|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
la definició de Catalunya a l'Estatut porta el camí de caure en el surrealisme
|
|
|
per diari El Punt |
05 gen 2006
|
Artur Mas proposa definir Catalunya alhora com a nació i nacionalitat per encaixar-la en la Constitució
Duran i Lleida aposta per afegir-hi el qualificatiu «històrica», que CDC valora positivament però que troba prescindible |
TIAN RIBA. Barcelona
El debat sobre la definició de Catalunya a l'Estatut porta el camà de caure en el surrealisme per la negativa del PSOE d'acceptar la simple frase «Catalunya és una nació». Com que el tema ha quedat aparcat fins al final de la negociació i donada la seva importà ncia simbòlica i polÃtica, van apareixent propostes de tota mena per mirar d'encaixar la definició amb la Constitució i les diferents sensibilitats. Ara s'ha sabut que Artur Mas va defensar ja al mes de juny al Parlament -i la considera encara com la més adient- la fórmula «Catalunya, que és una nació, és reconeguda com a nacionalitat en la Constitució espanyola...». El president d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, proposa afegir el qualificatiu «històrica» a nació.
Joan Tardà i Joan Ridao (ERC) esperen ahir al Congrés l'arribada dels negociadors del PSOE
Foto: B.RODRÃ?GUEZ/EFE
José Luis RodrÃguez Zapatero ja va dir fa temps que tenia vuit fórmules per definir Catalunya i ahir Duran donava a conèixer a través de La Vanguardia la proposta que ha posat sobre la taula de Zapatero: «Històrica nació.» En concret, proposa: «Catalunya, històrica nació, reconeguda com a nacionalitat en l'article 2 de la Constitució vigent...» Segons fonts de CDC, aquesta proposta del president del comitè de govern d'UDC és una de les opcions amb què es treballa a CDC, però Mas no renuncia a la seva definició, que prescindeix del qualificatiu «històrica» -que li pot fer perdre valor polÃtic i jurÃdic-, però també busca permetre l'encaix en la Constitució. I això no és tot, perquè segons el negociador Francesc Homs, amb Mas treballen amb altres fórmules. Entre aquestes, segons ha explicat Mas mateix en algunes converses informals, hi ha parlar de «nació catalana», en lloc de «nació» a seques, com Tony Blair parla de «nació escocesa», usant una referència d'ahir del president d'ERC, Josep-LluÃs Carod-Rovira. Mas va proposar la seva fórmula en la cimera de lÃders del juny passat al Parlament i, aleshores, Carod va rebutjar la fórmula. Ahir el mateix Carod va recordar que Mas ja treballava amb la idea de Duran i, a diferència del juny, va admetre que es pot estudiar.
Zapatero i el PSOE admeten que Catalunya té «identitat nacional», però que «nació» no és compatible amb l'article 1.2 de la Constitució («la sobirania nacional resideix en el poble espanyol»). El PSOE no accepta ni que l'Aran sigui «realitat nacional». En tot cas, Homs i Joan Ridao (ERC) van demanar ahir no fer «concursos» d'idees. El secretari d'organització del PSOE, José Blanco, no va voler aprofundir la proposta de Duran, però no va negar que la fórmula encaixi amb l'article 2 de la Constitució, que diu que Espanya és una nació indivisible. També el conseller Joan Saura va admetre que la proposta de Duran és sobre la taula. Tots dos van coincidir a dir que definir-se com a nació no s'ha de llegir necessà riament com la voluntat de ser un Estat.
Però no és un tema menor. Hi ha nacions històriques desaparegudes i la batalla per donar valor jurÃdic a la referència als drets històrics inclosa en l'Estatut per blindar i augmentar competències continua ara al Congrés, on el PSOE vol eliminar la disposició addicional que podria interpretar que els drets històrics són l'«única» legitimació i fonament de l'autogovern o com a fonament de les relacions de dret públic i de les competències de la Generalitat. El PSOE només accepta els drets històrics limitats a dret civil, llengua, cultura i la seva projecció en l'educació i les institucions, i els fonamenta en la singularitat, no en cap règim foral com el basc, que els va permetre el traspà s de les competències en trà nsit. Ho recorda Ridao: «L'epÃtet històric redueix l'abast del terme nació a un terme purament historicista, gairebé d'estar per casa amb sabatilles i bata.» |
This work is in the public domain |
|
Re: la definició de Catalunya a l'Estatut porta el camí de caure en el surrealisme
|
|
per . |
05 gen 2006
|
a qui li importa el que diguin dos feixistes sobre què és Catalunya?
l'únic que m'interessa d'ells és la seva desgràcia |
|
Re: la definició de Catalunya a l'Estatut porta el camí de caure en el surrealisme
|
|
per autodeterminació és democràcia |
05 gen 2006
|
Ara també som una nació, encara que no estigui escrit !
