Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Reinventar el municipalisme
31 des 2005
Article d'opinió de Jordi Navarro, membre de la CUP de Girona, publicat el 30 de desembre de 2005 al diari El Punt. Navarro afirma que "És imprescindible cercar noves fórmules allunyades de la tutela institucional, fórmules obertes i imaginatives que estimulin la ciutadania a apropar-se als ajuntaments, a engegar iniciatives i propostes per convertir els ajuntaments en autèntiques peces d'una democràcia de qualitat".

Reinventar el municipalisme

Jordi Navarro (CUP Girona)

Una de les formes de poder més proper i popular són els ajuntaments. S'hi dóna una proximitat entre ciutadà i govern municipal que pot generar un nivell de compromís permanent. L'àmbit territorial on aquesta realitat és més constatable és als petits municipis, on les relacions humanes i la política es confonen.
A les ciutats l'esquema es distorsiona. Molts més habitants i la maquinària burocràtica dels ajuntaments converteixen aquesta relació en un flux més complex. Sovint veiem que administrats i administració viuen d'esquena: sense parar-se cap tipus d'atenció mútua.

Hi ha experiències properes que ens demostren que malgrat la suposada proximitat de l'administració municipal, la distància i indiferència de la majoria social envers els afers de la ciutat es manté i s'engrandeix. Aquesta tendència, al nostre entendre, també la podem atribuir als grans partits, que en molts casos han esdevingut corporacions opaques amb fins més aviat tèrbols: electoralisme crònic, perpetuació en el poder, corrupció...

En efecte, avui en dia els grans partits polítics amb poder disposen d'enormes recursos econòmics que no serveixen per a una altra cosa que per dissenyar campanyes de màrqueting polític. Ara ja sembla que la base de la democràcia representativa -el contacte entre ciutadà i polític professional per incidir en la gestió pública- formi part d'allò prescindible. La majoria de càrrecs electes d'ajuntaments no surten al carrer a debatre, a discutir, o a intercanviar impressions. Només escolten i mediatitzen les queixes veïnals sota conjuntures molt determinades, quan es pot erosionar el partit contrari.

A la CUP pensem en altres termes. Creiem en un sistema de decisió i gestió pública que engresqui els ciutadans. Que es torni a fer municipalisme a peu de carrer. Que els polítics recuperin la seva obligació principal, la de canalitzar les demandes. No ens podem permetre que els polítics i els ciutadans visquin d'esquena, perquè ens hi juguem l'elitització definitiva de la política. Per canviar les nostres viles i les nostres ciutats hem de procurar que els ciutadans exigeixin el mínim als representants: ser escoltats.

Si bé és cert, en realitat nosaltres pensem que les formes de decisió comunitària més responsables són aplicar les receptes de la democràcia participativa i allunyar-nos dels models actuals. La participació ha de ser una peça clau en l'activitat municipalista.

És imprescindible redefinir la participació ciutadana i cercar noves fórmules allunyades de la tutela institucional, fórmules obertes i imaginatives que estimulin la ciutadania a apropar-se als ajuntaments, a engegar iniciatives i propostes per convertir els ajuntaments en autèntiques peces d'una democràcia de qualitat. Una democràcia que vagi més enllà de la papereta quadriennal i de la mera representació institucional. Una democràcia construïda des de baix i en què absolutament tothom és imprescindible i coresponsable.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Reinventar el municipalisme
01 gen 2006
estic totalment d'acord, però m'agradaria k em poguessiu respondre alguna pregunta k sem passa pel cap (i sense aire de picaresca)

-kina seria la formula per dessidir les coses (assamblearies, eleccions sovintejades...)?
-i si akest model es podria extendre a nivell de ciutat o només a pobles petits.

gràcies.
municipalisme llibertari
02 gen 2006
uns enllaços (en espanyol) sobre el tema (hi ha alguns numeros antics de Polèmica -el 68 veig)

