|
|
|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
|
per 18 febrer manifestacio |
16 gen 2006
|
|
|
|
SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR!
Les entitats i els moviments socials sotasignats, procedents d'una àmplia pluralitat de sectors socials i polítics catalans, volem intervenir en la conjuntura política oberta amb la reforma de l'Estatut i demostrar alhora la nostra preocupació pel clima hostil creat des de diversos cercles antidemocràtics en contra de les legítimes aspiracions polítiques i democràtiques del nostre país. Tot recordant la lluita de l'Assemblea de Catalunya en favor del restabliment de l'Estatut d'Autonomia com a mitjà per exercir el dret a l'autodeterminació, i rememorant també que fa vint-i-cinc anys la nació catalana sortí al carrer davant de l'ofensiva contra l'expressió de la seva identitat, ara veiem necessari tornar-nos a manifestar sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir!"
Els convocants estem convençuts i convençudes que cal exercir aquest dret per tal de garantir que les polítiques que es duen a terme estiguin d'acord amb les aspiracions i les necessitats del poble català i per tal d'afavorir el progrés social en drets de ciutadania i immigració, drets socials i laborals, llengua i cultura, medi ambient, polítiques de gènere, habitatge, tecnologies de la comunicació, educació, salut i seguretat, entre d'altres. Així mateix, afirmem que cap veritable autogovern és possible sense sobirania fiscal i tributària i sense inversions i infraestructures, relacions internacionals i cooperació.
Perquè som una nació i defensem la nostra identitat, com qualsevol poble hem de tenir el dret a poder decidir lliurement quin és el nostre futur.
Per tant, el que nosaltres decidim, ningú no ho ha de retallar. Per la llibertat i la democràcia, us cridem a tots i totes a sortir al carrer per manifestar-nos dient: "Som una nació i tenim el dret de decidir!"
Plataforma "Pel dret de decidir"
Podeu enviar les vostres adhesions a:
adhesions ARROBA tenimeldretdedecidir.org |
Mira també:
http://www.tenimeldretdedecidir.org/
http://www.tenimeldretdedecidir.org/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per 11 de febrer també pel dret a decidir |
16 gen 2006
|
MANIFEST DE LA CAMPANYA UNITÀRIA PER L'AUTODETERMINACIÓ
Des de fa mesos els polÃtics del Principat de Catalunya i del PaÃs Valencià estan immersos en la discussió sobre les reformes dels respectius estatuts d'autonomia. Però, que suposen els estatuts?
L'any 1978 s'aprovava a les corts generals espanyoles la Constitució, que fixava l'ordenament jurÃdico-polÃtic de l'estat espanyol. Per a sufocar les reivindicacions socials i nacionals à mpliament assumides, s'estableix una petita descentralització administrativa, mitjançant estatuts d'autonomia que donen pas a la creació de les anomenades Comunitats Autònomes. Acceptar l'estatut comportava acceptar les regles del joc constitucional espanyol, és a dir acceptar els lÃmits imposats per aquest i admetre els pilars bà sics del sistema: el capitalisme, la negació dels drets nacionals, la monarquia, etc.
L'actual reforma dels estatuts neix de la mà de les classes dominants, que són les més interessades a defensar-los, amb especial intensitat pel que fa al finançament, que la classe polÃtica del Principat ens ven com la solució als problemes de les classes populars. Hem de ser conscients que l'especulació, la precarietat, el tancament d'empreses i les deslocalitzacions, la destrucció del medi ambient i la terciarització, la discriminació per gènere, etc. continuen i continuaran mentre s'apliquin polÃtiques neoliberals que no garanteixen els drets socials bà sics (educació, salut, habitatge, estabilitat laboral, seguretat alimentà ria, energia, igualtat entre sexes...) i es mantingui un model econòmic que avantposa la propietat privada a qualsevol valor social. També es condemna un ampli sector de la societat catalana a la il·legalitat i la precarització, mitjançant polÃtiques repressives i d'exclusió, ja que els poders autonòmics volen assumir les competències d'immigració, però en cap cas proposen solucions diferents de les que ja aplica l'Estat.
Els estatuts suposen un atac directe a les aspiracions de llibertat dels Països Catalans. Es mantenen falsos sÃmbols identitaris, com la imposició de la "blavera" (bandera autonòmica al PaÃs Valencià ), i la negació de la unitat de la llengua, com també es nega el dret de les autonomies a federar-se entre elles. De la mateixa manera, els estatuts d'autonomia que ens proposen marginen la llengua catalana, fixen la cooficialitat del català , enlloc de l'oficialitat plena, mantenen el seccessionisme lingüÃstic i asseguren la disminució constant de l'ús i ensenyament del català a les aules per l'aprovació de lleis estatals, la imposició del castellà com a llengua vehicular a la justÃcia i la supeditació dels usos lingüÃstics al mercat capitalista (discriminació del català en l'etiquetatge i en el món audiovisual, per exemple).
