors i treballadroes catalanes, el que no ha estat corregit en absolut és l'article 8 de la Constitució espanyola. I mentre cap polític català (i encara menys algun d'espanyol) no ha cridat l'atenció sobre aquest fet - suposem per no debilitar encara més la posició de l'Estatut (una posició constitucional i clarament pro-constitució de 1978) en la negociació amb el PSOE (i de forma indirecta amb el PP), sí han corregut a defensar el ministre Bono dels atacs del PP. Aquesta ha estat l'actitud de Duran i Lleida.
Mena Aguado ha caigut com a tonto útil de la COPE, com un 23-F va caure Tejero. És cert que les classes dominants espanyoles volen cuidar més les formes, per això han fet callar aquest militar, però el fons continua sent el mateix, prova d'això és l'actitud apocada i servil dels representants catalans, que s'han limitat a considerar com a "no-adequades" o com a "inacceptables" les declaracions del militar, sense entrar a valorar la realitat en què aquestes es fonamenten. |
|
e |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Es sanciona el tinent general amenaçador, però l'article 8 continua amenaçant
|
|
per alexandria |
28 gen 2006
|
Ta bé, va bé recordar el que ha estat dient la premsa internacional, i s´ha de dir ben fort, en aquest context, que el projecte d'Estatut que s'ha pactat neix "sota custòdia militar".
Democràcia quina? Democràcia a on? |
|
Re: Es sanciona el tinent general amenaçador, però l'article 8 continua amenaçant
|
|
per bilingüe |
28 gen 2006
|
En el seu recent article titulat "Danys a Catalunya", Luis Balcarce explica l'amenaça de cop d'Estat d'aquest gener pel cap de l'exèrcit de terra que ha estat immediatament destituit, General Mena, i recorda que el partit de dretes PP "va aplaudir les seves paraules." Afegeix que tot és culpa dels catalans que "són una trista amenaça a a la llibertat civil." Aplaudeix la violència a la llibertat mentre els pacífics catalans som "un malson hitlerià."
Bé, efectivament els jueus tambè varen ser un malson per a Hitler, però els paral.lelismes van molt més lluny. Imagineu que la CDU alemanya hagués votat contra la Constitució Federal i contra l'Estat Lliure de Baviera? El PP ho va fer contra la Constitució democràtica i contra l'Estatut de Catalunya fa 25 anys. Imagineu que la fundació de la CDU no es digués per l'heroi antinazi Konrad Adenuaer, sinó NSDAP, sigles del partit de Hitler? La fundació del PP es diu FAES, sigles de Falange Española, el partit únic de Franco. Imagineu que la cancellera Angela Merkel hagués fet campanya contra la democràcia quan Alemanya de l'Est es col.lapsava com el règim dictatorial espanyol? José María Aznar ho va fer. Imagineu que Berlin pintés comerços jueus? El president del land de Berlin liderant el boicot a productes jueus? Tot i més fa Esperanza Aguirre. Imagineu la CDU donant suport a un cap de l'exèrcit colpista? Què pensaria el món d'Àngela Merkel? Què pensa el món de Rajoy?
El descrèdit del PP exposa un partit neofranquista amb un liberalisme tan fals com el que promovia el Goebbels del règim, Manuel Fraga Iribarne, fundador del PP. L'advocat Joan de Gispert diu: "Un dia a la setmana vaig a València i explico que Catalunya ha patit desenes de morts pels bombassos d'ETA sense mai boicotejar els bascos." En canvi els feus del PP de Madrid i València ens boicotejen, no per terrorisme, sinó pel delicte d'opinió (Freixenet ha venut aquest Nadal 800.000 ampolles de cava menys allà).
Els darrers 75 anys hem patit quatre cops d'Estat, tots connectats amb l'status de Catalunya en una Espanya centralitzada per les necessitats de Madrid. Durant la dictadura del general Primo de Rivera, el 1925 el governador de Barcelona general Milans del Bosch, pare del colpista de 1981, prohibia per sis mesos el Barça: "Después de la música de la escuadra inglesa tocó la Marcha Real española que fue siseada por un buen número de espectadores. Al interpretar la referida música del himno inglés se le escuchó con respeto que merece y se aplaudió con verdadero entusiasmo, tratando con ello de establecer un contraste de significación ostensible de desafecto a España." El colpista general Franco el 1939 clausuraba no el Barça sinó tot Catalunya liquidant l'Estatut "en mala hora concedido." Després generals colpistes volien acabar amb el nou Estat de les Autonomies. Ara tenim una nova amenaça de cop d'Estat si s'aprova el nou Estatut de Catalunya.
El Financial Times editorialitza a "Ostage a Catalunya", (una referència, com el títol de l'article de Balcarce a "Homenatge a Catalunya" de George Orwell): "Els díes del pronunciamiento militar s'han acabat. Espanya és una sòlida i rica democràcia dins l'Unió Europea, una potència cultural i econòmica i un ciutadà internacional de nivell. Desgraciadament el general no va del tot desencaminat quan pretèn que l'article 8 de la Constitució permet a l'exèrcit defensar "l'integritat territorial" d'Espanya. La demanda que Catalunya sigui considerada una "nació" respon al desig cultural democràticament promogut per la seva gent. L'article 2 de la Constitució ja reconeix "nacionalitats" a Espanya. Cal canviar la Constitució espanyola per garantir la supremacia del poder civil sobre el militar. Desgraciadament el PP a l'oposició, encara ferit per perdre el poder després de les bombes de Madrid el 2004, pretèn que el General Mena té raó. Aixó sí que representa una amenaça greu per la unitat d'Espanya i no els objectius autonòmics de Catalunya."
