|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
comparativa entre l´estatut del 79 i l´actual
|
|
|
per iniciativa i mobilització |
11 gen 2006
|
|
L’actual text aprovat en ponència parlamentària representa un avenç profund en l’autogovern de Catalunya des de tots els punts de vista. Catalunya assoleix el nivell d’autogovern més gran de la seva història, superior al que establia l’Estatut de 1979 i de 1932. |
TÃ?TOL PRELIMINAR
Ponència EAC 79
Recull literalment l’expressió “Catalunya és una nació� (art. 1) Parla de Catalunya com a “nacionalitat�. (art. 1)
El català aconsegueix gaudir del mateix tractament que el castellà :
Deure de conèixer el català i el castellà . (art. 9) “La Generalitat prendrà les mesures necessà ries per assegurar llur coneixement� (art. 3)
Altres avenços a destacar
Estableix que les relacions amb l’Estat es regeixen pel principi general segons el qual “la Generalitat és Estat� i pels principis d’autonomia, plurinacionalitat de l’Estat i de bilateralitat, sens perjudici de l’ús de mecanismes multilaterals.(art. 3.1) No diu res
Estableix com a drets i llibertats a respectar i promoure els que estableix l’Estatut, la CE, la UE, la Declaració Universal dels DDHH entre altres...(art. 4) Refereix els drets a la CE (art. 8.1)
Aran: “el poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatutâ€?. L’Estatut reconeix l’Aran com a “realitat nacionalâ€? i també reconeix, empara i respecta la seva singularitat, objecte de particular protecció mitjançant un règim jurÃdic especial (definit en apartats posteriors de l’Estatut) (art. 8) Igualment estableix l’aranès com a llengua oficial Només diu que l’aranès serà objecte d’ensenyament i d’especial protecció (art. 3.4)
TÃ?TOL I. DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
1) Per primera vegada a l’Estatut s’estableix un llistat de drets, deures i principis rectors, el que suposa definir el model de paÃs que volem: un paÃs avançat social i polÃticament, que pretén garantir el benestar del conjunt de la ciutadania des de tots els punts de vista.
Drets i deures (21)
1.1. En l’à mbit civil:
• Drets en l’à mbit de les famÃlies (art. 16) :
o Dret a rebre prestacions socials i ajudes públiques per a atendre les cà rregues familiars.
o (...)
• Drets de la gent gran (art. 18): a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades per causa de l’edat.
• Drets de la infà ncia (art. 17): a rebre l’atenció integral necessà ria per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.
• Drets de les dones (art. 19): “dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació�. “Les dones tenen dret que els poder públics garanteixin el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats� (...)
• Dret a morir amb dignitat (art. 20): “dret a atorgar un document de voluntats anticipades on constin les instruccions sobre llur tractament i les intervencions mèdiques� (...)
1.2. En l’à mbit social, polÃtic i de l’administració:
• Drets en l’à mbit de l’Educació (art. 21) :
o Dret a la formació professional i a la permanent (...)
o Dret a disposar d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius (...)
o Dret de les persones amb necessitats educatives especials a una educació adaptada
o Dret a participar en els assumptes escolars i universitaris de la comunitat educativa.
o (...)
• Drets en l’à mbit laboral (art. 24) :
o Dret de les persones excloses del mercat de treball a percebre prestacions i recursos no contributius de carà cter pal•liatiu.
o Dret a desenvolupar les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones.
o Drets dels treballadors, o llurs representants, a la informació, consulta i participació en les empreses.
o (...)
• Drets en l’à mbit de la Salut (art. 22) :
o Dret al respecte de les preferències en l’elecció de metge i de centre.
o Dret a ser informades sobre els serveis a què poden accedir, sobre els tractaments mèdics i llurs riscos o a la confidencialitat de les dades relatives a la pròpia salut.
o (...)
• Drets en l’à mbit de l’habitatge (art. 25) :
o Dret de les persones que no disposen dels recursos suficients a que els poders públics estableixin un sistema de mesures per a accedir a un habitatge digne.
• Drets en l’à mbit dels serveis socials (art. 23):
o Dret d’accedir a la xarxa de serveis socials.
o Dret a una renda garantida de ciutadania que asseguri els mÃnims d’una vida digna de les persones o famÃlies que es troben en situació de pobresa.
o (...)
• Drets i deures en relació amb el medi ambient (art. 26):
o Dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut.
o Dret a la protecció davant de les diferents formes de contaminació
o Deure de col•laborar en la conservació del patrimoni natural.
o (...)
• Drets dels consumidors i dels usuaris (art. 27):
o Les persones, en llur condició de consumidors i d’usuaris de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les caracterÃstiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant de conductes abusives, negligents o fraudulentes.
o Els consumidors i els usuaris tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, davant de les administracions públiques de Catalunya, en els termes que determina la llei.
• Drets en l’à mbit polÃtic i de l’administració (CapÃtol II):
o Dret de participació (art. 28): en els afers públics de Catalunya, a presentar iniciatives legislatives populars, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament. També totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars.
o (...)
1.3. Drets i deures lingüÃstics (CapÃtol III):
• Drets i deures de coneixement i ús de les llengües (art. 31)
o Tothom té dret a no ésser discriminat per raons lingüÃstiques.
o Els actes jurÃdics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, plena validesa i eficà cia, sense que se’n pugui al•legar desconeixement.
o (...)
• Drets lingüÃstics davant de les administracions públiques i les institucions estatals (art. 32)
o Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüÃstica. Aquest dret obliga totes les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, aixà com les entitats privades que en depenen i, en general, quan exerceixen funcions públiques.
o Per a garantir el dret d’opció lingüÃstica establert per l’apartat 1, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya garanteix que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies de llur lloc de treball.
o (...)
• Drets lingüÃstics dels consumidors i usuaris (art. 33)
o Totes les persones tenen el dret d’ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuaris o consumidors de béns, productes i serveis. Les entitats i les empreses amb domicili social a Catalunya i els establiments oberts al públic dins del seu territori queden subjectes al deure de disponibilitat lingüÃstica en els termes establerts per la llei.
o (...)
• Drets lingüÃstics en l’à mbit de l’ensenyament (art. 34)
o Tothom té dret a rebre l’ensenyament en català d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
o Els alumnes que s’incorporen tardanament al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüÃstic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir normalment l’ensenyament.
o (...)
• Drets en relació amb l’aranès (art. 35)
o A l’Aran tothom té el dret de conèixer i d’emprar l’aranès i d’ésser atès oralment i per escrit en aquesta llengua en les seves relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen.
o (...)
