Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: amèrica llatina : pobles i cultures vs poder i estats
Brasil: Guaraní Caiouà demanden Justícia a Dourados- MS
17 gen 2006
Ahir dia 10 de gener, els indígenes Guaraní Caiouà, Nhandeva i Terena van protestar a la ciutat de Dourados, reivindicant la devolució del territori Nhande Ru Marangatu
342594.jpg
342770.jpg
CMI Goiânia 12/01/06


Ahir dia 10 de gener, els indígenes Guaraní Caiouà, Nhandeva i Terena van protestar a la ciutat de Dourados, reivindicant la devolució del territori Nhande Ru Marangatu –d’on van ser desallotjats els Caiouà el 15 de desembre passat-, el càstig a l’assassí de Dorvalino Rocha –mort dies després del desallotjament per un vigilant contractat pels “fazendeiros�-. A més d’això, demandaren solució per a tots els conflictes de territori indíena a mato Grosso do Sul i el càstig per als assassins de diversos líders indígenes, impunes fins avui.

La manifestació va començar sobre les vuit del matí, a l’aldea de Dourados, quan prop de 250 indígenes van sortir en marxa i van caminar uns 5 kilòmetres fins a Antônio João, on es van trobar amb altres indígenes vinguts de varies aldees de MS. En aquell lloc, diversos líders indígenes van realitzar discursos solidaritzant-se amb la situació dels germans a Nhande Ru Marangatu, fent una crida a la lluita pels seus drets “La Justícia només actua per la nostra pressió�, va dir el líder de Pananbizinho, valdomiro Osvaldo Aquino. Per al líder Avelino, de Porto Lindo, només amb protestes i manifestacions constants la lluita indígena tindrà validesa. Un manifest del poble Guaraní Caiouà de Mato Grosso do Sul va ser llegit per un dels líders del moviment a MS, Anastácio Peralta. Mentres es feien els discursos, els sacerdots dançaven i cantaven. Es van mostrar diverses pancartes amb frases dirigides a la població, i frases de protesta. Un dels líders de Nhande Ru Marangatu, Hamilton Lopes, va relatar el patiment pel que tots havien passat, des del desallotjament fins a la situació precària en que viuen al marge de la carretera Entre llàgrimes, va lamentar la mort dels líders indígenes.

Seguidament els manifestants van continuar la marxa pels carrers de laciutat fins a la seu del Ministeri Públic (interior) Federal de Dourados. Allà van ser rebuts pel Procurador General de la República, Charles Stevan i per l’antropòleg del MP, Marcos Homero. Davant l’edifici del MP, els indígenes van relatar els problemes que venen enfronant, com les amenaces de mort per part dels “fazendeiros� i la desnutrició de les criatures, demandaren justícia en relació a la impunitat dels que atempten contra ells, i la resolució dels conflictes per la terra, principalment per la situació de Nhande Ru Marangatu. Van enfatitzar que els indígenes sónb tractats no com éssers humans, sinò com a animals, essent menys valorats que els caps de bestiar dels “fazendeiros� un grup d’infants indígenes va interpretar la cançó “Brasil�, que parla de la situació dels Guaraní Caiouà.

Es va llegir i entregar una carta al Procurador Charles Stevan, que va aclarir als indígenes com s’estan encaminant alguns dels seus problemes cap a la Justícia. Ell mateix va suggerir que marxèssin d’allà i marxèssin cap a la Justícia Federal a fi d’aconseguir una audiència amb el jutge federal Roberto Polini, buscant sensibilitzar-lo sobre la lluita indígena Roberto Polini va ser el jutge que va concedir la “reintegració de la possessió� de l’àrea de Nhande Ru Marangatu als “fazendeiros� i va negar la demanda de presó preventiva per al vigilant de l’empresa Gaspen, João Carlos Gimenez, que va matar l’indígena Dorvalino Rocha. La idea va ser acceptada, i la marxa va continuar cap a la seu de la Justícia Federal, però el jutge no havia arribat.

Els indígenes van resoldre llavors esperar i van iniciar novament les seves dances i cants, tot i trobar-se sense menjar i amb molta calor. Dos vehicles de la Policia Federal van arribar a la zona per ordre del jutge, que havia estat avisdat de la presència dels manifestants, per averiguar com estava la situació, i un dels vahicles va romandre fins al final de l’audiència, qu va ser capo al final de la tarda. Una comissió formada per líders i el Procurador Charles va ser rebuda pel jutge Polini, que va escoltar els relats i les demandes respecte als abusos que la comunitat ha patit, El jutge, per la seva banda, va informar que està deixant el càrrec, que serà assumit per dos jutges nous.

De totes maneres, va assumir el compromís d’agilitzar el peritatge antropològic de dues àrees, Sucuri’y i Nhande Ru Marangatu, i treballar per a la creació d’un Forum Especial sobre la qüestió indígena.

El Procurador Charles va informar als indígenes que procurarà sensibilitzar els jutges nous sobre la seva causa, inclòs intentant dur-los a visitar les aldees, i va reforçar dient que les protestes i les manifestacions han de continuar, doncs ell sol no té força per enfrontar els poders que s’oposen als indígenes L’acte es va tancar amb parlaments d’alguns líders, que van considerar positiiu el resultat de la manifestació, i van afirmar que la lluita continuarà, fins que els seus drets siguin plenament respectats.

