Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: mitjans i manipulació : guerra
Fal·luja i Ramadi: les contradiccions de la premsa davant del conflicte de l'Iraq
19 gen 2006
En aquest article ens proposem analitzar el tractament informatiu donat per quatre diaris catalans, El Punt, Avui, El Periódico i La Vanguardia, i dos diaris espanyols amb edició per a Catalunya, El País i El Mundo, de dos fets esdevinguts a l'Iraq el dijous 1 de desembre. Els articles analitzats van aparèixer a les edicions del dissabte 3 de desembre.
1. Els fets de Fal·luja

1.1 El Punt

MOREN DEU SOLDATS NORD-AMERICANS EN UN ATEMPTAT A LA CIUTAT IRAQUIANA DE FALUJA (Titular)

Deu marines nord-americans que patrullaven a peu als afores de la ciutat iraquiana de Faluja van morir i 15 més van resultar ferits en explotar una bomba col·locada per la insurgència, segons fonts de l'exèrcit dels Estats Units.

Ramadi va ser l'escenari dijous d'un assalt de la insurgència en el qual van participar uns 400 homes emmascarats amb armes lleugeres i llançagranades. Els insurgents van irrompre en diversos edificis oficials i van llançar diversos projectils contra controls militars nord-americans, es van passejar per la població i van marxar.

El Punt considera que el responsable de la mort dels deu marines americans és "la insurgència" i denomina "atemptat" la seva acció. Pel que fa als fets de Ramadi, segons El Punt el que es va produir va ser un "assalt" i els que el van dur a terme van ser també "insurgents".

1.2. Avui

ELS INSURGENTS IRAQUIANS MATEN DEU SOLDATS DELS EUA A FAL·LUJA (Titular)
VIOLÈNCIA L'atac amb bomba és el més sagnant dels últims quatre mesos contra el contingent militar americà PROHIBICIÓ Bagdad veta l'entrada al país d'àrabs estrangers per evitar la infiltració de terroristes (Subtítol)

Els Estats Units van patir ahir l'atemptat més sagnant dels darrers quatre mesos a l'Iraq amb la mort de deu marines que formaven part d'una unitat destinada a la lluita contra la insurgència. L'atac amb bomba contra la patrulla, en què també van resultar ferits onze soldats, va tenir lloc a Fal·luja, un dels principals feus dels rebels sunnites i escenari habitual de combats.
L'atemptat posa de manifest la capacitat militar de la insurgència a només dues setmanes de les eleccions generals i eleva fins a 2.125 el nombre de soldats nord-americans morts a l'Iraq des de l'inici de la guerra, el març de 2003.
Represàlia a Ramadi
La matança va coincidir amb l'inici d'una ofensiva de les tropes dels Estats Units a la veïna Ramadi en resposta a l'espectacular acció de dijous dels membres d'Al-Qaida, en què els insurgents es van passejar pel centre de la capital de la província d'Al-Anbar en una clara demostració de força de cara a les eleccions del pròxim 15 de desembre. A la ciutat hi ha desplegats 500 soldats per assegurar-ne el control.
En un altre gest per garantir la seguretat dels comicis, el ministre de l'Interior va prohibir ahir l'entrada d'àrabs estrangers a l'Iraq fins al dia de les eleccions. El govern pretén així evitar la possible infiltració de terroristes, tot i que la majoria penetren al país il·legalment per punts fronterers sense vigilància.
Seguint les ordres de l'executiu iraquià, la policia jordana de l'aeroport d'Amman va impedir ahir a un periodista egipci l'accés a un avió amb destí Bagdad. La prohibició no afecta els ciutadans d'origen àrab amb passaport occidental.
Tot i la constant violència que pateix l'Iraq, els EUA es mostren optimistes respecte a l'actual situació i ahir van anunciar que el nombre d'atemptats suïcides de novembre és el més baix dels darrers set mesos. Washington atribueix aquest descens a l'èxit de les operacions sobre les posicions rebels properes a la frontera siriana i a la darrera ofensiva sobre Mossul, al nord, on vuit líders d'Al-Qaida es van immolar per evitar ser capturats. La resta de la cèl·lula va fugir a Síria.

L'Avui identifica els que van matar els deu marines amb els termes "insurgents iraquians" i "insurgència". Pel que fa a l'acció, els termes que utilitza l'Avui són "atac" i "atemptat". En altres parts de la notícia l'Avui també empra els termes "rebels" per referir-se als grups armats iraquians en general. L'Avui, a més, atribueix l'acció de Ramadi a membres d'Al-Qaida.

