Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats
què és l'autodeterminació, quins exemples en coneixem, què en diu la normativa espanyola, què en diu la normativa catalana
per de salvador cases	22 gen 2006
què és l'autodeterminació, quins exemples en coneixem, què en diu la normativa espanyola, què en diu la normativa catalana
Què és l’autodeterminació Hi ha una mica de confusió sobre aquesta paraula. Molta gent es pensa que és sinònim d’independència. No. El dret d’autodeterminació és el dret que tenen els pobles a decidir democraticament si volen ser independents o no. Així doncs, quan es diu que el Quebec s’ha autodeterminat dues vegades no es vol dir que s’hagi independitzat dues vegades (evidentment, perquè encara forma part de Canadà), sinó que s’ha pronunciat dues vegades sobre la independencia. Aquí teniu els resultats de diversos referendums d’autodeterminació, la situació juridica de l’autodeterminació a l’estat espanyol, i algunes resolucions parlamentaries a Catalunya sobre el tema. Noruega 13/8/1905 NO: 184 vots (0,05%) SI: 368.208 vots (99,95%) �ndex de participació: 85,38% Aquest resultat va significar el naixement de Noruega com a estat independent. Fins aleshores formava part de la corona sueca. Quebec 20/5/1980 El govern del Quebec ha fet coneixer la seva proposta d'arribar, amb la resta del Canadà, a un nou acord fonamentat sobre el principi de la igualtat dels pobles. Aquest acord permetria al Quebec adquirir el poder exclusiu de fer les seves lleis, de fixar els seus impostos i establir relacions exteriors, o sigui, la sobirania, i a la vegada mantenir amb el Canadà una associació economica que comporti la utilitzacio de la mateixa moneda. Tot canvi d'status politic resultant d'aquestes negociacions serà sotmes a la poblacio per referemdum. En consequencia, dóna vostè el mandat al govern del Quebec de negociar l'acord proposat entre el Quebec i el Canadà? NO: 59,56% (2.187.991 vots) SI: 40,44% (1.485.851 vots) �ndex de participació: 85,60% Quebec 30/10/1995 Esta vostè a favor de la llei adoptada per l'Assamblea Nacional declarant la sobirania del Quebec? NO: 50.56% SI: 49.44% Diferència a favor del NO: 52.645 vots �ndex de participació: 94.5% Timor Oriental 30/8/1999 Accepta vostè l'autonomia especial proposada per a Timor Oriental dins de l'Estat Unitari de la República d'Indonèsia? ACCEPTO o Rebutja vostè l'autonomia especial proposada per a Timor Oriental, comportant la separació de Timor Oriental d'Indonèsia? REBUTJO (a més a més a les butlletes hi apareixien simbols per tal de facilitar el vot a la població analfabeta) cens: població de disset anys o més, nascuda a Timor Oriental, nascuda fora de Timor Oriental però amb almenys un pare nascut a Timor Oriental, i persones els cònjuges de les quals compleixin alguna de les dues condicions anteriors. Total: 451.792 persones amb dret a vot. Només la població del cens podia fer campanya electoral. Ni els polítics indonesis ni els portuguesos podien pendre part a la campanya. ACCEPTO: 94.388 (21.5%) REBUTJO: 344.580 (78.5%) �ndex de participació: 98.5% propers referèndums El referèndum d'autodeterminació del Sahara Occidental s'havia de fer el 31 de juliol del 2000, però s'ha congelat indefinidament. El president d’Euskadi ha promès sotmetre a referendum el seu pla de lliure associació amb l’estat espanyol, segurament durant el 2005. Nova Caledonia (illa del Pacific sota administració francesa) celebrarà un referèndum final per a la independencia l'any 2014, despres d'anys de transferencies irreversibles en que esdevindrà gradualment sobirana. L'Estat espanyol ha ratificat i/o reconegut com a valides totes aquestes decisions: Carta de l' Organització de les Nacions Unides de 1945: Article 1: ''Els objectius de les Nacions Unides són... desenvolupar relacions amistoses entre nacions basades en el respecte del principi d'igualtat de drets i d' autodeterminació dels pobles, i pendre altres mesures apopiades per enfortir la pau universal..." A l'article 55 també es reconeix el dret a l' autodeterminació dels pobles. Resolució 1514 (XV) de l' Assamblea General de l' ONU de 14 de desembre de 1960 : ''Tots els pobles tenen el dret d'autodeterminació; en virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu status politic i lliurement busquen el seu desenvolupament economic, social i cultural" Versió de la Carta Internacional dels Drets Humans adoptada per l' Assamblea General de l' ONU el 1966. Es defineix el principi de l'autodeterminació en el context d'una societat democràtica. Resolució 49/148 de l'Assamble General de l' ONU del 7 de febrer de 1995. En aquesta data es proclama la ''realització universal del dret dels pobles a l'autodeterminació" en la qual es destaca: ''la importancia, per a la garantia efectiva i el compliment dels drets humans, de la realització del dret dels pobles a l'autodeterminació". Declaració de Principis de la "Llei Internacional