La CUP de Mataró demana diàleg i cartelleres

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: corrupció i poder
La CUP de Mataró demana diàleg i cartelleres
per kmjk	05 gen 2006


Arran dâ��una sanciÃ³ de 120 euros per un cartell enganxat amb celÂ·lo, la CUP demana diÃ leg al regidor de Serveis i Manteniment. Lâ��Ajuntament nomÃ©s preveu sancions perÃ² no ofereix solucions a la manca de cartelleres pÃºbliques CUP MatarÃ³ LA CUP DEMANA DIÃ�LEG I SOLUCIONS PER GARANTIR EL DRET Dâ��EXPRESSIO DE LES ENTITATS CIUTADANES El passat 12 de maig de 2005, la CUP va organitzar una per presentar pÃºblicament la memÃ²ria anual de 2004 i per exposar les lÃnies de treball futur del nostre colÂ·lectiu a la ciutat. Casualment, el mateix dia 12 de maig, un inspector de Serveis Municipals va fer una fotografia a un cartell del CUP que convocava a lâ��acte i que estava afixat amb celÂ·lo (material fÃ cil de remoure) a la cantonada del CamÃ Ral amb el carrer de lâ��Hospital. La fotografia servÃ perquÃ¨ el 20 de maig de 2005 el Sr. Francesc Melero,Conseller delegat de Serveis i Manteniment, incoÃ©s un expedient sancionador, imposant a la CUP una multa de 120 Euros per haver contravingut lâ��OrdenanÃ§a general de residus urbans i neteja viÃ ria i lâ��OrdenanÃ§a de publicitat de lâ��Ajuntament de MatarÃ³. Tot i que lâ��adreÃ§a postal de la CUP Ã©s pÃºblica i coneguda per lâ��Ajuntament deMatarÃ³, la notificaciÃ³ es va adreÃ§ar al domicili particular del pare de Joan Jubany. Poc desprÃ©s, Joan Jubany va respondre demanant explÃcitament que sâ��esmenÃ©s lâ��error i fÃ©u diverses observacions en relaciÃ³ al motiu de la sanciÃ³. Finalment, el Sr. Francesc Melero, resol el cas amb un Decret (7941/2005 de 3dâ��octubre) i envia, aquest cop sÃ, a la seu social de la CUP, una nova missiva, datada el 4 dâ��octubre de 2005 i amb registre de sortida de 14 dâ��octubre. Melero reconeix que la primera notificaciÃ³ â��es va realitzar en un domicili incorrecteâ�? i tot seguit procedeix a respondre les observacions fetes per Joan Jubany,considerant que â��estan fora de llocâ�?. Resultat: 120 Euros de multa per a la CUP. Davant dels fets exposats, la CUP entÃ©n la situaciÃ³ actual Ã©s inacceptable atÃ¨s que: 1. Les ordenances municipals regulen i estableixen sancions per les conductes incÃviques, perÃ² en canvi, lâ��Ajuntament no ha habilitat ni cartelleres niespais pÃºblics destinats a garantir el dret dâ��expressiÃ³ de les entitats ciutadanes. Lâ��ambigÃ¼itat i el desajustament entre la normativa i la realitat, queda palÃ¨s en la insuficient i gens aclaridora explicaciÃ³ feta al nÃºm. 2 del butlletÃ municipal â��MÃ©s MatarÃ³â�? del passat novembre de 2005. 2. Lâ��Ajuntament, amb anterioritat a la incoaciÃ³ de la sanciÃ³ imposada a la CUP, no ha fet cap esforÃ§ per explicar a la ciutadania i a les entitats el contingutde les normatives municipals que regulen la colÂ·locaciÃ³ de publicitat en la viapÃºblica. LÃ²gicament, les sancions imposades a diverses entitats ciutadanes nomÃ©s sÃ³n atribuÃ¯bles al desconeixement de la normativa, amb la qual cosa creen una situaciÃ³ manifesta dâ��indefensiÃ³. 3. Els errors de procediment amb quÃ¨ lâ��Ajuntament de MatarÃ³ ha incoat la sanciÃ³ a la CUP i el fet que les alÂ·legacions han estat rebatudes sense tenir en compte la inexistÃ¨ncia dâ��espais pÃºblics per publicitat les activitats de les entitats, posa en entredit el tarannÃ dialogant i participatiu de quÃ¨ fa gala el govern municipal. Per tot plegat, la CUP ha solÂ·licitat mantenir una reuniÃ³ formal amb el Sr.Francesc Melero, Conseller delegat de Serveis i Manteniment, per aclarir el greuge i resoldre de forma satisfactÃ²ria i duradora lâ��ambivalÃ¨ncia amb quÃ¨, darrerament, es sanciona als colÂ·lectius socials que fem Ãºs del dret a la llibertat dâ��expressiÃ³ i que volem fer-ho dins dâ��un marc de respecte envers la resta de la ciutadania. Oficina de Premsa CUP MatarÃ³ MatarÃ³, 3 de gener de 2006
This work is in the public domain

