Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sense clasificar
MIRA’M A LA CARA:Sóc d’un poble valent, noble i lluitador !
07 gen 2006
MIRA’M A LA CARA: Sóc d’un poble valent, noble i lluitador !



Escoltem les paraules de l´Alfonso Guerra de fa uns pocs mesos, quan l’Estatut ja passava per l’equador de la Cambra Catalana, ell ho va dir en andalús i aquesta ressenya està traduïda al català, però la idea i la visió d’en Guerra queda ben clara:

"la proposta d'estatut suposa desfer el llarg camí cap a l'estat democràtic i una fragmentació de la sobirania popular" i "els catalans es creuen que la sobirania és al seu Parlament i no és així" i "no es pot admetre el concepte nació, perquè després vindrà la reivindicació d'Estat" i "no es poden reclamar més competències perquè el marge actual és molt estret" i "no crec en la insuficiència econòmica adduïda per la Generalitat".

Davant de com veuen els espanyols Catalunya i les seves aspiracions, en Guerra en això ni en d’altres coses com és el cas del seu partit, no és pas representant d’una minoria sinó a l’inrevés, i això els catalans ho sabem tots.

www.tenimeldretdedecidir.org
www.autodeterminacio.net
Davant de com volen submisa Catalunya, i sabent com ells pensen i són, només hi ha la possibilitat de dues actituds davant de la negociació de l’Estatut, la una, estar disposat a acceptar que els negociadors espanyols i els seus caps imposin a Catalunya les seves condicions, l’altra estar convençuts de la pròpia i legítima sobirania i no permetre que de nou ens sigui usurpada.




SITUAR-NOS EN LA POSICIÓ QUE CORRESPON A UN POBLE CONVENÇUT DE LA SEVA PRÒPIA LEGITIMITAT.


Canviar el xip dels negociadors catalans de l'Estatut. Passar de discutir una llei orgànica despreciable i fàcilment anul·lable -com les diputacions que per a nosaltres són necessàriament superables i revocables-. Passar a discutir amb força la nostra posició com a poble que imposa la legitimitat dels seus drets inalienables dins d’un estat que l’ha de servir a totes però que no li serveix gens.

Una altra manera d'enfocar-ho, que no sigui la que us acabo d'exposar, ens portarà com sempre a una actitud debilitada en l'hora de la veritable i efectiva, petita o gran, reconstrucció nacional, el moment de la discussió amb l'adversari.

Si les concrecions de la física es fan a salts "quants" "quantos", i això també passa en la vida dels pobles que és la història, ara, aquest moment de la discussió de l'estatut, és altra vegada un d'aquests nostres salts!




MIRA’M A LA CARA !


En el món dels gàngsters també hi ha el joc del domini i la servitud, i aquestes dues actituds s'hi donen d'un manera molt bàsica i quasi pedagògica -fàcil per explicar-ho, vaja-.



I ara, passant al tema que a mi em preocupa ... a mi, el covard! No sabeu pas fins a quins límits ho sóc. Doncs, jo ... Increpant en Solbes, li diria: "de què vas?! Què t'has cregut! Ara no estem discutint dels teus negocis personals sinó dels drets d´aquest Poble, i sàpigues que els drets del Poble no passen per estar supeditats als capricis i interessos del teu Estat! ... això s'acava, els teus tractes i les vostres normes ja no valen per a satisfer els nostres interessos. Prou! S'ha acavat!"

I l'altre, al que tu increpes, l'interlocutor, el gàngster, ho entén! No ho vol acceptar, però comença a entendre-ho, veu que si no s'espavila la seva moma arriba a la fi.


Aquest és el camí del 2014 !


A partir d'ara mateix hem de perdre la por mesella que portem a sobre i hem d’aprofitar cada moment per encarar-nos i dir-los: Mira'm a la cara! ... i tot seguit, amb caràcter i aplom repetir-los: això s'acaba! ja en tenim prou! Vosaltres, cuideu-vos del que sigui veritablement vostre, i nosaltres ja ens cuidarem del que sempre ha estat nostre malgrat vosaltres i els eterns col·laboracionistes ens ho hagueu mantingut segrestat! Així de clar!



Desenllaç: “El que tinc ben clar que vindrà després del divorci hispànic" ... Com passa a tot arreu i en totes les pel·lis: farem uns negocis de cal ample i tothom content! També s'espavilaran els extremenys i els andalusos. Els murcians i aragonesos s'eixeriran. De rebot a la reajustada Espanya s'hi imposarà el model Navarrès. I tot plegat entorn de Madrid, la Comunitat Autònoma per excel·lència amb el seu parlament regional per excel·lència, sempre la més solidària!

