Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder : especulació i okupació
Barcelona, de ciutat industrial a la millor botiga del món
01 gen 2006
> Eva Fernàndez, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

L’evolució de la base econòmica de Barcelona –la transició del model industrial al de l’economia de la construcció i el turisme– ha implicat importants efectes socials i una crisi del model de participació, sense que s’albirin propostes de solució per part de les institucions en cap d’aquests dos àmbits.
Interrogar-nos avui sobre quin model de ciutat estem construint entre totes i tots a Barcelona, sembla un deure indefugible si mirem al nostre voltant i volem treure lliçons de Nova Orleans o de les rodalies de les grans ciutats franceses. Voldria amb aquestes línies proposar més unes idees per a la reflexió que generin interrogants, apunts per a un diagnòstic que estimuli una posició critica, que no pas tractar de donar respostes que crec que en aquests moments encara no tenim.
Del primer que hauríem de parlar és d’on venim. Barcelona va passar de ser una ciutat industrial que va absorbir diverses onades migratòries i que va construir amb esforç els seus barris perifèrics a convertir-se en una ciutat aparador, amb diversos parcs temàtics que ens confronta cada dia amb nous i complexos problemes de convivència i que comporta seriosos problemes de subsistència per a molts col·lectius, ja que els preus de l’habitatge –però també del transport, dels serveis i de l’alimentació, qüestions totes elles essencials– van augmentant de forma progressiva i, al mateix temps, la precarietat i les desigualtats que es manifesten mitjançant diverses bosses de pobresa es van fent cada cop més evidents a la nostra ciutat.
Amb això no vull dir que qualsevol temps passat va ser millor: la ciutat obrera i industrial era també la ciutat de les barriades abandonades a la seva sort, de l’especulació ferotge auspiciada pel porciolisme, dels barris dormitori... Aquesta ciutat es va anar dignificant gràcies a les lluites de dones i homes que en els barris obrers van millorar les condicions de vida, a base de lluites per les escoles bressol, pels semàfors, pels centres sanitaris i un llarg etcètera. Al mateix temps, aquests barris es dotaven de xarxes socials capaces d’absorbir i de donar resposta a les situacions de crisi.
Aquest és el context en el qual es va situar el naixement de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). La FAVB situa la seva constitució el 1972, data en què es va formar una primera federació a partir de les associacions de carrers. Però cal situar els seus antecedents en les Comissions de Barri, creades a final dels anys seixanta a imatge de les Comissions Obreres que ja actuaven a les fàbriques.
La FAVB ha mantingut al llarg d’aquests 32 anys la tensió per donar als conflictes territorials una perspectiva col·lectiva i de ciutat. Aquesta vocació de la FAVB d’abast globalitzador i polític de les problemàtiques de la ciutat i el seu caràcter de moviment social, no són de ben segur aliens a aquest naixement en els darrers anys del franquisme ni a la presència a les seves files d’homes i de dones amb un projecte d’esquerres i progressista. I és també gràcies a aquest inici i a les dones i homes que l’han fet possible al llarg d’aquests 32 anys que podem dir, recollint les paraules de Vàzquez Montalban que «la lluita veïnal de Barcelona s’inscriu en la trama de lluites emancipatòries de la modernitat en el millor dels sentits d’una paraula tantes vegades utilitzada com una cortina de fum per amagar el no-res».

