Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: guerra
Palestina i el joc de la manipulació
28 gen 2006
No existeix en la història un conflicte més manipulat que el de Palestina. Així comença Gema Martín Muñoz, una de les millors especialistes en el món àrab i islàmic, un article essencial per entendre els recents comicis.

Gema Martín Muñoz* / Agència d' Informació Solidària
No existeix a la història un conflicte més manipulat i tergiversat que el de Palestina. De res serveix que tot el corpus jurídic internacional exposi amb una claredat meridiana totes les violacions que Israel ha comès sobre uns territoris palestins que no li pertanyen i un poble al qual infligeix una quantitat infinita de càstigs, abusos i humiliacions. L'alquímia de les paraules acaba per modificar els conceptes. L'ocupació s'ha anat convertint en "territoris en disputa", el compliment de la llei per part d'Israel en "concessions" o "gestos", les colònies en "assentaments" (fins i tot en "barris jueus"), el mur en "tanca de seguretat". I, per descomptat, el terrorisme és un terme del qual els palestins tenen l'exclusiva.

Aquesta manipulació del llenguatge ha anat transformant la visió del conflicte: els progressos cap a la pau depenen del comportament dels ocupats (l'Autoritat Palestina) i no de l'ocupant (Israel), les pressions i exigències recauen sobre la víctima i no sobre el botxí, i els donants internacionals paguen els costos de l'ocupació sense desafiar-la. Es diu "el desenvolupament econòmic dels territoris palestins és indispensable per assentar la pau a la regió" (Banc Mundial), però no s'acompanya de la voluntat d'atacar políticament la causa que genera aquesta situació de crisi humanitària, de manera que l'ajuda internacional s'ha convertit en la companya de viatge de l'ocupació. És més, allibera econòmicament Israel de la seva responsabilitat davant la llei internacional (que com a força ocupant ha d'assumir l'assistència als ocupats), no exigeix mai compensacions a Israel pel que destrueïx i una part considerable d'aquesta ajuda va a programes sobre la "reforma" i la "democràcia", creant la ficció entre els palestins i l'opinió internacional que existeix un procés polític en marxa per a la construcció de l'Estat palestí, quan en realitat no s'està fent res per evitar que aquest Estat palestí sigui un bantustan inviable on de poc servirà la democràcia.

L'última baula d'aquesta cadena d'inversions de la realitat l'està protagonitzant la desaparició (ara com ara política) d'Ariel Sharon. A qui que va ser tota la seva vida un "home de guerra" (o més aviat de crims de guerra) se li qualifica de "home de pau"; a qui mai va reconèixer jerarquia, lleis, normes, ni ètica; a qui mai ha acceptat la més mínima idea de negociació amb els palestins, a l'artífex de la colonització jueva a terres palestines, a l'home de l'apartheid i la neteja ètnica, a qui ha fet territorialment inviable l'existència d'un Estat palestí, a qui ha canviat la pau per l'extremisme i la radicalització palestines, se li pressuposa un "llegat" que cal conservar! Conservin-lo, i l'Orient Mitjà no veurà mai la pau ni l'estabilitat.

El miratge de les eleccions

La presentació de les eleccions palestines està també sotmesa a aquesta dinàmica de crear miratges que oculten la realitat. Es busca donar sensació de normalitat a una situació que és profundament anòmala perquè se celebren sense cap perspectiva que acabi l'ocupació i perquè dos terços de la població palestina no tenen dret al vot; i el terç que el té ho fa sota ocupació militar (el que interfereix en la llibertat de moviments dels votants i en la dels candidats per fer la seva campanya). A Jerusalem Est Israel només ha permès que votin 6.300 palestins dels 110.000 que haurien de fer-ho (aquests "afortunats" han estat triats per sorteig), i tots els refugiats que no viuen en els territoris tornen a quedar-se al marge del vot "nacional".

Les eleccions se celebren per triar un Consell Legislatiu i, en conseqüència, un nou govern que no tindrà cap Estat que governar, sinó mantenir un esquelet institucional que permeti plantejar que tot el procés cap a la pau depèn del comportament dels palestins i no d'Israel. Les eleccions creen la il·lusió que existeix un procés polític que eventualment durà cap a l'Estat palestí i mentre existeixi aquesta il·lusió Israel pot continuar amb la seva política d'apropiació de territori per arribar a una "solució" que cap líder palestí pot acceptar. Per això, ha imposat l'unilateralisme i ha ignorat qualsevol interlocutor palestí. Primer, el problema era Arafat, però Abu Mazen no ha corregut millor sort i en el futur el pretext serà que Hamàs està present a les institucions palestines. Mentrestant, se segueix amb el mur que envaeïx el territori palestí, s'intensifica la colonització de Cisjordània, la judeïtzació de Jerusalem Est, i fins i tot s'assetja els nuclis de població palestina israeliana aixecant altres murs que l'aïllen i li van fent impossible la subsistència. Objectiu: apropiació de territori quan quedi net de palestins. I tot això amb el beneplàcit d'EUA i el conformisme dels europeus.