1.3. El Periódico de Catalunya

Fort cop a l'exèrcit nord-americà al país àrab ocupat (Avanttítol)
MOREN 10 'MARINES' EN UN ATEMPTAT A L'IRAQ (Titular)
Els EUA ataquen Ramadi per desallotjar els insurgents (Subtítol)

Fort cop a l'Exèrcit dels EUA a l'Iraq. En un dels atacs més mortífers comesos contra les tropes nord-americanes des de la invasió del país àrab, 10 marines van morir i 11 van resultar ferits a prop de Fal·luja, uns 50 quilòmetres a l'oest de Bagdad, víctimes d'una potent bomba de carretera composta per diversos obusos d'artilleria. Així ho va informar ahir, en un breu comunicat, el comandament nord-americà.
L'atac es va produir dijous i va afectar un grup de soldats de la Segona Divisió del Cos de Marines que patrullava a peu per una carretera pròxima a aquesta ciutat, tristament cèlebre per la devastadora ofensiva nord-americana de què va ser objecte ara fa un any. Aquestes víctimes eleven a més de 2.120 els militars dels EUA morts a l'Iraq des de l'abril del 2003, data de la caiguda del règim de Saddam Hussein.

Resposta al discurs de Bush
També suposen un fort revés per al president dels EUA, George Bush, que veu com la seva política al país àrab és cada vegada més qüestionada per la majoria de la societat nord-americana. L'atac ha tingut lloc un dia després que el mandatari nord-americà assegurés en un discurs que les tropes continuaran a l'Iraq "fins a la victòria final".
La visió triomfalista de Bush contrasta amb el contingut pessimista d'un recent informe elaborat per l'influent institut conservador Near East Policy de Washington, dirigit per l'antic negociador dels EUA en el conflicte del Pròxim Orient Dennis Ross. El document afirma que, malgrat que "milers d'insurgents han mort i desenes de milers d'iraquians han estat detinguts", existeix el "sentiment que mai abans la insurrecció a l'Iraq havia sigut tan forta i tan mortífera".

Fronteres tancades als àrabs
Els rebels van voler deixar constància d'aquesta força aquest dijous, quan uns quants centenars van assaltar la ciutat de Ramadi, capital de la província d'Anbar, i es van apoderar del centre de la ciutat -feu de la insurgència- durant dues hores. Com a resposta, 300 marines nord-americans, recolzats per 200 militars iraquians, van llançar ahir una gran operació en aquesta ciutat.
Durant les últimes setmanes, l'Exèrcit nord-americà ha posat en marxa fins a cinc grans operacions a la província d'Anbar, la més gran en extensió de l'Iraq. Es tracta d'un territori que té fronteres amb Jordània i Síria, i tant el Govern iraquià com Washington asseguren que per allà entren al país militants estrangers amb l'objectiu de sumar-se als grups armats.
Fonts del Ministeri de l'Interior iraquià van anunciar ahir que, per seguretat, s'ha prohibit l'entrada a l'Iraq, per terra, mar o aire, a tota persona àrab no iraquiana que procedeixi de l'estranger. La disposició forma part de les mesures de blindatge del país que el Govern iraquià posa en marxa abans que el 15 de desembre se celebrin les crucials eleccions legislatives.

EPC no identifica de cap manera els causants de la mort dels soldats nord-americans. Pel que fa a l'acció que va provocar la mort dels marines, EPC utilitza els termes "atac" i "atemptat". Aquest últim terme tan sols apareix al titular. Al mateix article, però, EPC es refereix als grups armats iraquians amb els termes "rebels" i "insurgència".

1.4. La Vanguardia

DIEZ MARINES MUEREN EN UN ATENTADO EN LA CIUDAD IRAQU? DE FALLUJAH (Titular)

Diez marines murieron y otros once resultaron heridos el jueves por la explosión de una bomba casera al paso del vehículo donde viajaban los soldados del ejército estadounidense en una carretera de la ciudad iraquí de Fallujah. En un breve comunicado hecho público el viernes, el Cuerpo de Marines anunció las muertes, indicando que la bomba estaba compuesta de varios proyectiles de artillería unidos y que estaba colocada al borde del camino. Este ha sido uno de los peores atentados cometidos en Iraq contra soldados americanos en los últimos meses.

Por otra parte, dos ataques casi simultáneos en el centro de la ciudad de Kirkuk causaron la muerte de seis personas y heridas a seis. Mientras, el clérigo radical iraquí chií Moqtada Al Sadar y el principal grupo religioso suní pidieron ayer la puesta en libertad de la arqueóloga alemana Susanne Osthoff, secuestrada hace una semana. La Asociación de Ulemas Musulmanes recordó, por su parte, que Oshtoff, de 43 años y convertida al islam, está casada con un iraquí y que Alemania mantuvo una postura positiva frente a la invasión de Iraq. Asimismo, suníes y chiíes se manifestaron el viernes en el centro de Bagdad para protestar por la actuación del Ministerio de Interior y denunciar por "los arrestos indiscriminados y las torturas" que practica la policía.

