Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
comparativa entre l´estatut del 79 i l´actual
11 gen 2006
L’actual text aprovat en ponència parlamentària representa un avenç profund en l’autogovern de Catalunya des de tots els punts de vista. Catalunya assoleix el nivell d’autogovern més gran de la seva història, superior al que establia l’Estatut de 1979 i de 1932.
TÃ?TOL PRELIMINAR
Ponència     EAC 79
Recull literalment lâexpressió âCatalunya és una nacióâ? (art. 1)     Parla de Catalunya com a ânacionalitatâ?. (art. 1)

El català aconsegueix gaudir del mateix tractament que el castellà:

Deure de conèixer el català i el castellà. (art. 9)     âLa Generalitat prendrà les mesures necessàries per assegurar llur coneixementâ? (art. 3)

Altres avenços a destacar
Estableix que les relacions amb lâEstat es regeixen pel principi general segons el qual âla Generalitat és Estatâ? i pels principis dâautonomia, plurinacionalitat de lâEstat i de bilateralitat, sens perjudici de lâús de mecanismes multilaterals.(art. 3.1)     No diu res
Estableix com a drets i llibertats a respectar i promoure els que estableix lâEstatut, la CE, la UE, la Declaració Universal dels DDHH entre altres...(art. 4)     Refereix els drets a la CE (art. 8.1)
Aran: âel poble aranès exerceix lâautogovern mitjançant aquest Estatutâ?. LâEstatut reconeix lâAran com a ârealitat nacionalâ? i també reconeix, empara i respecta la seva singularitat, objecte de particular protecció mitjançant un règim jurídic especial (definit en apartats posteriors de lâEstatut) (art. 8) Igualment estableix lâaranès com a llengua oficial     Només diu que lâaranès serà objecte dâensenyament i dâespecial protecció (art. 3.4)


TÃ?TOL I. DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS

1) Per primera vegada a lâEstatut sâestableix un llistat de drets, deures i principis rectors, el que suposa definir el model de país que volem: un país avançat social i políticament, que pretén garantir el benestar del conjunt de la ciutadania des de tots els punts de vista.

Drets i deures (21)

1.1. En lâàmbit civil:

⢠    Drets en lâàmbit de les famílies (art. 16) :
o     Dret a rebre prestacions socials i ajudes públiques per a atendre les càrregues familiars.
o     (...)

⢠    Drets de la gent gran (art. 18): a viure amb dignitat, lliures dâexplotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades per causa de lâedat.

⢠    Drets de la infància (art. 17): a rebre lâatenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.

⢠    Drets de les dones (art. 19): âdret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures dâexplotació, maltractaments i de tota mena de discriminacióâ?. âLes dones tenen dret que els poder públics garanteixin el compliment del principi dâigualtat dâoportunitatsâ? (...)

⢠    Dret a morir amb dignitat (art. 20): âdret a atorgar un document de voluntats anticipades on constin les instruccions sobre llur tractament i les intervencions mèdiquesâ? (...)

1.2. En lâàmbit social, polític i de lâadministració:

⢠    Drets en lâàmbit de lâEducació (art. 21) :
o     Dret a la formació professional i a la permanent (...)
o     Dret a disposar dâajuts públics per a satisfer els requeriments educatius (...)
o     Dret de les persones amb necessitats educatives especials a una educació adaptada
o     Dret a participar en els assumptes escolars i universitaris de la comunitat educativa.
o     (...)

⢠    Drets en lâàmbit laboral (art. 24) :
o     Dret de les persones excloses del mercat de treball a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter palâ¢liatiu.
o     Dret a desenvolupar les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones.
o     Drets dels treballadors, o llurs representants, a la informació, consulta i participació en les empreses.
o     (...)

⢠    Drets en lâàmbit de la Salut (art. 22) :
o     Dret al respecte de les preferències en lâelecció de metge i de centre.
o     Dret a ser informades sobre els serveis a què poden accedir, sobre els tractaments mèdics i llurs riscos o a la confidencialitat de les dades relatives a la pròpia salut.
o     (...)

⢠    Drets en lâàmbit de lâhabitatge (art. 25) :
o     Dret de les persones que no disposen dels recursos suficients a que els poders públics estableixin un sistema de mesures per a accedir a un habitatge digne.

⢠    Drets en lâàmbit dels serveis socials (art. 23):
o     Dret dâaccedir a la xarxa de serveis socials.
o     Dret a una renda garantida de ciutadania que asseguri els mínims dâuna vida digna de les persones o famílies que es troben en situació de pobresa.
o     (...)

⢠    Drets i deures en relació amb el medi ambient (art. 26):
o     Dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut.
o     Dret a la protecció davant de les diferents formes de contaminació
o     Deure de colâ¢laborar en la conservació del patrimoni natural.
o     (...)

⢠    Drets dels consumidors i dels usuaris (art. 27):
o     Les persones, en llur condició de consumidors i dâusuaris de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant de conductes abusives, negligents o fraudulentes.
o     Els consumidors i els usuaris tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, davant de les administracions públiques de Catalunya, en els termes que determina la llei.

⢠    Drets en lâàmbit polític i de lâadministració (Capítol II):

o     Dret de participació (art. 28): en els afers públics de Catalunya, a presentar iniciatives legislatives populars, en el procés dâelaboració de les lleis del Parlament. També totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars.
o     (...)



1.3. Drets i deures lingüístics (Capítol III):

⢠    Drets i deures de coneixement i ús de les llengües (art. 31)
o     Tothom té dret a no ésser discriminat per raons lingüístiques.
o     Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, plena validesa i eficàcia, sense que seân pugui alâ¢legar desconeixement.
o     (...)

⢠    Drets lingüístics davant de les administracions públiques i les institucions estatals (art. 32)
o     Els ciutadans tenen el dret dâopció lingüística. Aquest dret obliga totes les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa lâAdministració electoral a Catalunya, així com les entitats privades que en depenen i, en general, quan exerceixen funcions públiques.
o     Per a garantir el dret dâopció lingüística establert per lâapartat 1, lâAdministració de lâEstat situada a Catalunya garanteix que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies de llur lloc de treball.
o     (...)

⢠    Drets lingüístics dels consumidors i usuaris (art. 33)
o     Totes les persones tenen el dret dâésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició dâusuaris o consumidors de béns, productes i serveis. Les entitats i les empreses amb domicili social a Catalunya i els establiments oberts al públic dins del seu territori queden subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes establerts per la llei.
o     (...)

⢠    Drets lingüístics en lâàmbit de lâensenyament (art. 34)
o     Tothom té dret a rebre lâensenyament en català dâacord amb el que estableix aquest Estatut. El català sâha dâutilitzar normalment com a llengua vehicular i dâaprenentatge en lâensenyament.
o     Els alumnes que sâincorporen tardanament al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir normalment lâensenyament.
o     (...)