No sorprèn, per tot això, que davant l'actual crisi del model d'â€?estat de les autonomiesâ€?, els dirigents estatals i autonòmics s'afanyin a renovar aquest pacte de submissió.No ens faran creure que l'estatut és de tots i totes. El que nosaltres necessitem és un procés constituent popular i democrà tic, per tal de construir un nou model de relacions polÃtiques, socials, econòmiques i laborals als Països Catalans. Per assolir aquest nou model hem de decidir lliurement el nostre futur, sense amenaces, ni coaccions, és a dir, hem d'exercir el dret a l'Autodeterminació.
NI REFORMES, NI ESTATUTS, AUTODETERMINACIÓ!
www.autodeterminacio.net |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per + |
16 gen 2006
|
Esqurerra Republicana de Catalunya convoca a la manifestació "en defensa de l'Estatut".
Esquerra es converteix en el primer partit parlamentari que dóna ple suport a la manifestació del 18 de febrer convocada per un centenar de col·lectius socials que defensen la integritat, sense retallades, del text estatutari. “El pròxim 18 de febrer tot Catalunya al carrer en defensa de l’Estatutâ€?, ha sentenciat el president d'ERC, Josep-LluÃs Carod-Rovira. Segons ell, ha arribat el moment de demostrar que el text â€?no aparegui només com el text aprovat pel Parlament sinó de tot el poble català â€?. El president d’Esquerra ha fet aquestes declaracions en el marc de les XIII Jornades Parlamentà ries d'Esquerra amb Eusko Alkartasuna, que se celebren avui i demà a Gasteiz i que serveixen per a analitzar els processos estatutaris respectius i l’avenç en autogovern i polÃtiques socials. |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per ERC sectaris |
16 gen 2006
|
|
Només recordar que EUiA ja fa dies que està adherida, així que això d'únic partit parlamentari és fals. I el que és més greu és la instrumentalització que se'n desprèn d'aquesta nota per part d'ERC: la mani del 18 no és Pro-Estatut és Pro-dret a decidir. ERC vol trencar el consens dins aquesta plataforma jugant a monopolitzar-la i és ben trist. Fora sectarismes i sinó que muntin una mani ells solets. |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per + |
16 gen 2006
|
Els darrers 75 anys hem patit quatre cops d'Estat, tots connectats amb l'statuts de Catalunya en una Espanya centralitzada per les necessitats de Madrid. Madrid no és Espanya i Catalunya, fins que no ens sigui dit el contrari, és tan Espanya com Madrid i tenim el dret a dir la nostra i viure com volem. Durant la dictadura del general Primo de Rivera, el 1925 el governador de Barcelona general Milans del Bosch, pare del colpista de 1981, prohibia per sis mesos el Barça: "Después de la música de la escuadra inglesa tocó la Marcha Real española que fue siseada por un buen número de espectadores. Al interpretar la referida música del himno inglés se le escuchó con respeto que merece y se aplaudió con verdadero entusiasmo, tratando con ello de establecer un contraste de significación ostensible de desafecto a España." El colpista general Franco el 1939 clausuraba no el Barça sinó tot Catalunya liquidant l'Estatut "en mala hora concedido." Els colpistes generals Armada, Milans del Bosch junior i el pistoler de Las Cortes el coronel de tràfic Tejero volien acabar amb el nou Estat de les Autonomies el 1981 i aconseguiren el "café para todos" de la Lofca. Ara tenim una nova amenaça de cop d'Estat si s'aprova el nou Estatut de Catalunya.
El Financial Times editorialitza a "Ostage a Catalunya," (en honor d'"Homenatge a Catalunya" de George Orwell): "El general Mena Aguado és un anacronisme històric. Els díes del pronunciamiento militar s'han acabat. Espanya és una sòlida i rica democràcia dins l'Unió Europea, una potència cultural i econòmica i un ciutadà internacional de nivell. Desgraciadament el general no va del tot desencaminat quan pretèn que l'article 8 de la Constitució permet a l'exèrcit defensar "l'integritat territorial" d'Espanya. La demanda que Catalunya sigui considerada una "nació" respon al desig cultural democràticament promogut per la seva gent. L'article 2 de la Constitució ja reconeix "nacionalitats" a Espanya. Tampoc la seva demanda de més autonomia judicial és motiu de cap alarma. Cal canviar la Constitució espanyola per garantir la supremacia del poder civil sobre el militar. Desgraciadament el PP a l'oposició, encara ferit per perdre el poder després de les bombes de Madrid el 2004, pretèn que el general Mena té raó. Aixó sí que representa una amenaça greu per la unitat d'Espanya i no els objectius autonòmics de Catalunya."