Principis Rectors (14)
• Protecció de les persones i de les famÃlies (art. 39):
o Es refereix a la famÃlia en totes les seves modalitats.
o Conciliació de la vida familiar i laboral.
o Emancipació dels joves.
o Protecció jurÃdica de les persones amb discapacitats
o (...)
• Àmbit socioeconòmic (art. 44):
o Garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, foment de l’estabilitat laboral, prevenció de riscos laborals, seguretat i higiene en el treball...
o Promoció de la creació d’un espai català de relacions laborals.
o (...)
• Medi ambient, sostenibilitat i equilibri territorial (art. 45):
o Reducció de les diferents formes de contaminació.
o Fer efectives les condicions pel gaudi del patrimoni natural i paisatgÃstic.
o Protecció del paisatge rural, defensa del litoral, foment de les explotacions agrà ries...
o (...)
• Cohesió i benestar social (art. 41):
o Els poders públics han de promoure polÃtiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya.
o Els poders públics han de han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col•lectius més necessitats de protecció, especialment d’aquells que es troben en situació de pobresa i de risc d’exclusió social.
o Els poders públics de Catalunya han d’emprendre les accions necessà ries per a establir un règim d’acollida de les persones immigrades i han de promoure les polÃtiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats, les prestacions i les ajudes que permetin llur plena acomodació social i econòmica i llur participació en els afers públics
o (...)
• Educació, recerca i cultura (art. 43).
o Els poders públics de Catalunya han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cÃvica i els altres que fonamenten la convivència democrà tica
o Els poders públics de Catalunya han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la famÃlia en l’educació dels fills, en el marc de la comunitat educativa.
o Els poders públics de Catalunya han de fomentar la investigació i la recerca cientÃfica de qualitat, la creativitat artÃstica i la conservació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya
o (...)
• Habitatge i mobilitat (art. 46).
o Els poders públics de Catalunya han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d'habitatge protegit, amb especial atenció pels joves i els col•lectius més necessitats.
o Els poders públics de Catalunya han de promoure polÃtiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i de la seguretat vià ria
• Dones i perspectiva de gènere (art. 40).
o Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polÃtiques públiques per tal d’aconseguir la igualtat d’oportunitats i la igualtat material entre dones i homes.
o Les polÃtiques públiques han de garantir l’abordatge integral de totes les formes de violència contra les dones, aixà com dels actes de carà cter sexista i discriminatori, i han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els à mbits cultural, històric, social i econòmic promovent la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polÃtiques.
o Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball familiar en la fixació de llurs polÃtiques econòmiques i socials
• Foment de la participació (art. 42).
o Els poders públics de Catalunya han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polÃtiques públiques, aixà com la participació individual i associativa en els à mbits cÃvic, social, cultural, econòmic i polÃtic, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia
o (...)
• Foment i difusió de la llengua (art.48).
o Els poders públics de Catalunya han de protegir la llengua catalana en tots els à mbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte de la llengua aranesa.
o Les polÃtiques de foment de la llengua catalana s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.
o Els poders públics de Catalunya han de promoure que les dades que figuren en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes fabricats i distribuïts a Catalunya constin almenys en llengua catalana.
o Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d'assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d'ensenyament, protecció i respecte
o (...)
• Memòria històrica (art. 52).
o La Generalitat i els altres poders públics de Catalunya han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col•lectiu que testimonia la resistència i la lluita per les llibertats democrà tiques i els drets nacionals i socials. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessà ries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democrà cia i l’autogovern de Catalunya.
o La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en sÃmbol permanent de tolerà ncia, de dignitat dels valors democrà tics, de rebuig dels totalitarismes i de reconeixement de totes aquelles persones que han patit persecució a causa de llurs opcions ideològiques.
• Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament (art. 49).
• Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació (art. 51).
• Protecció dels consumidors i usuaris (art. 47)
• En l’à mbit dels mitjans de comunicació social (art. 50)
2) S’estableixen mecanismes de garantia dels drets estatutaris front als poders públics (tots ells). Això comporta que no quedin en meres declaracions d’intencions, sinó que s’hagin de prendre les accions oportunes per fer-los efectius.
• Consell de Garanties Estatutà ries (ara Consell Consultiu): Per a la defensa d’aquests drets front el poder legislatiu. Els seus dictà mens són vinculants, a excepció dels emesos per a la interposició de recursos davant el Tribunal Constitucional (art. 73.4)
• Es crea una sala de garanties estatutà ries del Tribunal Superior de JustÃcia de Catalunya a la que es poden recórrer els actes que vulneren els drets que es reconeixen en aquest tÃtol (art. 37): Per a la defensa d’aquests drets front l’executiu i l’administració.
TÃ?TOL II: Institucions
Ponència EAC 79
Incorpora a l’Estatut la figura del Conseller Primer, i regula els aspectes fonamentals del Consell de Garanties Estatutà ries, el SÃndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes. Remet a una llei la creació d’aquests organismes (SÃndic de Greuges, art. 35; Consell Consultiu, art. 41), o bé simplement esmenta la seva creació sense més concrecions (Sindicatura de Comptes, art. 42). La figura del Conseller Primer no es troba recollida
L’Estatut actual quasi no regula el món local. El text de la ponència incorpora el món local a l’Estatut (hi ha tot un capÃtol, el VI del TÃtol II, dedicat a aquesta matèria) promovent una relació més directa d’aquest amb la Generalitat En aquest sentit podem destacar tres grans avenços en concret:
- Garanteix l’autonomia del món local:
“L’Estatut garanteix l’autonomia polÃtica i administrativa de municipis i vegueries d’acord amb el que estableix la Constitució i la Carta europea de l’autonomia localâ€? (art. 79.2)
- Garanteix les seves competències:
“Els municipis tenen plena capacitat per a dur a terme les activitats i prestar els serveis que siguin d’interès per a la comunitat local (...) sense cap altre lÃmit que el respecte a la llei i a les competències que corresponen a altres administracions. L’Estatut garanteix un nucli competencial propi a municipis i vegueries, unes atribucions que són exercides per aquestes entitats amb plena autonomia de govern i administració, subjectes només a controls de constitucionalitat i legalitatâ€? (art. 80)
- Garanteix el seu finançament.
CapÃtol III del TÃtol VI (finançament) referit a la hisenda dels governs locals.
“La Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarques� (art. 5.1).
