Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
La CUP de Mataró demana diàleg i cartelleres
05 gen 2006
logotipc.gif
Arran dâuna sanció de 120 euros per un cartell enganxat amb cel·lo, la CUP demana diàleg al regidor de Serveis i Manteniment. LâAjuntament només preveu sancions però no ofereix solucions a la manca de cartelleres públiques


CUP Mataró

LA CUP DEMANA DIÃLEG I SOLUCIONS PER GARANTIR EL DRET DâEXPRESSIO DE LES ENTITATS CIUTADANES


El passat 12 de maig de 2005, la CUP va organitzar una per presentar públicament la memòria anual de 2004 i per exposar les línies de treball futur del nostre col·lectiu a la ciutat. Casualment, el mateix dia 12 de maig, un inspector de Serveis Municipals va fer una fotografia a un cartell del CUP que convocava a lâacte i que estava afixat amb cel·lo (material fàcil de remoure) a la cantonada del Camí Ral amb el carrer de lâHospital.


La fotografia serví perquè el 20 de maig de 2005 el Sr. Francesc Melero,Conseller delegat de Serveis i Manteniment, incoés un expedient sancionador, imposant a la CUP una multa de 120 Euros per haver contravingut lâOrdenança general de residus urbans i neteja viària i lâOrdenança de publicitat de lâAjuntament de Mataró.


Tot i que lâadreça postal de la CUP és pública i coneguda per lâAjuntament deMataró, la notificació es va adreçar al domicili particular del pare de Joan Jubany. Poc després, Joan Jubany va respondre demanant explícitament que sâesmenés lâerror i féu diverses observacions en relació al motiu de la sanció.


Finalment, el Sr. Francesc Melero, resol el cas amb un Decret (7941/2005 de 3dâoctubre) i envia, aquest cop sí, a la seu social de la CUP, una nova missiva, datada el 4 dâoctubre de 2005 i amb registre de sortida de 14 dâoctubre. Melero reconeix que la primera notificació âes va realitzar en un domicili incorrecteâ? i tot seguit procedeix a respondre les observacions fetes per Joan Jubany,considerant que âestan fora de llocâ?. Resultat: 120 Euros de multa per a la CUP.


Davant dels fets exposats, la CUP entén la situació actual és inacceptable atès que:


1. Les ordenances municipals regulen i estableixen sancions per les conductes incíviques, però en canvi, lâAjuntament no ha habilitat ni cartelleres niespais públics destinats a garantir el dret dâexpressió de les entitats ciutadanes. Lâambigüitat i el desajustament entre la normativa i la realitat, queda palès en la insuficient i gens aclaridora explicació feta al núm. 2 del butlletí municipal âMés Mataróâ? del passat novembre de 2005.


2. LâAjuntament, amb anterioritat a la incoació de la sanció imposada a la CUP, no ha fet cap esforç per explicar a la ciutadania i a les entitats el contingutde les normatives municipals que regulen la col·locació de publicitat en la viapública. Lògicament, les sancions imposades a diverses entitats ciutadanes només són atribuïbles al desconeixement de la normativa, amb la qual cosa creen una situació manifesta dâindefensió.


3. Els errors de procediment amb què lâAjuntament de Mataró ha incoat la sanció a la CUP i el fet que les al·legacions han estat rebatudes sense tenir en compte la inexistència dâespais públics per publicitat les activitats de les entitats, posa en entredit el tarannà dialogant i participatiu de què fa gala el govern municipal.


Per tot plegat, la CUP ha sol·licitat mantenir una reunió formal amb el Sr.Francesc Melero, Conseller delegat de Serveis i Manteniment, per aclarir el greuge i resoldre de forma satisfactòria i duradora lâambivalència amb què, darrerament, es sanciona als col·lectius socials que fem ús del dret a la llibertat dâexpressió i que volem fer-ho dins dâun marc de respecte envers la resta de la ciutadania.


Oficina de Premsa CUP Mataró
Mataró, 3 de gener de 2006

This work is in the public domain

Comentaris

Ni Estatut, ni Constitució: Independència
05 gen 2006
logotipc.gif
Article d'opinió de Roger Torras, membre de la CUP de Manresa, on exposa la necessitat d'assolir un marc de sobirania que empari els Països Catalans de les batzegades de l'anticatalanisme.

NI ESTATUT NI CONSTITUCIÓ: INDEPENDÈNCIA

Qualsevol persona mínimament al cas de l'actualitat política ja sap que, a aquestes alçades, el debat sobre els estatuts és una qüestió purament electoral. CiU, després d'haver donat un suport cec al PP a Madrid, ha vist que li cal recuperar la credibilitat abans de la retirada d'escena de Pujol, mentre que al PSC li ha anat de primera per tal d'intentar desmarcar-se de la seva vinculació directa amb el PSOE, el qual té, en aquest tema, una posició pràcticament calcada a la del PP.

