|
|
|
Votar En Nul És Una Actitud Conseqüent.
|
|
per Norton Contreras Robledo
Correu-e: Robledo2006@hotmail.com (no verificat!) |
11 gen 2006
|
|
El cridat a fet per alguns sectors de l’esquerra extra parlamentària a votar nul, és l’única posició des de principis de classe i conseqüent amb el poble de Xile.Amb els quals els quals han sofert les conseqüències de la politica neoliberal |
|
Votar En Nul És Una Actitud Conseqüent.
Norton Contreras Robledo.
La segona volta de les eleccions presidencials a Xile del 15 de Gener del 2006, és entre forces polÃtiques que amb diferents matisos defensen el mateix sistema polÃtic, social i econòmic. Són les dues cares d’una mateixa moneda.Tant l’Aliança per Xile com la Concertació defensen i porten a terme una polÃtica neoliberal. El Partit Comunista ha cridat a votar per la candidata de la concertació, Michelle Bachellet, tenint com argument que si guanya l’Aliança per Xile, guanya el sector de la dreta més reaccionà ria. En realitat per a la gent seria com triar entre la pepsi cua i la coca cua , gairebé el mateix producte, el mateix sabor però amb diferents envasos. Guanyi qui guanyi , sigui triat qui sigui l’únic perdedor serà el poble . Es diu que el vot ha de ser des de posicions de principis de classe. La segona volta és entre la dreta, entre els oportunistes , previligiados ,i explotadors .I considerant que en aquests 15 anys de governs de la concertació, el poble no ha rebut gens. un vot de principis és un vot nul.
El cridat a fet per alguns sectors de l’esquerra extra parlamentà ria a votar nul, és l’única posició des de principis de classe i conseqüent amb el poble de Xile.Amb els quals els quals han sofert les conseqüències de la politica neoliberal. Durant aquests 15 anys de govern de la concertació, el poble, els sectors més pobres, més desposseïts i mes marginats gens han rebut. L’única cosa que han fet els governs de la concertació és tractar de maquillar el sistema capitalista de dibuixar un somriure o una cara més humana. No han realitzats canvis econòmics i socials que comportin a canvis estructurals en la societat, canvis que signifiquin i tendeixin a millorar les condicions de vida de les majories que no tenen accés i possibilitat al treball, a la salut, a l’educació , a la cultura i a l’habitatge. I és per això que darrere del maquillatge que li han fet a aquest sistema subtil, amorfo i hÃbrid es pot albirar després de les tènues cortines del revisionisme , del reformismo i l’oportunisme la cara sinistra i cruel del capital.
Els polÃtics en el poder s’han convertit en una classe en si, que pels seus sous, els seus grans ingressos i la seva posició en la societat, s’han separat, s’han divorciat de les classes i sectors que diuen representar .En aquests 15 anys no han estat capaços d’acabar amb la llei electoral binominal,â€? una llei maleïdaâ€? elaborada per a excloure al poble de ser representats en el parlament. No ho fan perquè saben en el futur poden perdre el seu lloc en el parlament. I en cas que ho fessin haurien d’haurien de fer-lo pel seu pròpia voluntan i iniciativa i no perquè el Partit Comunista l’hi planteja com condició per a votar per Michelle Bachelet.
Han aplicat la llei seguretat nacional, heretada de la dictadura per a empresonar als dirigents del Poble Mapuches que lluiten pels seus drets. AL mateix temps que els assassins i torturadors caminen solts pels carrers.
El Comitè Central Del Partit Comunista, ha resolt votar per Michelle Bachelet, i ha cridat a la seva milità ncia a fer-lo. Tenint com pretext cinc punts que li “lliuren al paÃsâ€?..El suport dels comunista aquesta subjecta a peticions sobre temes i aspectes que durant aquests 15 anys cap dels governs de la concertació a resolt. Per a molts la posició del partit comunista és conciliadora, i la seva aptitud politica no és conseqüent ni convincent .I no convenç fins i tot a molts dels seus propis militants. Des de les bases i cèl•lules del Partit Comunista i les seves Joventut aixequen distintes posicions de no tranzar amb la Concertació.
No es pot ser esquerra conseqüent i al mateix temps cridar a votar per la concertació, usant com argument que el candidat de l’aliança per Xile representa als sectors més reaccionaris de la dreta,i la concertació pel cap alt moderats . En la concertació aquesta la Democrà cia Cristiana, qui durant el govern de Salvador Allèn suc un paper important en els plans de l’imperialisme d’Estats Units i de la dreta en els fets i esdeveniments polÃtics que van culminar amb el cop militar del 11 de setembre de 1973 . La polÃtica de votar per la concertació no és và lida ni conseqüent perquè és votar pels partits que donen suport defensen i desenvolupen la polÃtica neoliberal. No es pot ser d’esquerra conseqüent i donar suport amb el vot als partits o aliances que han assumit el neoliberalismo com el seu propi projecte..
Enfront de la posició assumida per l’adreça del partit comunistes, i en oposició estan les idees de Gladys MarÃn, i tenen un valor actual contingent i militant . Un valor i significat particular més ara quan el 15 Gener, es porten a terme la segona volta de les eleccions Presidencials. Perquè pel que fa a Llacs i al govern de la concertació Gladis va dir en el Fòrum de Porto Alegre al gener del 2003:
“El Govern de Llacs representa als sectors que van assumir com propi el projecte de la dictadura, aplicant algun pegat perquè seguÃs tot igual, adscrivint-se plenament al neoliberalismo i aprofundint el model. Aquest és un govern que no té gens de progressista o d’esquerra, sinó que és profundament neoliberal, autoritari i repressiu. Ha abandonat el seu programa de canvis democrà tics, mantenint la mateixa constitució pinochetista. Un sistema electoral binomenal que només permet la representació dels dos blocs que estan en el sistema, han instal•lat la immunitat en tots els plà nols, convertint-se en un gran instrument de permanència del modelâ€?.
Diuen que la història l’escriuen els pobles, en el Xile d’avui l’escriu la classe dominant, la burgesia... Però algun dia quan els de baix es prenguin el poder llavors si que la història l’escriurà el poble i en ella escriurà els noms dels nostres próceres que van lluitar conseqüentment pels interessos del poble...en contra del capitalisme i de l’imperialisme i per la democrà cia i el socialisme. Els noms de Salvador Allèn, Miguel HenrÃquez i Gladys MarÃn quedaran per a sempre en la història de Xile. |
This work is in the public domain |
|
Re: Votar En Nul És Una Actitud Conseqüent.
|
|
per No |
12 gen 2006
|
La Història la fan els historiadors. Alguna en surt publicada i arriva als llibres, als manuals, a les escoles i a les universitat, al medis. Es la que està pagada pel poder.
Encara no hi ha hagut cap història oficial que hagi sigut escrita pels d'abaix de la piràmide: sempre ha hagut qui "mana" i ha dictat el text de la Història. Però això està canviant, amics. |