⢠    Drets en relació amb lâaranès (art. 35)
o     A lâAran tothom té el dret de conèixer i dâemprar lâaranès i dâésser atès oralment i per escrit en aquesta llengua en les seves relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen.
o     (...)


Principis Rectors (14)

⢠    Protecció de les persones i de les famílies (art. 39):
o     Es refereix a la família en totes les seves modalitats.
o     Conciliació de la vida familiar i laboral.
o     Emancipació dels joves.
o     Protecció jurídica de les persones amb discapacitats
o     (...)

⢠    Ãmbit socioeconòmic (art. 44):
o     Garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, foment de lâestabilitat laboral, prevenció de riscos laborals, seguretat i higiene en el treball...
o     Promoció de la creació dâun espai català de relacions laborals.
o     (...)

⢠    Medi ambient, sostenibilitat i equilibri territorial (art. 45):
o     Reducció de les diferents formes de contaminació.
o     Fer efectives les condicions pel gaudi del patrimoni natural i paisatgístic.
o     Protecció del paisatge rural, defensa del litoral, foment de les explotacions agràries...
o     (...)

⢠    Cohesió i benestar social (art. 41):
o     Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya.
o     Els poders públics han de han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels colâ¢lectius més necessitats de protecció, especialment dâaquells que es troben en situació de pobresa i de risc dâexclusió social.
o     Els poders públics de Catalunya han dâemprendre les accions necessàries per a establir un règim dâacollida de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i lâefectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat dâoportunitats, les prestacions i les ajudes que permetin llur plena acomodació social i econòmica i llur participació en els afers públics
o     (...)

⢠    Educació, recerca i cultura (art. 43).
o     Els poders públics de Catalunya han de garantir la qualitat del sistema dâensenyament i han dâimpulsar una formació humana i tècnica de lâalumnat basada en els valors socials dâigualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica
o     Els poders públics de Catalunya han de promoure i han dâimpulsar la implicació i la participació de la família en lâeducació dels fills, en el marc de la comunitat educativa.
o     Els poders públics de Catalunya han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya
o     (...)

⢠    Habitatge i mobilitat (art. 46).
o     Els poders públics de Catalunya han de facilitar lâaccés a lâhabitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció dâhabitatge públic i d'habitatge protegit, amb especial atenció pels joves i els colâ¢lectius més necessitats.
o     Els poders públics de Catalunya han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i de la seguretat viària

⢠    Dones i perspectiva de gènere (art. 40).
o     Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per tal dâaconseguir la igualtat dâoportunitats i la igualtat material entre dones i homes.
o     Les polítiques públiques han de garantir lâabordatge integral de totes les formes de violència contra les dones, així com dels actes de caràcter sexista i discriminatori, i han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic promovent la participació dels grups i les associacions de dones en lâelaboració i lâavaluació dâaquestes polítiques.
o     Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials

⢠    Foment de la participació (art. 42).
o     Els poders públics de Catalunya han de promoure la participació social en lâelaboració, la prestació i lâavaluació de les polítiques públiques, així com la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia
o     (...)

⢠    Foment i difusió de la llengua (art.48).
o     Els poders públics de Catalunya han de protegir la llengua catalana en tots els àmbits i sectors i nâhan de fomentar lâús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també sâhan dâaplicar respecte de la llengua aranesa.
o     Les polítiques de foment de la llengua catalana sâhan dâestendre al conjunt de lâEstat, a la Unió Europea i a la resta del món.
o     Els poders públics de Catalunya han de promoure que les dades que figuren en lâetiquetatge, en lâembalatge i en les instruccions dâús dels productes fabricats i distribuïts a Catalunya constin almenys en llengua catalana.
o     Els poders públics han de garantir lâús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d'assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha dâésser objecte d'ensenyament, protecció i respecte
o     (...)

⢠    Memòria històrica (art. 52).
o     La Generalitat i els altres poders públics de Catalunya han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni colâ¢lectiu que testimonia la resistència i la lluita per les llibertats democràtiques i els drets nacionals i socials. Amb aquesta finalitat, han dâadoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i lâautogovern de Catalunya.
o     La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de tolerància, de dignitat dels valors democràtics, de rebuig dels totalitarismes i de reconeixement de totes aquelles persones que han patit persecució a causa de llurs opcions ideològiques.

⢠    Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament (art. 49).
⢠    Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació (art. 51).
⢠    Protecció dels consumidors i usuaris (art. 47)
⢠    En lâàmbit dels mitjans de comunicació social (art. 50)


2) Sâestableixen mecanismes de garantia dels drets estatutaris front als poders públics (tots ells). Això comporta que no quedin en meres declaracions dâintencions, sinó que sâhagin de prendre les accions oportunes per fer-los efectius.

⢠    Consell de Garanties Estatutàries (ara Consell Consultiu): Per a la defensa dâaquests drets front el poder legislatiu. Els seus dictàmens són vinculants, a excepció dels emesos per a la interposició de recursos davant el Tribunal Constitucional (art. 73.4)

⢠    Es crea una sala de garanties estatutàries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a la que es poden recórrer els actes que vulneren els drets que es reconeixen en aquest títol (art. 37): Per a la defensa dâaquests drets front lâexecutiu i lâadministració.



TÃ?TOL II: Institucions

Ponència     EAC 79
Incorpora a lâEstatut la figura del Conseller Primer, i regula els aspectes fonamentals del Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes.     Remet a una llei la creació dâaquests organismes (Síndic de Greuges, art. 35; Consell Consultiu, art. 41), o bé simplement esmenta la seva creació sense més concrecions (Sindicatura de Comptes, art. 42). La figura del Conseller Primer no es troba recollida
LâEstatut actual quasi no regula el món local. El text de la ponència incorpora el món local a lâEstatut (hi ha tot un capítol, el VI del Títol II, dedicat a aquesta matèria) promovent una relació més directa dâaquest amb la Generalitat En aquest sentit podem destacar tres grans avenços en concret:

-     Garanteix lâautonomia del món local:
âLâEstatut garanteix lâautonomia política i administrativa de municipis i vegueries dâacord amb el que estableix la Constitució i la Carta europea de lâautonomia localâ? (art. 79.2)

- Garanteix les seves competències:
âEls municipis tenen plena capacitat per a dur a terme les activitats i prestar els serveis que siguin dâinterès per a la comunitat local (...) sense cap altre límit que el respecte a la llei i a les competències que corresponen a altres administracions. LâEstatut garanteix un nucli competencial propi a municipis i vegueries, unes atribucions que són exercides per aquestes entitats amb plena autonomia de govern i administració, subjectes només a controls de constitucionalitat i legalitatâ? (art. 80)

-     Garanteix el seu finançament.
Capítol III del Títol VI (finançament) referit a la hisenda dels governs locals.

