Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats
Entrevista realitzada per la revista basca Boltxe a una representant de l´esquerra independentista
01 gen 2006
Entrevista realitzada per la revista basca Boltxe a una representant de la Comissió Internacional de Endavant el passat mes d'octubre (extracte).
Entrevista realitzada per la revista basca Boltxe a una representant de la Comissió Internacional de Endavant

Primerament ens agradaria que ens fessis una valoració de l'Estatut: renúncies o assoliments per a la consecució del projecte independentista dels Països Catalans?

Les reformes dels estatuts d'autonomia del Principat de Catalunya i del País Valencià han d'entendre's, d'una banda, com una readequació de les estructures de l'Estat espanyol a l'actual situació econòmica i social, i també a la voluntat per part d'un important sector de la burgesia catalana de modificar el sistema de finançament perquè estan perdent dinamisme enfront de l'oligarquia castellana. D'altra banda, després de 25 anys d'una autonomia molt limitada, la reforma dels estatuts (sobretot de l'Estatut de la comunitat autònoma de Catalunya) pretén apaivagar les aspiracions sobiranistas de bona part de la població catalana. I és que la reforma dels estatuts no permetretrà que les catalanes i catalans assolim sobirania sobre els nostres recursos econòmics ni tinguem capacitat per a evitar les deslocalitzacions d'empreses, ni tampoc evitaran la progressiva privatització dels serveis públics. Cap d'aquests nous textos estatutaris tampoc contempla la possibilitat de federació o de treballar conjuntament entre els distints territoris del nostre país sota dominació espanyola, ni tan sols es fa referència als catalans sota administració francesa. I els pocs assoliments que contenia l'estatut sortit del Parlament de Catalunya, com el deure conèixer el català, la inclusió del terme nació (només referit a la Comunitat Autònoma Catalana i sense voluntat de comportar l'exercici de la sobirania ni del dret a l'autodeterminació) o unes millors relacions en la qüestió del finançament -que queda molt lluny del concert econòmic basc-, seran eliminats o substancialment transformats pel congrés espanyol. I aquests són els únics avanços que se'ls havien ocorregut després de 25 anys de gestió que hem vist la destrucció progressiva del nostre sector industrial, la crisi permanent de l'agricultura, la reculada de l'ús social del català, la discriminació dels catalanoparlants en la justícia, el cinema, la premsa, l'escola privada i la televisió i la perpetuació d'un ampli sector monolingüe castellanoparlant, la crisi permanent de recursos en els serveis socials, la destrucció del territori en nom de la terciarizació (turisme) o la permanència de la discriminació sexista.

Haurem de veure el paper dels partits que es declaren nacionalistes, com CIU, o independentistes, com ERC, en el moment de cridar la població a votar un text que contínua legitimant la situació d'ocupació que vivim els Països Catalans des de fa tres segles i que possiblement haurà perdut en el seu pas per Madrid les poques millores que contenia. En aquest sentit, era evident que l'Estat espanyol no anava a permetre un text que donés un poc més d'autonomia a les catalanes i catalans. Des de la posició dels partits parlamentaris, haurien d'haver sotmès el text a referèndum abans d'enviar-lo A Madrid, per a reforçar el seu projecte enfront de les agressions espanyolistes.

El posicionament de tots els poders, econòmics, militars, religiosos, etc., sobre la concepció de nació, que el reconeixement de la sobirania hagi de residir en el poble català, ha fet sortir a la llum el ranci espanyolisme âdemocràticâ?. Ãs possible la defensa de tots els projectes polítics sota aquests paràmetres?

Ãs absolutament impossible. Nosaltres no tenim cap dubte respecte al fet que els nostres eixos ideològics (independència i socialisme) són simplement il·legals, però sorprèn més el fet que organitzacions que són fidels al sistema com ERC, IC-EU, CIU i el propi PSC rebin una intimidació mediàtica tan agressiva. Perquè en realitat les reformes estatutàries no qüestionen gens la unitat de l'Estat. Les reaccions tan dures de la caverna mediàtica espanyola donen un reflex del seu inmobilisme, de la impossibilitat d'arribar a acords o de construir cap tipus d'estat federal, com asseguren des de IC-EU o el PSC.

A Euskal Herria tenim al PNB com a col·laborador necessari dels enemics del reconeixement del dret d'autodeterminació. Aposta ERC veritablement pel reconeixement d'aquest dret per al seu poble?