La situació dels Caiouà als marges de la carretera 384 és greu

Els indígenes que es troben acampats als marges de la carretera MS 384, que uneix els municipis de Antônio João i Bela Vista, van patir la destrució de les seves cases i pertinences pels “fazendeiros�, que no els deixen tenir accés als seus horts, ni permeten que busquin llenya dins l’àrea disputada. La FUNAI i el Ministeri Públic (ministeri de l’interior) a Dourados intenta impedir la destrucció dels cultius dels indígenes, o almenys fer una valoració dels perjudicis per poder indemnitzar-los, però els “fazendeiros� pressionen per destruir-ho tot al més ràpid possible. El problema més gran és que els tècnics que haurien de fer aquesta valoració no han estat enviats per la FUNAI, que alega manca de fons,

Els indígenes relaten que han rebut amenaces de mort d’homes desconeguts. Algunes d’aquestes amenaces van ser fetes de manera clara, dient als indígenes que per a que no retornin a la “fazenda� Santa Creuza (anomenada Pikyri pels Caiouà), per recollir les pertinences o treballar en els cultius, ja que si això succeeix seran morts. Els homes que van efectuar aquestes amenaces també volien saber que era el responsable del campament de la carretera la “fazenda� Santa Creuza té prop de 800 hectàrees dins de l’àrea de Nhande Ru Marangatu, i es troba a 5 km d’ Antônio João.

Els acampats a la carretera viuen ara de manera totalment diferent a la tranquilitat i abundància que tenien a les seves terres Les barraques de lona són precàries, no suporten les plujes fortes i són molt calentes, més en aquesta època de l’any. El menjar arriba a través de donacions d’òrgans estatals, com Funasa, i d’altres entitats de suport, però són insuficients, ja que moltes famílies asseguren estar passant fam. No hi ha condicions mínimes d'’igiene i l'’igua que utilitzen ve de canonades improvisades pels indígenes que porten l’aigua a uns pocs i petits dipòsits. A causa del calor, l’aigua s’acaba escalfant, ja que les canonades es troben descobertes. “És necessari que l’alcaldia d’Antônio João obri una cuneta per a la canonada, per qvitar que quedi exposada al Sol�, demana Rosa Ribeiro, que viu a Campestre, però va resoldre acampar als marges de la via, per quedar-se juntament amb la seva germana. Un altre problema és el tràfic constant de cotxes i camions per la via, que aixeca polsegam constantment, amenaça les criatures que juguen a la carretera i als marges, a més del soroll durant tot el dia i tota la nit.

Si no fos suficient amb això, encara existeix l’amenaça dels agrotòxics que són usats als cultius de soja que arriben als marges de la carretera, al costat mateix de les barraques montades pels indígenes. “Estic molt preocupat amb la situació, principalment pels infants, que poden ser enverinades�, diu Dário Peralta, un dels acampats. “Això és molt greu, ´ñes necessari que la Funai i la Funasa facin alguna cosa per protegir-nos�diu. La Funaivfa ser avisada i va informar que ha trucat al “fazendeiro� demanant que s’aturés de ruixar l’agrotòxic Segons Sebastião Pedro, agent de la Funasa a Campestre, una criatura ja va ser intoxicada, i la seva situació és gru ja que la desnutrició és severa. Aquest infant va ser dut a l’hospital d’Antônio João per rebre tractament, juntament amb un altre infant que pateix desnutrició. I aquestes no són les úniques, 25 criatures més es troben en el mateix estat de desnutrició. Sebastião relarta que a Nhande Ru Marangatu la situació estava sent controlada, però que després dl desallotjament els casos han augmentat i poden sortir del control “Les condicions a la carretera són totes propícies per a que la salut de les criatures empitjori. No hi ha aigua fresca, hi ha molta pols, brutícia, agrotòxics dels cultius de soja i la mateixa pèrdua de llibertat de les criatures, ja que els pares tenen por de deixar-les jugar lliurement a causa del tràfic de cotxes� alerta. No obstant, el coordinador de la Funasa per a la regió, Gildo Galeno, es va mostrar insatisfet amb les denúncies fetes pels indígenes, alegant que la desnutrició no succeeix per falta de menjar. Ell va arribar a renyar els agents de Funasa a Campestre, que havien parlat de la situació calamitosa dels infants indígenes a alguns diaris la reacció de Gildo ha causat indignació a la comunitat Caiouà “Nosaltres hem de dir la veritat sobre el sofriment del nostre poble, no estem aquí per agradar a la Funasa. Aquest organisme existeix en funció dels indígenes i ha de treballar en pro d’ells� va dir Eugênio Morales.

Les persones adultes, per la seva banda, es ressenten per la pérdua de la seva terra, del seu model de vida, de la seva tranquilitat. “A la nostra terra teníem tot el que necessitavem, ara depenem de la caritat d’altres per menjar i hem d’afrontar aquestes condicions pèssimes, amb el calor i, quan plou, amb el fang que envaeeix les barraques�, reclama Polônia de Sousa. Tots es mostren angoixats amb la seva situació i, tot i esperar que es faci justícia, ja no creuen en ella. “Nosaltres respectem la llei i vam sortir pacíficament de l’àrea, però la llei no respecta els nostres drets� diu l’indígena Hamilton Lopes.
Mira també:
http://www.midiaindependente.org

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat