El PP segella l'acord. Carod dóna per perduts el sistema de finançament i la inclusió de 'nació' a l'articulat ...

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: altres temes
El PP segella l'acord. Carod dóna per perduts el sistema de finançament i la inclusió de 'nació' a l'articulat ...
per estat	23 gen 2006
Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida es reuneixen avui al migdia a la Moncloa amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per a segellar i escenificar l'acord sobre l'estatut del Principat a què van arribar CiU i el PSOE dimarts a la nit. La federació, els socialistes i Iniciativa han aplaudit avui el pacte, mentres que ERC ha admès que el sistema de finançament ja no podrà millorar i que el terme 'nació' romandà al preàmbul.

Realment ERC = Feu Pena ni a molts k tem perdut ...
This work is in the public domain

Comentaris

Re: No
per copiat	23 gen 2006
El pacte entre el govern espanyol i CiU sobre el nou estatut ha obert una situació nova en la política catalana i, possiblement, en l'espanyola també. Hi ha uns aspectes d'aquest pacte que s'han estudiar bé i amb atenció, especialment els de caire econòmic i fiscal. Sense saber amb detall què s'ha pactat (que encara no ho sabem del tot), seria poc prudent de parlar-ne. Però ja hi ha sobre la taula dos fets que, tal com ens els han explicat, fan que prenga posició contra aquest acord: la manera de fer aparèixer el concepte 'nació' i la manera com s'ha fet l'acord. Sobre la manera de fer aparèixer el terme nació també caldrà esperar, evidentment, el redactat final, però, si el text queda com han apuntat els negociadors del PSOE i de CiU, en la meua opinió ens trobem davant una humiliació. Tan pactada i legitimada per CiU com es vulga, però una humiliació. Una humiliació, especialment, per a molts dels qui ens considerem nacionalistes, perquè estem convençuts que formem part d'una nació igual a totes les altres de la terra i perquè volem donar contingut polític i no simplement emotiu o folclòric a aquesta reivindicació. Trobar-se escrit a l'estatut que el govern espanyol certifica allò que diuen els diaris, que el Parlament de Catalunya diu que som una nació, no s'acosta ni de lluny al reconeixement, per l'estat espanyol, del fet d'ésser una nació. Que d'això es tractava. Ho han explicat claret: 'descriptiu però no definitori'; exacte. Ells descriuen que nosaltres ens descrivim com una nació. I d'aquesta manera allà on Espanya hauria de reconèixer, davant els seus ciutadans i el món, que som una nació, es limita a posar-hi una nota, que deixaria a peu de pàgina, si poguera. Diu l'article 1 aprovat pel noranta per cent del Parlament de Catalunya, sense embuts: 'Catalunya és una nació'. I el redactat, que potser acabarà figurant al preàmbul, sembla que dirà: 'El Parlament de Catalunya, aplegant el sentiment i la voluntat de la ciutadania catalana, ha definit d'una manera àmpliament majoritària Catalunya com a una nació'. Entre l'un redactat i l'altre hi ha un abisme. No calia tanta solemnitat ni fer tant el milhomes, si al final ens havien de portar aquí. Amb aquest redactat Espanya torna a no reconèixer-nos com a nació, sinó que es limita a prendre nota que nosaltres creiem que ho som. Però hi ha un segon aspecte que em disgusta més encara. Jo sóc independentista i, per tant, és lògic que aquest estatut no m'haja entusiasmat mai gaire. Però vaig reconèixer en un moment donat el valor, l'alt valor polític, que tenia la manera com s'havia aprovat i les millores que representava respecte de la situació actual (i n'era una, i no menor, la definició com a nació votada pel noranta per cent del parlament). Després reconec que vaig sentir-me orgullós en veient com Manuela de Madre, Artur Mas i Josep-Lluís Carod-Rovira defensaven l'estatut d'una manera brillant a Madrid. Vaig sentir-me molt satisfet de l'estil i les maneres de fer, incloent-hi la capacitat de respectar les diferències i de construir plegats, amb el respecte als presidents Pujol i Maragall com a símbols de les institucions. El contrast del rigor i de l'estil català amb el galliner espantós de la política espanyola em va semblar que valia molt. Em va semblar que fins i tot elevava la proposta d'estatut a un nivell acceptable. Em vaig admirar del fet que CiU fos capaç de superar el dolor que li produïa haver estat apartada del poder de la manera que ho va ser i del fet que les esquerres foren també sensibles a la necessitat d'incorporar-la amb tant de protagonisme. Vaig creure que la força del quadripartit era la força del país i que el valor històric d'aquesta entesa superava amplament els meus dubtes sobre el text. Per això, avui, em sent molt decebut. Per quin motiu s'ha trencat ara precisament aquesta unitat? Com és que CiU i PSOE han decidit de pactar a la seua sense esperar Esquerra i Iniciativa? Què significa això amb vista al futur? Realment pactaven l'estatut, aquest estatut que tots diuen que ha de durar trenta anys? O se servien d'aquest estatut per pactar coses més prosaiques? Quan es va formar el govern tripartit vaig expressar en un mail obert el meu desacord amb Esquerra Republicana per no haver optat per CiU i haver-se decidit pel PSC. Ara expresse el mateix desacord amb CiU per no haver optat per Esquerra i haver-se decidit pel PSOE. Crec de tot cor que el país solament pot avançar, si els partits nacionals, i molt especialment CiU i ERC, treballen conjuntament. I lamente molt que a Madrid tinguen sempre l'un dels dos disposat, contra l'altre, a arreglar la situació del llogater de torn de la Moncloa. Ho diré amb un llenguatge que no hauria d'usar: hi ha massa poc país i massa polítiqueta. Vicent Partal director ARROBA vilaweb.com

Re: El PP segella l'acord. Carod dóna per perduts el sistema de finançament i la inclusió de 'nació' a l'articulat ...
per Kruma	23 gen 2006
Estatut si? Estatut no? No a 'aquest' Estatut? si 'crític' a l'Estatut? De fet cap estatut que vingui d'aquests polítics ens durà a un àmbit democràtic de poder de dicisió. Estatut? ABSTENCIÓ !!! Que se'l votin ells !!!