LV no identifica de cap manera els causants de la mort dels soldats nord-americans. Per referir-se a l'acció que va provocar la mort dels 10 marines LV utilitza el terme "atentado". En aquesta notícia LV utilitza el terme "ataques" per referir-se a una altra acció bèl·lica a la ciutat iraquina de Kirkuk. En aquest cas La Vanguardia no tan sols no identifica els causants de les morts, sinó tampoc les víctimes:

Por otra parte, dos ataques casi simultáneos en el centro de la ciudad de Kirkuk causaron la muerte de seis personas y heridas a seis.
1.5. El País

UNA BOMBA DE LA INSURGENCIA MATA A 10 'MARINES' EN LAS AFUERAS DE FALUYA (Titular)
Fuerzas de EE UU e iraquíes tratan de sofocar los ataques rebeldes en vísperas de las elecciones (Subtítol)

Diez marines de EE UU que patrullaban a pie por una fábrica en las afueras de la ciudad iraquí de Faluya murieron el jueves como consecuencia del estallido de una bomba, según informó ayer el Pentágono. Se trata de uno de los ataques más cruentos contra fuerzas estadounidenses este año en Irak. La muerte de los 10 infantes de marina coincide con los esfuerzos del presidente George W. Bush por recuperar apoyo popular para su estrategia en Irak y con el aumento de las voces que, en vista del número creciente de soldados muertos, exigen un calendario para la retirada. En un comunicado difundido en Faluya, el Ejército de EE UU informó de que otros 11 marines resultaron heridos en el ataque. La misma fuente explicó que un "artefacto explosivo improvisado" fabricado con metralla fue el causante de la explosión. Al menos siete de los heridos se reincorporaron a sus tareas.

La explosión tuvo lugar mientras los marines patrullaban a pie por una fábrica situada al suroeste de Faluya -bastión de la insurgencia iraquí- en la tarde del jueves, dijo un funcionario del Pentágono que pidió el anonimato. El funcionario no quiso especificar de qué tipo de fábrica se trataba.

"Nos entristece la pérdida de vidas, sin importar si son uno, diez u once los soldados muertos", declaró el portavoz de la Casa Blanca, Scott McClellan. "Nuestro corazón y nuestras oraciones están con sus familias. Sus seres queridos han hecho un enorme sacrificio por una causa importante y siempre les estaremos agradecidos por sus servicios y sacrificios", agregó. Bush fue informado del incidente el jueves por la noche y de nuevo ayer por la mañana, dijo McClellan.

El comunicado militar señaló que los marines "prosiguen con sus operaciones contrainsurgentes en Faluya y zonas cercanas para crear un entorno seguro ante las elecciones nacionales del próximo 15 de diciembre". Los votantes iraquíes elegirán un nuevo Parlamento en esos comicios, que deberán servir -según los planes del Gobierno de EE UU- para estabilizar la situación en Irak.
Según cifras recopiladas por el Pentágono, 2.125 soldados de EE UU han muerto en Irak desde el comienzo de la invasión, en 2003. Más de 16.000 han sido heridos en combate.
El incidente de Faluya ocurrió un día después de que Bush diese a conocer su estrategia para derrotar a la insurgencia en Irak, durante un discurso en el que reconoció que las fuerzas en EE UU han sufrido serios reveses. El Pentágono tiene actualmente 160.000 soldados en Irak, tras enviar refuerzos para las elecciones.
Fuerzas estadounidenses e iraquíes pusieron ayer en marcha una operación para desbaratar la actividad rebelde en Ramadi, un día después de que, en una demostración de fuerza, decenas de insurgentes tomaran varias calles del centro de la ciudad durante dos horas. Unos 300 marines y 200 soldados del Ejército iraquí participan en la llamada Operación Zanca, última de una serie destinada a romper las redes rebeldes en la provincia de Al Anbar, epicentro de la insurgencia de los árabes suníes.
"El propósito de la operación es acabar con un grupo de terroristas que utiliza como base una zona de Ramadi para atacar a ciudadanos locales y a soldados iraquíes y estadounidenses", señaló un comunicado del Pentágono.

Segons EP els soldats americans van ser morts per una bomba de la "insurgència" i els militars dels Estats Units a l'Iraq sofriren "ataques rebeldes". L'acció en què van morir els soldats americans és identificada amb el terme "ataque". Aquests mateixos termes són utilitzats en diversos moments de la notícia per referir-se a altres accions bèl·liques i als seus protagonistes iraquians.

1.6. El Mundo

LA TRANSICION IRAQUI / El Ejército de EEUU bombardeó esta ciudad con fósforo blanco y destruyó el 72% de sus viviendas hace un año / El ataque eleva a 2.127 las bajas estadounidenses en operaciones de combate (Avantítol)
LA INSURGENCIA MATA A 10 MARINES EN UNA NUEVA DEMOSTRACIÓN DE SU FUERZA EN FALUYA (Títular)

