Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sense clasificar
Polítiques per a l´independentisme (La Veu de la Terra num. 70)
21 gen 2006
POL�TIQUES PER A L'INDEPENDENTISME (LA VEU DE LA TERRA NÚM. 70)

POL�TIQUES PER A L'INDEPENDENTISME (LA VEU DE LA TERRA NÚM. 70)
Ja fa força mesos que es va iniciar una conjuntura política objectivament força favorable per a l’Esquerra Independentista.
Els debats al voltant de la Constitució Europea i la reforma dels Estatuts al País Valencià i a Catalunya eren un context molt adequat perquè els nostres plantejaments de defensa de l’autodeterminació, de la ruptura democràtica, de la igualtat i la justícia social, de la independència, del marc nacional de Països Catalans, etc. fossin assumits pels sectors de la societat més decebuts de l’actual marc polític i econòmic.

D’altra banda, i d’això ja fa més temps, l’EI també ha pogut constatar l’augment del suport electoral de les opcions que es reclamen independentistes o d’esquerra nacional; gràcies a aquest suport, ERC va treure els seus millors resultats electorals del postfranquisme en les conteses de novembre de 2003 i de març del 2004. Aquests dos factors, com a mínim, ens haurien d’estimular la reflexió sobre l’estat actual del moviment independentista i les perspectives que pot tenir el poble català d’accedir a la independència i encetar la transformació social.


Quatre consignes per l’EI


Per a nosaltres, només l’avenç de l’EI és garantia de l’avenç del país cap a un horitzó de llibertat i justícia en forma de República Socialista Catalana. I l’avenç de l’EI creiem que s’ha de fer principalment en quatre àmbits: unitat, infrastructures, discurs i praxi.
És aviat per fer valoracions sobre la intervenció de l’EI en aquesta conjuntura de què parlàvem, perquè encara no ha finalitzat. Però, en tot cas, sí que pensem que podria haver donat més de si l’EI hagués unificat esforços i s’hagués fet sentir amb una sola veu.
De la unitat de l’EI se n’ha parlat abastament i per no repetir els arguments tan sols destacarem dues percepcions que van aparèixer en un debat públic organitzat per Maulets a Berga el passat mes de juliol, en el marc del Rebrot. D’una banda, la manca d’un referent unitari fa que la gent que treballa en diferents organitzacions de l’EI, tant polítiques com sectorials, ho faci d’una manera dispersa i mancada d’una línia estratègica i tàctica unificada. Això provoca que s’esmercin molts esforços que haurien d’estar unificats (i que permetrien una major efectivitat, és a dir, incidència).


De l’altra, hi ha el perill que el treball que es duu a terme actualment en les diferents organitzacions de l’EI es visualitzi poc a nivell de resultats. Això acaba per «cremar» la gent, com se sol dir, i s’arriba també a un atzucac ideològic:


«Si tenim raó, per què no guanyem?» I és un gran escull de cara a la nostra projecció pública: sense unitat és molt difícilpresentar-se com a opció seriosa als sectors més pròxims. Alhora, cal que, a més dels casals i ateneus, la militància independentista continuï bastint infrastructures de construcció nacional que són les que van donant cos a un país. El Centre de Recerca i Documentació Pau Vila, que vol recollir dades analítiques a nivell de Països Catalans, o totes les iniciatives necessàries per a un espai comunicacional català (des de dades estadístiques fins a informació esportiva, passant per la meteorologia o l’anàlisi econòmica) són exemple d’aquestes infrastructures. L’EI ha d’impulsar aquestes infrastructures, però cal que hi participi tota persona amb una mínima sensibilitat nacional cap al conjunt del país. A nivell de discurs, l’EI ha de saber defensar l’opció de la independència i el socialisme més enllà de les consignes. Pot ser interessant orientar el treball de la militància que surt de la universitat. Així, es podria desenvolupar tot el camp del pensament econòmic i de l’economia crítica, per exemple, que és un àmbit que el conjunt de l’esquerra mundial està reformulant. Pel que fa a la difusió de l’opinió, han aparegut nous mitjans (com els blocs a internet), però continua sent la premsa la que garanteix major difusió. Per això són interessants experiències de coordinació com el Col.lectiu d’Opinió la Mata de Jonc, que agrupa gent de diferents àmbits socials i intel•lectuals que defensen els Països Catalans i la construcció nacional i on participa militància de l’EI. Per acabar, la praxi independentista dins la societat és especialment important en dos àmbits, a nivell sindical i a nivell municipal. Pel que fa als sindicats, també s’ha d’insistir en la necessitat d’unificació en criteris nacionals i de classe i que la militància de l’EI sigui conscient d’aquest

a necessitat i de la seva implicació en aquest front de lluita.
Quant a la pràctica a nivell municipal, la lluita a través de les CUP és un dels millors canals per acreditar-nos davant el conjunt del poble, i el treball en els ajuntaments serveix per a desenvolupar tot un programa de transformacions polítiques, socials i econòmiques. En altres paraules, un regidor o regidora pot tenir més projecció pública i pot tenir coneixements de gestió i planificació.
Per això cal organitzar CUPs amb l’horitzó a curt termini de les eleccions de la primavera del 2007.


L’esquerra nacional i l’autodeterminació


Si fins ara hem suggerit les línies de treball que cal que l’EI desenvolupi, ara volem exposar unes idees sobre la nostra actitud respecte els sectors més propers però no integrats en les organitzacions de l’EI.