“Aixà mateix podran ser creades agrupacions basades en fets urbanÃstics i metropolitans i altres de carà cter funcional i amb fins especÃficsâ€? (art. 5.2)
“És competència dels ens locals de Catalunya la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels tributs propis que els atribueixin les lleis, sens perjudici de la delegació que puguin atorgar per a aquestes facultats a favor de la Generalitat. Mitjançant una llei de l'Estat serà establert el sistema de col•laboració dels ens locals, de la Generalitat i de l'Estat per a la gestió, liquidació, recaptació i inspecció dels tributs que es determinaran. Els ingressos dels ens locals de Catalunya consistents en participacions en ingressos estatals i en subvencions incondicionades, seran percebuts a través de la Generalitat, que els distribuirà d'acord amb els criteris legals que seran establerts per a les esmentades participacions� (art. 48.2)
Posa les bases de la nova organització territorial de Catalunya amb la incorporació de la vegueria: “Catalunya estructura la seva organització territorial en municipis i vegueriesâ€? (art. 79.1). Estableix també que “el govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al consell de vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueriaâ€? i que “els consells de vegueria substitueixen les diputacionsâ€?. (art. 86). Aixà mateix també reconeix la comarca com a entitat local “fonamentada en la voluntat de col•laboració i associació de municipisâ€? (art.87) i permet la creació d’altres entitats locals supramunicipals (art. 88). “La Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarquesâ€? (art. 5.1). “Aixà mateix podran ser creades agrupacions basades en fets urbanÃstics i metropolitans i altres de carà cter funcional i amb fins especÃficsâ€? (art. 5.2).
Estableix un règim especial del municipi de Barcelona “establert per llei del Parlamentâ€? (art. 84) No fa cap referència especÃfica a Barcelona, ni com a capital de Catalunya
Dedica un article a l’organització institucional pròpia de l’Aran: “L’Aran disposa d’un règim institucional propi establert per llei del Parlament� (art. 89) Disposició addicional primera: “En el marc de la Constitució i del present Estatut seran reconegudes i actualitzades les peculiaritat històriques administrativa interna de la Vall d’Aran�
Significa un clar aprofundiment democrà tic.
- “La llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre homes i dones per a l’elaboració de les llistes� (art. 54.3)
- Possibilitat de crear comissions d’investigació: “El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol assumpte de rellevà ncia pública que sigui d’interès. És obligatori comparèixer a requeriment de les comissions d’investigació (...)�(art. 57.5)
- Mocions de censura individual: “El parlament pot exigir la responsabilitat individual del conseller primer o d’un altre conseller en relació amb el seu à mbit especÃfic d’actuació, mitjançant l’aprovació d’una moció de censura individual aprovada per majoria absolutaâ€? (art. 71.2)
- Foment de la participació ciutadana: “El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col•lectives adreçades a la cambra. També ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentà ries� (art. 57.6). No diu res
S’incorpora el Decret Llei, figura legislativa inexistent fins ara:
“En cas d’una necessitat urgent, excepcional i extraordinà ria, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei les lleis que regulen els drets establerts per aquest Estatut, el règim electoral, les institucions de la Generalitat, ni el pressupost de la Generalitat� (art.62) No existia
TÃ?TOL III. El Poder Judicial de Catalunya
A l’Estatut actual tot allò referent al Poder Judicial de Catalunya es troba inclòs en l’articulat del tÃtol referit a les competències de la Generalitat (art. 18-23). Ara, en canvi, compta amb un tÃtol propi i s’amplien substancialment les seves competències i potestats. Destaquem aquà els avenços més transcendents.
Ponència EAC 79
S’enforteix la posició del Tribunal Superior de JustÃcia de Catalunya com a darrera instà ncia judicial, reconeixent un llistat de competències més ampli que el 1979.
“Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de JustÃcia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya, aixà com la funció de cassació en matèria de dret estatal, llevat en aquest darrer cas de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina.
Correspon al Tribunal Superior de JustÃcia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunyaâ€? (art. 90.3 i 90.4)
Només estableix que el TSJC és l’òrgan jurisdiccional en què culminarà l’organització judicial en el seu à mbit territorial i davant el qual s’esgotaran les successives instà ncies processals (art. 19)
Institucionalització del fiscal superior de Catalunya: “El fiscal superior és el fiscal en cap del Tribunal Superior de JustÃcia de Catalunya i representa el Ministeri Fiscal a Catalunyaâ€?. “Es designat pel Govern de l’Estat a partir d’una terna proposada pel Governâ€? (art. 91) No deia res
Creació del Consell de JustÃcia de Catalunya: “Òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial i sens perjudici de les competències d’aquestâ€? (art. 92) Nou, no existia abans
Ampliació de competències de la Generalitat sobre l’Administració de JustÃcia, sobre el personal judicial i no judicial, sobre els mitjans materials, sobre oficina judicial, institucions i serveis de suport; per a l’ordenació dels serveis de justÃcia gratuïta, justÃcia de pau. A més exerceix totes les funcions i facultats que reconeix la Llei orgà nica del poder judicial al govern de l’Estat. (art. 98 fins el 104) Exerceix el que es derivin de les lleis orgà niques de l’Estat: “Exercir totes les facultats que les Lleis Orgà niques del Poder Judicial i del CGPJ reconeguin o atribueixin al Govern de l’Estatâ€?.(art. 18.1)
El coneixement de la llengua catalana esdevé un requisit en l’à mbit de la JustÃcia: “Per ocupar una plaça de magistrat, jutge o fiscal, secretaris judicial i tot el personal al servei de l’Administració de justÃcia i de la Fiscalia a Catalunya els candidats són admesos en igualtat de drets. Han d’acreditar un coneixement adequat i suficient de la llengua catalana per a fer efectius els drets lingüÃstics dels ciutadans en la forma i amb l’abast que determini la lleiâ€? (art. 97.1) “En tot cas el coneixement suficient de la llengua i el dret tenen la consideració de requisit per a l’obtenció de plaça en els corresponents concursos de trasllatâ€? (art. 97.3).â€?Els secretaris judicials i tot el personal al servei de l’Administració de justÃcia i de la Fiscalia a Catalunya han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana que s’exigeix al personal de l’Administració de la Generalitatâ€? (art. 97.4) No diu res sobre la necessitat de coneixement de la llengua catalana
El coneixement suficient del dret català té la consideració de requisit per a l’obtenció de plaça en els corresponents concursos de trasllat (art. 97) Diu que serà “un mèrit preferent l’especialització en dret català � (art. 23)
T�TOL IV. Competències
1) S’amplia el ventall de competències amb les que compta la Generalitat. És a dir, la Generalitat tindrà més competències amb el nou Estatut de les que té en l’actualitat. De dues maneres:
• Especificant les matèries competència de la Generalitat. Per exemple, en matèria de gestió de l’espectre radioelèctric dins del territori de Catalunya, “correspon a la Generalitat la competència executiva relativa a l’atribució individualitzada de freqüències per a la prestació dels serveis de radiodifusió televisiva i sonora. La Generalitat pot assumir aquesta competència amb carà cter exclusiu quan l’espectre radioelèctric no tingui la consideració de domini públic estatal� (art. 129)
• Competències reservades a l’Estat de les que es demana la seva delegació (art. 150.2 de la CE) i que es troben especificades a la Disposició Addicional 2a del text de la ponència:
o Immigració:
- Facultats d’execució de la legislació estatal sobre règim d’estada i de residència dels estrangers.
