Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: amèrica llatina
Votar En Nul És Una Actitud Conseqüent.
11 gen 2006
El cridat a fet per alguns sectors de l’esquerra extra parlamentària a votar nul, és l’única posició des de principis de classe i conseqüent amb el poble de Xile.Amb els quals els quals han sofert les conseqüències de la politica neoliberal
Gladys Marin.JPG
Votar En Nul Ãs Una Actitud Conseqüent.
Norton Contreras Robledo.
La segona volta de les eleccions presidencials a Xile del 15 de Gener del 2006, és entre forces polítiques que amb diferents matisos defensen el mateix sistema polític, social i econòmic. Són les dues cares dâuna mateixa moneda.Tant lâAliança per Xile com la Concertació defensen i porten a terme una política neoliberal. El Partit Comunista ha cridat a votar per la candidata de la concertació, Michelle Bachellet, tenint com argument que si guanya lâAliança per Xile, guanya el sector de la dreta més reaccionària. En realitat per a la gent seria com triar entre la pepsi cua i la coca cua , gairebé el mateix producte, el mateix sabor però amb diferents envasos. Guanyi qui guanyi , sigui triat qui sigui lâúnic perdedor serà el poble . Es diu que el vot ha de ser des de posicions de principis de classe. La segona volta és entre la dreta, entre els oportunistes , previligiados ,i explotadors .I considerant que en aquests 15 anys de governs de la concertació, el poble no ha rebut gens. un vot de principis és un vot nul.
El cridat a fet per alguns sectors de lâesquerra extra parlamentària a votar nul, és lâúnica posició des de principis de classe i conseqüent amb el poble de Xile.Amb els quals els quals han sofert les conseqüències de la politica neoliberal. Durant aquests 15 anys de govern de la concertació, el poble, els sectors més pobres, més desposseïts i mes marginats gens han rebut. Lâúnica cosa que han fet els governs de la concertació és tractar de maquillar el sistema capitalista de dibuixar un somriure o una cara més humana. No han realitzats canvis econòmics i socials que comportin a canvis estructurals en la societat, canvis que signifiquin i tendeixin a millorar les condicions de vida de les majories que no tenen accés i possibilitat al treball, a la salut, a lâeducació , a la cultura i a lâhabitatge. I és per això que darrere del maquillatge que li han fet a aquest sistema subtil, amorfo i híbrid es pot albirar després de les tènues cortines del revisionisme , del reformismo i lâoportunisme la cara sinistra i cruel del capital.
Els polítics en el poder sâhan convertit en una classe en si, que pels seus sous, els seus grans ingressos i la seva posició en la societat, sâhan separat, sâhan divorciat de les classes i sectors que diuen representar .En aquests 15 anys no han estat capaços dâacabar amb la llei electoral binominal,â? una llei maleïdaâ? elaborada per a excloure al poble de ser representats en el parlament. No ho fan perquè saben en el futur poden perdre el seu lloc en el parlament. I en cas que ho fessin haurien dâhaurien de fer-lo pel seu pròpia voluntan i iniciativa i no perquè el Partit Comunista lâhi planteja com condició per a votar per Michelle Bachelet.
Han aplicat la llei seguretat nacional, heretada de la dictadura per a empresonar als dirigents del Poble Mapuches que lluiten pels seus drets. AL mateix temps que els assassins i torturadors caminen solts pels carrers.
El Comitè Central Del Partit Comunista, ha resolt votar per Michelle Bachelet, i ha cridat a la seva militància a fer-lo. Tenint com pretext cinc punts que li âlliuren al paísâ?..El suport dels comunista aquesta subjecta a peticions sobre temes i aspectes que durant aquests 15 anys cap dels governs de la concertació a resolt. Per a molts la posició del partit comunista és conciliadora, i la seva aptitud politica no és conseqüent ni convincent .I no convenç fins i tot a molts dels seus propis militants. Des de les bases i cèlâ¢lules del Partit Comunista i les seves Joventut aixequen distintes posicions de no tranzar amb la Concertació.
No es pot ser esquerra conseqüent i al mateix temps cridar a votar per la concertació, usant com argument que el candidat de lâaliança per Xile representa als sectors més reaccionaris de la dreta,i la concertació pel cap alt moderats . En la concertació aquesta la Democràcia Cristiana, qui durant el govern de Salvador Allèn suc un paper important en els plans de lâimperialisme dâEstats Units i de la dreta en els fets i esdeveniments polítics que van culminar amb el cop militar del 11 de setembre de 1973 . La política de votar per la concertació no és vàlida ni conseqüent perquè és votar pels partits que donen suport defensen i desenvolupen la política neoliberal. No es pot ser dâesquerra conseqüent i donar suport amb el vot als partits o aliances que han assumit el neoliberalismo com el seu propi projecte..
Enfront de la posició assumida per lâadreça del partit comunistes, i en oposició estan les idees de Gladys Marín, i tenen un valor actual contingent i militant . Un valor i significat particular més ara quan el 15 Gener, es porten a terme la segona volta de les eleccions Presidencials. Perquè pel que fa a Llacs i al govern de la concertació Gladis va dir en el Fòrum de Porto Alegre al gener del 2003:
âEl Govern de Llacs representa als sectors que van assumir com propi el projecte de la dictadura, aplicant algun pegat perquè seguís tot igual, adscrivint-se plenament al neoliberalismo i aprofundint el model. Aquest és un govern que no té gens de progressista o dâesquerra, sinó que és profundament neoliberal, autoritari i repressiu. Ha abandonat el seu programa de canvis democràtics, mantenint la mateixa constitució pinochetista. Un sistema electoral binomenal que només permet la representació dels dos blocs que estan en el sistema, han instalâ¢lat la immunitat en tots els plànols, convertint-se en un gran instrument de permanència del modelâ?.
Diuen que la història lâescriuen els pobles, en el Xile dâavui lâescriu la classe dominant, la burgesia... Però algun dia quan els de baix es prenguin el poder llavors si que la història lâescriurà el poble i en ella escriurà els noms dels nostres próceres que van lluitar conseqüentment pels interessos del poble...en contra del capitalisme i de lâimperialisme i per la democràcia i el socialisme. Els noms de Salvador Allèn, Miguel Henríquez i Gladys Marín quedaran per a sempre en la història de Xile.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Votar En Nul És Una Actitud Conseqüent.
12 gen 2006
La Història la fan els historiadors. Alguna en surt publicada i arriva als llibres, als manuals, a les escoles i a les universitat, al medis. Es la que està pagada pel poder.

Encara no hi ha hagut cap història oficial que hagi sigut escrita pels d'abaix de la piràmide: sempre ha hagut qui "mana" i ha dictat el text de la Història. Però això està canviant, amics.
Sindicat