Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sense clasificar
Maragall proclama que Catalunya és una nació i que "ara es pot dir" després de 23 anys d'"aguantar dignament"
per premsaire 21 gen 2006
21/01/2006 19:38


BARCELONA/MADRID, 21 (EUROPA PRESS)

El president de la Generalitat i del PSC, Pasqual Maragall, ha proclamat avui davant del Comitè Federal del PSOE que Catalunya és una nació i que "ara es pot dir" després de 23 anys d'"aguantar amb dignitat". "Catalunya és una nació en el marc de la nació de nacions que és Espanya", ha sentenciat i ha recordat que així ho va defensar sempre el socialisme castellanolleonès d'Anselmo Carretero.

Maragall ha sostingut que després de la "generalització" del concepte de nacionalitat a altres autonomies, més enllà de Catalunya, País Basc i Galícia, cal "tornar a posar les coses al seu lloc" i fins i tot ha citat la fórmula plantejada pel president del Consell d'Estat, Francisco Rubio Llorente, de "comunitats nacionals".

Tot i això, el president català ha assenyalat que la fórmula que inclou el projecte d'Estatut per definir Catalunya com a nació "no genera drets específics de cap classe, ni en el preàmbul ni en l'articulat", més enllà del dret d'aquest territori a ser considerat com a "posseïdor d'una sèrie de particularitats de llengua i dret civil que no apareixen en altres comunitats o només en menys grau".

En la seva intervenció, Maragall ha fet història per recordar que la via cap a l'Espanya plural, que "és l'Espanya plural", es va obrir amb el retorn de l'exili del president Josep Tarradellas i ha destacat el "coratge" d'Adolfo Suárez de rebre'l a la Moncloa.

LA "DIGNITAT" DE PUJOL.

Per a Maragall, "Tarradellas va fer el que havia de fer. Pujol va fer el que podia fer en el marc d'una Espanya conservadora que li exigia parlar en castellà en consonància, deien, amb la seva talla física". "I Pujol va aguantar amb dignitat, però no podia dir el que ara Catalunya diu i vol, amb un 90% de suport, recordeu-ho, i sense acritud, de moment".

El president de la Generalitat ha recordat així mateix que Catalunya no va plantejar abans una reforma de l'Estatut perquè el "nacionalisme moderat" de Jordi Pujol "mai va creure que fos possible" una relació amb Espanya més enllà de l'endurança i creien que "intentar-ho seria suïcida". Tot i això, ha destacat que "ara no poden quedar fora de l'intent genuí de Catalunya" i del Govern tripartit de "plantejar al conjunt d'Espanya una reflexió sobre l'evolució de la doctrina constitucional".

També s'ha referit a l'aportació "substancial, molt important", de Catalunya a la solidaritat interterritorial, només comparable amb València, Madrid i Balears i ha sostingut que "ha arribat el moment de la veritat" en aquesta matèria. Segons Maragall, Catalunya "seguirà practicant, sense regateig, la solidaritat, però necessita infraestructures i una capacitat competitiva al nivell exigit pel nou escenari". "Catalunya vol tenir recursos per soldar Espanya amb Europa", ha afegit.

"FER PINYA"

Maragall ha demanat als "amics" del PSOE que "no em fallin" i ha assegurat que "el millor està per arribar". "Anem a demostrar als pobles d'Espanya i al poble espanyol, tots dos constitucionals, que en aquest moment i amb aquest govern, els nostres governs, el nostre país, com Catalunya, no tenen límits perceptibles a la seva capacitat de progressar".

En aquest sentit, ha demanat que "el socialisme espanyol i els partits catalans facin pinya amb referència a l'ofensiva que es veien venir i ha vingut". Ha sostingut que "el fantasma de les dues Espanyes no és real" i ha advocat per una obertura als creadors d'opinió i per una "dreta sensata, que existeix", per lluitar "sense crits ni excessos" contra els atacs. En tot moment, el president de la Generalitat s'ha referit al PP com al partit "d'Aznar, el crèdit del qual és zero", segons les fonts consultades.

Maragall ha reconegur l'existència d'"actituds ancorades en l'enyorança del passat" i que certs mitjans de comunicació "atien l'enfrontament i enyoren el colpisme d'altres èpoques" però ha reclamat que "no cal donar-los a aquests sectors mostres de debilitat per part nostra". "Estem empassant molts gripaus" per l'"etapa d'excitació inusual" de la dreta però ha advocat per avançar "amb franquesa, principis clars i sense fonamentalismes".

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Maragall proclama que Catalunya és una nació i que "ara es pot dir" després de 23 anys d'"aguantar dignament"
per kt 21 gen 2006
BUENO VAMOS A VER SI ES ESO LO QUE DICE DEFINITIVAMENTE EL ESTATUTO DEL TRIPARTITO + CiU

WWW.KAOSENLARED.NET

POR SUS OBRAS LOS CONOCERÉIS
Re: Maragall proclama que Catalunya és una nació i que "ara es pot dir" després de 23 anys d'"aguantar dignament"
per iu 21 gen 2006
Menys estatuts i més construcció nacional!
www.autodeterminació;.net
Re: Maragall proclama que Catalunya és una nació i que "ara es pot dir" després de 23 anys d'"aguantar dignament"
per no 22 gen 2006
NACION PORON PON PON.... eso dirà. Està de moda.
Re: Maragall veu un Estatut amb “lleugeres modificacions�, que obre la porta a una “segona etapa de l’Estat de les Autonomies�
per x 24 gen 2006
Que de la proposta d’Estatut aprovada pel Parlament de Catalunya a la que han pactat el PSOE –sense la presència del president Maragall- i CiU hi ha un abisme, és una evidència, constatada i acceptada pels signats de l’acord. Els dos eixos fonamentals del projecte, que van centrar els divuit mesos de negociació a Catalunya i moltes hores de contactes bilaterals i multilaterals amb el PSOE, van ser la definició de Catalunya com a nació en l’articulat del text, per tant amb valor jurídic, i la defensa d’un nou model de finançament. Amb el pacte socioconvergent, Catalunya és una nacionalitat, com molt bé diu l’Estatut de 1979, i el model de finançament és el mateix, amb el ja utilitzat sistema de cistella d’impostos, carregada amb més diners rebuts per la cessió d’un percentatge d’impostos que no tenen gaire futur. Però el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha opinat avui que el resultat de les negociacions no està gens malament: “el que estem discutint és com l’Estatut que vam aprovar aquí, amb les dificultats però també amb l’èxit que tots coneixem, és llegit, entès i acceptat per Madrid, amb lleugeres modificacions�. Petits retocs, doncs, que el president atribueix al fet que “en alguns punts no teníem cap més enfocament que el que resultava de mirar les coses des de Catalunya, i necessitàvem, doncs, una lectura feta per uns ulls amics, però feta des d’Espanya, que nosaltres no representem, sinó que nosaltres som Espanya; en aquests moments una part decisiva�. I per deixar clar quina Espanya es trobarà Catalunya amb l’Estatut sota la mà, Maragall assegura que “a ningú se li escapa que aquest Estatut, d’alguna forma, obre una segona etapa a l’Estat de les Autonomies�. No havíem quedat que era l’Espanya amiga, l’Espanya federal, la que esperava a l’altra banda de la taula de negociació?
Sindicato Sindicat