Sobre Relacions Amistoses Entre Estats" de 1970: "tots els pobles tenen el dret a determinar lliurement, sense interferencia externa, el seu status polític i a buscar el seu desenvolupament economic, social, i cultural, i tots els estats tenen el deure de respectar aquest dret d'acord amb lo estipulat en aquest capítol". Declaració Universal dels Drets Humans de la Organització de les Nacions Unides de desembre de 1948. Acta Final de la Conferència de Helsinki de 1975. Article 1: "El dret d'autodeterminació extès a tot poble com a dret a determinar el seu futur polític". Resolució de la Cort Internacional de Justícia en el cas referent al Sahara Occidental (ex-Sahara Espanyol): "el dret a l'autodeterminació és un dret dels pobles en territoris no autogovernats" Diverses resolucions de la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa entre 1977 i 1985. Pensades en el seu moment com una manera de debilitar al sistema comunista, sense pensar que en un futur proper es podrien aplicar a altres països europeus. Conveni internacional de drets politics i civils de les Nacions Unides. Article 1. Tots els pobles tenen el dret d'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu status polític i lliurement busquen el seu desenvolupament economic, social i cultural. Conveni internacional de drets economics, socials i culturals de les Nacions Unides. Article 3. Els Estats que formen part del Conveni, incloent els que tinguin responsabilitats en l'administració de territoris no autogovernats, promouràn la realització del dret d'autodeterminació, i respectaràn aquest dret, en conformitat amb la Carta de les Nacions Unides. la constitució espanyola L'article 2 diu que la unitat de l'estat es indisoluble. L'article 8 de la contitució diu que l'exèrcit és el garant de la unitat de l'estat. L'article 10 diu: "Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las materias ratificados por España." L'article 94.1.c permet la celebració de tractats internacionals que afectin la integritat territorial de l'estat amb el consentiment de les corts. L'article 168 de la Constitució diu que per modificar aspectes de la Constitució com la monarquia, la unitat d'Espanya o els drets fonamentals, cal que la modificació l'aprovin primer, per majoria de dos terços, el Congrés i el Senat. Després s'han de dissoldre les Corts i convocar eleccions. Un cop constituït el nou Parlament, han de ratificar el canvi les dues cambres una altra vegada, també per majoria de dos terços. I per últim, la modificació ha de ser aprovada per referèndum popular a tot l'Estat espanyol per majoria simple (>50%). Resolució 98/III del Parlament de Catalunya, sobre el dret d'autodeterminació de la nació catalana El 12 de desembre de 1989 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per la qual Catalunya no renuncia al dret a autodeterminar-se. Hi van votar a favor Convergència i Unió, Centre Democratic i Social, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya. El Partit dels Socialistes de Catalunya va votar-hi en contra. No hi va haver cap abstenció. El Partit Popular no va assistir a la sessió. El text original de la resolució va ser presentat per ERC, però el text final que es va aprovar va ser esmenat per CiU quedant de la següent forma: El Parlament de Catalunya: 1. Declara, solemnement, que Catalunya forma part d'una realitat nacional diferenciada en el conjunt de l'Estat, fet que el poble català ha sostingut en tot moment, tant des de les seves forces polítiques, de les institucions culturals i civils del país, com des de la consciència de la majoria dels seus ciutadans i ciutadanes. 2. Manifesta que l'acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret a l'autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. 3. Afirma, com a conseqüència, que en el moment que ho cregui oportú, i a través de les actuacions previstes en el mateix ordenament constitucional, podrà incrementar les cotes autogovern (sic) fins allà on cregui convenient i, en general, adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric. resolució del 98 L'u d'octubre de 1998 el parlament de Catalunya va votar una resolució que ratificava el dret d'autodeterminació de Catalunya. Amb els vots favorables de CiU, del Partit per la Independència, d'ERC, d'Els Verds i d'Esquerra Unida i Alternativa, l'abstenció d'IC i del PSC i el vot negatiu del PP, la resolució es va aprovar amb 75 vots a favor, 39 abstencions i 15 vots negatius. Aquest era el primer cop que s'aprovava un iniciativa proclamant el dret a l'autodeterminació en el ple de la Cambra (la proposta del 1989 es va debatre en comissió, a proposta d'ERC). El text de la resolució, a partir d'un acord transaccional entre CiU i el PI, afirmava: "El Parlament de Catalunya, en el marc de la celebració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, ratifica un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more