Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Les esquitxades de l’11-M
27 gen 2006
L’equip de policia que investiga els atemptats de l’11-M a Madrid ja porta vint-i-un mesos de treball a l’esquena. En aquest període de temps han detingut un total de 112 persones, però de fet, en aquest moment, a la presó només en queden 33 –5 dels quals estan engarjolats per altres motius aliens als fets de Madrid– i n’hi ha un altre –Hassan Belhadj– que continua en crida i cerca. Els 78 ciutadans que van ser posats en llibertat no han badat boca per dir la seva. Només al·legen que són innocents, que han estat tractats injustament i suposadament esperen el judici on tot s’aclareixi. Però en altres llocs les coses van diferent.
A França, per exemple, concretament a la ciutat de Lille, Mohamed i Ahmed Adachour, cosins llunyans dâun sospitós dâestar embolicat en els fets de Madrid i detinguts, durant tres dies, el passat estiu a causa dâaquest lligam familiar, han interposat una demanda judicial en tota regla contra la DST âserveis de contraespionatgeâ i reclamen excuses públiques a Nicolas Sarkozy, el ministre dâInterior. Un precedent jurídic que pot portar cua.

Mohamed i Ahmed, pare i fill dâuna família francomarroquina establerta a la perifèria de Lille, dormien tranquil·lament quan van veure desembarcar a casa seva un comando de trenta-cinc encaputxats amb gran profusió dâarmes. El terrabastall va ser gros, lâescorcoll, exhaustiu, i les bufetades, insults, amenaces i maltractaments van venir tot seguit. El pare, que pateix del cor, va ser obligat a mantenir-se de peu hores i hores, i el jutge Bruguière fins i tot el va amenaçar dâenviar-lo âal Marroc o a Espanya, on les lleis són més duresâ?. Després, en els locals de la DST, pare i fill van ser interrogats sobre les seves creences religioses, els contactes amb lâimam de la seva mesquita i els viatges de vacances a Tailàndia. A la fi, els van deixar anar sense cap mena de càrrec.

De fet, lâoperació va tenir lâorigen en un viatge que havia fet la família Adachour al Marroc, lâany 2000, per assistir al casament dâun oncle. Allà, els Adachour van trobar-se un cosí llunyà amb qui van intercanviar les adreces. Aquesta persona, després, va aparèixer vinculada als atemptats de Madrid i els investigadors de la policia espanyola li van arreplegar lâagenda amb el número de telèfon de la família de Lille. Per acabar-ho dâarreglar, Ahmed Adachour, el mateix mes de març del 2004, també va portar un cotxe al seu oncle resident aquí. Les hipòtesis es van disparar en tots sentis, però la realitat és que no hi havia cap mena de marro. Una colla de circumstàncies que no anaven més enllà. El moment de la detenció va ser filmat i fotografiat àmpliament âalgú va tenir cura de convocar els mitjans de comunicacióâ, i a partir dâaquell moment, els Adachour sâhan sentit estigmatitzats pels seus veïns i coneguts. La âsíndrome del terrorisme islàmicâ? no sâesborra dâun dia per lâaltre. âAixò ens han portat a demandar Pierre Bousquet de Florian, el director de la DST, i Nicolas Sarkozy, ministre dâInterior âdiu Franck Berton, lâadvocat de la famíliaâ Com a mínim volem unes excuses públiques. I si lâhan pifiada, que ho reconeguinâ?. Si aquest exemple sâestén aquí, José Antonio Alonso, el ministre dâInterior, pot tenir feina per llarg.

Xavier Vinader, El Temps

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more