El president Zapatero, que no es deixa arrugar per les amenaces dels barons del PSOE i tampoc pels sabres, ràpidament ha destituit el general en cap de l'exèrcit espanyol per les seves declaracions anticatalanes. Però el neofranquista PP cada vegada és més autoritari. Us imagineu els cristians demòcrates alemanys donant suport a un cap de l'exèrcit colpista? Què pensaria el món d'Àngela Merkel? Què pensa el món de Rajoy? El mateix que els catalans, que no el voten ni pensen fer-ho, i sense ells mai manarà.
Turquia també té una clausula a la Constitució que dóna preeminència a l'exercit i no és precisament un model europeu amb cops d'Estat constants, democràcia imperfecta i militars perfeccionables. Tot Llatinoamèrica ha heredat la tradició espanyola del colpisme. L'únic país que no ha patit cops d'Estat és Costa Rica gràcies al president José María Figueres, català de Tarragona, que va pensionar l'exèrcit al guanyar les eleccions el 1948. Perquè volem un exèrcit que ha matat tants espanyols? Per a missions internacionals ja tenim l'exèrcit europeu. Fem com Costa Rica i pensionem l'exèrcit espanyol. Ens estalviarem més cops d'Estat que no fan cap bé a ningú. Qué té que veure l'exèrcit amb l'Estatut de Catalunya? Res de res. No creix Espanya millor que mai? Serem encara més l'enveja del món sense exèrcit i amb un nou Estatut sense cops.
Josep C. Vergés
15.1.06
A Statute Without Coups (Versió en anglès)
All Latin America has inherited the Spanish coup tradition. The only country which has not suffered coups d'Etat is Costa Rica thanks to president Jose Maria Figueres, a Catalan from Tarragona, who pensioned off the army after winning the 1948 elections
In the last 75 years we have suffered four coups d'Etat, all connected with the status of Catalonia in a Spain centralised for the needs of Madrid. Madrid is not Spain and Catalonia, until we are told differently, is just as much Spain as Madrid and we have every right to our say and to live as we want. During the dictatorship of general Primo de Rivera, in 1925 the governor of Barcelona general Milans del Bosch, father of the 1981 putschist, banned Barcelona Football Club for six months: "After the music of the British naval squadron the Royal March was played which was whistled down by a good number of spectators. When the British hymn was played it was heard with respect and applauded with real enthusiasm, trying this way to establish a contrast of obvious dislike for Spain." Putschist general Franco in 1939 banned not Barça but all of Catalonia, liquidating the Statute "conceded in an evil hour." Putschist generals Armada, Milans del Bosch junior and Cortes gunman, the traffic police colonel Tejero, wanted to finish off the new State of the Autonomies and succeeded in watered down "coffee for all" with the Lofca. Now we have a new threat of cup d'Etat if the new Statute of Autonomy of Catalonia is passed.
The Financial Times editorialises in "Hostage to Catalonia," (in honour of '"Homage to Catalonia" by George Orwell): "General Mena Aguado will go down in history as an anachronism. The days of the military pronunciamiento are over. Spain is a confident and prosperous democracy inside the European Union, a cultural and economic powerhouse and an international citizen of standing. Unhappily the general is not entirely wrong when he claims Article 8 of the Constitution empowers the army with defending the "territorial integrity" of Spain. The demand that Catalonia be considered a "nation" reflects a cultural desire supported democratically by its people. Article 2 of the Constitution already recognises "nationalities" within Spain. Nor should its demand for greater judicial autonomy cause alarm. Spain's Constitution should be amended to spell out the supremacy of civil over military power. Unfortunately the opposition Popular Party, still unreconciled to its ejection from power after the Madrid bombings of 2004, seem to think General Mena has a point. That could represent a greater threat to Spanish unity than Catalonia's autonomy ambitions."
President Zapatero has not flinched under threat from the PSOE barons and is not afraid either of sabre rattling, quickly sacking the general chief of the Spanish army for his anti-Catalan statements. But neofascist PP is increasingly authoritarian. Imagine the German Christian Democrats giving support to a putschist head of the army? What would the world think of Angela Merkel? What can the world think of Rajoy? The same as Catalans, who don't vote for him and will not do so and without them he will not govern.