El Pentágono los llama Artefactos Explosivos Improvisados y son la principal causa de muertes de soldados estadounidenses en Irak. Anteayer, una de esas bombas de fabricación casera mató a 10 soldados de la Infantería de Marina en las afueras de la ciudad de Faluya. El mando militar norteamericano esperó hasta ayer, viernes, para informar de este episodio.
El ataque es el más grave que sufren las fuerzas de ocupación de Irak desde que el 3 de agosto 14 marines perdieron la vida en un atentado similar en Haditha, a unos 200 kilómetros al norte de Bagdad, en un atentado atribuido al grupo integrista Ansar al Sunna. Con estos 10 muertos, el número de militares estadounidenses caídos en Irak asciende a 2.127 Los heridos oscilan entre 15.000 y 48.100, según las fuentes.
Las autoridades militares estadounidenses han informado de que el atentado se produjo cuando un grupo de infantes de marina patrullaba a pie por una carretera. La bomba mató a 10 de ellos en el acto e hirió a otros 11, cuatro de ellos de gravedad.
Este tipo de operaciones constituyen el método predilecto de las guerrillas para atacar a los estadounidenses, ya que sólo exige juntar unos cuantos proyectiles de artillería y ensamblarles un detonador. La bomba se activa a distancia, con mecanismos tan sencillos como las llaves de un garaje, aunque en las últimas semanas los iraquíes están empezando a utilizar sistemas más sofisticados.
Un golpe de efecto
El ataque de Faluya no sólo es una carnicería. Es un duro golpe psicológico para la Administración de Bush porque tiene lugar en un momento en el que la Casa Blanca y el Pentágono están en plena ofensiva de relaciones públicas para convencer a la opinión pública estadounidense de que EEUU está ganando la guerra. El jueves, el general Rick Lynch, uno de los mandos del Ejército de Estados Unidos en Irak, dijo que "en noviembre sólo ha habido 23 atentados suicidas, la cifra más baja en los últimos siete meses, como consecuencia directa de la efectividad de nuestras operaciones".
Esa estadística ha sido aceptada por muchos medios de comunicación estadounidenses como la muestra que de la situación en Irak está mejorando. Sin embargo, la realidad es la contraria. En noviembre murieron 84 soldados estadounidenses, lo que lo convierte en el tercer peor mes del año para Estados Unidos en Irak, tras octubre y enero.
De hecho, según se desprende del discurso del propio presidente de EEUU, George W. Bush, el miércoles pasado en la Academia de la Marina de Anápolis, los ataques contra soldados estadounidenses no suelen ser llevados a cabo por fundamentalistas islámicos suicidas, sino por guerrillas vinculadas a tribus suníes. A juicio de Bush, las facciones integristas sólo son "responsables de la mayor parte de los atentados suicidas, las decapitaciones y las demás atrocidades que vemos en televisión". Según informaba ayer The New York Times, Estados Unidos estima que hay al menos 100 organizaciones diferentes combatiendo a los estadounidenses en Irak.
Bush hizo esas declaraciones en un discurso en el que afirmó que "América no echará a correr frente a los asesinos y a los autores de atentados con coche bomba, mientras yo sea vuestro comandante en jefe". Ese mismo día, la Casa Blanca difundió el documento llamado Estrategia nacional para una victoria en Irak.Veinticuatro horas después, las guerrillas respondían a tantas soflamas por la vía de los hechos tomando durante dos horas gran parte de la ciudad de Ramadi, capital de la provincia de Al Anbar.Un soldado estadounidense murió durante los combates.
El simbolismo del ataque es mayor porque se ha producido en Faluya, una ciudad que fue aplanada por los estadounidenses en una sangrienta ofensiva hace un año, después de que hubiera sido durante meses un territorio controlado por las guerrillas. La ofensiva estadounidense causó daños o destruyó el 72% de las viviendas de la ciudad, pero no acabó con la resistencia. De hecho, el miércoles pasado otros dos marines murieron en Faluya.
Estados Unidos está tratando de coordinar con el Gobierno iraquí un plan para dividir a las guerrillas, al diferenciar entre los seguidores de Sadam Husein, los integristas -muchos de ellos extranjeros, como Abu Musab al Zarqaui- y las guerrillas suníes árabes, que constituyen la mayor parte de la oposición. El objetivo de Washington y Bagdad es hacer que los árabes suníes abandonen la resistencia. Eso dejaría a la guerrilla prácticamente sin efectivos.
Según Anthony Cordesman, del Washington Centro de Estudios Estratégicos e Internacionales (CSIS) de Washington, menos del 10% de los insurgentes son extranjeros.

EEUU CONTRATACA EN RAMADA (Titular)

El Ejército estadounidense emprendió ayer una ambiciosa operación bélica en la ciudad rebelde iraquí de Ramada, apenas un día después de que decenas de insurgentes asaltaran sus calles y las controlaran durante horas, según Efe.

Ramadi fue escenario el jueves de un asalto rebelde en el que participaron unos 400 hombres enmascarados y dotados con armas ligeras y lanzagranadas. Los insurgentes irrumpieron en varios edificios oficiales, pasearon por las calles y lanzaron proyectiles contra puestos militares norteamericanos, antes de retirarse por su propio pie, según testigos.

El diari EM, per referir-se als causants de la mort dels soldats nord-americans utilitza els termes "insurgencia" i "insurgentes". Pel que fa a l'acció duta a terme per aquests, els mots emprats són "ataque" i "atentado". Per referir-se als grups iraquians que utilitzen la violència contra les forces nord-americanes i els seus aliats, EM utilitza també en aquesta notícia en diverses ocasions el terme "guerrilla". Per referir-se a les accions dels grups armats iraquians, EM, a més dels termes "ataque" i "atentado", també utilitza en aquest text els termes "combates" i "operaciones".

