Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats
la plaça publica i la ibèria confederal
04 gen 2006
Els esdeveniments relacionats amb el debat de lâEstatut tenen una freqüència gairabé diària. El procediment estatutari iniciat ja fa 20 mesos no porta camí dâaturar-se i sense dubte seguirà tensionant el debat polític dels propers mesos. Les estratègies dâuns i dâaltres estan portant a un nivell barroer la forma i el fons de les qüestions. Certament, moltes âlínies vermellesâ? han estat creuades, el debat dels polítics ja qüestiona directament les pròpies cultures minoritàries dins de lâEstat, potencia les fòbies i els atacs entre comunitats. Les autoafirmacions més ràncies i anacròniques surten de vells baguls, i tot això amanit amb el foc creuat entre nacionalismes.

La pista de joc sembla ja intransitable, però precisament per això cal analitzar-la des del punt de vista de les classes populars. Els interessos de les grans patronals, de les burocràcies dels partits, de lâEsglésia i fins i tot de lâExèrcit ja sâhan deixat sentir amb força. Es mouen de forma intermitent entre els símbols i les grans declaracions i lâinterès més crematístic per mantenir els diferents negociats oberts i ben engreixats.
L’interès popular no passa per construir nous estats o pseudoestats, ni mantenir més xiringuitos de poder. Ni fer el joc a la burgesia autòctona i a les seves aspiracions de subvencions i avantatges enfront de la globalització. Tampoc passa per fer-li al joc als estatalistes, que no entenen la diversitat i que pensen que les relacions absolutistes imposades el segle XVIII per la força de les armes són quelcom natural i inqüestionable. I enmig d’aquesta tempesta interessada, també hi ha la gran qüestió, sempre postergada però sempre present de les condicions de vida de les classes populars.

Cada cop és més difícil pels treballadors i treballadores mantenir un merescut nivell de vida. Els habitatges impossibles, les condemnes de per vida amb els bancs, la lluita per l’estabilitat en el lloc de treball, les constants deslocalitzacions industrials, la permanent amenaça sobre els treballadors i treballadores sense papers, la infantilització dels joves que no poder portar a terme una vida plenament autònoma... Moltes qüestions que sí preocupen i que també estan directament relacionades amb l’ús que els poders públics facin dels impostos recaptats majoritàriament entre les classes populars i treballadores. Cal que aquests diners retornin als legítims propietaris, cal que els recursos estiguin el més a prop de la ciutadania.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: la plaça publica i la ibèria confederal
04 gen 2006
De vegades, quan un llegeix o escolta els mitjans de comunicació li fa l’efecte que vivim en planetes diferents. M’explicaré. Portem unes setmanes en què l’apocalipsi està a punt de produir-se en aquesta pell de toro anomenada Estat espanyol o, com apareix en alguns documents oficials, Regne d’Espanya.

Doncs bé, de cop i volta s’han obert els abismes i uns sense ànima pretenen destruir aquesta magna obra d’enginyeria que es diu Constitució Espanyola. Sembla ser que aquests pertorbadors han elaborat una altra constitució per a una regió bastant allunyada de l’epicentre amb la intenció de poder administrar- se amb les seves pròpies regles del joc.

Anatema!, criden els guardians de les essències pàtries; traïció al projecte socialista!, els altres. Mentrestant, l’estupefacció es va ensenyorint del nostre enteniment. O tots s’han tornat bojos o alguna cosa molt greu s’està coent en la rebotiga.

La veritat és que totes aquestes actituds em retornen a moments de la nostra no tan llunyana història quan els mateixos que ara s’esquincen les vestidures i reparteixen excomunions a tort i a dret, llavors es posicionaven contra els revanxistes rojos i separatistes que pretenien instaurar una constitució de tipus liberal, o uns estatuts d’autonomia que trencarien la sacrosanta unitat de la pàtria. Doncs serà que no, ni una cosa ni l’altra es van desencadenar. Seria demanar molt que fossin clars i no manipulessin l’opinió de la ciutadania? Ja estem al corrent que tenen a la seva disposició premsa, ràdio i televisió per crear una consciència negativa contra qualsevol actuació que pugui significar qüestionar l’’stablishment’ actual, però, permetin-me dubtar que les forces polítiques que han elaborat el nou Estatut de Catalunya pretenguin o tinguin al cap trencar els seus vincles amb la resta de pobles que cohabiten aquesta península, aquestes actuacions fins no fa molt semblaven més pròpies d’altres pobles més al nord, encara que mai no em vaig creure aquest conte.

Doncs senyors i senyores del Parlament espanyol i poble sobretot, desdramatitzem la situació, només es tracta que uns representants que apleguen el 89% de la representació en un òrgan anomenat parlament català han donat el vistiplau a una nova regulació de les actuacions i intervencions internes en el seu territori i volen establir altres regles de relació amb la resta dels pobles de l’Estat.
Colera camping CNT