|
|
|
Notícies :: educació i societat : dones |
|
Dones en la Història, III (Cat / Cast)
|
|
|
per Antoni Ferret |
30 des 2005
|
|
|
34 dones destacades que han anat contra corrent
L'«altra meitat» de la Història
Jane Austen
Escriptora anglesa dels segles XVIII-XIX. Romangué soltera per voluntat pròpia. Les seves obres estudien el problema de la llibertat femenina davant el matrimoni, en el seu temps: el dret a triar, en comptes de ser «col·locada» per la família; el sofriment de no tenir els mitjans econòmics (el dot) per concertar matrimoni amb la persona que s'estima; la dificultat d'expressar els propis sentiments en una societat carregada de normes on això era mal vist... Expressa una idea que aleshores era revolucionària: «Una dona sola és respectable, i pot ser tan sensata i agradable com qualsevol altra.»
Mary Jamison
Dona blanca, dels segles XVIII-XIX, que preferí ser índia. De família irlando-escocesa, emigrada als EUA, fou feta presonera pels indis, juntament amb la seva família, a 12 anys. La família morí, però ella fou adoptada per una família índia. Hi contragué dos successius matrimonis i hi tingué 8 fills i filles. Visqué feliç en època de pau, i passà grans penalitats en moments de guerra amb els blancs. Mai no volgué tornar a la seva civilització d'origen. En la d'adopció arribà a tenir paper de dirigent política en la signatura d'un tractat.
Mary Shelley
Escriptora i aventurera anglesa del segle XIX. Encara adolescent fugí amb un amant per viatjar i «viure la vida». Preocupada pels vertiginosos avanços de la ciència, es pregunta què passarà en el futur, si la ciència avança i s'aplica incontroladament. Fruit d'aquesta preocupació fou el llibre «Frankenstein, o el modern Prometeu».
Ada Byron
Científica anglesa del segle XIX (filla del poeta lord Byron). Molt precoçment afeccionada a la ciència. A 18 anys comença a col·laborar estretament amb un professor de matemàtiques (a qui sovint ella supera) en el projecte de construir una màquina de fer càlculs (que seria un primer precedent dels ordinadors). Ella inventà les targetes perforades, base de la computació. I el llenguatge de programació Ada porta el seu nom. Els estudis d'aquests dos científics seran oblidats, i durant la Segona Guerra Mundial es reinventaran els ordinadors.
Clara Schumann
Música alemanya del segle XIX. A la precoç edat de 6 anys ja feia concerts. Hauria pogut ser un geni de la música, però es casà amb un músic i se subordinà totalment a ell i a la carrera d'ell. Continuà, però, donant concerts la resta de la seva vida. La seva carrera investigadora i perfeccionista quedà truncada pel fet de ser dona i casar-se.
Calamity Jane
Aventurera nord-americana del segle XIX, en el salvatge Oest. Sense família, criada de petita entre soldats i adaptada a una vida totalment lliure i perillosa, visqué una vida nòmada. Breument casada amb el també aventurer Buffalo Bill. Treballà en la construcció de vies de tren, de cowboy, conductora de diligències, guia de soldats, dona del correu, maquinista de tren, constructora de fortaleses, soldada (lluitant contra els indis) i comedianta.
Helena Petrovna («Madame Blavatsky»)
Mística i esotèrica russa del segle XIX. De família noble, viatjà constantment. Tenia un poder mental extraordinari, per endevinar el pensament de les persones, moure objectes amb la mirada i fer variar el pes de les coses. Es convertí al budisme i intentà divulgar per Occident el saber i la mentalitat orientals, tasca per a la qual se sentia designada.
__________________________________
MUJERES EN LA HISTORIA
34 mujeres destacadas que han ido contra corriente
La «otra mitad» de la Historia
Jane Austen
Escritora inglesa de los siglos XVIII-XIX. Permaneció soltera por voluntad propia. Sus obras estudian el problema de la libertad femenina ante el matrimonio, en su tiempo: el derecho a escoger, en vez de ser «colocada» por la familia; el sufrimiento de no tener los medios económicos (la dote) para concertar matrimonio con la persona que se quiere; la dificultad de expresar los propios sentimientos en una sociedad cargada de normas donde esto era mal visto... Expresa una idea que entonces era revolucionaria: «Una mujer sola es respetable, y puede ser tan sensata y agradable como cualquier otra.»