2. La descripció dels fets de Fal·luja

2.1. Els actors

Els termes utilitzats en els sis articles són "insurgents" i "insurgència", "rebels" i "guerrilla" -"insurgentes", "insurgencia", "rebeldes" i "guerrilla", en espanyol. Els dos primers ens situen en un escenari d'utilització de la violència contra l'autoritat, de no reconeixement de l'autoritat. El terme "guerrilla", en canvi, dóna una certa legitimitat a l'ús de la violència, ja que suposa l'existència d'un opressor, exterior o interior.

· Insurgents, insurgència (insurgentes, insurgencia): El Mundo (1), El Periódico de Catalunya (3), Avui (1), El País (5), El Punt (3). Aquests mots són emprats tretze vegades.
· Rebels (rebeldes): El Periódico de Catalunya (1), Avui (1), El País (3). Aquest mot apareix cinc vegades.
· Guerrilla: El Mundo (6). Aquesta paraula apareix sis vegades, però únicament en un diari.

2.2. Les accions

El terme "atemptat" -o "atentado"- ens situa en el camp semàntic del terrorisme, és a dir, de la violència il·lícita. Per contra, el terme "atac" ens acosta a la idea de guerra, és a dir, de violència sotmesa a regles i practicada per dues autoritats de legitimitat comparable i reconeguda.

Es confirma, doncs, la dicotomia de què parlàvem en relació als actors. Unes vegades els insurgents o rebels atempten contra l'autoritat representada pels EUA, unes altres la guerrilla ataca les forces militars que han envaït l'Iraq. Ara bé, mai no hem trobat en cap d'aquestes notícies que la guerrilla faci atemptats, però sí que hem trobat casos en què els insurgents o els rebels fan atacs. Això ens obliga a matisar el que hem dit fa un moment: els termes "insurgents", insurgència" i "rebels", i els seus equivalents espanyols, situen els fets en una posició menys decantada cap a la interpretació terrorista del que podria fer suposar la definició que ens en proporcionen els diccionaris. A més, hi ha altra consideració a fer-hi: el terme "atac" actua com un genèric que dins un determinat context pot ser equival a "atemptat". Així doncs, "atac" pot funcionar com a sinònim discursiu d'"atemptat", per exemple, per evitar la repetició de la paraula "atemptat".

Atemptat (atentado): El País (1), Avui (2), El Periódico de Catalunya (1), La Vanguardia (2), El Mundo (2). Aquesta paraula és utilitzada vuit vegades.
Atac (ataque): Avui (1), El Periódico de Catalunya (2), El País (3), El Mundo (5). El mot apareix onze vegades.

2.3. La presència dels EUA a l'Iraq

Quatre dels sis diaris estudiats, LV, EPC, EP i EM, parlen en algun moment d'invasió de l'Iraq o d'ocupació nord-americana. Cal remarcar que els mots "invasió" i "ocupació" tenen connotacions diferent. Així, les connotacions de combatre una "ocupació" no són les mateixes que combatre una "invasió":

"La Asociación de Ulemas Musulmanes recordó, por su parte, que Oshtoff, de 43 años y convertida al islam, está casada con un iraquí y que Alemania mantuvo una postura positiva frente a la invasión de Iraq [...]" (LV)

"En un dels atacs més mortífers comesos contra les tropes nord-americanes des de la invasió del país àrab, 10 marines van morir i 11 van resultar ferits a prop de Fal.luja [...] " (EPC)

"Según cifras recopiladas por el Pentágono, 2.125 soldados de EE UU han muerto en Irak desde el comienzo de la invasión, en 2003 [...]" (EP)

"El ataque es el más grave que sufren las fuerzas de ocupación de Irak desde que el 3 de agosto 14 marines perdieron la vida en un atentado similar en Haditha [...]" (EM)

Aquesta visió del conflicte és coherent amb la tria lèxica dels termes "guerrilla" i "atac", i és incoherent amb la dels termes "rebels", "insurgència" i "atemptat". Aquests darrers termes són, com a mínim, els utilitzats als comunicats militars dels Estats Units i pel seu president. Per tant, es pot formular la hipòtesi que aquesta terminologia de les fonts oficials nord-americanes influeix en la pràctica periodística dels diaris catalans i espanyols, fins i tot quan el periodista o el mitjà té una posició presa que divergeix de la de la font oficial.

3. La descripció dels fets de Ramadi

3.1. Qui va prendre Ramadi?

El Punt, que reprodueix literalment la notícia d'EFE, parla d'assalt de Ramadi per part de la insurgència: "Ramadi va ser l'escenari dijous d'un assalt de la insurgència en el qual van participar uns 400 homes emmascarats amb armes lleugeres i llançagranades. Els insurgents van irrompre en diversos edificis oficials [...]"