Turkey also has a clause in its Constitution giving pre-eminence to the army and it is not exactly a European model, with constant coups d'Etat, an imperfect democracy and perfectible military. All Latin America has inherited the Spanish coup tradition. The only country which has not suffered coups d'Etat is Costa Rica thanks to president Jose Maria Figueres, a Catalan from Tarragona, who pensioned off the army after winning the 1948 elections. Why do we want an army which has killed so many Spaniards? For international missions we now have a European army. Let's do as Costa Rica and pension off the Spanish army. We would save on coups d'Etat which benefit no one. What has the army to do with the Statute of Catalonia? Absolutely nothing. Isn't Spain growing as never before? We will be even more envied in the world without an army and a new Statute without coups.
Josep C. Vergés
15.1.06 |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per + |
16 gen 2006
|
Després d’haver reflexionat sobre les intencions del General en Cap de la Força Terrestre, de Sevilla, hom pot dir que el seu projecte només pot ser fet i preparat per un exercit de covards. El covard és aquell que està mancat de vigoria espiritual. ¿Com pot tenir vigoria espiritual un home que s’atreveix a encarar i atacar amb exèrcits de terra, mar i aire, contra els catalans, quan sap que els catalans tenim les armes prohibides des de que varen ser conquerits per la força de les armes?. No es ser covard un individu que vol atacar a unes persones indefenses militarment, sense armes, ni instruments violents per poder-se defensar?. No es covard un individu que només pot dominar els altres a través de la violència perquè els atacats tenen prohibides les armes?.
Nosaltres, els catalans, estem argumentant amb la força de la paraula, l’energia de la democrà cia i la vigoria del pacifisme, i ells ens volen atacar sense paraules, sense arguments, i sense raons. Us hi esperem...!. ¿Quan tardareu en arribar?. ¿Per un vindreu?. Vindreu potser per allà on sempre heu vingut per derrotar-nos amb la violència i que mai no ens heu convençut?. ¿Vindreu amb tancs i avions?
I a més a més, cal proclamar que la Constitució de 1978, després de declarades les intencions del General en Cap de les Forces Terrestres, és antidemocrà tica. És antidemocrà tica per diverses raons. La primera, perquè la decisió d’anar militarment contra Catalunya no es fa per la vida de la sobirania, sinó pel desig insaciable d’uns militars cobejosos. Segona.- Perquè podent articular totes les solucions polÃtiques a través de la no-violència, i per camins pacÃfics, només és pensa en aplicar la guerra i el dolor. Tercera.- Perquè resulta totalment antagònica als camins del parlamentarisme que en definitiva son els que han d’ aprovar l’Estatut. Quarta.- L’article invocat pels militars de la Constitució de 1978, és idèntic al que establia per iguals finalitats “Los Principios Fundamentales del Movimientoâ€? que va instaurar el dictador General Franco.
En definitiva, si les intencions del General en Cap de les Forces Terrestres emparant-se amb la Constitució ens vol atacar militarment, no deixa de palesar que el Principat de Catalunya encara és un paÃs derrotat i conquerit per la força de les armes. Espanya no vol reconèixer cap “dret històricâ€? però si que vol mantenir vigent i legalment útil el “dret de conquestaâ€? que se’ns va aplicar el 1714. Si pels militars encara som subjectes de ser conquerits i ocupats això significa que els catalans no som lliures, atès que estem sotmesos sota els seu designis aplicats a través de la violència i el militarisme.
Us esperem...!. Han passat tres segles i encara no ens heu convençut. No podeu seduir-nos amb la vostra polÃtica. No teniu arguments. Mai no ens convencereu amb la força de la paraula!. Tampoc no ens podreu persuadir amb l’energia de les vostres raons!. I per això només trobeu com a solució fà cil i possible atacar-nos militarment, perquè sabeu que no tenim armes. Som un poble desarmat de violència, però armat ideològicament. La nostra força és el nostre desig de llibertat. La vostra ignomÃnia el vostre desig de sotmetre’ns.
Francesc Ferrer i Gironès
www.francescferrer.net |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per al final l'única que defensarà el dret a decidir serà la de l'11 de febrer |
16 gen 2006
|
Vist com s'estan posant les coses -ERC dinamitant el consens dins d'aquesta plataforma- queda clar que l'única manifestació que defensarà el dret a decidir i punt serà la de l'11 de febrer, que defensarà el dret d'autodeterminació. Espero que les entitats, col·lectius i partits polítics adherits a la campanya pel dret a decidir es posicionin davant aquest monopolització pro-Estatutària d'ERC.
Dret a decidir l'11 i 18 de febrer!!
ERC manipula i enganya, com sempre |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per + |
16 gen 2006
|
Iniciativa per Catalunya-Verds afirma que no s'afegirà a la manifestació del 18 de febrer perquè no és unitària.