    âLa Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarquesâ? (art. 5.1).
âAixí mateix podran ser creades agrupacions basades en fets urbanístics i metropolitans i altres de caràcter funcional i amb fins específicsâ? (art. 5.2)

âÃs competència dels ens locals de Catalunya la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels tributs propis que els atribueixin les lleis, sens perjudici de la delegació que puguin atorgar per a aquestes facultats a favor de la Generalitat. Mitjançant una llei de l'Estat serà establert el sistema de colâ¢laboració dels ens locals, de la Generalitat i de l'Estat per a la gestió, liquidació, recaptació i inspecció dels tributs que es determinaran. Els ingressos dels ens locals de Catalunya consistents en participacions en ingressos estatals i en subvencions incondicionades, seran percebuts a través de la Generalitat, que els distribuirà d'acord amb els criteris legals que seran establerts per a les esmentades participacionsâ? (art. 48.2)
Posa les bases de la nova organització territorial de Catalunya amb la incorporació de la vegueria: âCatalunya estructura la seva organització territorial en municipis i vegueriesâ? (art. 79.1). Estableix també que âel govern i lâadministració autònoma de la vegueria corresponen al consell de vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueriaâ? i que âels consells de vegueria substitueixen les diputacionsâ?. (art. 86). Així mateix també reconeix la comarca com a entitat local âfonamentada en la voluntat de colâ¢laboració i associació de municipisâ? (art.87) i permet la creació dâaltres entitats locals supramunicipals (art. 88).     âLa Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarquesâ? (art. 5.1). âAixí mateix podran ser creades agrupacions basades en fets urbanístics i metropolitans i altres de caràcter funcional i amb fins específicsâ? (art. 5.2).
Estableix un règim especial del municipi de Barcelona âestablert per llei del Parlamentâ? (art. 84)     No fa cap referència específica a Barcelona, ni com a capital de Catalunya
Dedica un article a lâorganització institucional pròpia de lâAran: âLâAran disposa dâun règim institucional propi establert per llei del Parlamentâ? (art. 89)     Disposició addicional primera: âEn el marc de la Constitució i del present Estatut seran reconegudes i actualitzades les peculiaritat històriques administrativa interna de la Vall dâAranâ?
Significa un clar aprofundiment democràtic.
-     âLa llei electoral de Catalunya ha dâestablir criteris de paritat entre homes i dones per a lâelaboració de les llistesâ? (art. 54.3)
-     Possibilitat de crear comissions dâinvestigació: âEl Parlament pot crear comissions dâinvestigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui dâinterès. Ãs obligatori comparèixer a requeriment de les comissions dâinvestigació (...)â?(art. 57.5)
-     Mocions de censura individual: âEl parlament pot exigir la responsabilitat individual del conseller primer o dâun altre conseller en relació amb el seu àmbit específic dâactuació, mitjançant lâaprovació dâuna moció de censura individual aprovada per majoria absolutaâ? (art. 71.2)
-     Foment de la participació ciutadana: âEl Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i colâ¢lectives adreçades a la cambra. També ha dâestablir mecanismes de participació ciutadana en lâexercici de les funcions parlamentàriesâ? (art. 57.6).     No diu res
Sâincorpora el Decret Llei, figura legislativa inexistent fins ara:
âEn cas dâuna necessitat urgent, excepcional i extraordinària, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei les lleis que regulen els drets establerts per aquest Estatut, el règim electoral, les institucions de la Generalitat, ni el pressupost de la Generalitatâ? (art.62)     No existia





TÃ?TOL III. El Poder Judicial de Catalunya

A lâEstatut actual tot allò referent al Poder Judicial de Catalunya es troba inclòs en lâarticulat del títol referit a les competències de la Generalitat (art. 18-23). Ara, en canvi, compta amb un títol propi i sâamplien substancialment les seves competències i potestats. Destaquem aquí els avenços més transcendents.

Ponència     EAC 79
Sâenforteix la posició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a darrera instància judicial, reconeixent un llistat de competències més ampli que el 1979.
âCorrespon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya, així com la funció de cassació en matèria de dret estatal, llevat en aquest darrer cas de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina.
Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunyaâ? (art. 90.3 i 90.4)
    Només estableix que el TSJC és lâòrgan jurisdiccional en què culminarà lâorganització judicial en el seu àmbit territorial i davant el qual sâesgotaran les successives instàncies processals (art. 19)
Institucionalització del fiscal superior de Catalunya: âEl fiscal superior és el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i representa el Ministeri Fiscal a Catalunyaâ?. âEs designat pel Govern de lâEstat a partir dâuna terna proposada pel Governâ? (art. 91)     No deia res
Creació del Consell de Justícia de Catalunya: âÃrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial i sens perjudici de les competències dâaquestâ? (art. 92)     Nou, no existia abans
Ampliació de competències de la Generalitat sobre lâAdministració de Justícia, sobre el personal judicial i no judicial, sobre els mitjans materials, sobre oficina judicial, institucions i serveis de suport; per a lâordenació dels serveis de justícia gratuïta, justícia de pau. A més exerceix totes les funcions i facultats que reconeix la Llei orgànica del poder judicial al govern de lâEstat. (art. 98 fins el 104)     Exerceix el que es derivin de les lleis orgàniques de lâEstat: âExercir totes les facultats que les Lleis Orgàniques del Poder Judicial i del CGPJ reconeguin o atribueixin al Govern de lâEstatâ?.(art. 18.1)
El coneixement de la llengua catalana esdevé un requisit en lâàmbit de la Justícia: âPer ocupar una plaça de magistrat, jutge o fiscal, secretaris judicial i tot el personal al servei de lâAdministració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya els candidats són admesos en igualtat de drets. Han dâacreditar un coneixement adequat i suficient de la llengua catalana per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb lâabast que determini la lleiâ? (art. 97.1) âEn tot cas el coneixement suficient de la llengua i el dret tenen la consideració de requisit per a lâobtenció de plaça en els corresponents concursos de trasllatâ? (art. 97.3).â?Els secretaris judicials i tot el personal al servei de lâAdministració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya han dâacreditar el coneixement de la llengua catalana que sâexigeix al personal de lâAdministració de la Generalitatâ? (art. 97.4)     No diu res sobre la necessitat de coneixement de la llengua catalana
El coneixement suficient del dret català té la consideració de requisit per a lâobtenció de plaça en els corresponents concursos de trasllat (art. 97)     Diu que serà âun mèrit preferent lâespecialització en dret catalàâ? (art. 23)




