Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : laboral
Pot un comerciant injust practicar el comerç just ?
28 gen 2006
El moviment del comerç just ha augmentat any rere any a Europa, Amèrica Llatina i Ãsia, un
creixement que sens dubte constitueix una bona notícia. La creu de la moneda és, però, que la unitat del moviment comença a esquerdar-se a mesura que la diversitat dâempreses que sâhi involucra fa trontollar els seus principis. Per exemple, és bo que trobem xocolata de comerç just en un hipermercat?


Molts col·lectius de comerç just responen sense dubtar-ho que no, ja que aquestes cadenes (i les transnacionals que les controlen) són precisament les causants dels problemes que el comerç just intenta combatre. Ara, amb el Nescafé Partners Brend, com sâanomena el nou cafè
âjustâ? procedent de cinc cooperatives de petits productors del Salvador i dâEtiòpia que la totpoderosa Nestlé ha comercialitzat a la Gran Bretanya, les diferències en el si del moviment de comerç just sâhan engrandit.

Per a uns, el fet que Nestlé comenci
a comprar cafè de comerç just suposa
tant un avanç com una prova que les
pressions dels consumidors serveixen
dâalguna cosa. Ãs la primera vegada
que una transnacional compra cafè de
comerç just i que en rep el distintiu.
Per a la Fundació Fairtrade, encarregada
dâacreditar que un producte compleix
amb els mínims estàndards laborals,
ambientals i socials que el fan
mereixedor (el producte, no lâempresa)
dâun segell de qualitat ecosocial, lâacció
de Nestlé és positiva ja que representa
âun punt crucial per a nosaltres,
per als productors de cafè i per a la
gent que dóna suport al comerç just, i
això és fruit de la pressió a les principals
empreses perquè ofereixin cafè
justâ?. En ser Nestlé la primera compradora
mundial dâaquest producte,
confien que, si aquesta companyia
abandera el comerç just, el seu ús
creixerà ràpidament.

http://www.illacrua.net/comercjust.pdf


Oxfam UK també ha saludat la notícia com âun primer pasâ? que demostra que Nestlé està responent a les campanyes de pressió. Tot i amb això, es compromet a fer-ne un seguiment i
manté les seves reserves: âNestlé âi les
altres companyies cafeteresâ encara ha de fer un llarg camí per resoldre la crisi del cafè. Aquest llançament podria comportar canvis significatius en el futur, però és decebedor que estigui limitat a la Gran Bretanya i que les
vendes inicials representin tan sols un
minúscul percentatge del volum totalâ?.
En efecte, es paga una mica més a uns quants camperols quan el conjunt de la pràctica comercial de la transnacional alimentària, que comercialitza 8.500 productes, en porta milions a la ruïna. Molt més crítiques es mostren altres
organitzacions com lâOng World Development Movement, per a la qual es tracta dââun exercici cínic de màrquetingâ?, que obeeix âmés a una temptativa per apropiar-se dâun mercat
emergent que a lâinici dâun canvi substancial
en la política comercial de Nestléâ?.


POT UN COMERCIANT INJUST
PRACTICAR EL COMERÃ JUST?

Lâassalt de les transnacionals al comerç just va començar fa uns anys quan les grans cadenes de distribució van incorporar a les seves prestatgeries productes de comerç just. Ara han donat un pas més. Lâoctubre passat, el gegant de lâalimentació Nestlé va llançar al mercat britànic un cafè soluble de comerç just. Uns mesos abans, McDonals havia començat a comercialitzar cafè de comerç just als seus fast-food suïssos i sembla que ben aviat lâaltre
amo de lâalimentació mundial, Kraft General Foods, vendrà a França 6.000 tones de âcafè responsableâ?. Davant dâaquest canvi, la pregunta és: pot un comerciant injust practicar el comerç just?