En principi és bo que es parli repetidament de reformar el marc legal existent i que, per fi, es traslladi a propostes polítiques la insatisfacció que molts catalans i catalanes mostren davant les necessitats que tenim com a individus i com a poble. Tot i així, el debat només es centra en la reforma de l'estatut, quan en realitat aquest estatut no és més que un apèndix de la Constitució espanyola. La que prohibeix el dret a l'autodeterminació, la que garanteix la indivisibilitat espanyola amb l'exèrcit com a garant i la que va ser la conseqüència lògica del franquisme.

Quan des de la CUP diem "ni estatuts ni constitució, independència" volem explicar que qualsevol estatut possible surt de la Constitució (espanyola, és clar) cosa que ja el fa, d'entrada, totalment limitat i masell davant d'un estat que ens empresona. És com si un pres demanés al director de la presó, una decoració nova per a la seva cel.la, un mobiliari més modern o, en el millor dels casos, una ampliació de l'habitació i una mica més de benestar, amb més i millor menjar, música ambient i una finestra més àmplia. En qualsevol cas, seria el director de la presó qui aprovaria una modificació de les condicions del pres o no, però ja es guardaria prou de deixar-lo en llibertat o, fins i tot, d'ampliar-li els permisos si no li obliga una instància superior. Una presó és una presó es miri des d'on es miri. I actualment hi ha molta gent al nostre país que se sent empresonada culturalment, econòmicament, a nivell de planificació del territori (trens, carreteres, aeroports), a nivell de recursos naturals (aigua) o pel que fa a representació internacional. Per posar alguns exemples, mentre el nostre país s'ha declarat majoritàriament en contra la guerra a l'Iraq, hem hagut de ser representats per un dels seus màxims defensors, al.legant justificacions falses i com a resultat dels anhels personals. Tampoc som capaços de decidir el model ferroviari, ni sobre el tracte fiscal, ni tant sols som capaços de decidir amb quins colors volem que els nostres esportistes d'elit competeixin internacionalment. Tot això ho decideix una gent que, com ha demostrat reiteradament, té una política justament en contra dels interessos del nostre país. Els dèficits a tots nivells que tenim, cada vegada són més exagerats i ja no hi ha cap altra regió europea que tingui unes condicions de desenvolupament tant adverses com la nostra. Només per la impossibilitat de planificar coordinadament la regió econòmica que forma tota la costa dels Països Catalans (impediment tipificat ja a la pròpia Constitució), topem amb un handicap que frena el nostre desenvolupament natural.

Ens cal un nou marc; unes noves regles de joc. I les hem de decidir nosaltres, sense demanar permís a ningú. Cal plantejar una reforma que un cop aprovada al parlament l'apliquem a tot el territori sigui aprovada o no a les corts espanyoles (tràmit imprescindible per reformar estatut o constitució avui dia i moment on ens trobem ara) i cal que el teixit associatiu hi doni un suport actiu i crític per poder plantar cara a Espanya. I si és necessari, buscar aliats a Europa, on durant els últims 23 anys de Constitució ja hi ha hagut diversos processos democràtics d'independència, per tal d'aconseguir que les decisions de la nostra nació siguin respectades.

L'anticatalanisme que tant ens preocupa i ens afecta és una expressió prou clara de la manera com volen que Catalunya s'inclogui a Espanya: callada, obedient, desfigurada, treballadora i pobra econòmicament i cultural.

Roger Torras
CUP
Re: La CUP de Mataró demana diàleg i cartelleres
05 gen 2006
Bsta de partidos políticos, todos son iguales. Libertad!
Re: La CUP de Mataró demana diàleg i cartelleres
05 gen 2006
sobretot els partits d´ordre, PP=PSOE. Solidaritat!
Re: La CUP de Mataró demana diàleg i cartelleres
06 gen 2006
la cup no és cap partit gilipolles rata espanyola
Re: La CUP de Mataró demana diàleg i cartelleres
07 gen 2006
no és un partit? que és doncs, un esbart dansaire?
Re: La CUP de Mataró demana diàleg i cartelleres
08 gen 2006
una candidatura electoral, desinformat, no és lo mateix que un partit politic tradicional. I, no, la CANDIDATURA D´UNITAT POPULAR, no és pas un esbart dansaire. Més aviat és una colla de municipalistes.
Sindicat Terrassa