Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Torà, dos anys i mig després.
26 gen 2006
A primers dâabril de 2003 un ramat de policies armats fins a les dents van detenir tres joves de Torà i, sense trobar-los ni una sola arma, van endur-seâls acusats de pertinença a banda armada. Aquest és el fet que ha tingut més ressò informatiu de tots els ocorreguts a Torà i, si entenem per terrorisme lâús del terror com a eina política, lâúnica acció terrorista destacable en aquesta vila de la Vall del Llobregós durant tot lâactual període presumptament democràtic. Un cas amb alguns aspectes força singulars:

El paper dels Mossos. La primera, i més visible, diferència dâaquest cas respecte a altres episodis repressius és que la major part de lâoperatiu policíac va recaure en la policia autonòmica. Tenint en compte que la âlluita contra el terrorismeâ? era âi continua sent- competència exclusiva la Policía Nacional i de la Guardia Civil espanyoles, el paper protagonista desenvolupat pel Mossos, brutal i desproporcionat, pot relacionar-se amb les negociacions que en aquells mesos es duien a terme entre la Generalitat principatina i el Govern de lâEstat, per a avançar el desplegament de la policia autonòmica. Una acció repressiva contundent per part dels Mossos podia ser la millor manera que tenia la consellera de Gispert per a convèncer un personatge sinistre com el ministre Acebes de que, avançant el desplegament del Mossos, la línia dura en matèria repressiva del govern Aznar continuaria atada y bien atada.

Indicis clars de tortura química. La pervivència de lâús sistemàtic de la tortura contra aquells i aquelles que lâEstat qualifica de terroristes només pot negar-se des de la ingenuïtat o des de la hipocresia més extremes. Amb tot, i a diferència de règims anteriors, la tortura ha esdevingut invisible; tot i ser una pràctica habitual en aquests casos, sâha perfeccionat per tal de no deixar rastre, esdevenint dificilíssima de provar. En aquest aspecte, el cas que ens ocupa també és una excepció.

Després dâestar tres dies incomunicat, el primer dels detinguts, Jordi Vilaseca, va ingressar a lâHospital Arnau de Vilanova i posteriorment a lâUCI de lâHospital Santa Maria, ambdós de la ciutat de Lleida, sense coneixement i âsense respondre a cap estímul dolorós externâ?, fruit del tracte rebut pels servidors de la llei i lâordre. La principal prova dâaquests maltractaments és una analítica duta a terme pel mateix Hospital realitzades el 5 dâabril va donar un resultat positiu dâamfetamines a lâorina. Cal destacar que en Jordi estava des del dia 1 dâabril sota la Llei Antiterrorista i que, segons informes mèdics, els indicis dâamfetamines a lâorina causats per la presa dâaquest tipus de drogues duren entre 24 i 48 hores i que aquesta analítica no va ser feta per cap servei mèdic escollit per la família del jove, sinó pel mateix hospital on va ser portat mentre estava detingut.


Silenci institucional. âSé que teniu raó; que als Mossos seâls en va anar la mà. Ho sé perquè jo mano els Mossos i de vegades sento converses. Però, a nivell polític, no es pot fer res. A la conselleria dâInterior manen els socialistes i no tenen cap voluntat política dâinvestigar-hoâ?. Aquestes paraules, més o menys, van ser la resposta que ens va donar, al pare del Jordi Vilaseca i a qui signa aquest article, un alt càrrec de la Generalitat del tripartit (del qual no nâescric el nom, perquè en aquest país penalment està més perseguit dir la veritat que torturar), quan li vam plantejar la possibilitat de que, des dâInterior, sâinvestiguessin els fets, tenint en compte que sâhavien produït durant els governs de CiU i el PP i que, per tant, qualsevol irregularitat que es detectés només esquitxaria uns partits que, a nivell autonòmic i estatal, estan a lâoposició. Si el silenci és complicitat, potser cal que ens preguntem quants còmplices de la tortura seuen al Parlament regional.

Dos fronts judicials oberts. En lâactualitat el cas continua tenint dos fronts judicials oberts. Per una part, els tres joves continuen acusats de terrorisme per part de lâAudiencia Nacional, després de desestimar-se un recurs on se solâ¢licitava passar el cas a la justícia ordinària. La fiscalia del tribunal espanyol dâexcepció els atribueix lâautoria de quatre accions (contra 2 oficines bancàries, un repetidor de telecomunicacions i el domicili dâun militant del PP). Dâaltra banda recentment lâAudiencia Provincial de Lleida ha instat el Jutjat que havia arxivat la querella per tortures a reobrir el cas. Els dos processos evolucionen per separat. La principal prova contra els tres joves són les declaracions extretes durant el període dâincomunicació. La principal prova de les presumptes tortures és una analítica feta per lâhospital on va anar a raure el primer dels detinguts, degut al tracte rebut per la policia durant el mateix període dâincomunicació, i gràcies al qual van aconseguir una declaració autoinculpatòria i el nom dels altres dos detinguts. En un utòpic cas en que lâanomenada justícia actués imparcialment els resultats dâun i altre procés semblarien molt clars.



Josep A. Vilalta
Regidor de la CUP a lâAjuntament de Torà

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Torà, dos anys i mig després.
26 gen 2006
així funciona la justicia i la policia,segons aquí agafan se li cau el pel,moltes vegades sense habera fet res com es elcas,i de altres surten rapid o com tot el que passa a Sabadell que se la carregan els agredits

Visca el Països Catalans Lliures
Re: Torà, dos anys i mig després.
26 gen 2006
És curiòs com tu i el Gorki us vau amagar?..per què serà? I per cert prou d'insultar als patriotes a Torà.
Re: Torà, dos anys i mig després.
26 gen 2006
Mira l'espavilat! Molta gent es va amagar, capdecony! Si es desencadena una operació espectacular, que roman oberta durant dies, i que atrapa penya a la babalà, segur que tu, com a bon patriota, aniries davant els mossos amb una bendereta al cap per fer-te veure, no?
Re: Torà, dos anys i mig després.
26 gen 2006
Arnau de Vilanova: ETS UN CRET�!! Fas fàstic. Perquè vomites aquesta frase difamatòria des de l'anonimat?
Empassat les teves escombraries i deixa en pau a una gent que ha lluitat i sobretot contínua lluitant contra la repressió.

La teva afirmació només confirma que els torturadors van aconseguir el que volien.

salut!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more