T�TOL IV. Competències

1) Sâamplia el ventall de competències amb les que compta la Generalitat. Ãs a dir, la Generalitat tindrà més competències amb el nou Estatut de les que té en lâactualitat. De dues maneres:

⢠    Especificant les matèries competència de la Generalitat. Per exemple, en matèria de gestió de lâespectre radioelèctric dins del territori de Catalunya, âcorrespon a la Generalitat la competència executiva relativa a lâatribució individualitzada de freqüències per a la prestació dels serveis de radiodifusió televisiva i sonora. La Generalitat pot assumir aquesta competència amb caràcter exclusiu quan lâespectre radioelèctric no tingui la consideració de domini públic estatalâ? (art. 129)

⢠    Competències reservades a lâEstat de les que es demana la seva delegació (art. 150.2 de la CE) i que es troben especificades a la Disposició Addicional 2a del text de la ponència:

o     Immigració:
-     Facultats dâexecució de la legislació estatal sobre règim dâestada i de residència dels estrangers.
-     Facultats dâexecució de la legislació estatal en matèria de règim sancionador dâestrangeria.
-     Selecció de treballadors estrangers en els seus països dâorigen amb destinació a Catalunya.
o     Gestió en matèria de ports i aeroports dâinterès general situats a Catalunya.
o     Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.
o     Gestió de les infrastructures de telecomunicacions situades a Catalunya.
o     Execució de la legislació estatal en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària a Catalunya.
o     Execució de la legislació estatal sobre la vigilància i control dâentrada i sortida del territori de lâEstat de persones i béns, la vigilància i control de les costes, ports i aeroports de trànsit internacional; lâaplicació del règim general dâestrangeria, extradició i expulsió, emigració i immigració; la prevenció, investigació i persecució dels delictes relacionats amb el crim organitzat i el terrorisme, així com de la resta de delictes dâabast superior a Catalunya, que sâha de fer de manera coordinada amb lâEstat.
o     La regulació de les condicions dâobtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals.


2) Es garanteix el seu contingut front interpretacions reduccionistes (blindatge) de dues maneres:

⢠    Especificant les submatèries de les competències.
⢠    Definint el tipus de competències, que són tres:
o     Exclusives: En les que només la Generalitat té competències.
o     Compartides: En les que es desenvolupen unes bases establertes per llei estatal.
o     Executives: En les que la Generalitat té potestat reglamentària, cosa que no és així amb lâactual Estatut.

Alguns exemples:

EAC 79     Ponència
Article 9.2.
Conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català     Article 123. Dret civil
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, inclosa la determinació del seu sistema de fonts, amb lâúnica excepció de les regles relatives a lâaplicació i a lâeficàcia de les normes jurídiques, les relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, lâordenació dels registres i els instruments públics, les bases de les obligacions contractuals, les normes per a resoldre els conflictes de lleis i la determinació de les fonts del dret de competència estatal
Article 9.3.
Normes processals i de procediment administratiu que es derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de lâorganització de la Generalitat     Article 124. Dret processal
Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que es derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. Aquesta competència, en tot cas, inclou les normes processals que tinguin per finalitat millorar la protecció dels drets dels ciutadans establerts per aquest Estatut i per la resta de normes autonòmiques, i lâadequada interpretació i aplicació del dret propi pels òrgans jurisdiccionals
Article 9.4.
Cultura

Article 9.3.
Patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sens perjudici d'allò que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució

Article 9.4.
Arxius, biblioteques, museus, hemeroteques i altres centres de dipòsit cultural que no siguin de titularitat estatal. Conservatoris de música i serveis de belles arts d'interès per a la Comunitat Autònoma

Article 11.7.
Museus, arxius i biblioteques de titularitat estatal l'execució dels quals no es reservi l'Estat.     Article 145. Cultura*

1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura, que en tot cas inclou:
1.1 Les activitats artístiques i culturals que es duen a terme a Catalunya, que inclouen en tot cas:
a) La regulació i lâexecució de mesures sobre producció, distribució i condicions de venda al públic de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, així com la gestió del dipòsit legal i lâatorgament dels codis dâidentificació.
b) La regulació i inspecció de les sales dâexhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el control i concessió de llicències de doblatge.
c) La qualificació de les pelâ¢lícules i materials audiovisuals en funció de lâedat i dels valors culturals.
d) La promoció, planificació, construcció i gestió dâequipaments culturals ubicats a Catalunya llevat del que disposa lâapartat 4.3 dâaquest article.
e) Establiment de mesures fiscals dâincentiu a les activitats culturals en els tributs on la Generalitat tingui competències normatives.
f) Regulació del règim dels espectacles, el circ i les activitats culturals en espais públics.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de patrimoni cultural, artístic i monumental, que inclou en tot cas:
a) La regulació i lâexecució de mesures destinades a garantir lâenriquiment, lâaccés i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya.
b) La regulació i lâexecució de mesures dâinspecció, inventari i restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general.
c) Lâestabliment del règim jurídic de tota actuació sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinació del règim jurídic dels béns immobles, així com la declaració i gestió dâaquests béns.
d) La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservació, reparació, règim de vigilància i control dels béns, llevat de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants dâaquest patrimoni contra lâexportació i lâespoliació.
3. En matèria dâarxius, biblioteques, museus i altres centres de dipòsit cultural correspon a la Generalitat:
3.1 La competència exclusiva sobre arxius, biblioteques, museus i altres centres de dipòsit cultural que no siguin de titularitat estatal, que inclou en tot cas:
a) La creació, gestió, protecció i establiment del règim jurídic dels centres que integren el sistema dâarxius, el sistema bibliotecari, els museus i altres centres de dipòsit cultural de Catalunya.
b) Lâestabliment dels règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que sâhi troben dipositats.
c) La conservació i recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català.
3.2 La competència executiva sobre els arxius, biblioteques, museus i centres de dipòsit cultural de titularitat estatal ubicats a Catalunya, que inclou en tot cas la regulació del funcionament, lâorganització i el règim de personal dâaquests centres.
3.3 Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva sobre lâArxiu Reial de Barcelona i els fons propis de Catalunya ubicats a lâArxiu de la Corona dâAragó. Aquests fons sâintegraran en el sistema dâarxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la corona dâAragó, colâ¢laborarà amb el patronat de lâArxiu de la Corona dâAragó, amb les altres Comunitats Autònomes que hi tenen fons compartits i amb lâEstat a través de mecanismes que sâestableixin de mutu acord.
4. En matèria de foment de la cultura:
4.1 Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre:
a) El foment i la difusió de la creació i producció teatral, musical, audiovisual, literària, de dansa, de circ i arts combinades realitzada a Catalunya.
b) La promoció i difusió del patrimoni cultural, artístic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya.
c) La projecció internacional de la cultura catalana.
4.2 La Generalitat, mitjançant lâacord previ de la Comissió Bilateral prevista en aquest Estatut, concertarà amb lâEstat les actuacions de foment que aquest realitzi en relació a les activitats culturals que es produeixin o desenvolupin en el territori de Catalunya i en relació amb la projecció internacional de la cultura catalana.
4.3 La Generalitat, mitjançant lâacord previ de la Comissió Bilateral prevista en aquest Estatut, concertarà amb lâEstat les inversions dâaquest en béns i equipaments culturals situats a Catalunya així com les adquisicions per qualsevol títol determinant el percentatge i els béns que corresponen a la Generalitat.
Article 9.7.
Investigació, sens perjudici d'allò que disposa el número 15 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. Les acadèmies que tinguin llur seu central a Catalunya     Article 134. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica

1. En matèria de recerca científica i tècnica, correspon a la Generalitat la competència exclusiva amb relació als centres i estructures de recerca promoguts o participats per la Generalitat i als projectes finançats per aquesta, que comprèn en tot cas:
a) Lâestabliment de línies pròpies de recerca i el seguiment, control i avaluació dels projectes.
b) Lâorganització, règim de funcionament, control, seguiment i acreditació dels centres i estructures, incloses les de titularitat privada radicades en el territori de Catalunya.
c) La coordinació dels centres i estructures de recerca de Catalunya.
d) La regulació i gestió de les beques i els ajuts destinats a centres o projectes de competència de la Generalitat.
e) La regulació i la formació professional del personal investigador i de suport a la recerca en centres i projectes de competència de la Generalitat.
f) La difusió de la ciència i la transferència de resultats.
2. En el marc de la Comissió Bilateral prevista en aquest Estatut, es fixaran els criteris de colâ¢laboració entre lâEstat i la Generalitat en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació. També sâestabliran les formes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquestes matèries en lâàmbit de la Unió Europea i altres organismes i institucions internacionals.
Article 9.8.
Règim local, sens perjudici d'allò que disposa el número 1 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. Alteracions dels termes municipals i denominació oficial dels municipis i topònims.     Article 155. Règim local*

1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en règim local, que inclou en tot cas:
a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques dâorganització i de relació per a la cooperació i la colâ¢laboració entre els ens locals, i entre aquests i lâAdministració de la Generalitat, incloses les diferents formes associatives, de mancomunació, convencionals i consorcials.
b) La determinació de les competències i les potestats pròpies dels municipis i de les altres entitats locals, i també de les funcions públiques dâexistència necessària a totes les entitats locals de Catalunya.
c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestació dels serveis públics.
d) La determinació dels òrgans de govern dels municipis i dels altres ens locals, i també les seves competències, funcionament, règim dâadopció dâacords, relacions entre aquests òrgans i lâestatut dels seus membres.
e) El règim dels òrgans complementaris de lâorganització dels ens locals.
f) El procediment dâelaboració i aprovació de les normes locals.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de règim electoral dels municipis sobre eleccions per sufragi universal directe, i també la competència exclusiva en matèria de règim electoral per sufragi indirecte amb relació a les altres entitats locals.

Article 154. organització territorial

Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre organització territorial i població dels ens locals, que inclou en tot cas:
a) La determinació, creació, modificació i supressió de les entitats que configuren lâorganització territorial de Catalunya.
b) La creació, la supressió i lâalteració dels termes tant dels municipis com de les entitats locals dâàmbit territorial inferior; la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i de les altres entitats locals; els topònims i la determinació dels règims especials.
c) Lâestabliment de procediments de relació entre les entitats locals i la població
Article 9.9.
Ordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge     Article 151. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme

1. En matèria dâordenació del territori i del paisatge correspon a la Generalitat:
1.1 La competència exclusiva que inclou en tot cas:
a) Lâestabliment de les directrius dâordenació i gestió del territori, del paisatge i de les actuacions que hi incideixen.
b) Lâestabliment i la regulació de les figures de planejament territorial, així com del procediment per a la seva tramitació i aprovació.
c) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els equipaments.
d) La determinació de mesures específiques de promoció de lâequilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental.
1.2 La determinació de la ubicació dâinfraestructures i equipaments de titularitat estatal que es realitzin a Catalunya requerirà de deliberació i informe previ de Comissió bilateral Estat-Generalitat.
2. En matèria dâordenació del litoral correspon a la Generalitat:
2.1 La competència exclusiva que comprèn en tot cas:
a) Lâestabliment i la regulació dels instruments de planificació i gestió territorial dâordenació del litoral i de les normes i plans dâordenació i utilització de platges en els quals en tot cas es localitzen les infraestructures i les instalâ¢lacions i es determinen els usos, així com la regulació del procediment de tramitació i aprovació dâaquests instruments, normes i plans.
b) La regulació de la gestió del domini públic marítim terrestre especialment lâatorgament dâautoritzacions i concessions i, en tot cas, les concessions dâobres fixes en el mar.
c) Lâestabliment i gestió del règim econòmic financer del domini públic marítim terrestre.
d) Lâexecució dâobres i actuacions en el litoral català.
2.2 Correspon a la Generalitat lâexecució i la gestió de les obres dâinterès general situades en el litoral català, dâacord amb allò establert a lâarticle 131 de lâEstatut.
3. En matèria dâurbanisme correspon a la Generalitat:
3.1 La competència exclusiva, que comprèn en tot cas:
a) La regulació del règim urbanístic del sòl que inclou en tot cas la determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos.
b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl tot respectant les condicions bàsiques establertes per lâEstat per garantir la igualtat de lâexercici del dret a la propietat.
c) Lâestabliment i la regulació dels instruments de planejament i gestió urbanística, així com del seu procediment de tramitació i aprovació.
d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en lâedificació, la urbanització i lâús del sòl i del subsòl.
e) La protecció de la legalitat urbanística que inclou en tot cas la inspecció urbanística, les ordres de suspensió dâobres i de llicències, les mesures de restauració de la legalitat física alterada així com la disciplina urbanística.
3.2 Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la legislació estatal en matèria dâexpropiacions

Article 127. Habitatge

1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria dâhabitatge, que inclou en tot cas:
a) La planificació, lâordenació, la gestió, la inspecció i el control de lâhabitatge a Catalunya dâacord amb les necessitats socials i dâequilibri territorial.
b) La legislació civil sobre la propietat horitzontal, els arrendaments urbans i les especialitats del tràfic immobiliari en el termes del que estableix lâarticle 123.
c) Lâestabliment de prioritats i objectius de lâactivitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria dâhabitatge i lâadopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat.
d) La promoció pública dâhabitatges a Catalunya.
e) La regulació del comerç referit a habitatges i lâestabliment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit.
f) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció.
g) Les normes sobre lâhabitabilitat dels habitatges.
h) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges.
i) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació.
j) Les condicions dels edificis per a la instalâ¢lació de les infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable.