L'Avui parla de "l'espectacular acció de dijous dels membres d'Al-Qaida, en què els insurgents es van passejar pel centre de la capital de la província d'Al-Antar en una clara demostració de força de cara a les eleccions del pròxim 15 de desembre". Per tant, per a l'Avui Ramadi va ser presa per insurgents membres d'Al-Qaida.

Segons EPC, Ramadi va ser assaltada per rebels: "...uns quants centenars [de rebels] van assaltar la ciutat de Ramadi, capital de la província d'Anbar, i es van apoderar del centre de la ciutat -feu de la insurgència- durant dues hores."

EP diu: "Fuerzas estadounidenses e iraquíes pusieron ayer en marcha una operación para desbaratar la actividad rebelde en Ramadi, un día después de que, en una demostración de fuerza, decenas de insurgentes tomaran varias calles del centro de la ciudad durante dos horas."

EM utilitza com a font l'agència EFE i per tant fa un article molt semblant al d'El Punt:

El Ejército estadounidense emprendió ayer una ambiciosa operación bélica en la ciudad rebelde iraquí de Ramada, apenas un día después de que decenas de insurgentes asaltaran sus calles y las controlaran durante horas, según Efe.
Ramadi fue escenario el jueves de un asalto rebelde en el que participaron unos 400 hombres enmascarados y dotados con armas ligeras y lanzagranadas. Los insurgentes irrumpieron en varios edificios oficiales, pasearon por las calles y lanzaron proyectiles contra puestos militares norteamericanos, antes de retirarse por su propio pie, según testigos.
Tots els diaris, doncs, coincideixen a dir que Ramadi va ser presa o assaltada per la insurgència o pels rebels. Ara bé, un diari, l'Avui precisa que els insurgents eren membres d'Al-Qaida:

La matança va coincidir amb l'inici d'una ofensiva de les tropes dels Estats Units a la veïna Ramadi en resposta a l'espectacular acció de dijous dels membres d'Al-Qaida, en què els insurgents es van passejar pel centre de la capital de la província d'Al-Anbar en una clara demostració de força de cara a les eleccions del pròxim 15 de desembre.
Això ens indica que, com a mínim per a l'enviat de l'Avui a l'Iraq, el terme "insurgència" està a prop de l'àmbit semàntic del terrorisme. La font no citada per l'Avui d'aquesta informació podria ser un comunicat del comandament militar dels Estats Units a Bagdad que reproduí, parcialment, el mateix dia, el diari italià La Repubblica:

Un commando di terroristi incappuciati aveva tenuto per un po' in scacco la città di Ramadi.

Il comando militare USA a Bagdad ha definito "solo propaganda" i video che mostrano i guerrigleri girare indisturbati per le vie di una città deserta, ipotizzando che si tratti di clamorosi falsi. Ma ha poi difatto ammesso la cosa lanciando l'"Operazione Shank", un'offensiva militare condotta da trecento marines e duecento militari con l'obiettivo di "distruggere un gruppo terrorista che utilizza l'area di Ramadi come base per i suoi attacchi contro i cittadini di quella città, contro les forze irachene e contro i militari americani."
La Repubblica parla d'un "commando di terroristi" i el comunicat que li serveix de font parla de "gruppo terrorista". No hi ha cap referència explícita a Al-Qaida ni a cap altre grup armat identificat. Cal tenir en compte que el diari italià no transcriu tot el comunicat i, per tant, no es pot descartar que la referència directa a Al-Qaida hi fos en un altre paràgraf. Resulta molt sorprenent, en l'article que citem de La Repubblica, que es refereixi al grup armat que va irrompre a Ramadi amb dos mots aparentment incompatibles com són "guerrigleri" i "terroristi". Una vegada més, fa la sensació que el terme "terroristi" apareix per mímesi amb el contingut del comunicat militar nord-americà, que pel seu caràcter de font oficial exerceix una forta influència fins i tot sobre periodistes que tenen una posició política davant del conflicte diferent de l'expressada per la font oficial.

En el fragment citat, l'Avui no havia utilitzat la paraula "terrorisme" ni la paraula "terrorista". Sí que ho fa, però, al subtítol i al paràgraf següent:

En un altre gest per garantir la seguretat dels comicis, el ministre de l'Interior va prohibir ahir l'entrada d'àrabs estrangers a l'Iraq fins al dia de les eleccions. El govern pretén així evitar la possible infiltració de terroristes, tot i que la majoria penetren al país il·legalment per punts fronterers sense vigilància.
Per a EPC, en canvi, el tancament de fronteres es va produir perquè "tant el govern iraquià com Washington asseguren que per allà [la província d'Anbar] entren al país miltants estrangers". Allò que per a l'Avui és una "infiltració de terroristes" per a EPC és una entrada de "militants estrangers":