Segurament la base electoral i la militància de base creuen que és així, però ens sembla més aviat que els dirigents d'ERC estan dedicant-se a buscar una posició en el sistema que els obliga a oferir una alternativa âde governâ?, és a dir ârespectableâ?. Aquest tipus de procés ens és molt conegut, de fet tenim múltiples exemples en la història de les organitzacions socialistes que ens mostren què s'està intentant justificar amb aquest llenguatge. Encara que ERC no hagi estat mai una organització socialista, l'analogia és vàlida. El que està per veure és el ritme al que els sectors més esquerrans i més autodeterministes de la formació es desil·lusionen, que mesura veuen una alternativa en l'esquerra independentista, fins a quin punt ERC pot menjar-li espai a CIU... Això últim serà molt dubtós mentre CIU estigui tan còmoda en l'oposició a un govern característicament conflictiu i contradictori.

No oblidem, d'altra banda, que ERC es va abstenir quan la proposta de reforma del Estatut del País Valencià va arribar a les Corts espanyoles, un Estatut pactat entre el PSPV i el PP, contra al qual fins i tot IC -que en absolut és independentista- va votar en contra. Ni tampoc hem d'blidar que aquesta formació política forma part d'un govern que no ha dubtat a utilitzar la repressió contra les protestes dels immigrants, que fomenta la deslocalització de les empreses radicades a Catalunya.

Al cap i a la fi, ERC és un partit formalment independentista, pero la seva aposta actual és substiuir a CiU com a partit nacionalista moderat i central, i per això està fent un viatge des de fa temps a posicions centristes i autonomistes. El seu nou discurs és de "encaix amb Espanya", "d'aliança amb l'â?esquerraâ? espanyola per a federalitzar l'Estat", i a la pràctica veiemm un progressiu acomodament en els marcs institucionals establerts, a la vegada eue s'entén amb els poders fàctics com La Caixa, les inmobiliàries, etc. Aquest nou viatge inclou participacions en els plans urbanístics, el suport a les polítiques laborals i econòmiques del PSOE... i acabarà amb el pacte d'un nou Estatut rebaixat que âencaixaràâ? Catalunya dins l'Estat per 20 anys o més. Crec que la seva pràctica política es pot equiparar amb EA o el sector sobiranista
del PNB.

Quina repercussió està tenint a nivell soci-econòmic als Països Catalans la nova estratègia del capitalisme europeu de deslocalització d'empreses o el xantatge de la retallada social i augment de l'explotació?

Europa ha decidit que els Països Catalans siguem el balneari per a tots els jubilats i turistes dels països del centre i el nord del continent. Això amb l'aprovació dels governs autonòmics. La conseqüència directa és que en uns pocs anys ens podem convertir en un desert industrial. La deslocalització d'empreses posa en risc la supervivència d'un sector que ha estat fonamental per a la creació de treball i implica una pèrdua d'independència evident. Ãs un drama social i una reculada en la construcció nacional. Des del punt de vista d'una organització socialista el problema consisteix a saber com s'afronta una situació així amb uns nivells de consciència de classe tan baixos (aquest és un fenomen internacional, crec) i amb una capacitat d'adoctrinament per part del sistema tan gran. El nostre treball, en aquest sentit, el desenvolupem per exemple dins de la Xarxa Contra el Tancament d'Empreses, una estructura on participen sindicats alternatius, comitès d'empreses i organitzacions polítiques de l'esquerra anticapitalista catalana.

Com és la valoració que realitzes sobre la dependència econòmica dels Països Catalans del sector turístic i la seva repercussió sobre el medi ambient?

Clarament, com hem dit en l'anterior pregunta, el sector turístic és el sector que pren el relleu de la indústria. El turisme genera una dependència de les conjuntures molt perillosa i una destrucció galopant del territori amb greus conseqüències mediambientals. Cap estat potent en el món renuncia a la seva producció industrial i la protegeix de maneres molt poc liberals quan fa falta. Tornant a la reforma dels estatuts, cap d'ells contempla mesures ni instruments per a protegir la producció i tots els llocs de treball que hi estan lligats. Quin tipus de sobirania s'està construint llavors?

Després de dos anys de govern del tripartitt PSC, ERC i Iniciativa per Catalunya i haver patit 25 anys de CIU es nota el canvi i el govern està plantant cara als nous reptes i canvis en la societat catalana?

En absolut. El més rellevant de la seva trajectòria ha consistit a incomplir algunes promeses electorals i oferir un projecte de Estatut que manté en l'essencial tot allò que ha estat nefast per a nosaltres a nivell social i nacional. No hem hagut d'esperar massa perquè al govern se li caigués la màscara d'â?esquerres i catalanistaâ?. I és que no només no s'han impulsat polítiques pensades per a defensar els drets de la classe treballadora, sinó que totes les actuacions governamentals estan dintre dels esquemes capitalistes que ens proposen (imposen) des de la Unió Europea: augment de les privatitzacions dels serveis públics, de la precarietat en tots els àmbits de la vida, mercantilització de l'ensenyament superior o passivitat davant el continu descens de l'ús social del català, o la continuació de les agressions al territori.