Mary Jamison
Mujer blanca, de los siglos XVIII-XIX, que prefirió ser india. De familia irlando-escocesa, emigrada a los EEUU, fue hecha prisionera por los indios, junto con su familia, a 12 años. La familia murió, pero ella fue adoptada por una familia india. contrajo dos sucesivos matrimonios y tuvo 8 hijos e hijas. Vivió feliz en época de paz, y pasó grandes penalidades en momentos de guerra con los blancos. Nunca quiso volver a su civilización de origen. En la de adopción llegó a tener papel de dirigente política en la firma de un tratado.
Mary Shelley
Escritora y aventurera inglesa del siglo XIX. Todavía adolescente huyó con un amante para viajar y «vivir la vida». Preocupada por los vertiginosos avances de la ciencia, se pregunta qué pasará en el futuro, si la ciencia adelanta y se aplica incontroladamente. Fruto de esta preocupación fue el libro «Frankenstein, o el moderno Prometeo».
Ada Byron
Científica inglesa del siglo XIX (hija del poeta lord Byron). Muy precozmente aficionada a la ciencia. A 18 años empieza a colaborar estrechamente con un profesor de matemáticas (a quien a menudo ella supera) en el proyecto de construir una máquina de hacer cálculos (que seria un primer precedente de los ordenadores). Ella inventó las tarjetas perforadas, base de la computación. Y el lenguaje de programación Ada lleva su nombre. Los estudios de estos dos científicos serán olvidados, y durante la Segunda Guerra Mundial se reinventarán los ordenadores.
Clara Schumann
Música alemana del siglo XIX. A la precoz edad de 6 años ya daba conciertos. Habría podido ser un genio de la música, pero se casó con un músico y se subordinó totalmente a él y a la carrera de él. Continuó, sin embargo, dando conciertos el resto de su vida. Su carrera investigadora y perfeccionista quedó truncada por el hecho de ser mujer y casarse.
Calamity Jane
Aventurera norteamericana del siglo XIX, en el salvaje Oeste. Sin familia, criada de pequeña entre soldados y adaptada a una vida totalmente libre y peligrosa, vivió una vida nómada. Brevemente casada con el también aventurero Buffalo Bill. Trabajó en la construcción de vías de tren, de cowboy, conductora de diligencias, guía de soldados, mujer del correo, maquinista de tren, constructora de fortalezas, soldada (luchando contra los indios) y comedianta.
Helena Petrovna («Madame Blavatsky»)
Mística y esotérica rusa del siglo XIX. De familia noble, viajó constantemente. Tenía un poder mental extraordinario, para adivinar el pensamiento de las personas, mover objetos con la mirada y hacer variar el peso de las cosas. Se convertió al budismo e intentó divulgar por Occidente el saber y la mentalidad orientales, tarea para la cual se sentía designada. |
This work is in the public domain |
|
Re: Dones en la Història, III (Cat / Cast)
|
|
per il.lusio |
30 des 2005
|
... IQ QUEDI VEN CLAR SENSE DONES NO TENIM REVOLUCIO AMUNT LA DONA REBEL I ...
i necessita alguna cosa xk viure.No tingueu pas fe se has tirat mai un tiro ...
dona'ls-hi ... De debò que m'has deixat ben parat ... |
|
Re: Dones en la Història, III (Cat / Cast)
|
|
per is an esoteric doctrine |
30 des 2005
|
Meant to initiate people into “objective ...
Madame Blavatsky was a medium, and so spiritualism had a great influence on the ... |
|
Re: Dones en la Història, III (Cat / Cast)
|
|
per Albertito |
24 gen 2006
|
Encara que sigui inegable que les dones han participat en la història de la humanitat, no es pot dir en cap cas que ho han fet en la mateixa mesura que els homes.
I que hi hagi hagut escriptores, pintores... no vol dir que pel sol fet de ser dones hagin de ser igual o millors escriptores, pintores, etc, que kualsevol home que s'haagi dedicat al mateix. Aquestes dones tambés podrien haver estat mediocres.
En l'art, la literatura i la història, s'estudien obres i fets històrics en funció de la seva rellevància, no del sexe del qui les ha portat a terme.
I pel que fa a això de "l'altra meitat de la Història" digueu millor "el quart que falta".
La dona haurà participat en la història però ni molt menys en la mateixa mesura que l'home. |