Re: El PP segella l'acord. Carod dóna per perduts el sistema de finançament i la inclusió de 'nació' a l'articulat ...
per Josep Maria	23 gen 2006
Quina merda d'acord! Com és possible que aquests burguesos clentxinats de CiU hagin tornat a vendre Catalunya per un plat de llènties!?. No eren ells els que amenaçaven no votar la proposta d'Estatut si no s'hi incloïa un veritable autogovern en matèria de finançament?? Com es pot ser tant caradura!? Quan de temps perdut! Fa fàstic tot plegat.

Re: El PP segella l'acord. Carod dóna per perduts el sistema de finançament i la inclusió de 'nació' a l'articulat ...
per Antiestatut	23 gen 2006
Polítics VENUTS! TOTS els polítics que hi ha en l´arc parlamentari del Parlament de Catalunya (i les seves joventuts) son una colla de VENUTS, HIPÒCRITES, BOTIFLERS, LLADRES I MALPARITS. CAP ESTATUT NO ENS FARÀ LLIURES! INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME! VISCA LA TERRA I MORI EL MAL GOVERN!

El PP segella l'acord. Carod dóna per perduts el sistema de finançament i la inclusió de 'nació' a l'articulat ...
per Filòsof	23 gen 2006
CIU I PSOE ARRIBEN A UN ACORD GLOBAL SOBRE L’ESTATUT Quan els tres partits de govern més CiU varen arribar a un acord per a aprovar el nou estatut d'autonomia de Catalunya al Parlament Català, Mas va exigir al President Maragall que no convoqués eleccions anticipades i que no reformés la llei electoral, una llei electoral que d'haver estat reformada, hauria debilitat de forma molt notable el pes electoral, en nombre d'escons de CiU . Aquest gest no és casual, és un gest del tot important perquè mostra clarament la debilitat de CiU. A saber, que devant del creixement d'ERC en les últimes eleccions autonòmiques i devant del fet que podia desaparèixer "el oasis catalan" creat per 23 anys de Pujolisme ranci, CiU havia d'actuar. L'equació Catalunya = CiU i CiU = Pujol i per tant Catalunya = Pujol, estava en perill d'extinció i CiU no ho podia permetre i va actuar. Quan es va adonar de que era essencial per a l'aprovació del Nou Estatut d'Autonomia al Parlament de Catalunya varen començar els moviments estratègics per tal de situar-se en el tauler de joc com a peça essencial sense la qual no es podria aprovar l'Estatut. CiU havia de deixar de ser el principal partit de la oposició i una formació en procés de desmantellament des de la marxa de Jordi Pujol per passar a ser una força política un altre cop decisiva en el mapa polític de Catalunya. I ho va aconseguir. CiU va aconseguir aparèixer mediàticament com a central i necessària en el procés d'aprovació, fins al punt que en la foto de l'aprovació, en comptes d'aparèixer una foto del tripartit, apareixien Maragall i Mas, i el segón sempre com a protagonista. Ho havia aconseguit. Ja podia dir que Maragall no era el president de l'Estatut. El discurs evident de que 2 anys de tripartit havien fet més per l'Autonomia de Catalunya que 23 anys de Pujolisme ranci havia quedat tocat. CiU va aconseguir situar-se com una formació política clau en l'aprovació del Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya al Parlament Català. Havia aconseguit desmontar el discurs i la imatge d'un Maragall representant del tripartit catalanista i d'Esquerres que hauria hagut d'aparèixer com "EL PRESIDENT DE L'ESTATUT". Ara a Madrid ha passat exactament el mateix. CiU tornava a ser una força secundària, però primer en el tràmit de presa en consideració i després en els processos de negociació, CiU ha tornat a situar-se en el centre del procés, ha tornat a jugar la carta del seu eclecticisme i ha anat movent cartes en secret fins a situar-se com el partit que ha aconseguit l'acord global sobre l'Estatut. Aqui, en aquest punt, es tanquen molts dilèmes. CiU se situa un altre cop com a formació política de govern a Catalunya impulsada pel prestigi d'haver fet possible l'acord sobre l'Estatut i el PSOE veu colmades les seves expectatives de poder governar en un futur amb CiU en comptes de governar amb un Tripartit que ha resultat massa incòmode per les seves aspiracions sobiranistes i d'esquerres. CiU al final ha aconseguit aparèixer com la força política que ha possibilitat l'aprovació del Nou Estatut de Catalunya marginant i ridiculitzant dos anys de govern i de feina del Tripartit.

Re: El PP segella l'acord. Carod dóna per perduts el sistema de finançament i la inclusió de 'nació' a l'articulat ...
per kt	23 gen 2006
CADA POBLE TE EL QUE POT!! I NOSALTRES POC DE MOMENT!! WWW.KAOSENLARED.NET

Re: El PP segella l'acord. Carod dóna per perduts el sistema de finançament i la inclusió de 'nació' a l'articulat ...
per Albert	24 gen 2006
Amb Espanya no es negocia res. Només se li diu quan fotem el camp. No a aquest estaut. Autonomia com la de Portugal. Vota NO al referendum. ERC, per vergonya aliena, doneu llibertat de vot als vostres militants. Els polítics ja l'han cagat, ara, almenys que el poble pugui salvar la seva dignitat dient no a aquesta baixada de pantalons.