Article 9.10.
Monts, aprofitaments i serveis forestals, vies pecuàries i pastures, espais naturals protegits i tractament especial de zones de muntanya, d'acord amb allò que disposa el número 23 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució    
Article 9.12.
Turisme     Article 138. Turisme

Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas:
a) Lâordenació i planificació del sector turístic.
b) La promoció del turisme, inclosa la subscripció dâacords amb ens estrangers i la creació dâoficines a lâestranger.
c) La regulació i la classificació de les empreses i establiments turístics i la gestió de la xarxa dâestabliments turístics de titularitat pública, inclosa la xarxa de Paradores Nacionales a Catalunya.
d) La regulació dels drets i deures específics dels usuaris i prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes.
e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no condueixin a lâobtenció dâun títol oficial.
f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i lâexecució i el control de totes les línies públiques dâajut i promoció de turisme.
Article 9.13.
Obres públiques que no tinguin la qualificació legal d'interès general de l'Estat o la realització de les quals no afecti una altra comunitat autònoma     Article 131. Obres públiques

1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria dâobres públiques que es realitzin en el territori de Catalunya i que no hagin estat qualificades dâinterès general per llei de lâEstat o no afectin una altra comunitat autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la seva planificació, construcció i finançament.
2.1. La qualificació dâinterès general per llei de lâEstat requereix deliberació i informe previs de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, tant si es tracta dâuna obra pública de nova construcció com dâuna obra ja existent.
2.2. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de les obres qualificades dâinterès general.
3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin afectades o adscrites totes les obres públiques situades en el territori de Catalunya. En el supòsit de les obres qualificades dâinterès general o que afectin una altra comunitat autònoma, es podran subscriure convenis de colâ¢laboració per a la seva gestió.
Article 9.14.
Carreteres i camins l'itinerari dels quals passi íntegrament per territori de Catalunya

Article 9.15.
Competència exclusiva sobre ferrocarrils, transports terrestres, marítims, fluvials i per cable; ports, heliports, aeroports i Servei Meteorològic de Catalunya, sens perjudici d'allò que disposen els números 20 i 21 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. Centres de contractació i terminals de càrrega en matèria de transports.

Article 11.8.
Ports i aeroports amb qualificació d'interès general, quan l'Estat no se'n reservi la gestió directa.

Article 11.9.
Ordenació del transport de mercaderies i viatgers que tinguin llur origen i destinació dins el territori de la Comunitat Autònoma, malgrat que circulin damunt les estructures de titularitat estatal a què es refereix el número 21 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució sens perjudici de l'execució directa que es reservi l'Estat.     Article 132. Infraestructures del transport i les comunicacions

1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures del transport en el territori de Catalunya que no tinguin la qualificació dâinterès general per llei de lâEstat. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) El règim jurídic, la planificació i la gestió, amb independència de la seva titularitat, de tots els ports i aeroports, instalâ¢lacions portuàries i aeroportuàries, instalâ¢lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures del transport que no tinguin la qualificació dâinterès general.
b) La gestió del domini públic necessari per a la prestació del servei i, en especial, lâatorgament dâautoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris.
c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris i, en especial, les potestats tarifària i tributària i la percepció i recaptació de tota classe de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de la infraestructura i del servei que presta.
d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o aeroports amb lâinforme previ del titular del domini públic, els usos, equipaments i activitats complementàries dins del recinte del port o aeroport o dâaltres infraestructures de transport.
2. La Generalitat participa en els organismes dâabast supraautonòmic que tinguin funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya de titularitat estatal.
3.1. La qualificació dâinterès general dâun port o aeroport situat en el territori de Catalunya per llei de lâEstat requereix deliberació i informe previs de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat i la seva gestió correspon a la Generalitat.
3.2. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports dâinterès general.
3.3. El Port de Barcelona i el Port de Tarragona tenen un règim especial de funcionament, que sâha dâacordar de comú acord entre la Generalitat i lâEstat, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
3.4. Per llei del Parlament es definirà lâorganització i el règim jurídic i econòmic del Port de Barcelona i del Port de Tarragona, que respectarà els principis bàsics de la legislació de lâEstat en matèria de ports dâinterès general.
3.5. LâAeroport de Barcelona té un règim especial de funcionament, que sâha dâacordar de comú acord entre la Generalitat i lâEstat, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
3.6. Per llei del Parlament es definirà lâorganització i el règim jurídic i econòmic de lâAeroport de Barcelona, que respectarà els principis bàsics de la legislació de lâEstat en matèria dâaeroports dâinterès general.
4. Correspon a la Generalitat, la competència exclusiva en matèria de xarxa viària en tot lâàmbit territorial de Catalunya, integrada per totes les carreteres, túnels, autopistes i altres vies, amb independència de la seva qualificació, funcionalitat, accessibilitat, connectivitat i titularitat.
Aquesta competència comprèn en tot cas:
a) Lâordenació, planificació i gestió integrada de tota la xarxa viària en el territori de Catalunya amb independència de lâadministració titular de la via.
b) El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària dels quals sigui titular la Generalitat.
c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres xarxes.
d) Qualsevol modificació funcional, ampliació o modificació del règim econòmic i financer dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya, amb independència de la seva titularitat, requereix lâacord previ de la Generalitat.
5. En matèria de xarxa ferroviària, correspon a la Generalitat la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de la seva titularitat i la participació en la planificació i gestió de les infraestructures de titularitat estatal en el territori de Catalunya. La gestió inclou en tot cas la coordinació, explotació, conservació i administració de les infraestructures.