Quin és el panorama que ens ofereix la Barcelona actual?
Barcelona té atractiu; aquest fet aparentment positiu, tanmateix, té un preu molt alt, massa alt tal vegada per al futur col·lectiu.
El pas d’una ciutat industrial a una ciutat que basa la seva promoció econòmica en el fet d’oferir-se com a producte atractiu a les constructores, a la indústria turística, a la indústria del disseny i de la moda té com a contrapartida una societat disgregada, basada en una economia –l’hostaleria i els serveis– que precaritza molt els llocs de treball; una ciutat on la gent jove ja no pot continuar vivint als barris dels seus pares i ha d’anar a cercar un pis a unes rodalies cada cop més llunyanes amb la consegüent pèrdua de xarxes socials i l’envelliment de determinades zones de la ciutat. Un altre dels efectes indesitjats d’aquesta sortida cap a les ciutats de l’àrea metropolitana i de més enllà és una mobilitat creixent d’entrada i de sortida de la ciutat cada cop més insostenible en la mesura que els transports públics no creixen al mateix ritme que les noves necessitats que es generen.
El gran capital especulador també ha trobat un filó en la ciutat i sobretot en els centres històrics, on les persones d’economies més fràgils, sovint persones grans, són víctimes de l’assetjament immobiliari. Cal dir que els governs municipal, de la Generalitat i estatal no hi han oposat una resposta decidida amb promoció d’habitatge social i de control legal d’aquestes operacions especuladores.
Les desigualtats de gènere a la ciutat ens continuen parlant d’una ciutat concebuda per a la mobilitat i la productivitat d’una persona «patró» que passaria per un baró blanc, adult, de classe mitjana. Aquest model deixa fora molts altres actors i actrius socials: dones, nens, nenes, persones grans, joves, els nouvinguts i les nouvingudes, persones que no encaixen, que sovint són viscudes com a persones que fan nosa o representen una amenaça.
Barcelona continua amb una taxa altíssima de pobresa que afecta de forma especial les dones soles amb criatures al seu càrrec i les vídues, tenim fenòmens nous com és el de nenes captant per la ciutat i un llarg etcètera. Malgrat les mesures que s’estan prenent o que es volen prendre, és tan gran la distància entre les previsions dels plans d’inclusió i d’altres polítiques municipals, i les necessitats reals de
la població, que per a nosaltres hi ha una autèntica situació d’emergència social.
En aquests moments, amb reptes que sovint han desbordat la nostra capacitat de resposta, també s’han produït importants crítiques al moviment veïnal i la seva representativitat. En una situació en la qual el moviment veïnal ha patit diversos intents de desmobilització, de neutralització i de desactivació de la seva perspectiva crítica, algunes associacions han reaccionat atrinxerant-se en la possessió d’una veritat única, s’han divorciat dels barris i s’han atribuït l’exclusiva de la representació veïnal. Paral·lelament han proliferat plataformes amb objectius puntuals i sovint integrades per veïnes i veïns que se senten afectats per una actuació concreta. Això no és aliè a dos factors com són una progressiva individualització social que porta molts ciutadans i ciutadanes a posicionar-se en contra d’equipaments o serveis percebuts com a molestos o perillosos, equipaments que es consideren necessaris... però «lluny de casa meva». El desencís vers la política és l’altre dels elements que podem trobar al rerefons d’aquesta situació.
I la forma com actualment es modela la participació ciutadana no contribueix precisament a generar entusiasme. Hi ha 18 Consells Municipals de Partici-pació, a més del Consell de Ciutat. Alguns d’aquests consells tenen a més a més els seus propis grups de treball. Tot plegat representa un alt nivell d’energies que les associacions, diversos ciutadans i ciutadanes a títol individual, tècnics municipals i polítics dediquen al tema de la participació. Ara bé, paral·lelament, la ciutat bull de conflictes no resolts i pels quals, sovint, la primera de les reivindicacións és la d’establir canals d’interlocució política amb els nostres representants. És a dir, malgrat un
organigrama que podria ser l’enveja de Porto Alegre, les decisions veritablement importants, les que fan que la ciutadania se senti concernida, no es discuteixen ni es consulten en aquests fòrums. Per això, a Barcelona, continuem sortint al carrer amb la pancarta i la manifestació per tal d’obligar els nostres representants escollits a seure a debatre les coses que realment ens afecten.
En aquest context, amb els exemples de desmembració social que esmentava a l’inici d’aquest article sembla urgent que trobem la manera de reinventar les velles formes d’organització per tal de donar respostes articulades als reptes complexos que com a societat i com a ciutat tenim.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Barcelona, de ciutat industrial a la millor botiga del món
01 gen 2006
Moltes paraules , però pocs fets ; Un exemple evident de la corresponsabilitat de les associacions de veins amb el model urbanistic especulatiu que patim els ciutadans , va ser el silènci complice amb que es va rebre el PERI Diagonal mar : un model de violència immoviliaria que ni en Porcioles .
Un altre exemple de silenci imperdonable és no demanar presó pels corruptes ( cas Carmel , nomès demanen més diners ) .
Fins ara no es plantejan el "model teoric" del 22@ ???
En quina ciutat han viscut fins avui ? .
Re: Barcelona, de ciutat industrial a la millor botiga del món
01 gen 2006
Hi ha massa AAVV en mans dels politics del tripartit , d'altres tenen por de que si es bellugen no tant sols no surten a la foto , sinó que dels quatre pisos de protecció oficial que se fan , no en tindran un pel seu fill .
Re: Barcelona, de ciutat industrial a la millor botiga del món
01 gen 2006
Amb totes les contradiccions, que està be senyalar, si això us porta a una condemna, es un analisis molt pobre. Jo posaria tot el que la FAVB i moltes AAVV (amb contradiccions) han aportat a la lluita social en una balança, i només després faria ánalisis (que segur que no serán tan simplistes). Ah! i no dubteu que la cúpula de la FAVB es més lluitadora i radical que moltes de les rancies AAVV d'un sector de la federació. Que no és tan fácil quan es treballa a aquesta escala i realmente embrutant-se les mans!
Re: Barcelona, de ciutat industrial a la millor botiga del món
11 gen 2006
www.politics-immobiliaria.com

REVOLTA'T!

www.maulets.org
www.politics-immobiliaria.com

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more