Comentaris

Ni Estatut, ni Constitució: Independència
per ,k.lklk	05 gen 2006

Article d'opinió de Roger Torras, membre de la CUP de Manresa, on exposa la necessitat d'assolir un marc de sobirania que empari els Països Catalans de les batzegades de l'anticatalanisme. NI ESTATUT NI CONSTITUCIÓ: INDEPENDÈNCIA Qualsevol persona mínimament al cas de l'actualitat política ja sap que, a aquestes alçades, el debat sobre els estatuts és una qüestió purament electoral. CiU, després d'haver donat un suport cec al PP a Madrid, ha vist que li cal recuperar la credibilitat abans de la retirada d'escena de Pujol, mentre que al PSC li ha anat de primera per tal d'intentar desmarcar-se de la seva vinculació directa amb el PSOE, el qual té, en aquest tema, una posició pràcticament calcada a la del PP. En principi és bo que es parli repetidament de reformar el marc legal existent i que, per fi, es traslladi a propostes polítiques la insatisfacció que molts catalans i catalanes mostren davant les necessitats que tenim com a individus i com a poble. Tot i així, el debat només es centra en la reforma de l'estatut, quan en realitat aquest estatut no és més que un apèndix de la Constitució espanyola. La que prohibeix el dret a l'autodeterminació, la que garanteix la indivisibilitat espanyola amb l'exèrcit com a garant i la que va ser la conseqüència lògica del franquisme. Quan des de la CUP diem "ni estatuts ni constitució, independència" volem explicar que qualsevol estatut possible surt de la Constitució (espanyola, és clar) cosa que ja el fa, d'entrada, totalment limitat i masell davant d'un estat que ens empresona. És com si un pres demanés al director de la presó, una decoració nova per a la seva cel.la, un mobiliari més modern o, en el millor dels casos, una ampliació de l'habitació i una mica més de benestar, amb més i millor menjar, música ambient i una finestra més àmplia. En qualsevol cas, seria el director de la presó qui aprovaria una modificació de les condicions del pres o no, però ja es guardaria prou de deixar-lo en llibertat o, fins i tot, d'ampliar-li els permisos si no li obliga una instància superior. Una presó és una presó es miri des d'on es miri. I actualment hi ha molta gent al nostre país que se sent empresonada culturalment, econòmicament, a nivell de planificació del territori (trens, carreteres, aeroports), a nivell de recursos naturals (aigua) o pel que fa a representació internacional. Per posar alguns exemples, mentre el nostre país s'ha declarat majoritàriament en contra la guerra a l'Iraq, hem hagut de ser representats per un dels seus màxims defensors, al.legant justificacions falses i com a resultat dels anhels personals. Tampoc som capaços de decidir el model ferroviari, ni sobre el tracte fiscal, ni tant sols som capaços de decidir amb quins colors volem que els nostres esportistes d'elit competeixin internacionalment. Tot això ho decideix una gent que, com ha demostrat reiteradament, té una política justament en contra dels interessos del nostre país. Els dèficits a tots nivells que tenim, cada vegada són més exagerats i ja no hi ha cap altra regió europea que tingui unes condicions de desenvolupament tant adverses com la nostra. Només per la impossibilitat de planificar coordinadament la regió econòmica que forma tota la costa dels Països Catalans (impediment tipificat ja a la pròpia Constitució), topem amb un handicap que frena el nostre desenvolupament natural. Ens cal un nou marc; unes noves regles de joc. I les hem de decidir nosaltres, sense demanar permís a ningú. Cal plantejar una reforma que un cop aprovada al parlament l'apliquem a tot el territori sigui aprovada o no a les corts espanyoles (tràmit imprescindible per reformar estatut o constitució avui dia i moment on ens trobem ara) i cal que el teixit associatiu hi doni un suport actiu i crític per poder plantar cara a Espanya. I si és necessari, buscar aliats a Europa, on durant els últims 23 anys de Constitució ja hi ha hagut diversos processos democràtics d'independència, per tal d'aconseguir que les decisions de la nostra nació siguin respectades. L'anticatalanisme que tant ens preocupa i ens afecta és una expressió prou clara de la manera com volen que Catalunya s'inclogui a Espanya: callada, obedient, desfigurada, treballadora i pobra econòmicament i cultural. Roger Torras CUP

Re: La CUP de Mataró demana diàleg i cartelleres
per ju	05 gen 2006
Bsta de partidos políticos, todos son iguales. Libertad!

Re: La CUP de Mataró demana diàleg i cartelleres
per autodeterminació és democràcia	05 gen 2006
sobretot els partits d´ordre, PP=PSOE. Solidaritat!

Re: La CUP de Mataró demana diàleg i cartelleres
per //*//	06 gen 2006
la cup no és cap partit gilipolles rata espanyola

Re: La CUP de Mataró demana diàleg i cartelleres
per no poc	07 gen 2006
no és un partit? que és doncs, un esbart dansaire?

Re: La CUP de Mataró demana diàleg i cartelleres
per gracies, no poc	08 gen 2006
una candidatura electoral, desinformat, no és lo mateix que un partit politic tradicional. I, no, la CANDIDATURA D´UNITAT POPULAR, no és pas un esbart dansaire. Més aviat és una colla de municipalistes.