Article 137. Transports

1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins del territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació, planificació, gestió, coordinació i inspecció dels serveis i activitats en aquesta matèria.
b) La regulació de la capacitació professional i la intervenció administrativa per a lâexercici de les activitats del transport.
c) Lâestabliment de condicions addicionals en la regulació del contracte de transport.
d) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme.
e) La regulació específica dels transports turístics, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i dâaltres que requereixin un règim específic.
f) La regulació dâun sistema dâarbitratge en matèria de transports.
g) La potestat tarifària sobre transports terrestres.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de lâEstat en relació amb els transports terrestres que tinguin llur origen i destinació dins el territori de Catalunya, malgrat que no transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya, que inclou en tot cas:
a) La gestió i autorització dels serveis regulars de transport de viatgers per carretera amb itinerari que transcorri parcialment per Catalunya.
b) La intervenció administrativa per a la prestació de serveis de transport per carretera de mercaderies i de viatgers i les seves activitats auxiliars i complementàries, inclosos els relatius a lâàmbit de la Unió Europea i tercers països.
c) La inspecció, control i sanció del transport per carretera.
d) Lâarbitratge.
e) La capacitació professional del transport per carretera, inclòs el de mercaderies perilloses, i les seves activitats auxiliars i complementàries.
f) Lâexercici de la potestat de planificació en colâ¢laboració amb lâEstat.
3. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya en línies o serveis dâàmbit superior requereix lâacord previ de la Generalitat.
4. La Generalitat participarà en lâestabliment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional i determinarà amb lâEstat les formes de colâ¢laboració pertinents per a la gestió integrada de la xarxa ferroviària a Catalunya, en el marc de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres i operadors de les activitats vinculades a lâorganització del transport, logística i distribució localitzades a Catalunya, que comprèn en tot cas la regulació i execució sobre:
a) Els centres dâinformació i distribució de càrregues situats en el territori de Catalunya.
b) Les agències de transport, emmagatzemistes, distribuïdors i transitaris domiciliats a Catalunya.
c) Les estacions de transport situades en el territori de Catalunya.
d) Lâarrendament de vehicles localitzats en el territori de Catalunya.
6. En matèria de transport aeri, correspon a la Generalitat la competència executiva dâintervenció administrativa.
7. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament dins de les aigües continentals o el mar territorial de Catalunya, que inclou en tot cas:
a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i fluvial de passatgers.
b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i activitats relacionades amb el transport marítim i fluvial.
c) Els requisits per a lâexercici de lâactivitat.

Disposició Addicional Segona:
a) Les facultats de gestió en matèria de ports dâinterès general situats a Catalunya, que en tot cas inclouen: lâexecució de la legislació i de la política portuària estatal, la direcció, coordinació, explotació, conservació i administració dels ports dâinterès general a Catalunya i dels serveis que sâhi desenvolupen.
b) Les facultats estatals de gestió dels aeroports dâinterès general situats a Catalunya, que inclouen en tot cas lâexecució de la legislació i de la política aeroportuària estatal, lâordenació, direcció, coordinació, explotació, conservació i administració dels aeroports dâinterès general a Catalunya i dels serveis que sâhi desenvolupen.
i) Els serveis meteorològics de lâEstat situats a Catalunya.



Article 9.16.
Aprofitaments hidràulics, canals i regadius, quan les aigües corrin íntegrament per dins de Catalunya; instalâ¢lacions de producció, distribució i transport d'energia, quan aquest transport no surti del seu territori i el seu aprofitament no afecti una altra província o comunitat autònoma; aigües minerals, termals i subterrànies. Tot això sens perjudici d'allò que estableix el número 25 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució     Article 115. Aigües i obres hidràuliques

1. En matèria dâaigües que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries, correspon a la Generalitat:
1.1. La competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) Lâordenació, la planificació i la gestió de les aigües, superficials i subterrànies, dels usos i dels aprofitaments hidràulics, així com de les obres hidràuliques que no estiguin qualificades dâinterès general.
b) La planificació i lâestabliment de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats a lâaigua.
c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per tal de garantir el subministrament dâaigua.
d) Lâorganització de lâadministració hidràulica de Catalunya, inclosa la participació dels usuaris.
e) La regulació i lâexecució de les actuacions relatives a la concentració parcelâ¢lària i les obres de regatge.
1.2. En tot allò no previst a lâapartat anterior, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre el domini públic hidràulic, la participació en la planificació i la programació de les obres qualificades dâinterès general amb la deliberació i lâinforme previs de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, així com lâexecució i lâexplotació dâaquestes.
2. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries. En tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva amb relació a:
a) Totes les facultats de policia del domini públic hidràulic.
b) Lâadopció de mesures de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics.
c) Lâexecució i lâexplotació de les obres de titularitat estatal.
d) La gestió de la part dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passi per Catalunya, dâacord amb el que estableix lâapartat 1.
3. La Generalitat ha dâemetre un informe determinant per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial.
4. La Generalitat és competent per a executar i regular la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de lâàmbit estatal espanyol, dâacord amb els mecanismes que estableix el títol V.
Article 9.17.
Pesca en aigües interiors, cria i recollida de mariscs, aqüicultura, caça i pesca fluvial i lacustre

Article 10.1.7
Ordenació del sector pesquer     Article 142. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer

1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de caça i pesca fluvial que es realitzi a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La planificació i regulació de la caça i la pesca.
b) La regulació del règim dâintervenció administrativa de la caça i la pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles.
c) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador.
2.1 En matèria de pesca i activitats marítimes correspon a la Generalitat:
2.2 La competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, així com la regulació i gestió dels recursos pesquers i la delimitació dâespais protegits.
2.3 La competència exclusiva en matèria dâactivitats marítimes en aigües interiors i exteriors, que inclou en tot cas:
a) La regulació i gestió del marisqueig i lâaqüicultura i lâestabliment de les condicions per al seu exercici així com la regulació i gestió dels recursos.
b) La regulació i gestió de les instalâ¢lacions destinades a aquestes activitats.
c) El busseig professional.
d) La formació i les titulacions en matèria dâactivitats dâesbarjo.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria dâordenació del sector pesquer.
La competència exclusiva de la Generalitat en tot cas inclou lâordenació i les mesures administratives dâexecució relatives a les condicions professionals per a lâexercici de la pesca, construcció, seguretat i registre oficial de bucs, confraries de pescadors, llotges de contractació i Institut Social de la Marina.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de lâordenació del sector pesquer dins dels principis establerts per lâEstat en matèria de planificació general de lâeconomia.

Disposició Addicional Segona:
d) Les facultats estatals en matèria dâactivitats marítimes, que inclouen en tot cas lâordenació i control de la flota civil, el registre i la matriculació de bucs, i la inspecció tècnica i operativa.
Article 9.18.
Artesania

Article 11.5
Pesos i mesures. Contrastació de metalls.

