|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Maragall garanteix la lleialtat "inqüestionable" de Catalunya a l'Espanya constitucional
|
|
|
per alerta |
08 gen 2006
|
1 El president autonomic expressa la seva confiança en el model d'Estat del rei i Zapatero
2 CiU reclama explicacions a Rajoy (PP)
3 ERC espera que el PSOE no ho aprofiti per retallar l'Estatut |
Redacció
Pasqual Maragall va voler llançar ahir un missatge de tranquil·litat en un intent de contrarestar la inquietud que han generat les declaracions del general Mena Aguado sobretot a Catalunya. El president de la Generalitat va recordar que "la lleialtat constitucional del socialisme en general i del catalanisme polític en particular és de pedra picada i ningú pot posar-ho en dubte". En aquesta línia, es va mostrar convençut que l'Estatut que aprovarà el Congrés es mantindrà dins els límits de la Constitució.
Després d'aplaudir la celeritat del govern espanyol en la destitució del militar, va mostrar la seva confiança que el projecte d'Espanya que defensen tant el rei com el president del govern central és una aposta clara per la democràcia i el respecte a la diversitat de l'Estat. "Catalunya observa amb tranquil·litat i confiança com l'Espanya 'gran nació' del rei Joan Carles i l'Espanya plural de Rodríguez Zapatero van adquirint arrels i mereixen el respecte creixent de la comunitat internacional i dels mateixos pobles d'Espanya dels quals parla la Constitució", va afirmar. El president de la Generalitat va lamentar les afirmacions del general en considerar que no només perjudiquen l'exèrcit sinó també l'estabilitat democràtica.
Les paraules de Mena van generar altres reaccions polítiques. El líder d'Unió, Josep A. Duran, va demanar al president del PP, Mariano Rajoy, que intervingui per "aclarir, rectificar i desmentir" el responsable de comunicació dels populars, Gabriel Elorriaga, que havia justificat el discurs del general. La portaveu d'ERC, Marina Llansana, va exigir al PSOE que no cedeixi a les pressions i no utilitzi aquest afer per retallar l'Estatut, mentre que la d'ICV, Dolors Camats, va reclamar que es deixi d'interferir en la reforma catalana. |
This work is in the public domain |
|
Re: Maragall garanteix la lleialtat "inqüestionable" de Catalunya a l'Espanya constitucional
|
|
per com sempre |
08 gen 2006
|
la remor de sabres saben que els funciona
Quan Tejero i Milans del Bosch van fer el seu cop 'fracasat' (23 febrer de 1981) en poc temps:
- 12 març Manifiesto de los 2300
- 30 juliol 1982 LOHAPA Llei Orgànica de Harmonització del Proces Autonomic
- 7/7/1982 Llei de Dotaciones presupostaries
"para inversiones y sostenimiento de las fuerzas armadas, aprobada el año 1982 que preveía el presupuesto del año anterior con el incremento anual de la inflación y que ha provocado «la expansión del gasto militar en militarización desde aquel año" (Arcadi Oliveres)
http://www.barcelona2004.org/esp/actualidad/noticias/html/f046320.htm
- 10/12/1981
Inici del proces d'entrada a l'OTAN
- 05/06/1981
S'aprova el decret-llei de reconversió industrial
... |
|
Re: Maragall garanteix la lleialtat "inqüestionable" de Catalunya a l'Espanya constitucional
|
|
per més |
08 gen 2006
|
"Sobre el 23-F, el Manifiesto i la LOAPA: reflexions de Felip Solé i Sabarís"
http://www.geocities.com/eltalp/sabaris.htm |
|
Re: Maragall garanteix la lleialtat "inqüestionable" de Catalunya a l'Espanya constitucional
|
|
per barricada |
08 gen 2006
|
NI FRANÇA NI ESPANYA
INDEPENDÈNCIA !!!! |
|
Notas de Sociedad
|
|
per karmele |
08 gen 2006
|
|
El Comandante Saenz de Ynestrillas, camarada de Tejero, ha sido ascendido, a titulo postumo y merced a la gracia del Ministro Sr. Bono, este pasado 18 de marzo del 2005, a Teniente Coronel. |
|
Re: Maragall garanteix la lleialtat "inqüestionable" de Catalunya a l'Espanya constitucional
|
|
per mdt |
09 gen 2006
|
Por. Aquest és el fonament de l'ordenament constitucional espanyol. L'amenaça constant: compte!, que vindrà l'home del sac. Ens contava Joan Francesc Peris que les declaracions del tinent general José Mena durant la Pasqua militar a Sevilla (Andalusia) li recordaven la "sanjurjada" del 1932. Sí, a nosaltres també; i també ens recorda la "tejerada" 23F i d'això no en fa tant (i en coneixem els efectes).
Malgrat la reacció de mateix exèrcit i Ministeri de Defensa espanyols, malgrat que en algun mitjà s'ha qualificat la destitució del tinent general de "fulminant", malgrat els matisos que hom li vulga fer a l'article 8è de la constitució espanyola del 78, malgrat tot, ja ens han dit allò que havíem de saber. N’estem avisats: qualsevol intent d'exercir el dret d'autodeterminació a l'Estat espanyol s'haurà d'enfrontar amb el "glorioso ejercito espanyol". D'aquesta qüestió no se'n pot parlar oficialment, però tothom ha entès què es volia dir. I això que, per ara, només es tracta d'un estatut d'autonomia, però diu coses massa escandaloses, com ara que la Generalitat pretén que a Catalunya tothom conega el català.
Darrerament l'"España de charanga y pandereta", com deia Machado, torna a descarar-se sense por ni vergonya; fins i tot la corona hi col·labora, i l'entorn "comunicatiu", i... Amb tanta pressió mediàtica els ànims espanyols s'exalten i les ànimes més patriòtiques se sinceren.
I tornant a fer memòria, a la Bíblia se'ns explica com la fe més incondicional pot renegar abans que cante el gall. Així ha passat amb l’elit políticament correcta catalana, la qual no s'ha refermat en els drets del Poble català i s'ha afanyat a assegurar que la proposta d'estatut de Catalunya és constitucional de cap a peus. Només els ha faltat dir allò de "no hi tinc res a veure!". Ens mereixem tanta ignomínia?
Arribats ací podem traure la conclusió que aquests suposats dirigents catalans seran els primers a refugiar-se darrere dels cànons espanyols, si el poble treballador català decideix tirar pel "dret" i exercir els seus drets prescindint de la seua classe dirigent. Això no ens ho explica la Bíblia, ens ho explica Marx.
Perquè, al capdavall, de cànons espanyols es tracta. L'exercit espanyol no pot negar la seua tasca d'exèrcit d'ocupació: té la missió de garantir la unitat territorial espanyola, la submissió dels Països Catalans i els altres Pobles ocupats com nosaltres. Els vots dels catalans i les catalanes no compten igual que els vots espanyols. Amb l'amenaça del sabre la democràcia és, senzillament, una quimera; si volem democràcia, ens l'haurem de guanyar.
Països Catalans, 8 de gener del 2006 |
|
Re: Maragall garanteix la lleialtat "inqüestionable" de Catalunya a l'Espanya constitucional
|
|
per mosso d'esquadra (.:. jee jee jee) |
09 gen 2006
|
a les barricades! a les barricades!
x lluitar per la victòria del pesebre i civisme!
ara es el moment! tenim q proteger a Clos i als nostres llibertats! I més q aquest,
hem de protegir els cambrers de catalunya i BCN del "rendició extraordinari". |