- Facultats d’execució de la legislació estatal en matèria de règim sancionador d’estrangeria.
- Selecció de treballadors estrangers en els seus països d’origen amb destinació a Catalunya.
o Gestió en matèria de ports i aeroports d’interès general situats a Catalunya.
o Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.
o Gestió de les infrastructures de telecomunicacions situades a Catalunya.
o Execució de la legislació estatal en matèria de trà nsit, circulació de vehicles i seguretat vià ria a Catalunya.
o Execució de la legislació estatal sobre la vigilà ncia i control d’entrada i sortida del territori de l’Estat de persones i béns, la vigilà ncia i control de les costes, ports i aeroports de trà nsit internacional; l’aplicació del règim general d’estrangeria, extradició i expulsió, emigració i immigració; la prevenció, investigació i persecució dels delictes relacionats amb el crim organitzat i el terrorisme, aixà com de la resta de delictes d’abast superior a Catalunya, que s’ha de fer de manera coordinada amb l’Estat.
o La regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de tÃtols acadèmics i professionals.
2) Es garanteix el seu contingut front interpretacions reduccionistes (blindatge) de dues maneres:
• Especificant les submatèries de les competències.
• Definint el tipus de competències, que són tres:
o Exclusives: En les que només la Generalitat té competències.
o Compartides: En les que es desenvolupen unes bases establertes per llei estatal.
o Executives: En les que la Generalitat té potestat reglamentà ria, cosa que no és aixà amb l’actual Estatut.
Alguns exemples:
EAC 79 Ponència
Article 9.2.
Conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català Article 123. Dret civil
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, inclosa la determinació del seu sistema de fonts, amb l’única excepció de les regles relatives a l’aplicació i a l’eficà cia de les normes jurÃdiques, les relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, l’ordenació dels registres i els instruments públics, les bases de les obligacions contractuals, les normes per a resoldre els conflictes de lleis i la determinació de les fonts del dret de competència estatal
Article 9.3.
Normes processals i de procediment administratiu que es derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat Article 124. Dret processal
Correspon a la Generalitat dictar les normes processals especÃfiques que es derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. Aquesta competència, en tot cas, inclou les normes processals que tinguin per finalitat millorar la protecció dels drets dels ciutadans establerts per aquest Estatut i per la resta de normes autonòmiques, i l’adequada interpretació i aplicació del dret propi pels òrgans jurisdiccionals
Article 9.4.
Cultura
Article 9.3.
Patrimoni històric, artÃstic, monumental, arquitectònic, arqueològic i cientÃfic, sens perjudici d'allò que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució
Article 9.4.
Arxius, biblioteques, museus, hemeroteques i altres centres de dipòsit cultural que no siguin de titularitat estatal. Conservatoris de música i serveis de belles arts d'interès per a la Comunitat Autònoma
Article 11.7.
Museus, arxius i biblioteques de titularitat estatal l'execució dels quals no es reservi l'Estat. Article 145. Cultura*
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura, que en tot cas inclou:
1.1 Les activitats artÃstiques i culturals que es duen a terme a Catalunya, que inclouen en tot cas:
a) La regulació i l’execució de mesures sobre producció, distribució i condicions de venda al públic de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, aixà com la gestió del dipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identificació.
b) La regulació i inspecció de les sales d’exhibició cinematogrà fica, les mesures de protecció de la indústria cinematogrà fica i el control i concessió de llicències de doblatge.
c) La qualificació de les pel•lÃcules i materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors culturals.
d) La promoció, planificació, construcció i gestió d’equipaments culturals ubicats a Catalunya llevat del que disposa l’apartat 4.3 d’aquest article.
e) Establiment de mesures fiscals d’incentiu a les activitats culturals en els tributs on la Generalitat tingui competències normatives.
f) Regulació del règim dels espectacles, el circ i les activitats culturals en espais públics.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de patrimoni cultural, artÃstic i monumental, que inclou en tot cas:
a) La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir l’enriquiment, l’accés i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya.
b) La regulació i l’execució de mesures d’inspecció, inventari i restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, cientÃfic, tècnic, històric, artÃstic, etnològic i cultural en general.
c) L’establiment del règim jurÃdic de tota actuació sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinació del règim jurÃdic dels béns immobles, aixà com la declaració i gestió d’aquests béns.
d) La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservació, reparació, règim de vigilà ncia i control dels béns, llevat de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d’aquest patrimoni contra l’exportació i l’espoliació.
3. En matèria d’arxius, biblioteques, museus i altres centres de dipòsit cultural correspon a la Generalitat:
3.1 La competència exclusiva sobre arxius, biblioteques, museus i altres centres de dipòsit cultural que no siguin de titularitat estatal, que inclou en tot cas:
a) La creació, gestió, protecció i establiment del règim jurÃdic dels centres que integren el sistema d’arxius, el sistema bibliotecari, els museus i altres centres de dipòsit cultural de Catalunya.
b) L’establiment dels règim jurÃdic dels béns documentals, bibliogrà fics i culturals que s’hi troben dipositats.
c) La conservació i recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogrà fic català .
3.2 La competència executiva sobre els arxius, biblioteques, museus i centres de dipòsit cultural de titularitat estatal ubicats a Catalunya, que inclou en tot cas la regulació del funcionament, l’organització i el règim de personal d’aquests centres.
3.3 Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva sobre l’Arxiu Reial de Barcelona i els fons propis de Catalunya ubicats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Aquests fons s’integraran en el sistema d’arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la corona d’Aragó, col•laborarà amb el patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres Comunitats Autònomes que hi tenen fons compartits i amb l’Estat a través de mecanismes que s’estableixin de mutu acord.
4. En matèria de foment de la cultura:
4.1 Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre:
a) El foment i la difusió de la creació i producció teatral, musical, audiovisual, literà ria, de dansa, de circ i arts combinades realitzada a Catalunya.
b) La promoció i difusió del patrimoni cultural, artÃstic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya.
c) La projecció internacional de la cultura catalana.
4.2 La Generalitat, mitjançant l’acord previ de la Comissió Bilateral prevista en aquest Estatut, concertarà amb l’Estat les actuacions de foment que aquest realitzi en relació a les activitats culturals que es produeixin o desenvolupin en el territori de Catalunya i en relació amb la projecció internacional de la cultura catalana.
4.3 La Generalitat, mitjançant l’acord previ de la Comissió Bilateral prevista en aquest Estatut, concertarà amb l’Estat les inversions d’aquest en béns i equipaments culturals situats a Catalunya aixà com les adquisicions per qualsevol tÃtol determinant el percentatge i els béns que corresponen a la Generalitat.
