Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: amèrica llatina
La pressió social aconsegueix que una transnacional retiri avui una demanda contra el govern de Bolivia
per OBSERVATORI DEL DEUTE EN LA GLOBALITZACIO	19 gen 2006
Nota de premsa emesa per l’Observatori del Deute en la Globalització i Enginyeria Sense Fronteres LA PRESSIÓ SOCIAL ACONSEGUEIX QUE UNA TRANSNACIONAL RETIRI AVUI UNA DEMANDA CONTRA EL GOVERN DE BOL�VIA La pressió social internacional ha aconseguit que l’empresa transnacional de capital espanyol Aguas del Tunari abandoni avui la demanda de 25 milions de dòlars que reclamava al govern de Bolívia en concepte de danys pel trencament del contracte del servei públic de l’aigua de Cochabamba (Bolívia).
Nota de premsa emesa per l’Observatori del Deute en la Globalització i Enginyeria Sense Fronteres LA PRESSIÓ SOCIAL ACONSEGUEIX QUE UNA TRANSNACIONAL RETIRI AVUI UNA DEMANDA CONTRA EL GOVERN DE BOL�VIA La pressió social internacional ha aconseguit que l’empresa transnacional de capital espanyol Aguas del Tunari abandoni avui la demanda de 25 milions de dòlars que reclamava al govern de Bolívia en concepte de danys pel trencament del contracte del servei públic de l’aigua de Cochabamba (Bolívia). Barcelona, 19 de Gener 2006 El govern de Bolívia signarà avui un compromís de compraventa d’accions amb l’empresa transnacional Aguas del Tunari SA (AdT) concloent així el procés d’arbitratge iniciat pel consorci AdT en contra de l’Estat bolivià davant del Centre de Sol.lució de Controvèrsies Relatives a Inversions (CIADI) del Banc Mundial. Aquest acord amistós permetrà a l’Estat bolivià comprar per 2 bolivians (uns 20 cèntims d’euro) el 80% de les accions del consorci Aguas del Tunari i resoldre un procés legal que ha durat gairebé quatre anys. 210 organitzacions i personalitats de tot el món van exigir l’any passat al consorci Aguas del Tunari que desistís de continuar amb la demanda d’indemnització de 25 milions de dòlars presentada davant l’òrgan d’arbitratge del Banc Mundial i respectés el dret a l’aigua de la població boliviana. Dins la campanya internacional de denúncia, a Espanya les organitzacions Enginyeria Sense Fronteres i Observatori del Deute en la Globalització –UPC van emprendre accions de pressió contra l’empresa espanyola Abengoa S.A. que té el 25% del capital social del consorci Aguas del Tunari. Una forta revolta popular del poble de Cochabamba per recuperar la gestió pública de l’aigua va obligar al Govern a rescindir els contractes de la concessionària l’any 2000. Un any abans i sota la pressió del Banc Mundial, el govern bolivià va privatitzar la gestió de l’aigua potable i va adjudicar la concessió a les multinacionals Bechtel i Abengoa, principals accionistes d’Aguas del Tunari. L’any 2000 el poble es va aixecar en una revolta popular coneguda com “la guerra de l’aigua� que va ser severament reprimida per les autoritats, amb un saldo d’ un mort i de desenes de ferits i empresonats. El poble denunciava la implantació de tarifes intolerables del servei públic de l’aigua a una població molt empobrida. El preu de l’aigua va augmentar en más de 100%es facturava als usuaris el cost de les instal.lacions i, a més, es va prohibir la utilització de fonts naturals d’aigua, o de pozos que ellos mismos había construido en sus propiedades. L’any 2002, el consorci va formalitzar la sol.licitud d’arbitratge davant del Centre Internacional de Diferències Relatives a Inversions (CIADI). Avui és previst que Aguas del Tunari retiri la demanda i signi un acord que permetrà a l’Estat bolivià comprar per 2 bolivians (uns 20 cèntims d’euro) el 80% de les accions del consorci Aguas del Tunari, corresponents al 55% propietat d’International Water BV (participada al 50% per Bechtel i Edison) i al 25% per una filial del grup espanyol Abengoa. Pel que fa al 20% restant de les accions, quedaran en mans de quatre empreses privades bolivianes, com fins ara. Les organitzacions l’Observatori del Deute en la Globalització –UPC i Enginyeria Sense Fronteres, juntament amb la Coordinadora de Defensa del Agua y la Vida de Cochabamba, denuncien que a dia d’avui les parts no han fet pública informació suficient sobre els detalls econòmics de l’acord ni la situació financera del consorci, que creuen que podria arrossegar deutes superiors als 7 milions d’euros. El cas bolivià demostra un cop més la pressió que està fent el Banc Mundial perque els governs privatitzin els serveis públics, el fracàs de les empreses privades en el respecte dels drets humans i la protecció de les poblacions més desfavorides i el debilitament dels governs del Sud davant les empreses transnacionals. Contactes: Jaume Delclos Enginyeria Sense Fronteres-Catalunya jdelclos ARROBA uoc.edu, 696.643.489 Mónica Vargas Observatori del Deute en la Globalització – UPC monica.vargas ARROBA debtwatch.org , 662.02.64.97 Comité de Solidaritat amb els Pobles Indigenes d’America Més informació sobre les organitzacions civils adherides i les reaccions de l’empresa a: http://www.debtwatch.org/cat/observatoris/trans/index.php?id=2
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more