Hem de reivindicar l’autodeterminació i el marc nacional dels Països Catalans totcol.laborant amb aquells sectors de la societat civil independentistes o sobiranistes externs a l’EI, tot sent conscients que poden vacil•lar amb els plantejaments autonomistes, que poden tenir punts de vista socioeconòmics més conservadors o que poden estar més o menys vinculats a altres opcions partidistes fora de l’EI. Però sent conscients també que són sectors especialment receptius al nostre discurs. Tant a Catalunya estricta, on aquesta sensibilitat està més estesa entre el teixit associatiu i entre els moviments socials, com al País Valencià, les Illes, la Catalunya Nord o la Franja, cal tenir un actitud integradora i unitària. Com vam dir respecte el Nou d’Octubre passat, «la feblesa organitzativa i la manca d’arrel social de l’Esquerra Independentista és un fidel reflex de la situació d’emergència nacional i social que patim al País Valencià. Aquesta situació ens obliga a anteposar allò que és unitari, a proposar i treballar amb un programa de mínims i garantir l’existència d’un matalàs social el suficientment ample on l’independentisme puga arrelar».


L’actitud militant


Per últim, volem plantejar el que per a nosaltres és l’actitud de la militància que li convé a l’EI: una actitud combatent i crítica. Tenir un projecte i voler-lo realitzar: com deia l’Antoní Massaguer, «per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi».


S’ha d’arraconar el sectarisme i el subjectivisme. L’actitud de no témer el debat i objectivar-lo. La crítica objectiva és la crítica responsable i la que reforça els arguments del moviment i l’ajuda a créixer. Per contra, el subjectivisme pot derivar en un escepticisme apolític que faci que la militància desconfiï sistemàticament del seu potencial i de les perspectives d’avançar políticament. És desmobilitzador. És la política de fets consumats i el «ja ens trobarem el dia de la lluita final». Cal vincular la militància no tan sols en responsabilitats de base sinó també en els projectes nacionals. Per això cal que assumim el deure de traslladar el debat sobre les perspectives de l’EI a tot el nostre entorn i que d’aquí en sorgeixin lespropostes concretes sobre les dinàmiques de confluència.


http://www.defensadelaterra.org/
Mira també:
http://www.defensadelaterra.org/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Polítiques per a l´independentisme (La Veu de la Terra num. 70)
21 gen 2006
República Socialista Catalana?? Millor república catalana i democràtica.Tenim raó i no guanyem?Deu ser per què al nacionalisme català hi ha sensibilitats diferents.
Re: Polítiques per a l´independentisme (La Veu de la Terra num. 70)
21 gen 2006
algú té el més mínim interès en el que digui aquest grupuscle que s'ha apropiat del nom de l'històric mdt?

quins pesats
Re: Polítiques per a l´independentisme (La Veu de la Terra num. 70)
21 gen 2006
Perquè l'MDT ha donat suport a la campanya "Som una nació i tenim dret a decidir", la qual és una iniciativa d'ERC per a donar suport al nou estatut?
Re: Polítiques per a l´independentisme (La Veu de la Terra num. 70)
21 gen 2006
SOSPendès, a mi això em preocupa ben poc (tots sabem que és actualment MDT), el que si que em preocupa i molt és pq s'hi han sumat les CUP, i més encara desprès d'haver sentit algun comentàri que apuntava que aquesta desició no havia passat per els "canals democràtics habituals".
Re: Polítiques per a l´independentisme (La Veu de la Terra num. 70)
21 gen 2006
tots sabem moltes coses, però després resulta que no sabem res... menys criticar i mes construïr... Alguna aportació o correcció interessant pel text? o simplement volem que no podem tirar merda... patètics...
Antoni Messeguer era un patriota i no un reisertat com tots vosaltres
21 gen 2006
l´Antoni va xupar tota la preso que li tocaba i no va renunciar a res com molts d´altres i vosaltres vareu ser els primers en reinsertase amb grup a aquest pais.
Re: Polítiques per a l´independentisme (La Veu de la Terra num. 70)
22 gen 2006
nosaltres?
Re: Polítiques per a l´independentisme (La Veu de la Terra num. 70)
22 gen 2006
Els d'endavant sou uns sectaris que teniu molt tics autoritaris que es igual que dir feixistes
Re: Polítiques per a l´independentisme (La Veu de la Terra num. 70)
22 gen 2006
Per quan una cup a barcelona, tenim casals ateneus i molta gent propera a barcelona, seria una resposta als i les votants de erc i altres opcions que es diuen d'esquerres, de fer un plantejament d'esquerres i independentistes, contra l'ordenança de civisme i altres tantes actuacions nefastes del tripartit al ajuntament de barcelona
Re: Polítiques per a l´independentisme (La Veu de la Terra num. 70)
22 gen 2006
VOlem una CUP a Barcelona JA!
Re: Polítiques per a l´independentisme (La Veu de la Terra num. 70)
23 gen 2006
què hi té a veure endavant amb això? el text no és d'una altra gent? quines ganes de fotre zitzània...

no deus ser tant antiespanyol si ho escrius amb ñ. Ja m'imagino des d'on escrius.
Re: Polítiques per a l´independentisme (La Veu de la Terra num. 70)
23 gen 2006
Estic convençut que el dia 18,la manifestacio sera molt important.De nosaltres depent que als politics els hi tremolin les cames.Es un estatut vergonyos.
Sindicato Sindicat