Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
L'Estatut i els moviments populars catalans
30 des 2005
Article d'opinió de Joan Llobell, membre del Secretariat Nacional de la CUP, on analitza els articulats que regulen els drets d'associació i participació ciutadanes de l'Estatut d'Autonomia del Principat.

Reforma de l’Estatut, cap competència envers els moviments populars.

http://www.llibertat.com/cup
En la proposta de reforma de lâEstatut Autonòmic del Principat de Catalunya, en lâapartat u del seu article quaranta-tres, Foment de la participació, hi diu:

âEls poders públics de Catalunya han de promoure la participació social en lâelaboració, la prestació i lâavaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia.â?

De tota la reforma de lâEstatut, i després dâuna bona recerca del seu articulat, aquest és lâúnic apartat on es comenta alguna cosa sobre les possibles activitats de les organitzacions polítiques. Com es pot observar no és res més que una declaració de principis, com tantes dâaltres que emplenen aquesta reforma dâestatuts; però, a més, també es pot observar que les organitzacions polítiques ni tan sols no sâanomenen, només es fa referència a la participació individual i associativa sense especificar-ne la seva procedència, i tots els àmbits els encabeixen en un mateix sac: cívic, social, cultural, econòmic i polític. Dâaixò seân diu fugir dâestudi.

En lâarticle cent divuit es defineix la tutela de la Generalitat del Principat de Catalunya sobre el règim jurídic de les associacions i fundacions del territori; és lâúnic redactat on es parla de la funció associativa. En tot lâarticle només es parla dâassociacions, les organitzacions hi són inexistents, i mai no diu res ni de tasques polítiques ni de moviments socials, amb la qual cosa sâentén que aquestes organitzacions estan excloses dâaquesta competència. També es tracta dâun article dâuna ambigüitat absoluta, com gran part de la resta de la reforma estatutària.

No és gaire difícil dâadonar-se que els representants polítics que han elaborat aquesta reforma no tenen cap mena dâinterès en estructurar específicament cap tutela dels moviments socials i polítics del seu territori. Demostren que no en volen saber res del motor de transformació i canvi que dâuna manera natural transpira qualsevol mena de societat, i que, intencionadament, lâúnica legitimitat política i de canvi que accepten és només la que vingui dâells mateixos. Aleshores, doncs, és evident que envers les lluites populars de transformació social existents avui al Principat de Catalunya no volen tenir-ne cap mena de competència, i que als dissidents per la llibertat ens lliuren a la competència quasi exclusiva de lâEstat Espanyol qui, des de les seves administracions, continuarà regulant el control de les organitzacions polítiques i socials catalanes populars. Es regala la capacitat de transformació que té el poble català del Principat a un altre Estat. Aquí hi manquen dues coses massa importants: democràcia i lleialtat!

Com a cloenda, i anant més lluny, és trist adonar-se que en tota la reforma de lâEstatut lâúnica entrada que es fa sobre lâexercici dels drets de reunió i manifestació es recull, i només com a competència executiva, quan es fa referència a les actuacions policíaques dels Mossos dâEsquadra; vegeu lâarticle cent seixanta-quatre, Seguretat pública, en el seu apartat dos, punt âaâ?. Ãs que, potser, un sector important de persones compromeses som el dimoni?

Quin llarg camí hem de fer, encara.

Desembre del 2005

Joan Llobell Martorell

This work is in the public domain
Sindicat