Article 9.7.
Investigació, sens perjudici d'allò que disposa el número 15 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. Les acadèmies que tinguin llur seu central a Catalunya Article 134. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica
1. En matèria de recerca cientÃfica i tècnica, correspon a la Generalitat la competència exclusiva amb relació als centres i estructures de recerca promoguts o participats per la Generalitat i als projectes finançats per aquesta, que comprèn en tot cas:
a) L’establiment de lÃnies pròpies de recerca i el seguiment, control i avaluació dels projectes.
b) L’organització, règim de funcionament, control, seguiment i acreditació dels centres i estructures, incloses les de titularitat privada radicades en el territori de Catalunya.
c) La coordinació dels centres i estructures de recerca de Catalunya.
d) La regulació i gestió de les beques i els ajuts destinats a centres o projectes de competència de la Generalitat.
e) La regulació i la formació professional del personal investigador i de suport a la recerca en centres i projectes de competència de la Generalitat.
f) La difusió de la ciència i la transferència de resultats.
2. En el marc de la Comissió Bilateral prevista en aquest Estatut, es fixaran els criteris de col•laboració entre l’Estat i la Generalitat en matèria de polÃtica de recerca, desenvolupament i innovació. També s’establiran les formes de participació de la Generalitat en la fixació de les polÃtiques que afectin aquestes matèries en l’à mbit de la Unió Europea i altres organismes i institucions internacionals.
Article 9.8.
Règim local, sens perjudici d'allò que disposa el número 1 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. Alteracions dels termes municipals i denominació oficial dels municipis i topònims. Article 155. Règim local*
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en règim local, que inclou en tot cas:
a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i la col•laboració entre els ens locals, i entre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloses les diferents formes associatives, de mancomunació, convencionals i consorcials.
b) La determinació de les competències i les potestats pròpies dels municipis i de les altres entitats locals, i també de les funcions públiques d’existència necessà ria a totes les entitats locals de Catalunya.
c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestació dels serveis públics.
d) La determinació dels òrgans de govern dels municipis i dels altres ens locals, i també les seves competències, funcionament, règim d’adopció d’acords, relacions entre aquests òrgans i l’estatut dels seus membres.
e) El règim dels òrgans complementaris de l‘organització dels ens locals.
f) El procediment d’elaboració i aprovació de les normes locals.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de règim electoral dels municipis sobre eleccions per sufragi universal directe, i també la competència exclusiva en matèria de règim electoral per sufragi indirecte amb relació a les altres entitats locals.
Article 154. organització territorial
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre organització territorial i població dels ens locals, que inclou en tot cas:
a) La determinació, creació, modificació i supressió de les entitats que configuren l’organització territorial de Catalunya.
b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com de les entitats locals d’à mbit territorial inferior; la denominació, la capitalitat i els sÃmbols dels municipis i de les altres entitats locals; els topònims i la determinació dels règims especials.
c) L’establiment de procediments de relació entre les entitats locals i la població
Article 9.9.
Ordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge Article 151. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme
1. En matèria d’ordenació del territori i del paisatge correspon a la Generalitat:
1.1 La competència exclusiva que inclou en tot cas:
a) L’establiment de les directrius d’ordenació i gestió del territori, del paisatge i de les actuacions que hi incideixen.
b) L’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial, aixà com del procediment per a la seva tramitació i aprovació.
c) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els equipaments.
d) La determinació de mesures especÃfiques de promoció de l’equilibri territorial, demogrà fic, socioeconòmic i ambiental.
1.2 La determinació de la ubicació d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal que es realitzin a Catalunya requerirà de deliberació i informe previ de Comissió bilateral Estat-Generalitat.
2. En matèria d’ordenació del litoral correspon a la Generalitat:
2.1 La competència exclusiva que comprèn en tot cas:
a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació i gestió territorial d’ordenació del litoral i de les normes i plans d’ordenació i utilització de platges en els quals en tot cas es localitzen les infraestructures i les instal•lacions i es determinen els usos, aixà com la regulació del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments, normes i plans.
b) La regulació de la gestió del domini públic marÃtim terrestre especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions i, en tot cas, les concessions d’obres fixes en el mar.
c) L’establiment i gestió del règim econòmic financer del domini públic marÃtim terrestre.
d) L’execució d’obres i actuacions en el litoral català .
2.2 Correspon a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades en el litoral català , d’acord amb allò establert a l’article 131 de l’Estatut.
3. En matèria d’urbanisme correspon a la Generalitat:
3.1 La competència exclusiva, que comprèn en tot cas:
a) La regulació del règim urbanÃstic del sòl que inclou en tot cas la determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos.
b) La regulació del règim jurÃdic de la propietat del sòl tot respectant les condicions bà siques establertes per l’Estat per garantir la igualtat de l’exercici del dret a la propietat.
c) L’establiment i la regulació dels instruments de planejament i gestió urbanÃstica, aixà com del seu procediment de tramitació i aprovació.
d) La polÃtica de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i del subsòl.
e) La protecció de la legalitat urbanÃstica que inclou en tot cas la inspecció urbanÃstica, les ordres de suspensió d’obres i de llicències, les mesures de restauració de la legalitat fÃsica alterada aixà com la disciplina urbanÃstica.
3.2 Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanÃstiques en el marc de la legislació estatal en matèria d’expropiacions
Article 127. Habitatge
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’habitatge, que inclou en tot cas:
a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l’habitatge a Catalunya d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial.
b) La legislació civil sobre la propietat horitzontal, els arrendaments urbans i les especialitats del trà fic immobiliari en el termes del que estableix l’article 123.
c) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i l’adopció de les mesures necessà ries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat.
d) La promoció pública d’habitatges a Catalunya.
e) La regulació del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinà ries en aquest à mbit.
f) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció.
g) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges.
h) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges.
i) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació.
j) Les condicions dels edificis per a la instal•lació de les infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bà sica i altres serveis per cable.
Article 9.10.
Monts, aprofitaments i serveis forestals, vies pecuà ries i pastures, espais naturals protegits i tractament especial de zones de muntanya, d'acord amb allò que disposa el número 23 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució
Article 9.12.
Turisme Article 138. Turisme
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas:
a) L’ordenació i planificació del sector turÃstic.
b) La promoció del turisme, inclosa la subscripció d’acords amb ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger.
c) La regulació i la classificació de les empreses i establiments turÃstics i la gestió de la xarxa d’establiments turÃstics de titularitat pública, inclosa la xarxa de Paradores Nacionales a Catalunya.
d) La regulació dels drets i deures especÃfics dels usuaris i prestadors de serveis turÃstics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes.
e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no condueixin a l’obtenció d’un tÃtol oficial.
f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de totes les lÃnies públiques d’ajut i promoció de turisme.