Article 12.1.2.
Indústria, sens perjudici d'allò que determinin les normes de l'Estat per raons de seguretat, sanitàries o d'interès militar, i les normes relacionades amb les indústries que estiguin sotmeses a la legislació de mines, hidrocarburs i energia nuclear. Queda reservada a la competència exclusiva de l'Estat l'autorització per a transferència de tecnologia estrangera

    Article 148. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls

1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria dâindústria, llevat del que sâespecifica a lâapartat 2 dâaquest article. La competència exclusiva de la Generalitat en tot cas inclou:
a) Lâordenació dels sectors i processos industrials a Catalunya.
b) La seguretat de les activitats, instalâ¢lacions, equips, processos i productes industrials, inclosos els vehicles automòbils, així com el règim jurídic de les entitats que realitzen en lâàmbit reglamentari activitats de certificació, assaigs, inspecció o auditoria en el territori de Catalunya.
c) La promoció i regulació de la qualitat, la innovació i la recerca industrials, així com les dels organismes de normalització i de les entitats dâacreditació dâàmbit autonòmic.
d) La regulació i el règim dâintervenció administrativa en les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o salut de les persones.
e) La regulació i el règim dâintervenció administrativa en matèria de lâhomologació dels tipus, parts i components dels vehicles, la realització de les inspeccions de la producció de vehicles i de les seves parts i peces subjectes a homologació.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria dins dels principis establerts per lâEstat en matèria de planificació general de lâeconomia.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria dâartesania, que comprèn en tot cas:
a) La regulació i les mesures administratives dâexecució relatives a les empreses artesanes, la condició dâartesà, els productes i les zones geogràfiques dâinterès artesanal.
b) Lâestabliment i execució de mesures de foment de la competitivitat, capacitació i desenvolupament de les empreses artesanals a Catalunya, la promoció dels seus productes i la creació de canals de comercialització.
4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de control metrològic, que comprèn en tot cas:
a) Lâaprovació del model, la verificació primitiva, la verificació després de reparació o modificació, la verificació periòdica, la vigilància i la inspecció dels models dâinstruments, aparells, mitjans i sistemes per pesar, mesurar o comptar.
b) Lâhabilitació dels laboratoris oficials de verificació metrològica.
c) Lâestabliment, regulació i gestió del Registre de control metrològic de Catalunya.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de contrastació de metalls.
Article 9.20.
Establiment i ordenació de centres de contractació de mercaderies i valors, de conformitat amb la legislació mercantil     Article 150. Mercats de valors i centres de contractació

1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mercats de valors i centres de contractació ubicats en el territori de Catalunya, dins dels principis i, en aquest cas, les regles establertes en la normativa bàsica en matèria de mercats de valors. La competència de la Generalitat inclou en tot cas:
a) La creació, denominació, autorització i supervisió dels mercats de valors i sistemes organitzats de negociació.
b) La regulació i les mesures administratives dâexecució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors.
c) El control de lâemissió, admissió, suspensió, exclusió i establiment de requisits addicionals dâadmissió dels valors que es negocien exclusivament en aquests establiments així com la inspecció i el control.
d) Lâacreditació de les persones i entitats per ser membres dâaquests mercats.
e) Lâestabliment dâun règim dâincompatibi

This work is in the public domain

Comentaris

Re: comparativa entre l´estatut del 79 i l´actual
11 gen 2006
si alguna situació no queda ben bé clara sobre a qui pertany sempre es pot recòrrer al tribunal constitucional perque ens il·lumini..
Re: comparativa entre l´estatut del 79 i l´actual
11 gen 2006
els que estan preparant, ja sabem qui vull dir, ja comencen a dir que el TC es un organ partidista sense validesa. I aixo comportaria l´acció dels que volen aplicar l´article constitucional num 8.
Re: comparativa entre l´estatut del 79 i l´actual
11 gen 2006
Per cert, t'ha faltat signar el text amb la web d'ERC, JERC o alguna de les seues organitzacion satèl·lits.
Ja sabem ke com les JERC no poden guanyar el carrer, ara adoctrinen els seus cadells per a ke es guanyen "l'espai internautic". Si abans no tenien cap lluita de carrer ara almenys la seua lluita es basa en els mitjans de comunicacio per intoxicar, mentir, etc.
Menys estar a casa intoxicant i mes lluita al carrer... o es ke no en teniu gent?¿
Re: comparativa entre l´estatut del 79 i l´actual
11 gen 2006
El que no tenen és motius. Tot i així d'aquí poc, a Barcelona almenys, semblarà que el carrer és seu, perquè als qui sí lluitem al carrer ens ho han prohibit tot. Ara sí que guanyaran el carrer, però perquè no hi haurà ningú més, i a sobre passaran com el més reivindicatiu i compromès socialment del món. Ja vaig entenent millor el "sí" d'E.R.C. a l'ordenança cívica i la nul·la protesta del seu jovent...

Però suposo que ja saben que no ens rendim tan fàcilment, i que tots els nous talegos que estan construïnt els quedaran curts. No esborraran del mapa l'oposició no domesticada, no aconseguiran que això sembli una bassa d'oli sense problemes, no ens podran escombrar sota la catifa.
Re: comparativa entre l´estatut del 79 i l´actual
11 gen 2006
un que passava escrius molt b,e, felicitacions!

anti-jerki no, tot el contrari, vas totalment errat, en tot, el món i la gent no callen i si pensen. T,estas equivocant, no tens la rao. T,ha quedat clar anti-jerki. Et dire una altra

sorpressa: el text, que em sembla però que molt interessant, (molt), està tret de la web d´INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS. Teniu raó un partit que compateix govern amb PSC i ERc. Aláaaa i adeu!
Re: comparativa entre l´estatut del 79 i l´actual
11 gen 2006
"iniciativa i mobilització" et falten uns quants cursets encara per aprendre a escriure i tenir alguna possibilitat per accedir a la poltrona. De moment t´hauràs de conformar penjant-los comunicats i votant-los cada 4 anys.
Molt trist fer-los propaganda gratuïta, no et sembla?
Re: comparativa entre l´estatut del 79 i l´actual
11 gen 2006
També som més i més nombroses les persones dâarreu els Països Catalans
que creuen fermament que lâobjectiu col·lectiu actual del poble català
no és buscar un âencaixâ? forçós ni amb França ni amb Espanya sinó
avançar, a través de la ruptura democràtica, cap a la independència,
que no és altra cosa que el fet de trobar, sense coaccions ni
imposicions, el nostre lloc a Europa i al món com a poble lliure.
En aquesta perspectiva esdevé un objectiu imprescindible el reconeixement
del dret a lâautodeterminació, entès com el dret a decidir nosaltres
mateixos i mateixes la nostra forma dâorganització política i social
col·lectiva, sense ingerències externes.
Aquesta és una exigència ineludible del moment present, a partir de la
qual hem dâabordar els contenciosos polítics que seâns presenten tant al
si dels Estats (les reformes dels estatuts) com al si dâEuropa i del món
(reconeixement internacional de la nació catalana a la Constitució Europea
i a les instàncies internacionals).
c.
Sindicat