Durant les últimes setmanes, l'Exèrcit nord-americà ha posat en marxa fins a cinc grans operacions a la província d'Anbar, la més gran en extensió de l'Iraq. Es tracta d'un territori que té fronteres amb Jordània i Síria, i tant el Govern iraquià com Washington asseguren que per allà entren al país militants estrangers amb l'objectiu de sumar-se als grups armats.
L'objectiu d'aquests militants estrangers és, segons EPC, "sumar-se als grups armats". La lògica discursiva de l'article de l'Avui indueix el lector a pensar que aquests "terroristes" que s'infiltren al país s'afegeixen a d'altres que ja hi estan actuant, com demostra l'acció d'Al-Qaida a Ramadi. De fet, aquesta visió del conflicte de l'Iraq que interpreta determinats atacs contra els soldats americans com a actes terroristes ja és present al diari Avui des de l'inici de l'article, com ho demostra aquest subtítol:

Bagdad veta l'entrada al país d'àrabs estrangers per evitar la infiltració de terrroristes
Sobre la qüestió de qui entra a l'Iraq per lluitar contra els EUA, cal dir que l'Avui assumeix el discurs de l'exèrcit nord-americà, fet que no passa amb EPC.

3.2. Quants eren a Ramadi?

La lectura aïllada de qualsevol d'aquests diaris permet al lector fer-se una idea aproximada del nombre d'efectius que van protagonitzar l'acció de Ramadi, Ara bé, si es llegeixen tots, aquesta idea aproximada queda desdibuixada, ja que EP i EM parlen de desenes, EPC, parla de centenars, i El Punt i EM parla d'uns 400. El cas més confús és el d'aquest últim diari, EM, que parla de "decenas de insurgentes" al lead, mentre que a l'últim paràgraf de l'article augmenta la xifra fins a "unos 400 hombres enmascarados".

3.3. Quants militars nord-americans han mort a l'Iraq?


Tot i que les diferències són petites, és també força sorprenent que els diaris no es posin d'acord en una qüestió com aquesta en què, tractant-se de ciutadans dels EUA i havent-se de fer la repatriació del cos i la comunicació als parents, la xifra hauria d'estar perfectament establerta: Avui i EP, 2.125, EPC, 2.120, EM, 2.127. La xifra d'EPC es refereix als morts després de la caiguda del règim de Saddam Hussein, mentre que les altres xifres es refereixen a tots els militars dels Estats Units morts a l'Iraq des del mes de març de 2003. Si aquestes xifres són certes podem deduir que durant el mes que es va produir entre l'inici de la invasió de l'Iraq i la caiguda de Saddam tan sol hi ha haver 5 o 7 baixes nord-americanes. Certament, no és impossible, però fa sospitar, si més no, que no es tracti d'un error.

4. Conclusions


Tots els diaris utilitzen, en algun moment, el terme "atemptat" o "atentado" per referir-se a l'acció que va causar la mort de 10 marines dels Estats Units a Fal·luja. En un, l'Avui, aquesta tria lèxica és coherent amb la tendència general de l'article, que es decanta clarament cap a la interpretació terrorista de la situació de l'Iraq -apareix dues vegades el terme "terrorista" i una "Al-Qaida". En un altre diari, EM, l'ús del terme "atentado" resulta incoherent amb la profusió per tot l'article del terme "guerrilla" i amb el fet que consideri l'Iraq un país ocupat per una potència estrangera. La resta de diaris -El Punt, EPC, LV i EP- es mantenen en l'ambigüitat, utilitzant termes que tant poden usar-se en una interpretació terrorista dels fets com en una de bèl·lica: "atemptat" i "atentado" són paraules que pertanyen al camp semàntic del terrorisme. Un atemptat és sempre un acte terrorista, però un "atac" pot ser ho o no. El mot "atac" se situa dins del camp semàntic de la guerra o del joc. Ara bé, sovint apareix acompanyat de l'adjectiu "terrorista", cosa que situa el sintagma que en resulta dins d'aquest camp semàntic. Una "insurrecció" pot ser-ho contra l'autoritat establerta o contra l'autoritat legítima. En aquest segon cas, el mot "insurrecció" podria decantar-se cap a l'àmbit semàntic del terrorisme. En el primer cas, no necessàriament. La presència en aquests diaris dels termes "atemptat"/"atentado", d'una banda, i "invasió"/"invasión" o "ocupació"/"ocupación", d'una altra, contribueix a mantenir l'ambigüitat dels textos de les notícies. L'ambigüitat és major, però, a EM perquè en aquest diari hi sovinteja el terme "guerrilla". Així doncs, pel que fa a EM més que d'ambigüitat podríem parlar de contradicció, ja que en un mateix article per referir-se a un mateix fet o situació s'empren paraules que pertanyen a camps semàntics diferents i fins i tot incompatibles des del punt de vista ideològic.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Fal·luja i Ramadi: Dos exits per a la democracia
19 gen 2006
Per sort a Catalunya al contrari d'Iraq, encara pot haver-hi diaris i gent que tinguin punts de vista diferent
Re: Fal·luja i Ramadi: les contradiccions de la premsa davant del conflicte de l'Iraq
25 gen 2006
Entrevista a Robert Fisk: "No deixem que escriguin la història de la nostra vida"


Kent (Anglaterra), 1946
Resideix a Beirut
Autor de 'La gran guerra per la civilització' (La Magrana)

Bin Laden va recomanar a la Casa Blanca la lectura dels articles de Robert Fisk a The Independent perquè la seva veu era neutral. El periodista, que l'ha entrevistat tres vegades, inicia amb el líder d'Al-Qaida La gran guerra per la civilització, una monumental història del Pròxim Orient amb trets de memòria apassionada.