L'avi del president de la Generalitat Pasqual Maragall, Joan Maragall deia: "Com ha de viure Espanya? No pas arrossegant-se pels carrerons provincians del caciquisme; no pas agarrotada com fins ara en els lligams d'un uniformisme que és contrari a la seva naturalesa; no pas en la buidor de sentit dels partits vells ni en l'aire corrumput d'un centralisme tancat, sinó que ha de viure als quatre vents dels mars que l'envolten, ha de viure en la llibertat dels seus pobles. I què fareu? Atiareu l'exèrcit contra nosaltres, contra Espanya?"
George Orwell mai va escriure un "Homenatge a Espanya," però després de tres segles de despotisme espanyol, tots els pobles d'Espanya avui tenen dret a la llibertat i la consecució de la felicitat, i no simplement el 60% que parla castellà amb el pistoler del dia.
Josep C. Verges
27.1.6
Spanish Inquisition (Versió en anglès)
In his recent article "Damage to Catalonia", Luis Balcarce reports on the threatened coup this January by the immediately sacked army chief, General Mena, reflecting that the right wing PP "applauded his words" and that anyway it's all the fault of the Catalans who are a "distressing menace to civil freedom." Violence to freedom is applauded while peaceful Catalans are a "Hitlerian nightmare."
Well, yes, Jews were also a nightmare to Hitler, but the parallels go much deeper. Imagine the German Christian Democratic Union voting against the Federal Constitution and the Free State of Bavaria? The PP did so against the democratic Constitution and against the Autonomy Statute of Catalonia 25 years ago. Imagine the CDU foundation not being named after anti-Nazi hero Konrad Adenuaer, rather NSDAP, the initials of Hitler's party? The PP foundation is called FAES, the initials of Falange Española, Franco's single party. Imagine Chancellor Angela Merkel campaigning against democracy when East Germany collapsed? Jose Maria Aznar did so. Imagine Berlin daubing with paint Jewish stores? The president of Berlin Land leading the boycott of Jewish products? All this and more does Madrid regional president Esperanza Aguirre against Catalans. Imagine the CDU giving support to a putschist head of the army? What would the world think of Angela Merkel? What can the world think of Rajoy?
The fall into disrepute of the PP is revealing a neo-fascist party with a liberalism as fake as the one promoted by the Goebbels of the Franco regime, Manuel Fraga Iribarne, founder of the PP. Lawyer Joan de Gispert says: "Once a week I travel to Valencia where I explain that Catalonia has suffered dozens of dead through huge Eta bombs without ever boycotting the Basques." Whereas the PP fiefs of Madrid and Valencia boycott Catalans, not because of terrorism but for the crime of freedom of speech (This past Christmas Freixenet has sold 800,000 fewer cava bottles there).
In the last 75 years Spain has suffered four coups d'Etat, all connected with the status of Catalonia in a Spain centralised for the needs of Madrid. During the dictatorship of general Primo de Rivera, in 1925 the governor of Barcelona general Milans del Bosch, father of the 1981 putschist, banned Barcelona Football Club for six months: "After the music of the British naval squadron the Royal March was played which was whistled down by a good number of spectators. When the British hymn was played it was heard with respect and applauded with real enthusiasm, trying this way to establish a contrast of obvious dislike for Spain." Putschist general Franco in 1939 banned not Barça but all of Catalonia, liquidating the Statute "conceded in an evil hour." Later putschist generals wanted to finish off the new State of the Autonomies. Now we have a new threat of coup d'Etat if the new Statute of Autonomy of Catalonia is passed.
The Financial Times editorialises in "Hostage to Catalonia," (a reference, like the title of Balcarce's article to '"Homage to Catalonia" by George Orwell): "The days of the military pronunciamiento are over. Spain is a confident and prosperous democracy inside the European Union, a cultural and economic powerhouse and an international citizen of standing. Unhappily the general is not entirely wrong when he claims Article 8 of the Constitution empowers the army with defending the "territorial integrity" of Spain. The demand that Catalonia be considered a "nation" reflects a cultural desire supported democratically by its people. Article 2 of the Constitution already recognises "nationalities" within Spain. Spain's Constitution should be amended to spell out the supremacy of civil over military power. Unfortunately the opposition PP, still unreconciled to its ejection from power after the Madrid bombings of 2004, seem to think General Mena has a point. That could represent a greater threat to Spanish unity than Catalonia's autonomy ambitions."
The grandfather of Catalan president Pasqual Maragall, poet Joan Maragall, said a century ago: "How can Spain move forward? Not dragging along through provincial byways with strongmen frozen like until now by the ties of uniformity which is against its nature, nor through the emptiness of aged parties nor in the corrupt air of a closed centralism. Instead it must progress open to the four winds of the seas surrounding Spain, in the freedom of its peoples. What will you do? Raise the army against us, against Spain?"
George Orwell never wrote a "Homage to Spain" but after three centuries of Spanish despotism, all the peoples of Spain today have the right to freedom and the pursuit of happiness, not just the 60% of Spanish speakers with their gunman of the day.
Josep C. Verges
27.1.6 |
|
|