Article 9.13.
Obres públiques que no tinguin la qualificació legal d'interès general de l'Estat o la realització de les quals no afecti una altra comunitat autònoma Article 131. Obres públiques
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’obres públiques que es realitzin en el territori de Catalunya i que no hagin estat qualificades d’interès general per llei de l’Estat o no afectin una altra comunitat autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la seva planificació, construcció i finançament.
2.1. La qualificació d’interès general per llei de l’Estat requereix deliberació i informe previs de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, tant si es tracta d’una obra pública de nova construcció com d’una obra ja existent.
2.2. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de les obres qualificades d’interès general.
3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin afectades o adscrites totes les obres públiques situades en el territori de Catalunya. En el supòsit de les obres qualificades d’interès general o que afectin una altra comunitat autònoma, es podran subscriure convenis de col•laboració per a la seva gestió.
Article 9.14.
Carreteres i camins l'itinerari dels quals passi Ãntegrament per territori de Catalunya
Article 9.15.
Competència exclusiva sobre ferrocarrils, transports terrestres, marÃtims, fluvials i per cable; ports, heliports, aeroports i Servei Meteorològic de Catalunya, sens perjudici d'allò que disposen els números 20 i 21 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. Centres de contractació i terminals de cà rrega en matèria de transports.
Article 11.8.
Ports i aeroports amb qualificació d'interès general, quan l'Estat no se'n reservi la gestió directa.
Article 11.9.
Ordenació del transport de mercaderies i viatgers que tinguin llur origen i destinació dins el territori de la Comunitat Autònoma, malgrat que circulin damunt les estructures de titularitat estatal a què es refereix el número 21 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució sens perjudici de l'execució directa que es reservi l'Estat. Article 132. Infraestructures del transport i les comunicacions
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures del transport en el territori de Catalunya que no tinguin la qualificació d’interès general per llei de l’Estat. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) El règim jurÃdic, la planificació i la gestió, amb independència de la seva titularitat, de tots els ports i aeroports, instal•lacions portuà ries i aeroportuà ries, instal•lacions marÃtimes menors, estacions terminals de cà rrega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures del transport que no tinguin la qualificació d’interès general.
b) La gestió del domini públic necessari per a la prestació del servei i, en especial, l’atorgament d’autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris.
c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris i, en especial, les potestats tarifà ria i tributà ria i la percepció i recaptació de tota classe de tributs i gravà mens relacionats amb la utilització de la infraestructura i del servei que presta.
d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o aeroports amb l’informe previ del titular del domini públic, els usos, equipaments i activitats complementà ries dins del recinte del port o aeroport o d’altres infraestructures de transport.
2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que tinguin funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya de titularitat estatal.
3.1. La qualificació d’interès general d’un port o aeroport situat en el territori de Catalunya per llei de l’Estat requereix deliberació i informe previs de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat i la seva gestió correspon a la Generalitat.
3.2. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general.
3.3. El Port de Barcelona i el Port de Tarragona tenen un règim especial de funcionament, que s’ha d’acordar de comú acord entre la Generalitat i l’Estat, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
3.4. Per llei del Parlament es definirà l’organització i el règim jurÃdic i econòmic del Port de Barcelona i del Port de Tarragona, que respectarà els principis bà sics de la legislació de l’Estat en matèria de ports d’interès general.
3.5. L’Aeroport de Barcelona té un règim especial de funcionament, que s’ha d’acordar de comú acord entre la Generalitat i l’Estat, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
3.6. Per llei del Parlament es definirà l’organització i el règim jurÃdic i econòmic de l’Aeroport de Barcelona, que respectarà els principis bà sics de la legislació de l’Estat en matèria d’aeroports d’interès general.
4. Correspon a la Generalitat, la competència exclusiva en matèria de xarxa vià ria en tot l’à mbit territorial de Catalunya, integrada per totes les carreteres, túnels, autopistes i altres vies, amb independència de la seva qualificació, funcionalitat, accessibilitat, connectivitat i titularitat.
Aquesta competència comprèn en tot cas:
a) L’ordenació, planificació i gestió integrada de tota la xarxa vià ria en el territori de Catalunya amb independència de l’administració titular de la via.
b) El règim jurÃdic i financer de tots els elements de la xarxa vià ria dels quals sigui titular la Generalitat.
c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa vià ria de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres xarxes.
d) Qualsevol modificació funcional, ampliació o modificació del règim econòmic i financer dels elements que integren la xarxa vià ria de Catalunya, amb independència de la seva titularitat, requereix l’acord previ de la Generalitat.
5. En matèria de xarxa ferrovià ria, correspon a la Generalitat la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de la seva titularitat i la participació en la planificació i gestió de les infraestructures de titularitat estatal en el territori de Catalunya. La gestió inclou en tot cas la coordinació, explotació, conservació i administració de les infraestructures.
Article 137. Transports
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin Ãntegrament dins del territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació, planificació, gestió, coordinació i inspecció dels serveis i activitats en aquesta matèria.
b) La regulació de la capacitació professional i la intervenció administrativa per a l’exercici de les activitats del transport.
c) L’establiment de condicions addicionals en la regulació del contracte de transport.
d) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme.
e) La regulació especÃfica dels transports turÃstics, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d’altres que requereixin un règim especÃfic.
f) La regulació d’un sistema d’arbitratge en matèria de transports.
g) La potestat tarifà ria sobre transports terrestres.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l’Estat en relació amb els transports terrestres que tinguin llur origen i destinació dins el territori de Catalunya, malgrat que no transcorrin Ãntegrament pel territori de Catalunya, que inclou en tot cas:
a) La gestió i autorització dels serveis regulars de transport de viatgers per carretera amb itinerari que transcorri parcialment per Catalunya.
b) La intervenció administrativa per a la prestació de serveis de transport per carretera de mercaderies i de viatgers i les seves activitats auxiliars i complementà ries, inclosos els relatius a l’à mbit de la Unió Europea i tercers països.
c) La inspecció, control i sanció del transport per carretera.
d) L’arbitratge.
e) La capacitació professional del transport per carretera, inclòs el de mercaderies perilloses, i les seves activitats auxiliars i complementà ries.
f) L’exercici de la potestat de planificació en col•laboració amb l’Estat.
3. La integració de lÃnies o serveis de transport que transcorrin Ãntegrament pel territori de Catalunya en lÃnies o serveis d’à mbit superior requereix l’acord previ de la Generalitat.
