|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : criminalització i repressió : guerra |
|
el colpisme de baixa intensitat a l´exercit espanyol preocupa a la premsa catalana i europea
|
|
|
per talla i enganxa anonim, |
20 gen 2006
|
|
AMB EL QUE hem hagut de sentir i llegir en certa premsa de Madrid, ara un excés terminològic pot portar l'autor a la justícia. ¿Què és més just? ¿Un mal insult o un bon cop d'Estat? |
COLPISME DE BAIXA INTENSITAT
COLPISME DE BAIXA INTENSITAT
El tinent general Mena, durant el seu discurs de la Pasqua Militar, el dia 6 passat, a Sevilla.
JOAN BARRIL
Els escocesos són uns garrepes. Els xinesos no són de fiar. Els argentins són uns comediants. Els mexicans estan en una migdiada permanent. Els francesos, molt bidet i poca dutxa. Els alemanys són uns caps quadrats. Els japonesos són uns addictes a la feina. Es tracta de frases que no es corresponen a la veritat, sinó a una determinada imatge que algú va propiciar algun dia. En totes les nacionalitats hi ha garrepes, ganduls, bruts, melancòlics i tossuts. Però, curiosament, quan en lloc d'una nacionalitat es toca un col.lectiu professional, tot el col.lectiu s'aixeca irat i --mai més ben dit-- l'acaba armant.
¿Com se'n diu d'un colpista? ¿Quin apel.latiu mereix algú que des d'una posició de força basada en les armes --és a dir: en la violència de l'armat contra el desarmat-- coacciona un sistema democràtic amb la finalitat que renunciï a representar els desitjos dels seus representats? Vostès, els grans, deuen saber què van dir d'un tal Tejero la llarga nit en què va mantenir segrestats els diputats a cop de pistola el 1981. Jo sí que me'n recordo del que vaig pensar i del que segueixo pensant. La inhàbil metàfora d'esmentar la suposada professió de les mares dels colpistes no ens eximeix de la indignació i de la llibertat d'expressar-la. Així, amb poca habilitat terminològica, però amb el fons preclar de qui se sent amenaçat, el meu col.lega Iu Forn va escriure un article al diari Avui. La fiscalia ara el persegueix i alguns estimats germans obnubilats pel soroll anticatalà han caigut en la trampa i qualifiquen Forn de mal periodista. Forn és tan mal periodista com jo, com vostè que ens llegeix o com qualsevol d'aquests columnistes de certs diaris de Madrid. La diferència està en el fet que Forn és una bona persona que s'ha sentit agredida i en canvi molts d'aquests columnistes de Madrid, suposadament bons periodistes, cultiven la mentida, la fan germinar i la difonen sabent que no serveixen la veritat, sinó l'agitació. I aquests, ja ho veuen, no han anat mai a la fiscalia. No sóc ni paranoic ni nacionalista, ja ho saben. Però vull recordar-los que l'última premsa que ha anat a la justícia estava escrita en euskera i avui s'amenaça un periodista que escriu en català.
¿A qui es deu el periodista, bo o dolent? ¿Es deu a la sensibilitat dels seus lectors o bé al poder judicial o militar? Conec bastants militars exemplars que viuen la seva professió amb un respecte democràtic irreprotxable. Són militars que viuen la contradicció d'estar armats per garantir la pau. Però, desgraciadament, també conec alguns periodistes que abusen de la llibertat d'expressió per mentir sobre una llengua, una societat i una manera de viure i que mai han de demanar perdó per res. Iu Forn ha demanat excuses per exigències del guió del poder. Jo no ho hauria fet. El colpisme de baixa intensitat no mereix que ens agenollem davant seu. Entre el suposat insult de Forn als colpistes i la voluntat explícita que hi ha al darrere d'un cop d'Estat, jo no puc dubtar. Si comencen per Forn, que em posin a la mateixa llista. Almenys, els "mals periodistes" estarem separats dels periodistes mentiders. |
This work is in the public domain |