EL MERCAT DE CAFÃ
A LA GRAN BRETANYA
REPARTIMENT DELS BENEFICIS
DâUN POT DE CAFÃ

dâapropiar-se del comerç just i dâenfrontar-se al boicot a què lâempresa està sotmesa, dues suposicions que quadren amb el fet que, a la Gran
Bretanya, precisament, el consum de cafè de comerç just sigui dels més elevats del món (el 4% del cafè soluble i el 18% del cafè en gra i en pols) i que Nestlé arrossegui el dubtós honor de ser la marca més boicotejada de tot el
país. La polèmica ha aterrat aquests mesos
a Itàlia, on Nestlé també volia aconseguir el segell de comerç just. Itàlia és, juntament, amb la Gran Bretanya,un dels països europeus on les
pràctiques de comerç just estan més esteses. Però a diferència de la seva germana anglosaxona, el consorci Transfair-Fairtrade, encarregat dâaquesta certificació a Itàlia, la hi ha denegat adduint que Nestlé es troba des
de fa molts anys en el punt de mira dâuna campanya internacional de boicot per la sevapromoció amb tècniques molt agressives de la llet condensada en lloc de lâalletament matern a
molts països empobrits del món.En efecte, Nestlé està acusada de violar el codi Oms/Unicef sobre la comercialització de substituts de la llet
materna. No és dâestranyar, per tant, que una altra veu crítica provingui de la Internacional Baby Foot Action Network Ibfan), impulsora de la campanya de boicot, per a la qual Nestlé i comerç
just són antitètics. La Ibfan demana a totes les entitats de comerç just i solidari que pressionin la fundació Fairtrade britànica perquè retiri lâacreditació a Nestlé (Harriet.Lamb ARROBA fairtrade.org.uk) i denuncia la repressió laboral contra sindicalistes a les sevesplantes de Colòmbia i Filipines, una
repressió que arriba fins i tot a lâassassinat
de treballadors en mans dâesquadrons de la mort al país americà. A més, recorda que la Internacional Labor Rights Fund ha presentat una demanda a la Cort Federal de Los Angeles contra la Nestlé, Adm i Cargill, acusant-les de tràfic de nens, tortura i treballs forçats en els camps de cacaude la Costa dâIvori. Dâaltra banda, per al consorci cooperatiu de comerç just italià Altromercato,lâadjudicació del segell de comerç
just no es pot considerar com una questió tècnica, de si la fabricació dâaquell producte compleix o no uns mínims estàndards laborals, ecològics i socials. Altromercato demana que,
abans que una transnacional obtingui
lâacreditació de comerç just, es comprovi
que respecta els convenis internacionals de lâOit pagant salaris adequats al nivell de vida de cada país i renunciant a maximitzar els beneficis valent-se de les oportunitats que proporcionen els mercats globals. Entitats com Altromercato estan preocupades perquè les transnacionals, respectant els criteris de comerç
just només per a una petita part del seu negoci, es constitueixin en estendards del comerç just, facin perdre credibilitat al moviment i en un futur fins i tot acabin controlant els criteris
per atorgar els segells dâacreditació.
âQuan una transnacional com Nestlé (o Chiquita, Kraft, Sara Lee o Procter&Gamble) llancen al mercat una línia de producte de comerç just, la
contradicció entre els dos models aflora
dramàticament. Si una companyia com aquestes no revisa de manera substancial la seva pròpia pràctica comercial, lâoperació es redueix a una mera acció tàctica per pescar en les aigües dels
consumidors responsablesâ? â 
Jordi Garcia Jané

La importància que està adquirint el comerç just lâha fet ingressar en lâagenda de les pràctiques econòmiques alternativesa la globalització capitalista. Al Fòrum Social Mundial de Bombay de 2004, el comerç just va estar present en una vintena de tallers, seminaris i grans conferències, compartint espai amb sindicats agrícoles i moviments de petits camperols dels anomenats països del Sud. Va ser una bona ocasió per cercar convergències i també per exposar dubtes i discrepàncies, que nâhi ha, sobre el comerç just. Una de les preguntes incòmodes que persones vinculades al moviment per la sobirania alimentària fan sobre aquest tipus de comerç és: ¿no podria ser que, sense voler, el comerç just estigués consolidant el model agroexportador dels països perifèrics, que és causa de fam i dependència?Per si de cas fos així, tots coincideixen que la promoció del comerç just sâha dâacompanyar de la reivindicació de noves polítiques agrícoles, tant al Sud com al Nord, que tinguin com a eix la sobirania alimentària. Cal, doncs, canalitzar part dels esforços
de sensibilització entre els consumidors dels països de lâhemisferi nord a consumir productes locals, mentre que al Sud es prioritza
la producció dâaliments per a la pròpia subsistència i adreçats als mercats locals, abans que satisfer els voraços estómacs
dels habitants del Nord oferint-los aliments de postres com el cacau, el cafè o el plàtan â 

J.G.J.
COMERÇ JUST I SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Pot un comerciant injust practicar el comerç just ?
28 gen 2006
EL ÚNICO COMERCIO JUSTO ES EL QUE NO EXISTE!!

FUERA EL MERCADO LIBRE... FUERA EL CAPITALISMO

www.kaosenlared.net
Sindicat