--Bin Laden ha llançat una amenaça en plena promoció del seu llibre...
--¡És una coincidència! Encara que ja m'havia passat. En una conferència als EUA en què havia de parlar d'ell, es va emetre una cinta i vaig haver d'improvisar un altre text.

--Vostè el coneix bé. ¿Com interpreta la seva oferta de treva?
--És part del joc. Bin Laden sabia que l'oferta de treva seria rebutjada. Però quan es produeixi un atac --i sospito que alguna cosa passarà--, podrà dir que va oferir una treva.

--¿Alguna cosa passarà? A la llista de candidats hi figura Espanya.
--¡Oh, no crec que aquella gent, al seu soterrani, a l'Afganistan, el Pakistan o l'Aràbia Saudita, estudiï quin país hi posa o hi deixa de posar! Els que sempre seran a la seva llista són EUA, Gran Bretanya i Austràlia. A mi, el que m'ha sorprès és que Chirac digui que respondrà a un atac amb armes nuclears. ¡És ridícul! ¿Contra qui les llançarà?

--Potser le president galleja...
--Miri, l'11-S va permetre a l'Administració de Bush la creació d'un entorn de por. I els nostres líders es van apuntar a abusar de la paraula "terror", a creure que tenien el dret de dir que el món ha canviat per sempre. Es va començar a parlar de tortura... I jo dic: "No permetré que canviïn el meu món". Els drets humans han de continuar important tant com abans de l'11-S.

--¿Tot pel petroli?
--Pel petroli i per la necessitat de projectar una força militar. El pla d'Amèrica del Nord per al segle XXI és garantir els seus recursos, per continuar sent una potència sense oponent. I per a això s'ha de convèncer la població que s'està en perill. És així com s'estableix un estat d'obediència. Però si permetem la guerra contra el terrorisme, els donem poder per torturar a Guantánamo, per exemple.

--Ho diu en plural, vostè, i la partida la juguen molt pocs.
--¡No hem de deixar que governs, militars i periodistes escriguin la història de la nostra vida! L'exemple és l'Iran. Volen que tremolem dient que té armes nuclears. I no en té.

--Això va passar amb l'Iraq i miri...
--Doncs hem d'aixecar el dit i dir: "Alto, ¿i el Pakistan? ¿i Corea del Nord?". Quan Collin Powell va llançar aquell discurs sobre les armes de destrucció massiva a l'Iraq, jo era a Nacions Unides. Vaig trucar al meu diari i els vaig dir que tot allò era porqueria. ¡Si a l'Iraq no funcionaven ni els trens!". Doncs, mentre jo escrivia això, The New York Times titulava: "Collin Powell adverteix de les armes de destrucció a l'Iraq".

--D'aquí ve el seu prestigi, senyor Fisk.
--No sóc un corresponsal únic al món. Només crec que el periodisme hauria de ser una vocació, no una manera de pagar la hipoteca. Però, quan veig la gent feliç, amb fills, em pregunto si he fet bé en aquests 30 anys. El preu ha sigut alt i no crec que hagi canviat les coses.

--¡La seva informació sobre la massacre de Qana, al Líban, sí que les va canviar!
--Potser... El 1996, l'artilleria israeliana va assassinar un centenar de refugiats libanesos en un campament de l'ONU. La meitat eren nens. Un soldat de l'ONU ho va gravar i em va deixar copiar la cinta. Vaig publicar a primera pàgina que Israel mentia al negar-ho. I Shimon Peres, que es presentava a la reelecció, va acabar perdent.

--Ho veu... ¿El conflicte palestino-israelià té una sortida?
--La base per a la creació de pau al Pròxim Orient passa pel compliment de la resolució 242 del Consell de Seguretat, que obliga a la retirada de les tropes de territoris ocupats en la guerra del 1973. Però, si Hamàs aconsegueix més poder en aquestes eleccions, la situació serà més complexa. No ho sé. Potser és tard...

--Dels errors de percepció occidental, ¿quin és el més nefast?
--Arribar amb tancs i helicòpters, i anunciar que els alliberarem. ¡Les dones a l'Afganistan encara porten burca i l'anarquia governa l'Iraq! El que els musulmans volen és alliberar-se de nosaltres. Hem creat molts dels seus dictadors i esperem que siguin clients nostres, però els tractem com si fossin nens. ¡No ens importen! ¡No ens importa la gent! El que importa és la terra i els recursos.

--Intueixo que el seu pronòstic per a aquest segle és negre.
--La situació no havia sigut mai tan perillosa com ara, i no només per a la regió. Per al món. No destruirem Al-Qaida amb tancs. S'ha de portar justícia al Pròxim Orient.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more