|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : immigració : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Em nego a creure que Catalunya som un paÃs maleït
|
|
|
per ... |
25 gen 2006
|
|
|
Em nego a creure que Catalunya som un paÃs maleït i a repetir que “tenim el paÃs que tenimâ€?.
Em resisteixo a acceptar com un fet que Catalunya sempre s’arronsarà en els moments importants.
M’indigno quan veig el baix preu que tenen paraules com “irrenunciable� o “plantar-se�.
Em rebel.lo contra el curt-terminisme dels partits,
que acaben posant els seus interessos particulars,
és a dir, accedir a llocs de poder que els permetin repartir cà rrecs
(ja ho deia Max Weber fa més de vuitanta anys), per davant dels objectius de paÃs.
L’esperpent que ha suposat aquest procés de reforma de l’Estatut,
iniciat com a constituent i finalitzat amb uns resultats de simple acord d’investidura,
no ens pot deixar només “cansats�,
“desmoralitzats� o
“decebuts�.
Ens ha d’indignar.
Ens ha de fer reaccionar contra aquest desvergonyiment sense lÃmits que ens pren per menors d’edat.
Ja n’hi ha prou! Prou ja de parlar-nos de la vida i miracles de Leonor oblidant la dignitat i el futur.
Prou de tolerar el mesellisme d’una classe polÃtica i també empresarial incapaç d’assumir riscs,
tot i saber que les conseqüències de la seva covardia les paguem la gent del carrer.
Un Estatut
no es fa cada quatre anys,
sinó que estableix
el marc que regirà el paÃs
per a tota una generació.
I l’acord entre Zapatero i
Mas formalitzat
aquest dilluns
ens condemna generacionalment
a seguir sent
una simple autonomia
espanyola
mal finançada,
dins un Estat
on els à rbitres
ens van en contra.
Zapatero, president
del Govern espanyol,
va mentir
quan va dir que acceptaria
l’Estatut que sortÃs
del Parlament amb ampli suport.
I els representants del Parlament
no han complert
la seva paraula
de defensar
fins al final l’acord
de mÃnims aprovat
majorità riament
el 30 de setembre.
Per això hem d’exigir coherència als qui podran votar al Congrés i demanar-los un ‘no’ rotund.
Però a més, aquest cop, les majories aritmètiques parlamentà ries no tenen l’última paraula, tot i que molts ho han oblidat.
I és també per això, per a demostrar que els nostres representants no ens han sabut representar,
que hem de demanar als “cansats�, als “desmoralitzats�,
als “decebuts�,
als "vençutst",
ue transformin la decepció en indignació, i que la seva indignació sigui el motor per a dir majorità riament ‘NO’ en el referèndum d’aquesta reforma de l’Estatut. |
This work is in the public domain |
|
Re: Em nego a creure que Catalunya som un paÃs maleït
|
|
per vila |
25 gen 2006
|
i és que algú s'esperava la lluna?
Merda d'estatuts i els qui els pidolen...
autodeterminació! |