Visquin, doncs, Madrid i l'Espanya alliberada d'aquests catalans fenicis mesquins!


I el més important per a nosaltres: Visquin la Catalunya emancipada i tots els seus pobles veïns!


Nota final:


Em sorprèn la capacitat i els valors dels nord-americans; en les seves pel·lis -a molts de nosaltres molt sovint no ens agrada- la pel·li sí però com a vegades ho diuen o ho fan, no! Però ells, constants, ens ho expliquen dia a dia, suposo que ho porten a dins i per això així ho comuniquen, potser els ho expliquen a l'escola o es respira en l'ambient?!

De que ens parlen? -de llibertat, d'independència, de dignitat, de caràcter, d'aplom, de fermesa, d'il·lusió, de patriotisme, de fe ... Recoi de nord-americans! No tot és bo en el món que junts compartim, ells els USA massa sovint obliden els seus valors teòrics, potser nosaltres els catalans també en som responsables de les malifetes dels poderosos rics, potser nosaltres per omissió ..? Omissió de les nostres responsabilitats; refugiats en la submissió i la dependència dins una colònia enganyosa, còmoda en el que és vulgar i -com el joiell de vidre ...- esclava! Els catalans irresponsables no podem criticar als nord-americans tan sovint com ho fem, nosaltres, permanenment amagats i refugiats en un impàs de perpètua adolescència ... , com a poble, amaguem els nostres denaris sota terra, denaris que esdevenen infructuosos, mentre molta gent i els seu pobles arreu del món queden tirats a la vora del camí.

La independència comporta moltes avantatges i també comporta obligacions ... és que aquestes darreres -les obligacions de poble lliure i responsable- les volem defugir? Som tant infantils i sovint tan poca cosa que preferim criticar a alliberar?

This work is in the public domain

Comentaris

Re: MIRA’M A LA CARA:Sóc d’un poble valent, noble i lluitador !
09 gen 2006
Por. Aquest és el fonament de l'ordenament constitucional espanyol. L'amenaça constant: compte!, que vindrà l'home del sac. Ens contava Joan Francesc Peris que les declaracions del tinent general José Mena durant la Pasqua militar a Sevilla (Andalusia) li recordaven la "sanjurjada" del 1932. Sí, a nosaltres també; i també ens recorda la "tejerada" 23F i d'això no en fa tant (i en coneixem els efectes).

Malgrat la reacció de mateix exèrcit i Ministeri de Defensa espanyols, malgrat que en algun mitjà s'ha qualificat la destitució del tinent general de "fulminant", malgrat els matisos que hom li vulga fer a l'article 8è de la constitució espanyola del 78, malgrat tot, ja ens han dit allò que havíem de saber. N’estem avisats: qualsevol intent d'exercir el dret d'autodeterminació a l'Estat espanyol s'haurà d'enfrontar amb el "glorioso ejercito espanyol". D'aquesta qüestió no se'n pot parlar oficialment, però tothom ha entès què es volia dir. I això que, per ara, només es tracta d'un estatut d'autonomia, però diu coses massa escandaloses, com ara que la Generalitat pretén que a Catalunya tothom conega el català.

Darrerament l'"España de charanga y pandereta", com deia Machado, torna a descarar-se sense por ni vergonya; fins i tot la corona hi col·labora, i l'entorn "comunicatiu", i... Amb tanta pressió mediàtica els ànims espanyols s'exalten i les ànimes més patriòtiques se sinceren.

I tornant a fer memòria, a la Bíblia se'ns explica com la fe més incondicional pot renegar abans que cante el gall. Així ha passat amb l’elit políticament correcta catalana, la qual no s'ha refermat en els drets del Poble català i s'ha afanyat a assegurar que la proposta d'estatut de Catalunya és constitucional de cap a peus. Només els ha faltat dir allò de "no hi tinc res a veure!". Ens mereixem tanta ignomínia?

Arribats ací podem traure la conclusió que aquests suposats dirigents catalans seran els primers a refugiar-se darrere dels cànons espanyols, si el poble treballador català decideix tirar pel "dret" i exercir els seus drets prescindint de la seua classe dirigent. Això no ens ho explica la Bíblia, ens ho explica Marx.

Perquè, al capdavall, de cànons espanyols es tracta. L'exercit espanyol no pot negar la seua tasca d'exèrcit d'ocupació: té la missió de garantir la unitat territorial espanyola, la submissió dels Països Catalans i els altres Pobles ocupats com nosaltres. Els vots dels catalans i les catalanes no compten igual que els vots espanyols. Amb l'amenaça del sabre la democràcia és, senzillament, una quimera; si volem democràcia, ens l'haurem de guanyar.



Països Catalans, 8 de gener del 2006
Sindicat