Després que el Procés Vinarós (procés per a fer confluir en una sola organització els distints sectors de l'esquerra independentista) no sortís com s'havia dissenyat al principi, com es troben en l'actualitat les relacions entre les diferents organitzacions que formen el moviment d'alliberament nacional català?

Des d'Endavant creiem que possiblement l'estratègia d'arribar a grans acords sigui molt menys eficaç que la de potenciar la unitat d'acció i el treball conjunt. En aquest sentit, treballem a dos nivells: el local i el sectorial. A nivell local, potenciem la creació de xarxes i plataformes en els barris, pobles i ciutats, tant amb les altres organitzacions independentistes (sobretot les assemblees de joves, els nuclis locals de Maulets o les organitzacions estudiantils) i amb altres col·lectius anticapitalistes, que en la seva majoria no es declaren independentistes però que accepten treballar en el marc dels Països Catalans. En algunes ciutats mitjanes i petites el fruit d'aquest treball ha estat la creació de Candidatures d'Unitat Popular (CUP), que a través dels seus regidors duen la veu dels moviments socials i lluites populars als ajuntaments.

A nivell sectorial, treballem en espais més amplis com la Xarxa Contra el Tancament d'Empreses, la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea, l'Assemblea per a la Regularització dels Immigrants, l'actual campanya unitària âNo a un Mediterrani del capital i la guerra, alternatives a Barcelona+10â? o la Campanya Unitària per l'Autodeterminació, en resposta al procés estatutari. En tots aquests àmbits fem un doble treball: incidir en el discurs perquè sigui anticapitalista i alhora inclogui la defensa dels nostres drets nacionals i lingüístics, i dur totes aquestes lluites als barris i pobles.

Aquesta és, segons el nostre punt de vista, la millor manera de començar a construir un contrapoder popular que ens permeti avançar cap a la independència i el socialisme, perquè entenem que l'autodeterminació no ha de concretar-se només en un referèndum, sinó que l'hem d'exercir cada dia en tots els àmbits.

I juntament amb aquest treball d'articulació de xarxes, fa alguns mesos hem impulsat la creació de âPaïsos Catalans Insubmisosâ?, una iniciativa que promou la desobediència civil, doncs és una eina de lluita, la desobediència, que ens permet visibilizar aquelles situacions d'opressió que queden ocultes i enfrontar-nos de forma directa als responsables del seu manteniment.

Aquí tenim la idea que el català és una llengua forta i que és majoritàriament utilitzada sense problemes, però és així realment?

Aquesta idea és conseqüència del fet que, tant en nombre absolut de parlants, com en relació a la població total, el català és una llengua més parlada que el basc. No obstant això cal mirar d'on venim: des de 1939, l'avanç del castellà ha estat i és potentíssim en tots els territoris i la situació en la part sota administració francesa és dramàtica. A més, existeixen estratègies veritablement insidioses com la fragmentació de la llengua sobre la base de criteris polítics al País Valèncià i, en menor mesura, a les Illes Balears, o l'extraoficialitat del català en les comarques sota administració aragonesa.

(...)
Entrevista

www.boltxe.info

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Entrevista realitzada per la revista basca Boltxe a una representant de l´esquerra independentista
02 gen 2006
Ni ESTATUTS Ni REFORMES! AUTODERMINACIÓ!

WWW.AUTODETERMINACIO.NET
Re: Entrevista realitzada per la revista basca Boltxe a una representant de l´esquerra independentista
02 gen 2006
és bastant interessant per saber què pensen els de l'esquerra independentista, una aportació més seriosa del que normalment es veu per aquí.
Re: Entrevista realitzada per la revista basca Boltxe a una representant de l´esquerra independentista
02 gen 2006
Entrevista feta per la dreta nazi basca a la esquerra nazi catalana.
Esta molt be, he pogut treure importants conclussions com ara que fins que no desapareguin els radicalismens no anem enlloc.
Un patriota un idiota.
Re: Entrevista realitzada per la revista basca Boltxe a una representant de l´esquerra independentista
03 gen 2006
no saps ni escriure, abans de començar a dir tonteries aprèn a escriure bÉ, intereSSant, concluSions o radicalisMES.

el que sembla bastant idiota ets tu, aspirant a picoleto amargat.
Colera camping CNT