4. La Generalitat participarà en l’establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trà nsit internacional i determinarà amb l’Estat les formes de col•laboració pertinents per a la gestió integrada de la xarxa ferrovià ria a Catalunya, en el marc de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres i operadors de les activitats vinculades a l’organització del transport, logÃstica i distribució localitzades a Catalunya, que comprèn en tot cas la regulació i execució sobre:
a) Els centres d’informació i distribució de cà rregues situats en el territori de Catalunya.
b) Les agències de transport, emmagatzemistes, distribuïdors i transitaris domiciliats a Catalunya.
c) Les estacions de transport situades en el territori de Catalunya.
d) L’arrendament de vehicles localitzats en el territori de Catalunya.
6. En matèria de transport aeri, correspon a la Generalitat la competència executiva d’intervenció administrativa.
7. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de transport marÃtim i fluvial que transcorri Ãntegrament dins de les aigües continentals o el mar territorial de Catalunya, que inclou en tot cas:
a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marÃtim i fluvial de passatgers.
b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i activitats relacionades amb el transport marÃtim i fluvial.
c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat.
Disposició Addicional Segona:
a) Les facultats de gestió en matèria de ports d’interès general situats a Catalunya, que en tot cas inclouen: l’execució de la legislació i de la polÃtica portuà ria estatal, la direcció, coordinació, explotació, conservació i administració dels ports d’interès general a Catalunya i dels serveis que s’hi desenvolupen.
b) Les facultats estatals de gestió dels aeroports d’interès general situats a Catalunya, que inclouen en tot cas l’execució de la legislació i de la polÃtica aeroportuà ria estatal, l’ordenació, direcció, coordinació, explotació, conservació i administració dels aeroports d’interès general a Catalunya i dels serveis que s’hi desenvolupen.
i) Els serveis meteorològics de l’Estat situats a Catalunya.
Article 9.16.
Aprofitaments hidrà ulics, canals i regadius, quan les aigües corrin Ãntegrament per dins de Catalunya; instal•lacions de producció, distribució i transport d'energia, quan aquest transport no surti del seu territori i el seu aprofitament no afecti una altra provÃncia o comunitat autònoma; aigües minerals, termals i subterrà nies. Tot això sens perjudici d'allò que estableix el número 25 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Article 115. Aigües i obres hidrà uliques
1. En matèria d’aigües que pertanyin a conques hidrogrà fiques intracomunità ries, correspon a la Generalitat:
1.1. La competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) L’ordenació, la planificació i la gestió de les aigües, superficials i subterrà nies, dels usos i dels aprofitaments hidrà ulics, aixà com de les obres hidrà uliques que no estiguin qualificades d’interès general.
b) La planificació i l’establiment de mesures i instruments especÃfics de gestió i protecció dels recursos hÃdrics i dels ecosistemes aquà tics i terrestres vinculats a l’aigua.
c) Les mesures extraordinà ries en cas de necessitat per tal de garantir el subministrament d’aigua.
d) L’organització de l’administració hidrà ulica de Catalunya, inclosa la participació dels usuaris.
e) La regulació i l’execució de les actuacions relatives a la concentració parcel•là ria i les obres de regatge.
1.2. En tot allò no previst a l’apartat anterior, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre el domini públic hidrà ulic, la participació en la planificació i la programació de les obres qualificades d’interès general amb la deliberació i l’informe previs de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, aixà com l’execució i l’explotació d’aquestes.
2. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hÃdrics i dels aprofitaments hidrà ulics que pertanyin a conques hidrogrà fiques intercomunità ries. En tot cas, dins del seu à mbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva amb relació a:
a) Totes les facultats de policia del domini públic hidrà ulic.
b) L’adopció de mesures de protecció i sanejament dels recursos hÃdrics i dels ecosistemes aquà tics.
c) L’execució i l’explotació de les obres de titularitat estatal.
d) La gestió de la part dels recursos hÃdrics i dels aprofitaments hidrà ulics que passi per Catalunya, d’acord amb el que estableix l’apartat 1.
3. La Generalitat ha d’emetre un informe determinant per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hÃdrics del seu à mbit territorial.
4. La Generalitat és competent per a executar i regular la planificació hidrològica dels recursos hÃdrics i dels aprofitaments hidrà ulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’à mbit estatal espanyol, d’acord amb els mecanismes que estableix el tÃtol V.
Article 9.17.
Pesca en aigües interiors, cria i recollida de mariscs, aqüicultura, caça i pesca fluvial i lacustre
Article 10.1.7
Ordenació del sector pesquer Article 142. Caça, pesca, activitats marÃtimes i ordenació del sector pesquer
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de caça i pesca fluvial que es realitzi a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La planificació i regulació de la caça i la pesca.
b) La regulació del règim d’intervenció administrativa de la caça i la pesca, de la vigilà ncia i dels aprofitaments cinegètics i piscÃcoles.
c) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador.
2.1 En matèria de pesca i activitats marÃtimes correspon a la Generalitat:
2.2 La competència exclusiva en matèria de pesca marÃtima i recreativa en aigües interiors, aixà com la regulació i gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits.
2.3 La competència exclusiva en matèria d’activitats marÃtimes en aigües interiors i exteriors, que inclou en tot cas:
a) La regulació i gestió del marisqueig i l’aqüicultura i l’establiment de les condicions per al seu exercici aixà com la regulació i gestió dels recursos.
b) La regulació i gestió de les instal•lacions destinades a aquestes activitats.
c) El busseig professional.
d) La formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’ordenació del sector pesquer.
La competència exclusiva de la Generalitat en tot cas inclou l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a les condicions professionals per a l’exercici de la pesca, construcció, seguretat i registre oficial de bucs, confraries de pescadors, llotges de contractació i Institut Social de la Marina.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de l’ordenació del sector pesquer dins dels principis establerts per l’Estat en matèria de planificació general de l’economia.
Disposició Addicional Segona:
d) Les facultats estatals en matèria d’activitats marÃtimes, que inclouen en tot cas l’ordenació i control de la flota civil, el registre i la matriculació de bucs, i la inspecció tècnica i operativa.
Article 9.18.
Artesania
Article 11.5
Pesos i mesures. Contrastació de metalls.
Article 12.1.2.