Carod ho ha deixat clar: estaria disposat a acceptar, juntament amb CiU, el reconeixement de Catalunya com a «històrica nació» a la reforma de l'Estatut. Així, els nacionalises entrenen el joc de Zapatero de vestir el concepte «nació» per poder fer-la assumible per al conjunt dels socialistes espanyols. Comença la fase de marejar la perdiu. Més que espanyols, a Moncloa ja semblen florentins. Abans als espanyols els agradava allò de "al pan, pan, i al vino, vino". Ara no. Hem entrat en el barroquisme i en els eufemismes. Per tal de no reconèixer que Catalunya és una nació, així com sona i així de clar, ERC ja accepta allò d'«històrica», mentre que Zapatero i els que l'envolten ja parlen de «comunidad de identidad nacional». Cada un vesteix el sant així com pot o així com li deixen per veure si al final sona la flauta d'arribar a una pseudodefinició que pugui satisfer tothom. És posible que al final Catalunya sigui al nou Estatut una «històrica comunitat amb voluntat de ser nació i amb identitat pròpia» o qualsevol invent semblant. El problema és com s'explicarà aquest concepte a les escoles de Catalunya sense que els infants demanin la baixa per depressió, convençuts que els adults han perdut la bolla. Tan difícil és dir les coses pel seu nom? Per què tanta por de reconéixer el fet nacional català? Per què ara ERC i CIU es mostren disposats a entrar en el ball dels substantius, els adjectius i els jocs florals? En política tot és admissible, excepte caure dins l'absurd, igual com el que s'inventà Franco els anys seixanta, quan definí el seu règim com democracia orgánica, concepte que ningú no acabava d'entendre, ni tans sols els professors que explicaven Formación del Espíritu Nacional a les escoles. |
|
Re: la definició de Catalunya a l'Estatut porta el camí de caure en el surrealisme
|
|
per Llibert |
05 gen 2006
|
Si són 2 pallassos, però dir-los feixistes és desvirtuar la paraula. Anomenem a cadascú el que és. Últimament tothom té la mala costum de dir feixista a qui li cau malament i així arribem al desproposit de que quan hom diu feixista a algú crea la mateixa sensació de quan hom l'anomena fill de puta, s'ha convertit en un insult buit de contingut.
Parlem en propietat siusplau. |
|
Re: la definició de Catalunya a l'Estatut porta el camí de caure en el surrealisme
|
|
per posats |
05 gen 2006
|
|
"Catalunya és un lluç bullit" Carles Fontsere (el dels cartells de la guerra civil) |
|
imatges de la Catalunya del tripartit
|
|
per ... |
05 gen 2006
|
 |
|
. |
|
Re: la definició de Catalunya a l'Estatut porta el camí de caure en el surrealisme
|
|
per jo ta ke |
06 gen 2006
|
... ==> ?????
free babilon
yeaah amigo tu si ke sabes aki si ke dius les koses klares, kada kop es konfirma la meva ideia...
NO PASARAN!!! FEIXISME NI A KATALUÑA NI EN LLOK!!!
pd: la ñ es pa k rabies un poko mas XDDD |
|
Re: la definició de Catalunya a l'Estatut porta el camí de caure en el surrealisme
|
|
per a.m. |
06 gen 2006
|
Vull manifestar el meu desacord amb el titular i amb algunes opinions.
L'error és considerar la voluntat política de Zapatero d'avançar en la plurinacionalitat de l'Estat espanyol. Crec que no hi ha cap interès a avançar, i una prova la tenim en les esmenes del PSOE.
Sí que hi ha voluntat per part de Zapatero de donar més a Catalunya, però només una mica més del mateix de sempre, del que ja tenim.
Davant l'evidència de tenir un nou Estatut que no signifiqui cap avanç en l'autogovern de Catalunya ni en la concepció plurinacional de l'Estat, no crec que la seva retirada sigui ni un error imperdonable ni incomprensible per als catalans/es.
¿Quan deixarem d'acceptar les engrunes que ens donen i demanarem de manera inapel.lable un avanç real en l'autogovern? |