Per als palestins les eleccions tenen una altra lectura. Són una recerca desesperada de posar en ordre la seva pròpia casa, acabar amb el caos i reforçar el seu lideratge polític. Mentre la popularitat de Hamàs ha crescut, la de l'OLP (i el seu principal grup, Al Fatah) ha baixat. Però el propi Mahmud Abbas necessita Hamás en el joc polític per aconseguir imposar l'ordre. L'èxit de Hamàs li deu molt a Ariel Sharon (recomano l'article de Bradley Burston, "Hamas'R'Us" a Haaretz 19 de gener de 2006). Menyspreant qualsevol nivell de negociació amb Mahmud Abbas, Sharon no ha fet absolutament res perquè guanyés un mínim crèdit davant la seva població; per contra, ha invertit en la radicalització i la violència. Però tampoc ningú s'ha interessat per supervisar el comportament honest i democràtic dels actors i institucions palestines que van néixer al calor de la comunitat internacional en el marc d'Oslo.

La conseqüència és que la corrupció i la fragmentació de Fatah, al costat de la seva incapacitat per millorar en alguna cosa la situació draconiana d'ocupació, li passen rebut avui dia. També cal dir que la manca progressiva de perspectives d'un Estat palestí genera una dinàmica viciosa: ha promogut les estratègies de supervivència personals a la recerca de prebendes, desviaments de fons i el "salvi's qui pugui" entre les elits dirigents palestines. Així, Hamàs es va a beneficiar, a més dels seus propis votants, de molts que veuen en ell una imatge de marca anticorrupció, la qual cosa és cert, i del vot de càstig a Fatah. Aquesta és la realitat, i davant la mateixa quina posició caldria prendre?

Hamas, factor positiu

La integració de Hamàs en el sistema polític palestí és un factor positiu i la millor manera de garantir el manteniment de l'alto el foc, que ha respectat malgrat les constants provocacions israelianes. I no cal ignorar que l'ús del terrorisme de Hamàs és l'altra cara de la moneda del terrorisme d'Estat que practica Israel. En els últims mesos, la seva direcció en les municipalitats constata que Hamàs ha apostat pel bon govern (el que facilitaria molt la gestió de l'ajuda internacional) i el pragmatisme, deixant de costat, exceptuant algun cas excepcional, la imposició de normes islàmiques. Altre símptoma és que el seu discurs durant la campanya electoral ha deixat de costat els aspectes més radicals de la seva carta constitucional pel que fa a Israel. I, a més, la seva incorporació en el govern local i nacional és la millor via per marginar la via militar, perquè la realitat és que l'Autoritat Palestina no té cap capacitat de desarmar a Hamàs.

Davant d'aquesta realitat, EUA i la UE estan mantenint una posició que no té sentit (acceptar i facilitar la seva participació però amenaçant contra el seu èxit electoral) amb el risc de no aprofitar un fet inevitable que pot tenir un impacte positiu, perquè és clar el desig de Hamàs d'obtenir reconeixement internacional. Tallar la interlocució amb ells, i no acceptar els resultats democràtics de les eleccions, els portaria a perdre l'ocasió de condicionar i encoratjar una refundació de Hamàs que anés gradualment dimitint de la seva estratègia militar i acceptant la negociació amb Israel. És clar que això significaria també pressionar amb fermesa Israel perquè negociï. Potser sigui aquest el veritable problema que no volen afrontar.


*Gema Martín Muñoz és professora de Sociologia del Món Àrab i Islàmic de la Universitat Autònoma de Madrid

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Palestina i el joc de la manipulació
29 gen 2006
El que no te sentit es negociar amb una organitzacio terrorista que te com a objectiu l'estat d'Iasrael i no el reconeix com a tal.
Negociar? No hi ha res a negociar, que parlin les bales que tots en tenim!
A veure si un dia posen els peus al terra i si no doncs cap problema.Israel esta al mon per quedars'hi, is palestina vol el seu estat propi vale pero que comenci acceptan els altres.
Re: Palestina i el joc de la manipulació
29 gen 2006
acceptar els altres és sempre possible en un pla d'igualtat, no es pot demanar els oprimits que reconeguin el dret dels opressors, per molt democràtcs que siguin, per molt que la bala que els mati sigui d'un poli democràtic

sionistes sou el càncer del món
Re: Palestina i el joc de la manipulació
29 gen 2006
El link amb Indymedia Palestina no funciona.
Fa poc encontré http://www.imenc.org (International Middle East Media Centre). Hi ha un article interessant (Anatomy of a Coverup... per Alison Weir) sobre la manipulació de les noticies sobre palestina que envien a Estats Units la Associated Press que distribueix gran part de lo que surt en la media. Dona un exemple: el 15 gener en Rojeeb les forces especials israelis van matar "per error" una mare i el seu fil de 24 anys en la seva casa. L'atac va durar una hora. L'atac contra l'ambulancia (5 membres mes de la familia van ser ferits greus) 45 minuts. Gairebé no va tenir cobertura.
Re: Palestina i el joc de la manipulació
29 gen 2006
Perdon. El web anterior es
http://www.imemc.org
Sindicato Sindicat