|
|
|
Notícies :: laboral |
|
El problema endèmic de la inflació a la ciutat de Barcelona
|
|
|
per t |
16 gen 2006
|
|
|
A la ciutat de Barcelona es calcula que hi viuen entre 3.000 i 4.000 indigents, persones sense sostre com les descriu el llenguatge políticament correcte. La vida d'aquest col·lectiu ha format part durant anys del paisatge de la ciutat en silenci, sense que ningú -ni els polítics ni els diaris- els prestessin la més mínima atenció. Darrerament han passat a ocupar les primeres planes. Primer va ser arran de les noves ordenances municipals sobre el civisme. Algunes entitats van considerar que era excessivament dura contra aquest col·lectiu. Després va ser arran de l'assassinat d'una dona que dormia en un caixer automàtic de la ciutat. Una dona que tenia família, però que hi havia trencat completament els vincles.
Tot plegat obliga a plantejar seriosament aquest tema. Cal veure, doncs, quines són les circumstàncies d'aquest col·lectiu, quanta gent el forma, com han arribat a aquesta situació límit, quins ajuts necessiten i quins serveis reben. Una primera aproximació al problema ja presenta algunes pistes de per on van les coses. No és un col·lectiu homogeni, ni tan sols estable. Hi ha un grup nombrós que arriben a aquesta situació per l´exclusió econòmica. Hi ha també un nombre significatiu de noómades que han triat Barcelona com a escenari temporal de la seva peculiar manera de viure. Davant d'aquesta realitat ens hem de preguntar: ¿Tenim uns serveis socials preparats per atendre aquesta diversitat?
-
La inflació a Catalunya s'allunya cada vegada més de la mitjana dels països de la zona euro. El tancament de l'any 2005 ha deixat l'IPC en el 4,3%, 2,1 punts per sobre de la resta d'Europa. Aquesta dada és summament preocupant perquè posa en greu risc les condicions de vida i perquè en bona part no prové de l'alça dels preus del petroli sinó d'elements estructurals encara que siguin molt difícils de determinar. El mateix departament d´Economia constata que la capacitat d'incidència de la Generalitat de Catalunya en les causes del diferencial d'inflació és reduïda. Tal vegada, però, ha arribat el moment de reclamar que, quan des del conjunt de tots els poítics de l´estat es demana la plena igualtat dels territoris o la necessitat de mantenir la cohesió, es posi en relació la renda per càpita amb la inflació. Perquè cada dècima de diferencial en aquest punt acaba repercutint en la renda disponible de la gent del carrer. |
This work is in the public domain |
