Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
El sabre de Dàmocles
12 gen 2006
militaramena%E7ant.jpg
Por. Aquest és el fonament de l'ordenament constitucional espanyol. L'amenaça constant: compte!, que vindrà l'home del sac. Ens contava Joan Francesc Peris que les declaracions del tinent general José Mena durant la Pasqua militar a Sevilla (Andalusia) li recordaven la "sanjurjada" del 1932. Sí, a nosaltres també; i també ens recorda la "tejerada" 23F i d'això no en fa tant (i en coneixem els efectes).

Malgrat la reacció de mateix exèrcit i Ministeri de Defensa espanyols, malgrat que en algun mitjà s'ha qualificat la destitució del tinent general de "fulminant", malgrat els matisos que hom li vulga fer a l'article 8è de la constitució espanyola del 78, malgrat tot, ja ens han dit allò que havíem de saber. N’estem avisats: qualsevol intent d'exercir el dret d'autodeterminació a l'Estat espanyol s'haurà d'enfrontar amb el "glorioso ejercito espanyol". D'aquesta qüestió no se'n pot parlar oficialment, però tothom ha entès què es volia dir. I això que, per ara, només es tracta d'un estatut d'autonomia, però diu coses massa escandaloses, com ara que la Generalitat pretén que a Catalunya tothom conega el català.

Darrerament l'"España de charanga y pandereta", com deia Machado, torna a descarar-se sense por ni vergonya; fins i tot la corona hi col·labora, i l'entorn "comunicatiu", i... Amb tanta pressió mediàtica els ànims espanyols s'exalten i les ànimes més patriòtiques se sinceren.

I tornant a fer memòria, a la Bíblia se'ns explica com la fe més incondicional pot renegar abans que cante el gall. Així ha passat amb l’elit políticament correcta catalana, la qual no s'ha refermat en els drets del Poble català i s'ha afanyat a assegurar que la proposta d'estatut de Catalunya és constitucional de cap a peus. Només els ha faltat dir allò de "no hi tinc res a veure!". Ens mereixem tanta ignomínia?

Arribats ací podem traure la conclusió que aquests suposats dirigents catalans seran els primers a refugiar-se darrere dels cànons espanyols, si el poble treballador català decideix tirar pel "dret" i exercir els seus drets prescindint de la seua classe dirigent. Això no ens ho explica la Bíblia, ens ho explica Marx.

Perquè, al capdavall, de cànons espanyols es tracta. L'exercit espanyol no pot negar la seua tasca d'exèrcit d'ocupació: té la missió de garantir la unitat territorial espanyola, la submissió dels Països Catalans i els altres Pobles ocupats com nosaltres. Els vots dels catalans i les catalanes no compten igual que els vots espanyols. Amb l'amenaça del sabre la democràcia és, senzillament, una quimera; si volem democràcia, ens l'haurem de guanyar.
logo_mdt.gif

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L'Espasa de Dàmocles
12 gen 2006
Al temps d'en Dàmocles no hi havia "sabres" (es van a inventar molt segles després).

Es més correcte dir: "L'espasa de Dàmocles".
SOM UNA NACIÓ .... autodeterminació!!
12 gen 2006
SOM UNA NACIÓ!! ... PERÒ SENSE UNITAT D'ACCIÓ!!

I AL FINAL NI AUTODETERMINACIÓ NI RES DE RES !!

APRENDRE SEVILLANES!!

POBRE PAIS PENDENT DEL QUE DIUEN A MADRID!!

www.kaosenlared.net !!
Sindicat