CiU ha emès un comunicat de premsa avui al vespre en què reclama a ERC que pressioni al PSOE abans d'afegir-se a mobilitzacions. Hi afirma que respecta la convocatòria de la plataforma Pel dret de decidir, però que centrarà les seves energies en la negociació i que quan arribi l'hora de les mobilitzacions, si calen, no dubtarà en donar-los suport. |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per manifestant |
16 gen 2006
|
Com més serem, més pressió farem.
A què espera la gent??? Ara és el moment de sortir al carrer!!! |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per Contarem |
16 gen 2006
|
|
Agafare la calculada per tal d'esbrinar quants nazional socialistas surten al carrer. |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per VOTANT IC |
16 gen 2006
|
aquest d' IC son uns cagats només fan que el joc al PSC i al PSOE ja tornen a ser germanets petits i bon minyons de Montilla. Que DIUEN
els verds, euia i altres grupets que viuen d' ic.
Com a votant d' icv ESTIC BASTANT DECEBUT AMB AQUESTA GENT.JO ANIRÉ A LA MANIFESTACIÓ |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per Jo mateix |
16 gen 2006
|
|
Evidentment jo també hi aniré! A la del dia 18, es clar... |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per marc |
16 gen 2006
|
|
jo també aniré a la manifestació |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per un |
16 gen 2006
|
|
Doncs jo ja no ho sé... Desprès de les declaracions del Carod, la instrumentalització que sembla que ERC n'està començant a fer i com desde tots els mitjans se'n fa una lectura de manifestació de suport al estatut... |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per comuniska |
16 gen 2006
|
"Que DIUEN els verds, euia i altres grupets que viuen d' ic. "
EUiA anirà a la manifestació, va signar el manifest, i jo com a militant d'EUiA no entenc ni comparteixo la postura d'ICV, però, en qualsevol cas, són les seves contradiccions i no les nostres. |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per si piska, raska |
16 gen 2006
|
segur que no són les teves?.....
tu de comunista no en tens res, sort que d'aquí uns anys aconseguiras una poltrona i ens dexaràs "tranquils". |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per solidari |
17 gen 2006
|
|
manifestació el 18 de febrer! |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per XD |
17 gen 2006
|
La Intersindical-CSC es manifestarà pel dret a decidir del nostre país i contra les retallades a l’Estatut
Un centenar d’organitzacions sindicals –entre elles la Intersindical-CSC–, socials i polítiques, agrupades a l’entorn de la Plataforma pel dret de decidir, han convocat pel dissabte 18 de febrer a dos quarts de sis de la tarda a Barcelona una manifestació per exigir a la classe política que estigui a l’alçada de les necessitats i les aspiracions del poble català en el moment clau del debat estatutari.
La plataforma va presentar el dijous 12 de gener al Col·legi de Periodistes aquest acte central, que s’espera que sigui multitudinari i pel qual es va fer una crida al conjunt del món associatiu i polític a sumar-s’hi.
Entre els que van participar en la roda de premsa hi havia la secretària general de la federació d’ensenyament de la Intersindical-CSC, Blanca Serra, que des que es va constituir representa el sindicat a la Plataforma pel dret de decidir.
L'escriptor Víctor Alexandre, l'actriu Carme Sansa i el Teatre de Guerrilla han participat també en la presentació dels actes de la campanya i en la lectura del manifest, que compta amb més d'un centenar d'adhesions.
La Intersindical-CSC, des de la seva independència sindical, sempre ha demanat el respecte a les decissions que, democràticament, prengui el poble de Catalunya, tal i com és el cas d'un Estatut aprovat pel 90% dels seus diputats.
En tot cas el nostre posicionament en el debat estatutari -que està recullit en la nostra plana web i que va ser fet públic i lliurat als partits fa un any- és distant, en allò que es refereix a les competències en matèria de treball i seguretat social, del text que es debat a Madrid, tot i que valoraríem molt positivament que es respectés tal i com està. |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per maria |
17 gen 2006
|
|
el 18 sortim al carrer en defensa de catalunya i dels seus drets |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
|
per tocar el dos |
17 gen 2006
|
|
l'11 i el 18, autodeterminacio: marxem ara que encara som a temps, que no ens volen!! visca el divorci! |
|
Re: El 18 febrer Som una nació i tenim el dret de decidir
|
per jordi
pelac3 ARROBA htmail.com |
01 feb 2006
|
|
el 18 tots a barcelona, ja ni ha prou d'atacs, insults i crispaciò, som una naciò i tenim dret a decidir |
|
|
