Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Una oportunitat per arreglar l'estat espanyol ?
09 gen 2006
L'Estatut de Catalunya podria ser la clau de volta respecte al conflicte armat d'Euskadi. Des de sempre, l’únic missatge que la Moncloa ha enviat a Euskadi és que no es negociaria ni es parlaria res, fins que ETA deixés les armes. Potser ara se’ls està enviant un missatge nou. Catalunya, un territori sense cap mena de conflicte armat des de finals dels anys 80, ha presentat al govern espanyol una proposta d’Estatut amb un consens del 90% per part del govern català.

Si el govern espanyol, malgrat tot el maquillatge que hi posin, i ens venguin molt bé la moto, si malgrat tot s’acaba carregant aquesta proposta de nou Estatut, estaran enviant un missatge molt clar cap a Euskadi.
Espanya estarà dient al poble basc, que tant li fa si deixin les armes o no, que tant li fa si tenen un consens d’un 51% o d’un 99% en les seves cambres. El missatge és claríssim... La via política és un camí que no els durà enlloc, com pot demostrar la retirada de l’Estatut, després d’una rebaixa fulminant. Espanya no està disposada a negociar res!

I què vol dir això? Doncs senzillament serà donar una càrrega argumental genial a ETA, que sempre ha defensat una via paral.lela a la política per tal d’arribar al seus objectius. D’una o altra manera, Espanya estarà legitimitzant en certa manera a ETA.

Actualment, el 3r, 4t i 6è partits polítics amb representació parlamentària al govern espanyol (CiU, ERC i PNB), són partits amb un clar convenciment nacionalista i amb una gran voluntat per canviar l’actual ‘status quo’ jurídico-polític que hi ha a l’estat espanyol. I és que no voler admetre que Espanya té un problema de fons, és voler negar la realitat. També cal fer memòria i recordar que d’aquí uns dies ‘celebrarem’ el 25è aniversari del fallit (?) cop d’estat del general Tejero. El famòs 23-F, amb un resultat suposadament fallit, que va tenir com a conseqüència la LOAPA, també coneguda com el ‘café para todos’. Espanya es carregava el procés obert durant la transició per entrar de ple a l’estat de les autonomies. Aquests dies, com llavors, els militars espanyols han tornat a dir-hi la seva. Com llavors, i com sempre que l’estat espanyol ha iniciat moviments per afrontar els seus greus problemes nacionals. Malgrat les detencions, el missatge que es volia enviar, ha arribat a tothom.

José Luís Rodriguez Zapatero va iniciar la seva campanya electoral de cara a les famoses eleccions del 14 març del 2005 amb un missatge conciliador. El missatge ‘Si guanya Zapatero, guanya Catalunya’ semblava que per primera vegada podria ser real, i que per primera vegada, es podria culminar la transició, amb solucions reals a un problema real amb la composició d’Espanya. Però el que no sabia Zapatero és que acabaria guanyant –segurament contrapronòstic- les eleccions i col.locant-se al capdavant de la política espanyola. I ara és el moment de la veritat.

Segons les primeres declaracions, tot sembla indicar que l’Estatut català patirà unes retallades que acabaran fent inviable tot aquest projecte. Zapatero, que no està donent gens la cara aquests dies, sembla que s’està començant a arronsar davant els atacs mediàtics i socials capitanejats pel Partit Popular.

D’entrada no ens deixaran anomenar-nos ‘nació’. Hi ha propostes alternatives com ‘comunitat nacional’ o ‘històrica nació’ (brillant com sempre el Sr Duran). Però algú és capaç d’anomenar alguna altra comunitat nacional o històrica nació de la resta del planeta? Existeix algun cas similar? No fotem... ‘nació’ és una cosa que se n’és o no se n’és. I nosaltres som una nació!

Dels diners, quasi ni parlar-ne. Amb tot el que portem de legislatura, de moment no hem vist ni un número de les promeses balances fiscals. Tal i com comentava l’economista Josep Maria Ureta a ‘El matí de Catalunya ràdio’, al principi, les balances fiscals no hi eren, després no sabien com comptabilitzar-les, i després ens han dit que ara no seria bo que sortissin, ja que podrien afectar l’actual procés de negociació de l’Estatut. Evidentment que aquests números afectarien el procés estatutari. De fet, es tracta tan sols d’un secret a veus. Potser no en tenim els detalls, però el que sí que sabem és que la malanomenada ‘solidaritat fiscal’ és en realitat un robatori bestial que pateix Catalunya any rere any. Sembla mentida que els catalans no tinguem ni veu ni vot en la gestió dels nostres diners, quan en canvi no parem de veure les grans batalles polítiques que hi ha a Europa quan toca repartir els diners. Perque no podríem nosaltres negociar també què volem que es facin amb els –insisteixo- nostres diners?

Ara mateix, si no succeix algun fet sobrenatural, podríem dir que estem de ple en un carreró sense sortida. Sembla que les bones intencions no han servit de res. Espanya no vol canviar el seu joc, i no deixarà que ningú li canviï. Aquesta vegada però, s’hi haurà d’esmerar molt si no vol enviar un missatge molt clar a Euskadi. Sembla que per les bones no cediran mai!

Diuen que estem en un moment històric. Potser és cert. Però els moments històrics són això... històrics. I no es repeteixen amb freqüència. Potser seria bo que Zapatero s'ho rumiés un parell de vegades abans de prendre cap decisió important.

85 lectures i 4 comentaris
Mira també:
http://www.racocatala.com
http://www.racocatala.com

This work is in the public domain
Sindicat