Indústria, sens perjudici d'allò que determinin les normes de l'Estat per raons de seguretat, sanità ries o d'interès militar, i les normes relacionades amb les indústries que estiguin sotmeses a la legislació de mines, hidrocarburs i energia nuclear. Queda reservada a la competència exclusiva de l'Estat l'autorització per a transferència de tecnologia estrangera
Article 148. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’indústria, llevat del que s’especifica a l’apartat 2 d’aquest article. La competència exclusiva de la Generalitat en tot cas inclou:
a) L’ordenació dels sectors i processos industrials a Catalunya.
b) La seguretat de les activitats, instal•lacions, equips, processos i productes industrials, inclosos els vehicles automòbils, aixà com el règim jurÃdic de les entitats que realitzen en l’à mbit reglamentari activitats de certificació, assaigs, inspecció o auditoria en el territori de Catalunya.
c) La promoció i regulació de la qualitat, la innovació i la recerca industrials, aixà com les dels organismes de normalització i de les entitats d’acreditació d’à mbit autonòmic.
d) La regulació i el règim d’intervenció administrativa en les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o salut de les persones.
e) La regulació i el règim d’intervenció administrativa en matèria de l’homologació dels tipus, parts i components dels vehicles, la realització de les inspeccions de la producció de vehicles i de les seves parts i peces subjectes a homologació.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria dins dels principis establerts per l’Estat en matèria de planificació general de l’economia.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’artesania, que comprèn en tot cas:
a) La regulació i les mesures administratives d’execució relatives a les empreses artesanes, la condició d’artesà , els productes i les zones geogrà fiques d’interès artesanal.
b) L’establiment i execució de mesures de foment de la competitivitat, capacitació i desenvolupament de les empreses artesanals a Catalunya, la promoció dels seus productes i la creació de canals de comercialització.
4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de control metrològic, que comprèn en tot cas:
a) L’aprovació del model, la verificació primitiva, la verificació després de reparació o modificació, la verificació periòdica, la vigilà ncia i la inspecció dels models d’instruments, aparells, mitjans i sistemes per pesar, mesurar o comptar.
b) L’habilitació dels laboratoris oficials de verificació metrològica.
c) L’establiment, regulació i gestió del Registre de control metrològic de Catalunya.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de contrastació de metalls.
Article 9.20.
Establiment i ordenació de centres de contractació de mercaderies i valors, de conformitat amb la legislació mercantil Article 150. Mercats de valors i centres de contractació
1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mercats de valors i centres de contractació ubicats en el territori de Catalunya, dins dels principis i, en aquest cas, les regles establertes en la normativa bà sica en matèria de mercats de valors. La competència de la Generalitat inclou en tot cas:
a) La creació, denominació, autorització i supervisió dels mercats de valors i sistemes organitzats de negociació.
b) La regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors.
c) El control de l’emissió, admissió, suspensió, exclusió i establiment de requisits addicionals d’admissió dels valors que es negocien exclusivament en aquests establiments aixà com la inspecció i el control.
d) L’acreditació de les persones i entitats per ser membres d’aquests mercats.
e) L’establiment d’un règim d’incompatibi |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: comparativa entre l´estatut del 79 i l´actual
|
|
per ´ |
11 gen 2006
|
|
si alguna situació no queda ben bé clara sobre a qui pertany sempre es pot recòrrer al tribunal constitucional perque ens il·lumini.. |
|
Re: comparativa entre l´estatut del 79 i l´actual
|
|
per a |
11 gen 2006
|
|
els que estan preparant, ja sabem qui vull dir, ja comencen a dir que el TC es un organ partidista sense validesa. I aixo comportaria l´acció dels que volen aplicar l´article constitucional num 8. |
|
Re: comparativa entre l´estatut del 79 i l´actual
|
|
per anti-jerki |
11 gen 2006
|
Per cert, t'ha faltat signar el text amb la web d'ERC, JERC o alguna de les seues organitzacion satèl·lits.
Ja sabem ke com les JERC no poden guanyar el carrer, ara adoctrinen els seus cadells per a ke es guanyen "l'espai internautic". Si abans no tenien cap lluita de carrer ara almenys la seua lluita es basa en els mitjans de comunicacio per intoxicar, mentir, etc.
Menys estar a casa intoxicant i mes lluita al carrer... o es ke no en teniu gent?¿ |
|
Re: comparativa entre l´estatut del 79 i l´actual
|
|
per un que passava |
11 gen 2006
|
El que no tenen és motius. Tot i així d'aquí poc, a Barcelona almenys, semblarà que el carrer és seu, perquè als qui sí lluitem al carrer ens ho han prohibit tot. Ara sí que guanyaran el carrer, però perquè no hi haurà ningú més, i a sobre passaran com el més reivindicatiu i compromès socialment del món. Ja vaig entenent millor el "sí" d'E.R.C. a l'ordenança cívica i la nul·la protesta del seu jovent...
Però suposo que ja saben que no ens rendim tan fàcilment, i que tots els nous talegos que estan construïnt els quedaran curts. No esborraran del mapa l'oposició no domesticada, no aconseguiran que això sembli una bassa d'oli sense problemes, no ens podran escombrar sota la catifa. |
|
Re: comparativa entre l´estatut del 79 i l´actual
|
|
per iniciativa i mobilització |
11 gen 2006
|
un que passava escrius molt b,e, felicitacions!
anti-jerki no, tot el contrari, vas totalment errat, en tot, el món i la gent no callen i si pensen. T,estas equivocant, no tens la rao. T,ha quedat clar anti-jerki. Et dire una altra
sorpressa: el text, que em sembla però que molt interessant, (molt), està tret de la web d´INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS. Teniu raó un partit que compateix govern amb PSC i ERc. Aláaaa i adeu! |
|
Re: comparativa entre l´estatut del 79 i l´actual
|
|
per un altre que passa |
11 gen 2006
|
"iniciativa i mobilització" et falten uns quants cursets encara per aprendre a escriure i tenir alguna possibilitat per accedir a la poltrona. De moment t´hauràs de conformar penjant-los comunicats i votant-los cada 4 anys.
Molt trist fer-los propaganda gratuïta, no et sembla? |
|
Re: comparativa entre l´estatut del 79 i l´actual
|
|
per arnau carai |
11 gen 2006
|
També som més i més nombroses les persones d’arreu els Països Catalans
que creuen fermament que l’objectiu col·lectiu actual del poble catalÃ
no és buscar un “encaix� forçós ni amb França ni amb Espanya sinó
avançar, a través de la ruptura democrà tica, cap a la independència,
que no és altra cosa que el fet de trobar, sense coaccions ni
imposicions, el nostre lloc a Europa i al món com a poble lliure.
En aquesta perspectiva esdevé un objectiu imprescindible el reconeixement
del dret a l’autodeterminació, entès com el dret a decidir nosaltres
mateixos i mateixes la nostra forma d’organització polÃtica i social
col·lectiva, sense ingerències externes.
Aquesta és una exigència ineludible del moment present, a partir de la
qual hem d’abordar els contenciosos polÃtics que se’ns presenten tant al
si dels Estats (les reformes dels estatuts) com al si d’Europa i del món
(reconeixement internacional de la nació catalana a la Constitució Europea
i a les instà ncies internacionals).
c. |
|
|
