Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : immigració : pobles i cultures vs poder i estats
Em nego a creure que Catalunya som un país maleït
25 gen 2006
Em nego a creure que Catalunya som un país maleït i a repetir que âtenim el país que tenimâ?.


Em resisteixo a acceptar com un fet que Catalunya sempre sâarronsarà en els moments importants.


Mâindigno quan veig el baix preu que tenen paraules com âirrenunciableâ? o âplantar-seâ?.


Em rebel.lo contra el curt-terminisme dels partits,
que acaben posant els seus interessos particulars,
és a dir, accedir a llocs de poder que els permetin repartir càrrecs
(ja ho deia Max Weber fa més de vuitanta anys), per davant dels objectius de país.


Lâesperpent que ha suposat aquest procés de reforma de lâEstatut,
iniciat com a constituent i finalitzat amb uns resultats de simple acord dâinvestidura,

no ens pot deixar només âcansatsâ?,
âdesmoralitzatsâ? o
âdecebutsâ?.


Ens ha dâindignar.
Ens ha de fer reaccionar contra aquest desvergonyiment sense límits que ens pren per menors dâedat.


Ja nâhi ha prou! Prou ja de parlar-nos de la vida i miracles de Leonor oblidant la dignitat i el futur.


Prou de tolerar el mesellisme dâuna classe política i també empresarial incapaç dâassumir riscs,
tot i saber que les conseqüències de la seva covardia les paguem la gent del carrer.



Un Estatut
no es fa cada quatre anys,
sinó que estableix
el marc que regirà el país
per a tota una generació.
I lâacord entre Zapatero i
Mas formalitzat
aquest dilluns
ens condemna generacionalment
a seguir sent
una simple autonomia
espanyola
mal finançada,

dins un Estat
on els àrbitres
ens van en contra.
Zapatero, president
del Govern espanyol,

va mentir

quan va dir que acceptaria
lâEstatut que sortís
del Parlament amb ampli suport.

I els representants del Parlament
no han complert
la seva paraula
de defensar
fins al final lâacord
de mínims aprovat
majoritàriament

el 30 de setembre.


Per això hem dâexigir coherència als qui podran votar al Congrés i demanar-los un ânoâ rotund.


Però a més, aquest cop, les majories aritmètiques parlamentàries no tenen lâúltima paraula, tot i que molts ho han oblidat.


I és també per això, per a demostrar que els nostres representants no ens han sabut representar,

que hem de demanar als âcansatsâ?, als âdesmoralitzatsâ?,
als âdecebutsâ?,
als "vençutst",


ue transformin la decepció en indignació, i que la seva indignació sigui el motor per a dir majoritàriament âNOâ en el referèndum dâaquesta reforma de lâEstatut.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Em nego a creure que Catalunya som un país maleït
25 gen 2006
i és que algú s'esperava la lluna?

Merda d'estatuts i els qui els pidolen...
autodeterminació!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more