" Municipalismo: una alternativa libertaria"
http://www.hommodolars.cl/e107/news.php?extend.154

un llibre de Virus
http://www.viruseditorial.net/pagina/catalogo/ensayo/ecologia.html

veig que en catala hi ha alguna cosa, de El Forn de Girona tambe pero l'enllaç no funciona

un article interessant de
http://www.lamiranda.com/178/reflexions.asp
el poso:

"es polítiques de l'ecologia social de Murray Bookchin (I)


"La transformació de la societat capitalista en una altra més humana, solidària i participativa, amb una economia més dirigida a resoldre les necessitats reals dels pobles que per un desmesurat consum i d'acumulació de riqueses, i amb una organització de l'espai i de la producció més respectuosa amb l'entorn natural, segueix essent una fita que moltes persones creuen desitjable i necessària. Els pobles i les ciutats -els municipis-son un espai idoni des d'on es pot i s'ha de començar aquesta transformació" -Murray Bookchin-.
Crec que ara és un bon moment, com sempre, per debatre i tenir coneixements d'uns estudis elaborats a partir d'unes necessitats reclamades des de fa molt de temps, i que per la raó que sigui són poc difosos. Per estalviar-me feina traslladaré una descripció que fa molt bé la periodista i escriptora nord-americana Janet Biehl, sobre el treball desenvolupat per Bookchin.
"El municipalisme llibertari, dimensió política d'un mosaic d'idees ampli, conegut com a ecologia social, ha sigut desenvolupat al llarg de diverses dècades pel teòric social llibertari nord-americà Murray Bookchin. És la culminació d'una vida de reflexions sobre la millor manera com es podria transformar radicalment la societat seguint un camí humà i racional.
Bookchin, que va formar part de la Internacional Comunista i que la va abandonar de jove, ha dedicat la seva vida a cercar formes de substituir la societat capitalista actual, que empobreix la major part de la humanitat i emmetzina el medi ambient, per una alternativa més intel·ligent i racional. Minuciós investigador de la tradició revolucionària europea, Bookchin és molt més conegut per introduir la idea de l'ecologia en el pensament d'esquerres i per ser el primer en proposar com a principi (el 1962) que una societat alliberadora ha de ser també una societat ecològica.
Durant la major part del segle passat l'existència de la Unió Soviètica va crear seriosos problemes a les esquerres, especialment des que va semblar tenir relació un segle d'aspiracions revolucionàries per una societat millor amb un sistema bàrbar de totalitarisme, gulags i execucions.
És crític amb el marxisme vulgar per ser autoritari, instrumentista i per mancança d'ètica. Però el seu distanciament personal del moviment comunista no va ser un abandó del projecte revolucionari; al contrari, va procedir a refondre'l en termes llibertaris, aprofitant el millor de les tradicions anarquista i marxista per crear una síntesi única que va anomenar ecologia social. La societat que preveu no solament eliminaria el capitalisme, sinó també l'Estat-nació; no solament les classes, sinó també les jerarquies; no solament l'explotació, sinó també la dominació; i constitueix una alternativa racional i ecològica.
Bookchin ha fet servir les fonts del marxisme per criticar el capitalisme, però també va recórrer a les idees del comunalisme, antiestatisme i el confederalisme procedents de la tradició anarquista. Tanmateix, l'anarquisme tampoc ha sigut immune a la seva crítica. En contrast amb molts anarquistes d'inclinació individualista, Bookchin no és un enemic de les institucions com a tals. Una societat que mantingui la llibertat individual i la llibertat social, creu Bookchin, ha d'estar sota institucions que siguin per elles mateixes alliberadores. Ha de proporcionar els mitjans estructurals a través dels quals els ciutadans puguin dirigir col·lectivament els seus propis assumptes. La qüestió aleshores no és si una societat lliure tindria institucions, sinó de quin tipus.
Una part fonamental del projecte de Bookchin ha sigut identificar les "formes de llibertat" revolucionàries que reuneixen l'essència organitzativa a la idea de llibertat. Després de dècades d'investigació històrica i compromís polític, va començar a escriure sobre municipalisme llibertari el 1972.
Continuarà.

Chopin"
Sindicat